Bon dia, 

No abrace el misticisme, ni el racionalisme, ni les lluites contra lo patriarcal, ni els extremismes… com a model de vida: visc i decidesc amb els peus en terra, amb eixe realisme que afavoreix la proximitat, de manera creativa i matriarcalista, fet que, entre altres coses, inclou una actitud acollidora no reduïda a formalismes, en pro de la llengua materna (en el meu cas, la catalana, però no mitjançant la rectitud, ni tractant de trepitjar els drets dels altres) i del folklore (més d’una vegada, desconsiderat per persones que es posen la medalla de progressistes, de cosmopolites o bé que es qualifiquen de ciutadans del món).

En el fons,  decidesc i visc en línia amb unes paraules d’una amiga, qui hui ha escrit a un amic meu de més de noranta anys:

“Jo soc del poble, del que de debò s’hi sent, del que no té ni romanços, ni històries de cap mena per a trencar aquesta pròpia identitat”.

I jo.

Una forta abraçada.

Alaquàs, 19 de juliol del 2022.