Arxiu de la categoria: General

Senyem-nos i vocabulari del camp

A continuació hi ha un poema religiós que es publicà en el 2007 en el llibre de festes patronals del Terme, la zona històricament pagesa de la ciutat de Banyoles (el Pla de l’Estany), vint anys després de la inauguració de la Creu del Terme.

Tot i que no apareixen referències als Sants de la Pedra, sí que hi ha paraules del vocabulari agrícola (com ara, “espigues”, “sol”, “camps” “fruits”), u dels punts inclosos en la recerca sobre els sants Abdó i Senent, motiu pel qual he decidit escriure aquest poema.

Igualment, afegirem que les festes patronals que es celebren en el Terme estan relacionades amb els Sants Abdó i Senent.

 

“SENYEM-NOS

Per la Creu del Terme

Ens vetlla el Signe de l’AMOR.

Senyem-nos.

El Crist de benvinguda és la Paraula

que es filtra cor endins i ens agermana.

Cal estimar per l’abraçada tendra

que ens arriba amb el crit de les espigues.

Ell és aquí, en la Creu que s’alça, esvelta,

que són missatges clars:

Tu creu i estima

i senya el teu camí de fe, Banyoles:

A l’arbre de la Creu, el Fruit t’exculpa

perquè ens senyem amb creus

molts cops ocultes!

 

Manuel Pont i Bosch”

 

Font: 

Informació facilitada per Josep Grabuleda Sitjà, de l’Ajuntament de Banyoles, per mitjà d’un missatge del 19 de juny del 2018.

La Creu del Terme i els sants Abdó i Senent

En novembre de 1987, la “Revista de Banyoles” publicava el poema següent, relacionat amb els Sants de la Pedra.

 

LA CREU DEL TERME

Poema en tres temps

Vinc de Jerusalem, pelegrinant

I guardo, al fons del cor, l’emprempta -dura-

De la Creu, on moria el Verb fet Carn,

Estenallat d’Amor sense figura.

 

Com jo, homes i pobles cristians,

Impactats per la Creu, amb fe segura,

En romiatge de segles, van tirant

Per camins de delers i fretures.

 

I porten la Creu Santa sobre el pit

I aixequen Creus de Terme que perduren,

Elevant-hi mirada i esperit.

 

I es fa planer el camí i la petja pura

I en ella hi retrobem, com un gran crit, 

La flama de l’Esperança futura.

***

La nostra Creu del Terme de Banyoles, 

Perduda en temps funestos de combats,

Ara torna a aixecar-se, esvelta i noble,

Fonent en un abraç Terme i Ciutat.

 

El vianant que hi passi a qualques hores,

La veurà com un signe de bondat,

La prendrà per senyera enardidora

I el més bell exponent d’identitat.

 

Al cansat i al vellet dirà: ‘reposa’

A l’ardit i al jovent: ‘sempre endavant’

Per a tots és lliçó d’amor i joia.

 

I l’estil que prendrà serà imposant,

Digne de l’ideal de tot un poble

Que a l’ombra de la Creu tira endavant.

 

***

Cap detall s’ha escapat d’un simbolisme:

A la base, les rodes d’un molí

Marquen l’antic TREBALL i nova INDÚSTRIA.

La ubicació vol reflectir.

 

La font enriquidora d’energia

Que, generosament l’ESTANY forní.

Can Teixidor del TERME perviuria

En el peu, fet del seu trull d’oli antic.

 

Columna, Capitell i Creu serien

 De pedra dura, extreta d’aquí.

Qui no hi veu l’ENTERESA banyolina?

 

El BON COR i PIETAT són esculpits

Entorn del capitell i la Creu pia:

Els nostres Sants, Santa Maria i Crist.

 

Maria Dolors Malagelada i Vila

 

Font: 

Informació facilitada per Josep Grabuleda Sitjà, de l’Ajuntament de Banyoles, per mitjà d’un missatge del 19 de juny del 2018, el qual anava acompanyat d’uns quants poemes relacionats amb Banyoles i, sobretot, amb el Terme, la zona històricament pagesa d’aquesta ciutat catalana de la comarca del Pla de l’Estany.

La festivitat dels Sants Abdó i Senén, com els coneixen en el Terme, hi està molt arrelada i, a més, remarcarem que els sants no hi són l’excusa per a fer festa; al contrari, és una festa religiosa i amb característiques matriarcals ben evidents, però que forma part de la història i del present de Banyoles, del sentiment banyolí de pertinença a la terra i que camina cap al demà.

Igualment, vull subratllar la generositat que hi ha hagut, i molt més de l’esperada (i que tan positiva està resultant per a la recerca), tant des de l’Ajuntament de Banyoles, com també a través de Miquel Rustullet (de Banyoles i, en molts casos, pont en la recollida d’informacíó relativa als Sants de la Pedra en aquesta ciutat catalana).

 

Nota: Els sants a què fa referència el darrer vers són Sant Abdó i Sant Senent.

Dites i creences vinculades als Sants de la Pedra

“Valga’m sant Nin i sant Non” (1)

“Valga’m sant Nin i sant Non, carregats de son, i sant Patllari i tots els sants del calendari!” (2)

“¡Valga’ns Sant Nin i Sant Non!” (3)

“Valga’ns Sant Nin i Sant Non i la Mare de Déu de Togores” (4)

“Les mares dels nostres avis, el dia d’avui [, 30 de juliol], tallaven els cabells als infants per primera vegada, cregudes que, fent-ho així, no foren lladres.” (5)

 

 

Font:

(1) Article “Banyoles. Festa del Terme en honor dels sants Abdó i Senén. Diumenge més proper al 30 de juliol”, de  Martirià Brugada Clotas, dins del llibre  “Repics de festa” (p. 125). Vaig accedir a aquest article, gràcies a un missatge enviat per Miquel Rustullet Noguer, el 18 de novembre del 2017, sobre Banyoles i la “Festa del Terme”  que s’hi celebra.

