Arxiu mensual: octubre de 2015

I can reach my full potential // Puc arribar a desenvolupar tot el meu potencial (*)

I can reach my full potential (*)

By: / Per: Barack Obama

 

When I look back on the great teachers who shaped my life, what I remember isn’t the way they prepared me to take a standardized test. What I remember is the way they taught me to believe in myself. To be curious about the world. To take charge of my own learning so that I could reach my full potential. They inspired me to open up a window into parts of the world I’d never thought of before.

Quan mire arrere, als meus grans mestres, els que m’ajudaren a formar-me part de la meua vida, lo que recorde no és el sistema d’avaluació que empraven a partir del model estàndard d’examen, sinó el camí que m’ensenyaren per a creure en mi mateix. I també, per exemple, per a tindre curiositat pel món. I, finalment, per a fer-me càrrec del meu propi aprenentatge per tal que jo poguera arribar a desenvolupar tot el meu potencial. M’inspiraren a obrir un finestra a totes les vessants del món en què jo no havia pensat abans.

 

Font: La informació figura amb (*) perquè no està treta de cap article amb títol. Figurava en un missatge que he rebut de part de Cathrine  Gyldensted, una de les persones impulsadores del periodisme constructiu.

Per a llegir-lo complet, en l’original, en anglés, podeu anar a http://go.wh.gov/kfAj41 i llegireu tot l’escrit que diu el president dels Estats Units. També permet escoltar-lo per vídeo, però sense subtítols en anglés.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Juan Luis Vives Shows Us The Aim of Studies and The Scholar’s World // Joan Lluís Vives ens mostra els objectius dels estudis i del món educatiu

Juan Luis Vives shows us the aim of studies and the scholar’s world

By: / Per: Robert Woods

January 4, 2012 / 4 de gener del 2012

 

Juan Luis Vives (1492-1540) was part of what we now call the “humanist revival” during the Renaissance. He, among others, exalted the role of grammar and rhetoric in education. Like others before him, Vives placed a special emphasis on the usefulness of education. But by usefulness, Vives did not mean what we mean in the modern schools. Rather, he meant that education should spend time cultivating wisdom and being of service to the world at large.

Vives saw the connection between various studies, a los that has terribly crippled the modern academy. “We must study all branches of knowledge.”

Joan Lluís Vives (1492-1540) forma part, durant el Renaixement, de lo que ara diem “renovació humanista”. Ell, entre altres coses, elevà el paper de la gramàtica i de la retòrica en el món de l’educació i, com altres persones que l’havien precedit, posà un èmfasi especial en la utilitat de l’educació. Ara bé, per a Lluís Vives, el terme “utilitat” no tenia el significat que ara atorguem en el món pedagògic, en el sentit que dins de l’educació calia dedicar temps cultivant la saviesa i, a més, estar al servici de la Humanitat.

 

Additionally he said that, “the student will always be desirous of learning, and will never suppose that he has already reached the highest point of learning. Seneca has said very incisively: that many men want a taint to true learning, if they did not believe that they had already obtained to it.” This is one exemple among many, that shows that Vives wanted students to embody humility.

Igualment, ell afegia que “l’estudiant ha d’estar sempre desitjós d’aprendre i mai suposar que ja ha arribat al punt més alt de l’aprenentatge. Així, Sèneca deia, de manera molt incisiva, que els hòmens que estan viciats pel ‘vertader aprenentatge‘, són els que no se n’adonen que ja ho han assolit, que ja estan en eixe camí”. Este és un exemple més, en els escrits de Lluís Vives, en què veiem que convidava als estudiants a manifestar humilitat.

 

(…) Vives also encouraged students to remember bodily health, avoid arrogance, live the Christian faith, and recognize that wisdom is the key to all of learning and life. As a matter of fact, it can be seen in his writings that he believes that wisdom and humility are to reign supreme. “The wise man directions himself to the contemplations of that holy and divine wisdom.”

(…) A good portion of Vives writings focuses on such things [rhetoric and erudition] as riches and power as they are related to learning. He encourages all students to “first philosophize” and then become rich. He also gives quite a bit of instruction on how some seek glory with her learning contending this is not wise. He points out that fame is a shallow and fleeting motivation for education. In some of the most wonderful terms, he gives the power motivation or ultimate goal for learning. “This, then, is the fruit of all studies; this is the goal. Having acquired our knowledge, we must turn it to usefulness, and employ it for the common good.”

