Arxiu mensual: Juny de 2015

Ja no canta el gat pelat // Now the bald cat in not singing

Ja no canta el gat pelat

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Ja no canta el gat pelat

perquè no li’n donen una.

Ni una, ni mitja ni cap,

ja no canta el gat pelat!

Now the bald cat is not singing

because they don’t give him one.

Neither one, nor a half, nor none,

now the bald cat is not singing!

 

Ja no canta el gat pelat

perquè no li’n donen dos.

Ni dos, ni una, ni mitja, ni cap,

ja no canta el gat pelat!

Now the bald cat is not singing

because they don’t give him two.

Neither two, nor one, nor a half, nor none,

now the bald cat is not singing!

 

Ja no canta el gat pelat

perquè no li’n donen tres.

Ni tres, ni dos, ni una, ni mitja, ni cap,

ja no canta el gat pelat!

Now the bald cat is not singing

because they don’t give him three.

Neither three, nor two, nor one, nor none,

now the bald cat is not singing!

 

Nota: Podeu escoltar esta cançó, treta d’una recopilació de la Universitat d’Alacant, en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=233. Quan la vaig llegir, era la primera vegada que trobava la famosa cançó de Ja no canta el capellà, ideal per a aprendre els números, amb una lletra distinta, però amb la mateixa música.

 

Ja mos hem menjat la mona // We have already eaten the “mona”

Ja mos [ens] hem menjat la mona

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Ja mos hem menjat la mona

i mos hem begut el vi

i en rogle, del barran Pla,

mos hem menjat un conill.

We have already eaten the “Mona” [= Easter cake]

and we have drunk the wine,

and we have eaten a rabbit,

in a circle, of the Pla [= Plain] precipice.

 

Ai, conill, conill,

quantes puces tens!

Que en la font del Pi,

t’han sacat la pell.

Oh, rabbit, rabbit,

what a lot of fleas you have!…

that, in the Pine fountain,

they have taken out your skin. 

 

Font: Podeu escoltar-la en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=323, de la Universitat d’Alacant.

Nota: He respectat la forma mos. Pel que fa a sacat, també present en altres registres de la mateixa cançó realitzats per la Universitat d’Alacant, és un castellanisme per tret.

Ja baixen les Tomasines // The “Tomasines” are going down now

Ja baixen les Tomasines

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Ja baixen les Tomasines

amb la mà al costat

dient-los a les fadrines:

— Mireu la rosa que porte en el cap.

The “Tomasines” are going down now,

with their hand nearby

and saying to the unmarried women:

— Look at the rose I am wearing in the lead.

 

Porte sabata en devilla,

la calça en ramells.

Visc la flor del sombrero,

corbata i xaleco i el gran saragüell.

I wear a shoe in buckle,

the stocking in bunches.

Up with flower of the hat,

the tie and the waistcoat and the large shorts.

 

En el retrate estic

amb les roses ben posades

amb la maneta al costat

i les calces ramejades.

I’m in the portrait

with the roses in their place,

with the hand nearby

and the flowered tights.

 

Ja baixen les Tomasines

amb la mà dreta al costat

dient-los a les fadrines:

— Mireu la rosa que porte en el cap.

The “Tomasines” are going down now,

with their hand nearby

and saying to the unmarried women:

— Look at the rose I am wearing in the lead.

 

Porte sabata en devilla,

la calça en ramells.

Visca la flor del sombrero,

corbata, xaleco i el gran saragüell.

I wear a shoe in buckle,

the stocking in bunches.

Up with the flower of the hat,

the tie and the waistcoat and the large shorts.

 

Font: Si voleu escoltar-la, teniu l’enllaç http://www.canpop.org/fitxa.php?id=105, de la Universitat d’Alacant.

Nota: La paraula que figura com devilla és una deformació del castellà hebilla, en valencià sivella. I el terme xaleco apareix en lloc de jupetí, armilla (f.), giponet. Finalment, sombrero ho fa en lloc del valencià barret.

Quant a una nota que diu qui la canta, tenim que tots els elements de roba són els que portaven en la festa.

 

 

I-bi-bi, els d’Ibi, els d’Ibi // I-bi-bi, the Ibi kids, the Ibi kids

I-bi-bi, els d’Ibi, els d’Ibi

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

I-bi-bi, els d’Ibi, els d’Ibi,

I-bi-bi, els d’Ibi estan ací.

Venim de jugar un partit de pilota,

venim de jugar un partit de baló,

xim-pom!