(2) Del mateix article de Martirià Brugada. Sobre aquesta dita, el 13 de gener del 2019, Gerard López Molsosa, en Facebook, em comentà: “Jo recordo que els meus avis deien una frase modificant els noms de Nin i Non [amb moltes variants]. Exemple: valga’m Sant Nini i  Sant Nani i tots els sants del calendari…!”.

(3) Sobre aquesta dita, treta del llibre “Vida, Culto y Folklore de los Santos Abdón y Senén” (p. 74). de José Sistac Zanuy, l’autor comenta que es tracta d’una invocació quan les persones veien un raig que podria fer malbé, quan queia pedra o davant d’una necessitat o d’un fet desagradables, per a demanar la protecció d’ambdós sants.

(4) Entrada “Caminada de Polinyà a la Salut, Colobrers i Togores” (http://losfolloneros.blogspot.com/2010/02/7-de-febrer-de-2010-caminada-de-polinya.html), publicada en el bloc “Los folloneros”.  Es tracta d’una dita de Sabadell (el Vallès Occidental), la qual, com llegim en el bloc, “També era invocada per moltes mares sabadallenques per tal que el seu fill obtingués un bon número en el sorteig de les quintes”. Les quintes d’un any eren els hòmens nascuts eixe any i que havien de fer el servici militar.

(5) Llibre “Costumari català”, de Joan Amades. Direm que l’obra fou elaborada entre 1950 i 1956; per tant, potser fes referència, si més no, a quasi un segle abans (“les mares dels temps dels nostres avis”), tenint present que, en eixir la primera publicació de l’obra, l’esperança de vida no aplegava als setanta anys i que, aleshores, poques persones en passaven els setanta-cinc.

Adduirem que, una altra creença (relacionada amb les pedregades, tot i que no ho fa amb els Sants de la Pedra), però del llibre “Meteorologia i agricultura populars”, de Cel Gomis i Mestre, diu que, en una població, per fer fora els bruixots, “Mossèn Anton els té promès que, si els veïns l’ajuden a resar a l’església, mai més cap pedregada no farà mal en el terme de Torrelles” (p. 48). Cel Gomis es refereix a Torrelles de Llobregat, una població catalana de la comarca del Baix Llobregat.

Finalment, direm que hem constatat un fet semblant, però en l’Edat Mitjana, en un passatge del llibre “Una historia nueva de la Alta Edad Media”, de Chris Wickham. Això sí, referent a molts segles abans. 

Refranys relacionats amb els Sants de la Pedra

Hi ha refranys relacionats amb els Sants de la Pedra, com ara, els següents:

 

“Sant Nin i Sant Non, pebrots i tomàquets” (1)

“Per Sant Nin i Sant Non, pebrots i tomates” (2)

“Pel dia dels Sants Abdó i Senén, pebrots i tomates” (3)

 

“Per sant Nin i sant Non,

 pebrots i tomàtecs” (4)

 

“Per Sant Nin i Sant Non,

es talla el raïm de la planta,

i es penja la llàntia” (5)

 

“El dia de Sant Abdó i Sant Senén, pebrots i tomàquets” (6)

“Per Sant Nin i Sant Non, pebrots i tomacons” (7)

“No l’envegis, sant Abdon, que el qui es queda ja es compon” (8)

 

 

 

Font:

(1) Facilitat per Joan Prió Piñol, del grup de Facebook “Dites, cançons, contes, costums, Catalunya”, el 4 d’abril del 2017.

(2) Entrada “Per sant Nin i sant Non, pebrots i tomates”, en el  “Diari del capellà” (http://www.diaridelcapella.cat/2012/08/per-sant-nin-i-sant-non-pebrots-i.html), de Martirià Brugada Clotas

(3) Article “Banyoles. Festa del Terme en honor dels sants Abdó i Senén. Diumenge més proper al 30 de juliol”, de Martirià Brugada Clotas, publicat, en 1999, en el llibre “Repics de festa”Vaig accedir a aquest article, gràcies a un missatge enviat per Miquel Rustullet Noguer, el 18 de novembre del 2017, sobre Banyoles i la “Festa del Terme”  que s’hi celebra.

(4) Llibre “Vida, culto y folklore de los santos Abdón y Senén” (p. 93),de José Sistac Zanuy. L’autor ho escriu enmig d’unes línies en què explica que aquest refrany prové del fet que “Por la tarde, el pueblo visitaba las huertas de los payeses amigos y conocidos, donde se le obsequiaban con ensaimada, jamón y sendas fuentes de pimientos y tomates, aliñados con sal y aceite. De esta costumbre deriva el dicho popular (…) pues tales frutos sazonan en esa época del año” .

(5) Llibre “Costumari català”, de Joan Amades. Joan Amades comenta l’origen d’aquest refrany, afegint que “Per honorar els sants, els hortolans tallaven el millor raïm de llur parres i el penjaven de la llàntia que cremava davant dels patrons”  i que “Entre els hortolans hi havia una veritable emulació per a poder obtenir un raïm ben gros i lluir-lo el dia d’avui, amb ostentació i honor”. Adduirem que, per exemple, hi ha poblacions valencianes on, com en la Barcelona de què ens parla Joan Amades, encara és costum oferir el raïm primerenc.

