Arxiu mensual: Maig de 2019

Senyem-nos i vocabulari del camp

A continuació hi ha un poema religiós que es publicà en el 2007 en el llibre de festes patronals del Terme, la zona històricament pagesa de la ciutat de Banyoles (el Pla de l’Estany), vint anys després de la inauguració de la Creu del Terme.

Tot i que no apareixen referències als Sants de la Pedra, sí que hi ha paraules del vocabulari agrícola (com ara, “espigues”, “sol”, “camps” “fruits”), u dels punts inclosos en la recerca sobre els sants Abdó i Senent, motiu pel qual he decidit escriure aquest poema.

Igualment, afegirem que les festes patronals que es celebren en el Terme estan relacionades amb els Sants Abdó i Senent.

 

“SENYEM-NOS

Per la Creu del Terme

Ens vetlla el Signe de l’AMOR.

Senyem-nos.

El Crist de benvinguda és la Paraula

que es filtra cor endins i ens agermana.

Cal estimar per l’abraçada tendra

que ens arriba amb el crit de les espigues.

Ell és aquí, en la Creu que s’alça, esvelta,

que són missatges clars:

Tu creu i estima

i senya el teu camí de fe, Banyoles:

A l’arbre de la Creu, el Fruit t’exculpa

perquè ens senyem amb creus

molts cops ocultes!

 

Manuel Pont i Bosch”

 

Font: 

Informació facilitada per Josep Grabuleda Sitjà, de l’Ajuntament de Banyoles, per mitjà d’un missatge del 19 de juny del 2018.

La Creu del Terme i els sants Abdó i Senent

En novembre de 1987, la “Revista de Banyoles” publicava el poema següent, relacionat amb els Sants de la Pedra.

 

LA CREU DEL TERME

Poema en tres temps

Vinc de Jerusalem, pelegrinant

I guardo, al fons del cor, l’emprempta -dura-

De la Creu, on moria el Verb fet Carn,

Estenallat d’Amor sense figura.

 

Com jo, homes i pobles cristians,

Impactats per la Creu, amb fe segura,

En romiatge de segles, van tirant

Per camins de delers i fretures.

 

I porten la Creu Santa sobre el pit

I aixequen Creus de Terme que perduren,

Elevant-hi mirada i esperit.

 

I es fa planer el camí i la petja pura

I en ella hi retrobem, com un gran crit, 

La flama de l’Esperança futura.

***

La nostra Creu del Terme de Banyoles, 

Perduda en temps funestos de combats,

Ara torna a aixecar-se, esvelta i noble,

Fonent en un abraç Terme i Ciutat.

 

El vianant que hi passi a qualques hores,

La veurà com un signe de bondat,

La prendrà per senyera enardidora

I el més bell exponent d’identitat.

 

Al cansat i al vellet dirà: ‘reposa’

A l’ardit i al jovent: ‘sempre endavant’

Per a tots és lliçó d’amor i joia.

 

I l’estil que prendrà serà imposant,

Digne de l’ideal de tot un poble

Que a l’ombra de la Creu tira endavant.

 

***

Cap detall s’ha escapat d’un simbolisme:

A la base, les rodes d’un molí

Marquen l’antic TREBALL i nova INDÚSTRIA.

La ubicació vol reflectir.

 

La font enriquidora d’energia

Que, generosament l’ESTANY forní.

Can Teixidor del TERME perviuria

En el peu, fet del seu trull d’oli antic.

 

Columna, Capitell i Creu serien

 De pedra dura, extreta d’aquí.

Qui no hi veu l’ENTERESA banyolina?

 

El BON COR i PIETAT són esculpits

Entorn del capitell i la Creu pia:

Els nostres Sants, Santa Maria i Crist.

 

Maria Dolors Malagelada i Vila

 

Font: 

Informació facilitada per Josep Grabuleda Sitjà, de l’Ajuntament de Banyoles, per mitjà d’un missatge del 19 de juny del 2018, el qual anava acompanyat d’uns quants poemes relacionats amb Banyoles i, sobretot, amb el Terme, la zona històricament pagesa d’aquesta ciutat catalana de la comarca del Pla de l’Estany.