(…) Lluís Vives també encoratja als estudiants a recordar-se de la salut corporal, a evitar l’arrogància, a viure la fe cristiana i a reconèixer que la saviesa és la clau de tot l’aprenentatge i de la vida. En realitat, en els seus escrits podem vore que ell creia que la saviesa i la humilitat són per al regne suprem: “L’home savi és dirigix cap a la contemplació de lo que comprén la saviesa sagrada i divina”.

(…) Una bona part dels seus escrits es centren en la retòrica i en l’erudició. Igualment anima a tots els estudiants, “en primer lloc, a filosofar” i, en acabant, a fer-se rics. També els donava prou formació sobre el fet que si ells buscaven la glòria per mitjà de l’aprenentatge i l’unien a un esperit competitiu, això no els feia persones sàvies.  En alguns dels térmens més formosos, Vives considera que lo que més ha de moure l’aprenentatge és la motivació interior de l’estudiant. “Este, per tant, és el fruit de tots els estudis; este és l’objectiu. Quan adquirim el nostre coneixement, l’hem de orientar cap a la utilitat i emprar-lo per al bé comú”.

 

(…) He severely criticized those  who debades scholarship by hypocrisy. Great is the era of learning, but better is that era of true education that has deeds that complement learning is at the heart of his message for scholars. (…) When Vives provides specific instructions on teaching, he encourages the teacher to imitate Jesus in form and content. “And in teaching, what master shall we rather imitate than Christ himself who the father sent from heaven to teach the human race.” As a Christian humanist, Vives wrote most eloquently about why the learning of that times was called humanistic. In essence it is that education that makes us fully human. He recognized that all of this learning (as he described it ) has its source in God and can make us good human beings.

Lluís Vives criticava durament aquells que degradaven l’erudició a través de la hipocresia. Considerava que l’època d’aprenentatge era intensa però que ho era millor quan la vertadera educació que impartia el mestre anava acompanyada d’obres en l’aprenentatge, com a centre del seu missatge als alumnes. (…) Quan Lluís Vives proporciona instruccions específiques sobre l’ensenyament, incita al mestre a imitar l’estil de Jesucrist, pel que fa a la forma i al contingut: “En l’ensenyament, lo que el mestre farà, serà seguir les petjades del propi Crist, a qui el Pare envià del cel per a formar a l’esser humà”. Vives, com a humanista cristià, escrigué amb molta eloqüència sobre per què l’aprenenentatge de l’època s’anomenava “humanístic”. Essencialment, l’educació era lo que ens feia plenament humans. Ell reconeixia que tot lo que forma part d’este aprenentatge (com Lluís Vives el descrivia) tenia la seua font en Déu i que això podia fer-nos bones persones.

 

Font: El podem trobar en Internet amb l’enllaç http://christianhumanistmusings.blogspot.com.es/2012/01/juan-luis-vives-shows-us-aim-of-studies.html

Librarian Shares Her Love of Books with a Bike-powered Mobil Library // Una bibliotecària compartix el seu amor pels llibres amb una bicicleta que fa de biblioteca mòbil

Librarian shares her love of books with a bike-powered mobile library

By: / Per: Cat Johnson

October 5, 2015 / 5 d’octubre del 2015

 

In 2013, school librarian Alicia Tapia created Bibliobicicleta, a free, mobile library pulled by bike. Since then, Tapia and Bibliobicicleta have rolled up to San Francisco parks, farmers markets, museums, and beaches to distribute free books and help spread a love of reading.

Bibliobicicleta holds around 100 books, including selections for people of all ages, lifestyles, and interesets. It attracts atttention wherever it goes.

“Of course, kids are a little more brave to just approache the bike,” Tapial told GOOD, “but adults -if they’re not too cool- will stop and see what it’s all about.

En el 2013, una bibliotecària escolar, Alicia Tapia, creà Bibliobicicleta, una biblioteca lliure i mòbil tirada per una bicicleta. D’aleshores ençà, Tapia i Bibliobicicleta s’han presentat en parcs, mercats d’agricultors, museus i platges de San Francisco amb la intenció de distribuir llibres de manera gratuïta i d’ajudar a escampar l’amor per la lectura.