(6) Entrada “Festes de Sant Nin i Sant Non” (http://www.festes.org/directori.php?id=486), en la web “Festes.org”.

(7) Entrada “Festa Major de Sant Abdó i Sant Senén” (http://surtdecasa.cat/camp/agenda/festa-major-de-sant-abdo-i-san-senen/58526), en la web “Surtdecasa.cat”. Aquesta entrada, però en versos, està en el “Programa Sant Abdó i Sant Senén Festa Major del Morell Estiu 2017” (https://issuu.com/ajuntamentdelmorell/docs/programa-sant_abd__i_sant_se__n_f): 

“Per Sant Nin i Sant Non,

pebrots i tomacons” (p. 16).

(8) Article “Banyoles. Festa del Terme en honor dels sants Abdó i Senén. Diumenge més proper al 30 de juliol”, de Martirià Brugada Clotas, publicat, en 1999, en el llibre “Repics de festa” (p. 96).

Llibre de la translacio dels sancts Abdon y Sennen

Ací tenim una obra sobre els Sants de la Pedra, del P. Miquel Llot de Ribera, editada en Perpinyà en 1591 i que, des de l’estiu del 2018, ja està a l’abast del públic, tasca facilitada, en bona mida, per la Universitat de València.

 

 

ABDÓ I SENENT (Libre de la translatio, 1591)

Versets relacionats amb els Sants de la Pedra

Hi ha versets relacionats amb els Sants de la Pedra, com ara, els següents:

 

“Reseu als Sants de la Pedra,

tingueu-los contents en tot,

que està la collita en l’aire

i, si apedrega,… ens fot.” (1)

 

“Reseu als Sants de la Pedra,

tingueu-los contents en tot,

que està la gorgereta en l’aire

i, si apedrega, ens fot.” (2)

 

“Reseu als Sants de la Pedra, tingueu-los contents en tot, que està el càntir en l’aire, i si apedrega ens fot.” (3)

 

“Reseu als Sants de la Pedra, reseu als Sants de la Pedra

tinga’l content en tot que està la collita en l’aire 

i si pedrega ens fot i si pedrega ens fot

  reseu als Sants de la Pedra.” (4)

 

“Reseu als Sants de la Pedra

reseu als Sants de la Pedra

tinga[u]lo[s] content[s] en tot

que está la collita en l’aire

i si apedrega mos fot

i si apedrega mos fot

reseu als Sants de la Pedra.”  (5)

 

“Preguem al[s] Sants

‘Sants de la Pedra Gloriosos, 

Os tenim en la memòria,

i demanem confiats

que ens tingau preparat

un lloguet allà en la glòria.'” (6)

 

 

 

Font: 

(1) Llibre “Dites i refranys de la nostra terra”, de Concepció Cortés i de Domi Gramache.

(2)  Entrada “Sants de la Pedra” (http://basseta2007.blogspot.com.es/2007/07/sants-de-la-pedra.html),  dins del bloc “Basseta”

(3) Entrada “Els Sants de la Pedra, publicat al Dijous” (http://tonialorda.balearweb.net/post/103909),  dins del bloc “El blog d’en Toni Alorda”.

(4) Entrada “Llibre Falla La Victòria 2016 — Port de Sagunt” (https://issuu.com/panalfallero/docs/llibret_falla_la_victoria_2016/167), dins del bloc “CANÇONS DE LES ESCENES” (p. 167).

(5) Entrada de la cançó “Alça l’aleta polleta” (http://valenciacanta.blogspot.com.es/2012/04/enric-pastor-pastoret-alca-laleta.html), dins del bloc “Valencia Canta”. Es pot llegir i escoltar.

(6) Entrada “La festa dels Sants de la Pedra” (http://historiadeaielo.blogspot.com.es/2011/07/la-festa-dels-sants-de-la-pedra.html), dins del bloc “Història d’Aielo de Malferit”.

Quant a la paraula “gorgereta”, direm que es tracta d’un sinònim de “collita”. Així, en l’article “Els Festes del meu vaig poblar” (http://www.acicastello.org/article/3444/els-festes-del-meu-vaig-poblar), escrit per Joan Alfred Climent i Quiles, en la web“Ací Castelló”, llegim “abans que la pluja de la tardor llançar a perdre tota la gorgereta”.  Aquesta paraula no figura en el DCVB , però sí, com ara, en alguns escrits relacionats amb l’agricultura, per exemple, en aquest article.

Igualment, la paraula “lloguet” fa referència a un lloc xicotet.

 

 

La llengua vernacla en la província eclesiàstica valentina

Ací tenim un document, a què vaig accedir mitjançant la generositat de Pere Riutort Mestre, que me’l donà el 30 de novembre del 2018, de què he tret molta informació per a u dels punts de la recerca que estic fent sobre els Sants de la Pedra.

Afegirem que, en paraules de Pere Riutort (qui em donà permís per a publicar-lo, cosa que agraesc), “Vam fer 20.000 exemplars”. 

Finalment, direm que considere molt important que aquest document estiga a l’abast de les persones interessades, no solament per la temàtica (i perquè n’hi ha pocs, de semblants, i amb l’esperit que hi ha reflectit), sinó perquè, a hores d’ara, resten pocs exemplars de l’escrit, elaborat a finals de la dictadura franquista.

