Bon dia, 

Considere que la comunitat pot més que l’individualisme; la Mare Natura és més forta que el Pare Estat; la màgia, els mites i les utopies, més que la defensa d’una visió de la vida com si no n’hi hagués més; valorar lo natural, la mare i lo fosc, més que les modes, el paternalisme i la idea que tot és clar o de lo il·lustrat; l’interés per lo fosc, més que donar tot per sabut; la igualtat no limitada a lo que dicte lo legal o l’arbitrarietat, més que el nosaltres i les formes plurals que tracten de dur-nos a l’heroisme masculí del príncep blau i dels alliberadors.

Preferesc marcar el compàs de la meua vida amb aquest punt de vista que acull amb bons ulls, com ara, que un científic puga ser creient d’una religió i que, per exemple, les persones i els pobles mantinguen la seua identitat.

En el fons, decidesc i visc en línia amb unes paraules d’una amiga, qui el 19 de juliol del 2022 escrigué a un amic meu de més de noranta anys:

“Jo sóc del poble, del que de debò s’hi sent, del que no té ni romanços, ni històries de cap mena per a trencar aquesta pròpia identitat”.

I jo.

Una forta abraçada.

Alaquàs, 26 de març del 2025.