Bibliobicicleta porta, si fa no fa, 100 llibres, fins i tot, per a persones de qualsevol edat, estil de vida i interessos. Atrau l’atenció allà a on va.

“Per descomptat, els xiquets són molt més atrevits a l’hora d’acostar-se a la bici -comenta Tapia a GOOD-, però els adults (si no són massa freds) es paren un moment a vore de què va tot això”.

 

Pulling Bibliobicicleta up and down the hills of San Francisco is no easy task. It’s hard work going up hills and unsafe coming down them. Tapia recently launched a Kickstarter campaign to raise funds to by an electric bicycle tot help navigate the city streets and expand the range of Bibliobibciclteta. With three days to go, she has raised $1,500 of her $1,100 goal.

Portar la bicicleta amunt i avall, pels turons de San Francisco, no és una tasca fàcil. És dur treballar pujar cims i insegur baixar-los. Tapia, recentment, llançà una campanya, Kickstarter, per a recaptar fons per a la compra d’una bicicleta elèctrica que li permetera navegar pels carrers de la ciutat i donar a conèixer la finalitat de Bibliobicicleta. Als tres dies d’haver-la iniciada, ja n’havia recaptat 1500$… ¡en lloc dels 1100! que s’havia marcat com a objectiu.

 

Font: Esta notícia està inicialment treta de la web de Positive News amb l’enllaç http://www.shareable.net/blog/librarian-shares-her-love-of-books-with-a-bike-powered-mobile-library?utm_content=2015-06-22%2017:49:23&utm_source=Vertical Response&utm_medium=Email&utm_term=Librarian%20%shares%20her%20%love%20of%20books%20with%20a%20bike-powered%20mobile%20library&utm_campaign=Bike-Powered%20Mobile%20Library,%20New%20Freelances%20Union%20Study,%20%20Tiny%20House%20Jamboreecontent.

 

The future of the working week // El futur de la setmana laboral

The future of the working week

Author: / Autor: Lucy Purdy

 

 (…) The city council in the Swedish city of Gothenburg has trialled a programme of six-hour working days, hoping the move could create a healthier and happier workforce. In Japan -where a culture of overwork is particularly ingrained- the government is considering making it a legal requirement for workers to take more days of paid holiday each year.

(…) L’ajuntament de la ciutat sueca de Gotemburg ha posat en prova un programa de treball de sis hores al dia, esperant que el canvi puga crear mà d’obra més saludable i feliç. En el Japó, on hi ha una cultura del treball dur i durant molt de temps que està molt arrelada, el govern està estudiant la possibilitat de crear un requisit legal per a que els treballadors es prenguen més dies de vacances pagades a l’any.

 

And in the UK,  a YouGov survey last year found that 57 percent of workers would support a four-day week, something championed by the New Economics Foundation. It says a “normal” 40-hour week is neither natural nor inevitable and insists a shorter, more flexible working week would be good for people, the environment and the economy too. (…)

I, fins i tot, en el Regne Unit, un estudi realitzat l’any passat per YouGov tragué que el 57% dels treballadors donaria suport a una setmana laboral de quatre dies. També afig l’informe que la jornada “normal” de 40 hores ni és natural, ni inevitable i insistix en un fet: una setmana laboral més curta i més flexible seria bo tant per a la gent, com per al medi ambient, com per a l’economia. (…)

 

Font: La traducció que figura ací és la de l’article, amb el títol que apareix en la plana 16, mentres que el titular de l’enllaç correspon al de la portada del número 83, Work less, play more: The future of the working week (‘Treballar menys, jugar més. El futur de la setmana laboral’) : http://positivenews.org.uk/2015/economics_innovation/17295/work-less-play/.

 

 

 

 

 

She Had No Medical Degree or PhD But Just Won Nobel Prize for Medicine

She Had no Medical Degree or PhD But Just Won Nobel Prize for Medicine // No tenia cap títol universitari de Medicina ni de Filosofia i Lletres, però ha guanyat el Premi Nobel de Medicina

Author: Terry Turner  // Autor: Terry Turner

 

The first Chinese woman to win a Nobel Prize is being called the “three no’s” winner in her country -no Medical degree, no doctorate, and no time spent working overseas.

It would be her understanding of ancient Chinese medicine that led Tu Youyou on her unlikely path to creating a drug to fight malaria and the 2015 Nobel Prize for Medicine this week.