 

 

Lús-de-la-llengua-vernacla-en-les-diòcesis-de-la-província-eclesiàstica-valentina-1972

Sant Nin i Sant Non i els Sants de la Pedra

Ací tenim alguns dels refranys relacionats amb els Sants de la Pedra, Abdó i Senent, també coneguts com Sant Nin i Sant Non (en moltes poblacions catalanes) i com Sant No i Sant Ne (com ara, en Mallorca).

Quant a la festivitat dels sants Abdó i Senent, és el 30 de juliol i, afegirem que, entre altres coses, són els protectors dels llauradors i dels hortolans. En els darrers vint anys, s’han fet publicacions molt interessants, per exemple, d’obres del segle XVI i del XVIII, com també algunes obres de tipus artístic o d’informació general però a nivell local. A poc a poc, en farem esment, a través d’aquestes entrades.

I ara, sense més preàmbuls, els refranys i les dites.

 

Sant Nin i Sant Non, els Sants de la Pedra són.  (1)  

Sant Nin i Sant Non, pebrots i tomates, la festa dels hortolans. (2)

Per Sant Nin i Sant Non, es talla el raïm de la planta i es penja a la llàntia. (3)

 

Igualment, hi ha dites com les següents:

Per Sant Nin i Sant Non, pebrots i tomàquets! (4) 

Per Sant Nin i Sant Non, pebrots i tomàtecs! (5)

Per Sant Nin i Sant Non, pebrots i tomates. (6)

Pel dia dels sants Abdó i Senén, pebrots i tomates. (7)

 

Font: 

(1) Es tracta d’un refrany molt estés en Catalunya.

(2) Web “Refranyer temàtic” (http://tematic.dites.cat/2007/11/sants-i-festes-diverses.html). 

(3) Web “El Refranyer. Dites, refranys i maneres de dir” (http://elrefranyer.com/ref/per-sant-nin-i-sant-non-es-talla-raim-planta-es-penja-llantia).

(4) Joan Prió Pinyol, en el grup de Facebook, “Dites, cançons, contes, costums, Catalunya”, 4 d’abril del 2017.

(5) José Sistac Zanuy, en el llibre “Vida, culto y folklore de los santos Abdón y Senén”, de 1948, una de les fonts on més informació hi ha sobre els Sants de la Pedra.

(6) Martirià Brugada Clotas, capellà, en el seu bloc “Diari del capellà” (http://www.diaridelcapella.cat/2012/08/per-sant-nin-i-sant-non-pebrots-i.html).

(7) Martirià Brugada Clotas, en l’article “Banyoles. Festa del Terme en honor dels sants Abdó i Senén. Diumenge més proper al 30 de juliol”, publicat en el llibre “Repics de festa”En tinguí constància gràcies a Miquel Rustullet Noguer, de Banyoles (el Pla de l’Estany), qui me’l facilità el 18 de novembre del 2017.

Aquestes són les fonts d’informació, on figuraven en trobar-les. Poden haver-ne modificacions, de les referències de la trobada. No obstant això, podeu consultar la web o el bloc i preguntar-hi i tot.

 

Campaigning for altruism // Fent campanya a favor de l’altruisme

Campaigning for altruism

 

At Tanjong Katong Secondary School, teachers let student leaders run campaigns for social awareness to cultivate their spirit of altruism.

En el Tanjong Katong Secondary School [= Institut d’Ensenyament Secundari Tajong Katong, Singapur] els mestres permeten que els líders estudiantils porten avant campanyes per a la conscienciació social a favor de cultivar l’esperit d’altruisme.

 

Altruism matters. Just ask the teachers at Tanjong Katong Secondary School (TKSS).

“We base the TKSS Student Leadership Framework around altruism,” says Mdm Halilah Binte Salim Alkhatib, Subject Head of Student Leadership and Talent Management. “We grow all our student leaders to become altruistic leaders.”

Halilah explains that student leaders should be proactive in placing the needs and interests of others before themselves, without expecting anything in return.

TKSS grooms them to become individuals who are competent, compassionate and constructive –values that are the key to success in any field.

L’altruisme importa. Simplement preguntant-los-ho, als mestres del Tanjong Katong Secondary School [= Institut d’Ensenyament Secundari Tanjong Katong, de Singapur], ja és prou per a fer-nos-en una idea.

“El Marc de Lideratge Estudiantil del nostre institut [des d’ara, Institut Tanjong Katong] el centrem al voltant de l’altruisme”, diu la professora Halilah Binte Salim Alkhatib, mestra de l’assignatura Gestió del Talent i del Lideratge del Cap Estudiantil. “Cultivem als líders estudiantils de l’institut per a que n’esdevinguen de línia altruista”. 

Halilah explica que els dirigents estudiantils deurien ser proactius a l’hora d’avantposar les necessitats i els interessos dels altres per davant dels seus, sense esperar res a canvi.

L’Institut Tanjong Katong els prepara per a arribar a ser persones competents, amb compassió i constructives, valors que consideren la clau en qualsevol camp.

 

Experiential Learning through Campaigns

Can altruism be taught? As Ms Irene Chen, Level Head of Math, points out, “It’s not easy to develop altruism in a person unless an experiential learning platform is provided.”

So in 2008, the school experimented with an approach that gives student learders an authentic platform to serve the school community. The student councillors were entrusted to run the school’s first student-led and student-initiated social awareness campaign against bullying. It proved to be a success.