La festivitat dels Sants Abdó i Senén, com els coneixen en el Terme, hi està molt arrelada i, a més, remarcarem que els sants no hi són l’excusa per a fer festa; al contrari, és una festa religiosa i amb característiques matriarcals ben evidents, però que forma part de la història i del present de Banyoles, del sentiment banyolí de pertinença a la terra i que camina cap al demà.

Igualment, vull subratllar la generositat que hi ha hagut, i molt més de l’esperada (i que tan positiva està resultant per a la recerca), tant des de l’Ajuntament de Banyoles, com també a través de Miquel Rustullet (de Banyoles i, en molts casos, pont en la recollida d’informacíó relativa als Sants de la Pedra en aquesta ciutat catalana).

 

Nota: Els sants a què fa referència el darrer vers són Sant Abdó i Sant Senent.

Dites i creences vinculades als Sants de la Pedra

“Valga’m sant Nin i sant Non” (1)

“Valga’m sant Nin i sant Non, carregats de son, i sant Patllari i tots els sants del calendari!” (2)

“¡Valga’ns Sant Nin i Sant Non!” (3)

“Valga’ns Sant Nin i Sant Non i la Mare de Déu de Togores” (4)

“Les mares dels nostres avis, el dia d’avui [, 30 de juliol], tallaven els cabells als infants per primera vegada, cregudes que, fent-ho així, no foren lladres.” (5)

 

 

Font:

(1) Article “Banyoles. Festa del Terme en honor dels sants Abdó i Senén. Diumenge més proper al 30 de juliol”, de  Martirià Brugada Clotas, dins del llibre  “Repics de festa” (p. 125). Vaig accedir a aquest article, gràcies a un missatge enviat per Miquel Rustullet Noguer, el 18 de novembre del 2017, sobre Banyoles i la “Festa del Terme”  que s’hi celebra.

(2) Del mateix article de Martirià Brugada. Sobre aquesta dita, el 13 de gener del 2019, Gerard López Molsosa, en Facebook, em comentà: “Jo recordo que els meus avis deien una frase modificant els noms de Nin i Non [amb moltes variants]. Exemple: valga’m Sant Nini i  Sant Nani i tots els sants del calendari…!”.

(3) Sobre aquesta dita, treta del llibre “Vida, Culto y Folklore de los Santos Abdón y Senén” (p. 74). de José Sistac Zanuy, l’autor comenta que es tracta d’una invocació quan les persones veien un raig que podria fer malbé, quan queia pedra o davant d’una necessitat o d’un fet desagradables, per a demanar la protecció d’ambdós sants.

(4) Entrada “Caminada de Polinyà a la Salut, Colobrers i Togores” (http://losfolloneros.blogspot.com/2010/02/7-de-febrer-de-2010-caminada-de-polinya.html), publicada en el bloc “Los folloneros”.  Es tracta d’una dita de Sabadell (el Vallès Occidental), la qual, com llegim en el bloc, “També era invocada per moltes mares sabadallenques per tal que el seu fill obtingués un bon número en el sorteig de les quintes”. Les quintes d’un any eren els hòmens nascuts eixe any i que havien de fer el servici militar.

(5) Llibre “Costumari català”, de Joan Amades. Direm que l’obra fou elaborada entre 1950 i 1956; per tant, potser fes referència, si més no, a quasi un segle abans (“les mares dels temps dels nostres avis”), tenint present que, en eixir la primera publicació de l’obra, l’esperança de vida no aplegava als setanta anys i que, aleshores, poques persones en passaven els setanta-cinc.

Adduirem que, una altra creença (relacionada amb les pedregades, tot i que no ho fa amb els Sants de la Pedra), però del llibre “Meteorologia i agricultura populars”, de Cel Gomis i Mestre, diu que, en una població, per fer fora els bruixots, “Mossèn Anton els té promès que, si els veïns l’ajuden a resar a l’església, mai més cap pedregada no farà mal en el terme de Torrelles” (p. 48). Cel Gomis es refereix a Torrelles de Llobregat, una població catalana de la comarca del Baix Llobregat.

Finalment, direm que hem constatat un fet semblant, però en l’Edat Mitjana, en un passatge del llibre “Una historia nueva de la Alta Edad Media”, de Chris Wickham. Això sí, referent a molts segles abans.