In the 1960s, Chinese leader Mao Zedong demanded a cure for malaria. Tu, who had only an undergraduate degree in pharmacology, was among thosesent to work on the project.

És la primera xinesa que guanya el Premi Nobel i la coneixen en la Xina com “la dels tres nos”: cap títol universitari de medicina, cap doctorat i perquè mai no ha treballat en l’estranger.

Seria el seu coneixement de l’antiga medicina xinesa lo que la portaria, a Tu Youyu, la dona guardonada, cap al seu camí, increïble, de crear un medicament contra la malària i al Premi Nobel de Medicina rebut esta setmana.

En els anys sixanta, el cap d’estat xinés, Mao Zedong, exigia un remei per a la malària i Tu, que només tenia el títol de llicenciada en farmacologia, estigué entre les persones triades per a prendre part en el projecte.

 

Six Million Saved: Malaria Cases in Africa Cut in Half 

At the time, nearly a quarter million diferent compounds had been tried worldwide to fight the disease. Nothing worked well.

Tu studied ancient texts and found the Chinese had used sweet wormwood around 400 AD. The team had no success at first, but Tu dived back into her reading adjusted the recipe, and boiled an extract of the wormwood – artemsinin in 1972.

She also volunteered to be the first human treated with the new drug.

The discovery led to a drug that battles malaria – carrying parasites.

Sis milions de persones salvades: la malaria en Àfrica es reduïx a la mitat

En aquell moment, prop d’un quart de milió de composts s’havien tractat arreu del món amb la intenció de lluitar contra la malària. Però res no anava bé.

Aleshores Tu va estudiar texts antics de la medicina xinesa i trobà que s’havia emprat donzell cap a l’any 400 dC. L’equip, al principi, no tingué cap èxit, però Tu tornà a la lectura personal, adaptà la recepta i va bullir un extracte del donzell, l’artemisina, en 1972.

També formà part de les primeres persones que voluntàriament experimentaren amb el nou medicament.

La descoberta donà lloc a un medicament que lluitaria contra la malària carregant-se els paràsits.

New vaccine virtually scratches shingles off your list of worries

At the time, Tu’s contributions were not well known. It was at the height of communist isolation in China, just before relations with the west began to thaw. Her research was anonymously in 1977 and only years later did her role become public.

Today, the drug she discovered is the understand medicine used to treat the disease and has been credited with saving milions of lives around the world.

La nova vacuna pràcticament es desfeia dels maldecaps de la seua llista de preocupacions

Aleshores, les aportacions de Tu encara no eren prou conegudes. Es trobava enmig del pes de l’aïllament de la Xina comunista, justament abans que començaren a distendre’s les relacions amb el món occidental. Així, en 1977 la seua recerca era pràcticament desconeguda i només uns anys després començà a fer-se públic el paper de la investigadora.

A hores d’ara, la medicina que va descobrir és la més emprada quan es tracta la malària i ha contribuït positivament a salvar milers de vides arreu del món.

 

World first malaria vaccine aproved – and it will be not-for-profit

The 84-year-old Tu Shared this year’s Noble Prize in Medicine with William Campbell and Satoshi Omura for their discoveries in battling diseases caused by roundworm parasites.

S’aprova la primera vacuna contra la malària en el món i sense ànim de lucre

La guanyadora del Premi Nobel de Medicina del 2015, Tu, el compartix amb William Campbell i Satoshi Omura, per les seues descobertes en la lluita contra les malalties originades pels paràsits del nematelmint.

 

 

Nota: Es tracta d’un article tret de GoodNewsNetwork i el vaig trobar en Facebook. Es penjà el 8 d’octubre del 2015. Vull afegir que, quan el vaig triar, desconeixia la polèmica que hi ha hagut i que, per a què pugueu accedir a una informació més completa, vos presente per mitjà de l’enllaç següent:  https://joseppamies.wordpress.com/2015/10/08/fraude-de-la-artemisina-para-la-malaria-y-premio-nobel-con-decadas-de-retraso/. Quan premeu l’enllaç, no voreu directament la notícia, motiu pel qual heu d’anar a “Entradas” i la trobareu.

No és la primera vegada que ocorre, malauradament, encara que, per una altra banda, podem afegir que cada volta són més les descobertes de medicina que estan patentades per l’ONU.