“It’s a good platform for student-initiated efforts,” Halilah explanis. “It allows our student leaders to serve and positively impact others without expecting anything in return”.

Moreover, the process of running a campaign covers all the guiding principles of the TKSS Student Leadership Framework, which aims to develop student leaders who contribute to a positive school culture and the community.

L’Aprenentatge Experimental a través de campanyes

¿Es pot ensenyar altruisme? Com indica Irene Chen, mestra encarregada d’un grau de Matemàtiques, “No és fàcil desenvolupar l’altruisme en una persona sense comptar amb una plataforma d’aprenentatge experimental”.

Així, en el 2008, el centre començà a experimentar amb un plantejament que donava als dirigents estudiantils una plataforma autèntica per a servir a la comunitat escolar. Els consellers dels estudiants foren confiats per a portar avant la primera campanya de conscienciació social contra l’assetjament escolar, amb la participació dels primers representants d’estudiants i d’estudiants que començaven. Acabà sent tot un èxit. 

“És una plataforma molt bona per als esforços dels estudiants que s’inicien”, explica Halilah. “Permet que els nostres caps d’estudiants servisquen i impacten positivament en altres sense que esperen res a canvi”.

És més, el procés de direcció de la campanya, cobrix totes les directrius del Marc de Lideratge Estudiantil de l’institut, el qual pretén que els dirigents dels estudiants contribuïsquen a una cultura positiva a nivell del centre i per part de la comunitat.

 

A Succesful Campaign

Since their first campaign in 2008, TKSS student councillors have continued to run week-long campaigns annually. These help to raise awareness of social talking points ranging from the need to demonstrate appreciation for others, to the challenges of parenting teenagers. Irene explains the key factors that helped their campaigns achieve school-wide success.

Firstly, the student leaders ensure that publicity that leads up the campaign is expansive and executed well. This creates awareness about campaign before the event, and continues to have an impact on the students even after it is over. Some examples of publicity materials are banners, posters, collaterals and air time during the morning assembly for students leaders to introduce the campaign.

Una campanya exitosa

Des de la primera campanya, en el 2008, els consellers estudiantils de l’Institut Tanjong Katong fan cada any campanyes d’una reunió d’una setmana, campanyes que ajuden a crear consciència i que abracen temes de conversació que van des de la necessitat de manifestar estima per l’altre fins als reptes a l’hora d’educar als adolescents. Irene explica els factors claus que han ajudat a que les campanyen assolisquen ser un èxit del centre educatiu.

En primer lloc els dirigents dels estudiants s’asseguren que la publicitat que porta la campanya s’expandisca i es porte avant de manera encertada.

 

Secondly, during the week of the campaign, Character and Citizenship Education (CCE) lessons are facilitated by students councillors. They also plan and deliver the content for the assembly period of that week.

Irene explains, “The teachers are not only looking at the suitability and relevancy of the content, but we also ensure the modes of delivery are appropriate for the various levels and classes.”

Finally, a show of commitment by the student population is crucial. Hence, the organizing committee would request for a designated are in the school canteen where they can execute school-wide pledges and students can show their support. “If we can get the student population to commit to make a positive change, we know that the campaign is successful,” says Irene.

En segon lloc durant la setmana de la campanya, Educació per al Caràcter i la Ciutadania, els consellers estudiantils faciliten les lliçons. Ells també planifiquen  i impartixen el contingut durant el periòde que dura l’assemblea setmanal.

Irene explica: “Els mestres no es limiten només a la idoneïtat i a la rellevància del contingut sinó que, a més, s’asseguren que els mètodes per a impartir-los siguen apropiats per als diferents nivells i per a les classes”.

Finalment un senyal d’interés per part de la comunitat estudiantil és crucial. Hence, el comité organitzatiu, vetla per a que els participants que exposaran puguen gaudir dels servicis del menjador del centre on ells podran posar en pràctica els compromisos de tot l’institut i els estudiants mostrar-los el seu suport. “Si aconseguim que el conjunt dels estudiants s’implique a favor d’un canvi positiu, podrem dir que la campanya ha sigut un èxit”, manifesta Irene.

 

The Teachers’ Role

Even though the campaings are student-initiated and student-led, teachers still play a part. They ask guiding questions to sharpen student leaders’ thinking when they are conceptualizing the campaign. They also coach and provide suggestions, while observing student leaders as they rehearse activities that they plan to deliver. This ensures the quality of their learning experience.

Mdm Loo Ming Yang, one of the teachers in charge of the students councillors, explains: “As teachers, we need to ensure the quality of the campaign because we have to make sure that the information is accurate and unbiased. We approve and validate the proposal and materials prepared by organizing committee, and critique their rehearsals.”

El paper dels mestres

Encara que les campanyes les porten els estudiants que s’inicien i els qui fan de dirigents, els mestres encara prenen part. Així, fan preguntes orientadores per a aguditzar el pensament dels representants estudiantils quan conceptualitzen la campanya. Igualment dirigixen i oferixen suggeriments, al mateix temps que observen als caps dels estudiants i assagen activitats que presenten. I tot això garantix la qualitat de la seua experiència en l’aprenentatge.

La professora Loo Ming Yang, una de les mestres encarregada dels consellers estudiantils, explica: “Com a mestres, cal que assegurem la qualitat de la campanya perquè hem d’assegurar que la informació siga acurada i sense prejudicis. Aprovem i donem per vàlida la proposta i els materials preparats pel comité organitzador, i fem una valoració dels seus assajos”.