I-bi-bi, the Ibi kids, the Ibi kids,

I-bi-bi. the Ibi kids are here.

We are back from playing a match of ball,

we are back from playing a match of ball,

xim-pom! 

 

Font: Esta cançó figura en  http://www.canpop.org/fitxa.php?id=730, dins d’un estudi realitzat per la Universitat d’Alacant.

I una poca de tonyina // And a bit of tuna fish

 I una poca de tonyina

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

I una poca de tonyina,

esta nit soparem nyores

i una poca de tonyina,

i un sarnatxo de bacores,

perquè la cosa ve aixina.

And a bit of tuna fish,

this night we will have dinner capsicum

and a bit of tuna fish,

and a basket with early figs,

because that’s what we have.

 

Font: Forma part de l’estudi realitzat per la Universitat d’Alacant i podeu llegir-la i escoltar-la en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=585.

Notes: La forma sarnatxo té com a sinònims, senatxo o senalla, igualment correctes. Es tracta d’un cabàs o d’una cistella de mà per a anar al mercat. La bacora és un peix. La forma aixina és una de les que s’empren a nivell popular per al terme així.

I el nóvio que tinga zels a la nóvia // And the boyfriend that was jealous of the girlfriend

I el nóvio que tinga zels a la nóvia

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

I el nóvio que tinga zels a la nóvia

i a la nóvia li agrada molt jugar,

que pille el camí i se’n vaja al poble,

que estos dies són dies de disfrutar.

And the boyfriend that was jealous of the girlfriend

but the girlfriend likes to play much,

can take his heels and to go to the village

because now it’s time to enjoy.

 

No t’apures, per això, xiqueta,

no t’apures, que mo·n’anirem

i allà baix, a aquella figuereta,

i allí els dos soletes mos [= ens] divertirem.

I allà baix, a aquella figuereta,

i allí els dos soletes mos [= ens] divertirem.

Don’t worry about it, dear,

don’t worry because we will go

down there, to that fig tree,

and there we will enjoy alone.

And down there, to that fig tree,

and there we will enjoy alone.

 

Font: Podeu accedir a la cançó (lletra i música) amb l’enllaç http://www.canpop.org/fitxa.php?id=200, dins d’una web de la Universitat d’Alacant.

Nota: La forma apurarse és un castellanisme inadmissible. Pel context, podem substituir-lo per preocupar-se, amoïnar-se.

I arrima’t cap ací // And come closer

I arrima’t cap ací

Cancó popular valenciana / Valencian folk song

 

I arrima’t cap ací

que el llençol [llançol] és estret

i allà a la mitjanit

no diràs que tens fred.

And come closer

that the sheet is narrow

and back at the midnight

you won’t say you are cold.

 

No diràs que tens fred,

no diràs que tens fred.

I arrima’t cap ací

que el llençol [llançol] és estret.

You won’t say you are cold,

you won’t say you are cold.

And come closer

that the sheet is narrow.

 

Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=195, en una web elaborada per la Universitat d’Alacant.

I me banye en un llibrell // I have a bath in a washing-up bowl

I me banye en un llibrell

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

I me banye en un llibrell,

sóc llaurador de secà;

i me banye en un llibrell,

amb un martell en la mà…

per si acàs  [= de cas] munta el nivell.

And I have a bath in a washing up bowl,

I am a dry-land ploughman,

and I have a bath in a washing up bowl,

with a hammer in the hand…

if the level goes up.

 

Font: La lletra i la música figuren en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=582, en una web de la Universitat d’Alacant.

Nota: He respectat la lletra i, només en la locució si de cas, crec convenient indicar que la forma de l’original és un castellanisme.

Eres Reina de la Pau // You are Queen of the Peace

 

Eres Reina de la Pau

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Eres Reina de la Pau

que en braços dus al teu Fill.

“Fes que hi haja pau en el món”,

Mare, et demanen els teus fills,

et demanen els teus fills.

You are Queen of the Peace

that you carry in your arms your Son.

“Make you that there will be peace in the world,”

Mother, your kids as for,

your kids ask for it.

 

Font: La lletra i la música figuren en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=215, en un estudi realitzat per la Universitat d’Alacant.

Els diables són les puces // The devils are the fleas

Els diables són les puces

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Els diables són les puces:

un animal tan menut,

que se giten amb les dones,

i jo, tan gran,… no puc.

The devils are the fleas:

 a so little animal,

that they go to the bed with the women,

and I, so old,… I can’t.

 

Font: La lletra i la música d’esta cançó figuren en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=297, elaborat per la Universitat d’Alacant.