En relació amb el dia de Pasqua i amb els tres dies de Pasqua que, com escoltem en la cançó “Atxumbala”, són dies de jugar (o siga, Diumenge de Resurrecció, Dilluns de Pasqua i Dimarts de Pasqua) i en què els fadrins i les fadrines de moltes poblacions valencianes solien eixir a cercar parella, aprofitant que l’oratge afavoria fer més vida social, direm que Mc Albert, el 24 de juliol del 2020, en el grup “Per les sendes de Cavanilles”, plasma una versió de “La tarara” que diu aixÍ:
“Un dia de Pasqua
un xiquet plorava
perquè el catxirulo
no li s’empinava”.
En escriure jo, aquesta variant, de Mc Albert, en diferents llocs de Facebook (començant pel meu mur), el 24 de juliol del 2020, trobí respostes immediates, com ara, unes quantes en el meu mur, eixe mateix dia, de Cristina Pons Claros i de Jose V. Sanchis Pastor: Cristina Pons, en relació amb la festa de Pasqua i a la música eixe dia i Jose V. Sanchis, tocant el tema de les paraules “figuera” i “favar”. Aquesta variant anava acompanyada de la pregunta “¿Coneixeu la versió eròtica d’aquesta cançó de Pasqua, d’eixa que, entre altres variants, parla d’un camp de faves i més? L’he sentida, però no la tinc. Fa referència al catxirulo (estel), o siga, al penis”. Immediatament, Rosa Saus, en el grup “Mots oblidats pels diccionaris”, escrivia “Eixa cançó és LA TARARA”. Tot seguit, però en el meu mur, Cristina Pons Claros comentava “Nosaltres la cantàvem en Pasqua. Són estrofes soltes:
‘Ja ve dia de Pasqua[1],
dia de les mones,
ai, que pantorrilles[2]
tenen les xicones!
La tarara, sí;
la tarara, no;
la tarara, mare,
que la balle jo”.
I, tot seguit, addueix: “Sempre s’ha cantat per Pasqua. Ja et dic que la unió de les diferents estrofes és ‘La tarara’. Jo ho recorde així: cantant-la fent un redó, tots i totes agafades de les mans.
S’afegixen[3] versos nous, burles, que se’n feien a la gent del poble. Però això va de temps molt antics, eixos personatges ja no viuen.
‘Els panous de Poldo [era un forner]
no volen pujar;
les dones, calentes,
li volen pagar.
Els de ca Vendrell [altre forner]
han eixit[4] pitjor:
no li diuen res
perquè és un discutidor”[5].
A continuació d’aquestes línies de Cristina Pons, Jose V. Sanchis Pastor n’escrivia una que diu així[6]:
“Si vols plantar un bon favar (7),
sembra-lo[8] per la Mare de Déu del Pilar[9].
De la collita de les faves,
un collar jo et faré
i la figa més bonica,
enmig que te la posaré”[10].
La resposta al “camp de faves” aparegué escrita en el grup “Rescatem paraules de l’oblit”, on, el 25 de juliol del 2020, Lola Llopis Aranda plasma:
“Entra la tarara
en un camp de faves
i, al cap de mitja hora[11],
les deixa pelades[12].
La tarara, sí;
la tarara, no;
la tarara, mare,
que la balle jo”.
Continuant amb la cançó de “La tarara” i amb el tema del camp de faves, direm que, en el llibre “Música tradicional d’Aldaia”, elaborat per Carles A. Pitarch Alfonso junt amb Antoni Andrés Ferrandis i editat per l’Ajuntament d’Aldaia, en el 2017 (parlem de la primera edició), hem trobat una versió de la cançó eròtica “La tarara”, amb el títol “Entra la tarara”, la qual, amb lleugers retocs, diu així:
“Entra la tarara
en un camp de faves
i al cap de mitja hora
ja estan pelades.
(Tornada)
La tarara, sí;
la tarara, no;
la tarara, mare,
que la bailo yo[13].
El dia de Pasqua
Miquelet plorava
perquè el catxerulo
no li s’empinava.
(A la tornada)
El dia de Pasqua
Vicentet plorava
perquè el catxerulo
no li s’empinava.
(A la tornada)
Ella porta pirri,
i pintetes, morrongos;
colorets postissos
p’a enganyar al nóvio.
(A la tornada)” (p. 313).
Finalment, direm que, una cosa que m’ha cridat molt l’atenció, ha sigut que, entre ahir (quan la posí a l’accés de moltes persones en uns quants vídeos en valencià) i hui, molts catalans m’hagen comentat que, si de cas, la sabien o l’havien sentida en castellà, però no en català.
Bon Dilluns de Pasqua i bones festes de Pasqua.
Notes: [1] Aquesta cançó, “La tarara” és molt coneguda i, en els dies immediats a escriure-la en Facebook, moltes persones en plasmaren formes semblants.
[2] Castellanisme inadmissible, en lloc de panxell o, per exemple, de tou de la cama.
[3] Textualment. És una forma correcta.
[4] En el text de Cristina Pons Claros, ixit.
[5] Hem fet retocs lleugers per a facilitar la lectura de la cançó.
[6] En el meu mur, el 24 de juliol del 2020.
[7] Un favar és un camp on es planten faves.
[8] Textualment, en lloc de la forma genuïna “sembra’l”.
[9] La festivitat de la Mare de Déu del Pilar és el 12 d’octubre.
[10] Aquesta és la segona cançó que escrigué Jose V. Sanchis. Com veiem, apareix la paraula “faves”.
[11] En l’original, “de mig hora”, forma no genuïna.
[12] En l’original, “pelaes”, amb la pronúncia vulgar.
[13] Jo, que vaig nàixer en Aldaia, des del moment en què la vaig cantar per primera vegada, ho he fet amb la lletra “que la balle jo”. Igualment, hem escrit “Miquelet”, “Vicentet” i “p’a” (en lloc de la reducció “pa”, per influència de la forma castellana “para”, ja que la forma valenciana és una simplificació de “per a”, en més d’una font, escrites “p’a”), perquè les considerem genuïnes i, això sí, comentarem que, popularment, es pronuncien “Micalet” i “Viçantet”.