 

The teachers also help with administrative matters, such as including the campaign and in the school’s calendar of events, and ensuring that student leaders have the opportunity to lead CCE lessons and assembly period during the campaign week.

While planning and running a campaign sounds challenging and time-consuming, the TKSS teachers believe it is all worthwhile.

By letting the students experience first-hand what it is like to work for altruistic causes, it is more likely they will embrace the value of altruism. And they can continue to work in the same spirit, these students will truly grow to become compassionate, constructive and competent leaders.

Els mestres també ajuden en qüestions de tipus administratiu, com ara, les que inclouen la campanya i el calendari d’esdeveniments de l’institut i asseguren que els dirigents estudiantils tinguen l’oportunitat de dirigir sessions d’Educació per al Caràcter i la Ciutadania i els moments en què tindrà lloc l’assemblea durant la setmana de la campanya.

Encara que planificar i portar avant una campanya puga sonar com un repte llarg, els mestres de l’Institut  Tanjong Katong creuen que val la pena.

Mentres que permeten que els estudiants experimenten personalment a quines activitats altruistes els agradaria dedicar-se, és molt probable que acaben abraçant el valor de l’altruisme. I, mantenint els estudiants eixe mateix esperit a l’hora de treballar, podran realment créixer i esdevindré líders amb compassió, constructius i competents.

 

************

 

Halilah Binte Salim Alkhatib is the Subject Head of Student Leadership and Talent Management and she has been teaching for 11 years. Irene Chen is the Level Head of Math and has been teaching for 7 years. Loo Ming Yang is a Science teacher and a teacher in charge of the students councillors. She has been teaching for 8 years. They are all from Tanjong Katong Secondary School.

Halilah Binte Salim Alkhatib és la cap de l’assignatura Direcció i Talent del Lideratge Estudiantil i porta onze anys ensenyant. Irene Chen és mestra de l’assignatura Matemàtiques i duu set anys impartint classes. Loo Ming Yang és mestra de Ciència, té al seu càrrec als consellers estudiantils i porta huit anys en el món de l’ensenyament. Les tres treballen en l’Institut d’Ensenyament Secundari Tanjong Katong, de Singapur.

 

 

Font: Per a accedir a la lectura del text original, podem anar a l’enllaç que figura més avall.

http://singteach.nie.edu.sg/issue49-classroom03

Nota: Agraïsc la generositat de Juan Pablo Sans, de Gabriele Davini (ambdós, traductors), de Santiago Rodríguez Ruiz (amic de Facebook, com els anteriors), de Denise (de l’Institut Tanjong Katong, de Singapur) i d’alguns companys del grup Translation and Interpreting Group pel que fa a les formes “Subject Head” i “Level Head”.

 

 

 

 

 

The feel-good school of philanthropy // L’escola gratificant de la filantropia

The feel-good school of philanthropy

By / Per  Jamil Zaki

Dec 5, 2015 / 5 desembre 2015

 

(…) Americans punch up their charitable donations in December, to over an estimated $1 billion a day.

Why do we give? Many motives drive kind actions. We might donate to impress our friends or curry favor. To at least some extent, we also give to help make the world a better place.

A movement known as effective altruism (E.A.) seeks to make us better do-gooders. Often called “generosity for nerds,” effective altruism uses data science to calculate how people can ensure that each dollar they give has the greatest impact on the lives of those in need.

In doing so, effective altruism often directs our good will in counterintuitive ways. For example, someone might donate to the Susan G. Komen Foundation in memory of a relative lost to breast cancer, but E.A. givers reject such personal concerns. Instead, they consult think tanks like Give Well to find the most efficient ways to reduce suffering -for instance, by combating the spread of parasitic infection in sub-Saharan Africa.

(…) Els nord-americans, en les donacions benèfiques de desembre aconseguiren que es superara una quantitat estimada de mil milions de dòlars.

Per què donem? Molts motius ens porten a accions d’amabilitat. Tal vegada donem per a impressionar als nostres amics o per a guanyar-nos un favor. Com a mínim, i fins a cert punt, també podem fer-ho per a ajudar a crear un món millor.

Un moviment conegut com “effective altruism” (“altruisme efectiu”, AE, en valencià), busca que millorem com a persones benefactores. També conegut com “generositat per a ‘nerds’ [= ‘faves’, en valencià], l’altruisme efectiu empra les dades de la ciència per a calcular quantes persones poden assegurar que cada dòlar que donen tinga el major impacte possible en les vides dels qui passen necessitat.

Al fer-ho, l’altruisme efectiu sovint dirigix la nostra bona voluntat cap a camins que podrien semblar atípics. Per exemple, potser algú donara per a Susan G. Komen Foundation en memòria d’un familiar que va morir a causa del càncer de mama, però els donants de l’altruisme efectiu rebutgen eixa mena d’inquietuds personals. En canvi, ells consulten grups de reflexió (els think tanks, en anglés) com Give Well (en valencià, ‘Dóna bé’) per a trobar opcions lo més pràctiques possibles per a minvar el patiment, per exemple, pel que fa al combat contra la propagació de la infecció parasitària en l’Àfrica subsahariana.

 

More advanced proponents of E.A. go further. If you want to devote your field to helping others, volunteering to build homes or ladle out soup might not be your best bet. Instead, effective altruists suggest “earning to give”: taking a high-paying job even if it does not reflect your values, because the disposable income you can donate will help more people thant you could by volunteering in the field.

Effective altruisme replaces old-fashioned philanthropy with sleek, Silicon Valley-style kindness. Accordingly, it has attracted support from high-profile fans like Elon Musk and Peter Thiel, and produced at least three books in this year, including “The Most Good You Can Do,” by Peter Singer, an E.A. advocate and professor of bioethics at Princeton.

(…) effective altruism’s bottom line (…) has secured hundreds of milions of dollars in pledges to its top-rated charities, helping millions of people.

Els defensors més avançats de l’altruisme efectiu van més lluny. Si vols dedicar el teu camp per a ajudar a altres, el voluntariat dedicat a construir cases o a donar cullerades de sopa pot no ser la millor opció. En canvi, els altruistes efectius suggerixen “guanyar per a donar”:  acceptant un treball ben remunerat, fins i tot si no reflectix els nostres valors, perquè els ingressos disponibles per a donar podrien ajudar més a altres persones que si ho férem a través del voluntariat dedicat a eixe camp.

L’altruisme efectiu substituïx  a la filantropia elegant i antiquada de l’amabilitat en la línia de Silicon Valley. En conseqüència, a hores d’ara atrau més suport d’admiradors d’alt nivell com Elon Musk o Peter Thiel, i produïx, com a mínim, tres llibres a l’any, fins  i tot el “The Most Good You Can Do” (en valencià, “Lo millor que pots fer”) de Peter Singer, un defensor de l’altruisme efectiu i mestre universitari de bioètica en Princeton.

(…) el resultat de l’altruisme efectiu (…) garantix que milers de dòlars vagen a agrupacions tipus “charities” (organitzacions benèfiques) ben considerades, per a l’ajuda de milions de persones.

 

The argument that we could should maximize the good we do is logically bulletproof. But this is not effective altruism’s only message. The movement also urges givers to divorce their generosity from emotion. For instance, Professor Singer criticizes organizations like Make-a-Wish, which spends an average of $9,425 on feel-good missions to fulfill children’s dreams, when the same amount could make a bigger difference elsewhere. Sentimentality, the argument goes, produces giving that is more self-indulgent that helpful.

Optimized philanthropy requires letting go of empathy for any one víctima, and abstracting people’s suffering into calculable units that can be affected en masse and at a distance. To many, this sounds admirable but unnatural — a tension the writer Larisa MacFarquhar captured when she described E.A. as the charitable equivalent of a drone strike program.

L’al·legat que podríem maximitzar el bé que fem és, evidentment, un antibales. Però eixe no és l’únic missatge de l’altruisme efectiu. El moviment també insta als donants a separar la seua generositat de lo emocional. Així, el professor universitari Singer critica que organitzacions com Make-a-Wish (“Demana un desig”), la qual gasta una mitjana de 9425$ en missions gratificants per a satisfer els somnis dels xiquets, podria fer-la arribar a una quantitat més alta per mitjà d’una altra política. Sentimentalment, segons este argument, fa que la donació siga més un acte d’autocomplaença que profitós.

La filantropia optimitzada requerix dedicar l’empatia per a qualsevol tipus de víctima,  “captar” el patiment de les persones en unitats estimades que poden afectar en massa i a distància. Per a moltes persones açò sona a admirable però antinatural, com eixa tensió que l’escriptora Larisa MacFarquhar captà mentres descrivia l’altruisme efectiu com l’acte benèfic equivalent a un atac de drons.

 

Effective altruism’s dismissal of sentiment echoes the philosopher Immanuel Kant, who centuries ago argued that passion was incompatible with moral action. This view also characterizes economic models that say emotional acts don’t “count” as real altruism.

These arguments are misguided. Crucially they fail to account for psychological evidence that emotion -and especially empathy- adds a powerful positive spark to philanthropy.

First, emotions reinforce kindness. Over a century of behavioral research demostrates that people repeat actions that have rewarded them in the past. E.A. proponents deprecate the warm fuzzies people get from making donations, but those positive feelings can encourage more persistent giving.

La desestimació dels sentiments per part de l’altruisme efectiu es fa ressò de la visió d’Immanuel Kant, qui segles arrere sostenia que la passió era incompatible amb l’acció moral. Este punt de vista també està present en els models econòmics que diuen que els actes emocionals “no compten” com a altruisme real.

Però estes valoracions no són certes, essencialment, perquè fallen a l’hora de considerar l’evidència psicològica, ja que l’emoció (i, d’una manera especial, l’empatia) afig una espurna forta i positiva a la filantropia.

En primer lloc les emocions reforcen la bondat. Així, després d’un segle d’investigacions conductuals, s’ha demostrat que les persones repetixen accions que els comportaren gratificacions en el passat. Els impulsors de l’altruisme efectiu critiquen les vibracions càlides (les “warm fuzzies” en anglés) que provenen de l’acte de fer donacions, però no que eixos sentiments positius poden encoratjar a fer-ne de manera persistent.

 

Consider a study by the social psychologist Lara Aknin and colleagues: participants recalled a previous purchase made for themselves or someone else, and reported on how good that had made them feel. The researchers then gave participants a cash windfall, and the subjects were invited to choose whether to donate it or spend the money on themselves. The participants who felt a “warm glow” from past altruism were more likely to donate their new winnings, suggesting that the emotional punch of personally meaningful giving -suboptimal from an E.A. perspective- can turn a one-time giver into a habitual philanthropist.  

Emotion may also make altruism healthier. Generosity not only makes givers feel good, but reduces their stress level and even extends their lives.

Considerem un estudi fet pel psicòleg social Lara Aknin i alguns col·legues: els participants recordaven haver fet compres anteriors per a ells o per a algú més i raonaven sobre com havien sentit el bé que havien fet. Els qui feren la recerca, aleshores, donaren guanys als participants i els convidaren a triar entre donar-los o bé gastar-los en temes personals. Els qui sentien una mena de “pau càlida” després de l’acte altruista del passat solien donar amb major freqüència els seus nous guanys, i això suggeria que el component del colp emocional que acompanya a una donació significativa (òptima, segons la visió de l’altruisme efectiu) els podia fer passar de donants limitats a un simple acte a filantrops habituals.

L’emoció podria, també, fer un altruisme més saludable: la generositat no sols fa que els donants se senten millor, sinó que els reduïx el seu nivell d’estrés i fins i tot fa que eixamplen les seues vides.

 

This effect was apparent when my colleagues Sylvia Morelli, Ihno Lee, Molly Arnn and I surveyed Stanford students about their generous behaviors and the emotions they felt. We found that students who acted kindly experienced lower levels of stress and anxiety thant their less generous peers. But this was true only to the extent that people felt empathy while helping others. In other words, if you give without emotion -out of, say, a sense of duty- you may miss out on the benefits. Along similar lines, the social psychologist Sara H. Konratha and her colleagues recently found that volunteering reduced older adults’ mortality risks four years later -though only if their kindness was driven by genuine concern for others.

In other words, if you give without emotion -out of, say, a sense of duty- you may miss out on the benefits. Along similar lines, the social psychologist Sara H. Konrath and her colleagues recently found that volunteering reduced older adults’ mortality risks four years later- though only if their kindness was driven by genuine concern for others.

Este efecte era aparent quan els meus col·legues Sylvia Morelli, Ihno Lee, Molly Arnn i jo férem una enquesta a estudiants d’Stanford sobre les seues conductes generoses i les emocions que sentien. Trobàrem que els estudiants que actuaven amablement experimentaven nivells més baixos d’estrés i d’ansietat que els seus companys menys generosos. Però això només era cert en la mida en què els individus sentien empatia mentres ajudaven a altres.

En altres paraules, si dones sense emoció (per dir-ho així, un sentit del deure) es possible que n’obtingues beneficis. En la mateixa línia, la psicòloga social Sara H. Konrath i els seus col·leges han trobat recentment que el voluntariat reduïa els rics de mortalitat entre els adults d’edat més avançada en quatre anys, i pensaven que només quan la bondat dels voluntaris anava dirigida d’una preocupació genuïna per altres persones.

 

Effective altruists are right to make us think harder about how our charitable giving can actually reduce the sum of suffering in the world. But when it comes to helping, emotion and efficiency are perfectly compatible. In spite of the sterotypical view of emotion as wild and automatic, people exert enormous control over their feelings.

The same goes for empathy. Psychologists, myself included, have argued that people choose when and with whom to empathize; for instance, we take the time to consider one person’s suffering while turning away from another’s. It’s true that we often choose “easy” empathy, guiding our emotional energy toward people who look like us or whose suffering is well-publicized. But we have other options.

Els altruistes efectius estan d’acord a l’hora de tractar que pensem de manera més profunda sobre com la nostra donació benèfica pot realment reduir el conjunt del patiment en el món. Però quan toca ajudar, l’emoció i l’eficiència són perfectament compatibles. A pesar de la visió estereotipada de l’emoció com a salvatge i automàtica, les persones exercixen un gran control sobre els seus sentiments.

Lo mateix ocorre amb l’empatia. Els psicòlegs (i jo també) sostenim que les persones triem quan i amb qui empatitzar; així, ens prenem el temps necessari per a vore el patiment d’una persona mentres que ens n’allunyem, del d’altres. És cert que sovint triem l’empatia “fàcil” i que guiem la nostra energia emocional cap a aquelles persones que considerem de major afinitat a nosaltres o cap eixes el sofriment de les quals gaudix de bona premsa. Però n’hi han, d’altres opcions.

 

Once we dedide to help those most in need, we can turn our empathy in their direction. For example, the University of Kansas professor C. Daniel Batson and his colleagues showed that people who deliberately take the perspective of distant others develop more compassionate attitudes toward them. Choosing empathy in this way aligns passion and principle.

Philanthropy, of course, helps its intented targets, but we should not reduce our generosity to evidence-based, goal-oriented actions. Giving also expresses our values and binds our communities. If we leave room for more everyday, instinctive forms of kindsness, we’re actually doing themselves a favor, too.

Una vegada ja hem decidit ajudar als més necessitats, girem la nostra empatia en eixa direcció. Per exemple, el professor C. Daniel Batson i els seus col·legues de la University of Kansas, trobaren que les persones que orienten conscientment la perspectiva cap a persones més allunyades, desenvolupen més actituds de compassió cap a elles. L’elecció de l’empatia en eixe sentit ajusta la passió i el principi.

La filantropia, per descomptat, fa costat als seus objectius intencionats, però podríem no reduir la nostra generositat a les accions centrades en lo fonamentat per l’evidència o pels objectius definits. Quan donem també expressem els nostres valors i el nostre sentiment d’obligació amb la comunitat. Si deixem la nostra habitació de manera més quotidiana, cap a formes més espontànies de cordialitat, també ens fem un favor.

 

Font: L’article original figura en http://www.nytimes.com/2015/12/06/opinion/sunday/the-feel-good-school-of-philanthropy.html.