Arxiu mensual: Gener de 2015

Cançó de la llum // Song of the light

 

Cançó de la llum

Arranjament:  / Arrangement:  Al Tall

 

Ja podeu amagar els trastos al corral,

quinqués i lamparilles, llanternes i fanals;

la llum la fa molt clara, més clara no pot ser:

llumena tot el poble i atrau al foraster.

Already you can hide the junks in the pen,

oils, small lamps, torches and lamps;

the light is very clear…, more clear, impossible!:

it’s illuminating all the village and attracks the strangers.

 

Que vinga, que vinga, que vinga la llum

abans que el petroli ens òmpliga de fum;

les bigues són plantades i la llum ja vindrà,

perquè les xiques guapes es miren la cara.

Start, start, start the light

before the oil covers us in smoke;

the beams are put in their seat and the light will return,

because the nice young women can look at their face.

 

I se’n podeu anar a on siga a protestar,

que la llum no ha vingut i crec que mai vindrà:

els xavos que hi havien per a l’allumenament

se’ls ha gastat l’alcalde en putes i demés.

Now you can go to protest wherever you prefer,

but the light has not returned and I think it never will start:

the cents for enlightenment…

the major spent them on whores and in other things.

 

Que vinga, que vinga, que vinga la llum

i que al senyor alcalde li donen per el cul,

les bigues són plantades i la llum ja vindrà,

i que el senyor alcalde se’n vaja a fer la mà.

Start, start, start the light

and we want the people to fuck off the major,

the beams are put in their seat and the light will return,

and we want the major to go to hell.

 

Que vinga, que vinga, que vinga la llum

i que al senyor alcalde li donen per el cul,

les bigues són plantades i la llum ja vindrà,

i que el senyor alcalde se’n vaja a fer la mà,

i que el senyor alcalde se’n vaja a fer la mà. (2)

Start, start, start the light

and we want the people to fuck off the major,

the beams are put in their seat and the light will return,

and we want the major to go to hell,

and we want the major to go to hell. (2)

 

Música: https://www.youtube.com/watch?v=5q8bfiFsc1A. Es tracta d’un disc amb la lletra final, la que ací tenim, en lloc de l’original i, per tant, la definitiva.

Després de cantar la tornada per primera vegada, se sent música d’instruments i, en acabant l’escoltarem de nou.

 

Font: Si voleu vore (i escoltar) la lletra que hi havia inicialment, podeu endinsar-vos en http://www.viasona.cat/grup/al-tall/envit-a-vares/canco-de-la-llum.

Ja havia llegit, feia uns dies, el canvi que suposà per a moltes persones que el grup decidira fer un reajust de la lletra i deixar-la com els haguera agradat en un altre temps i, així, no sols dir les coses pel seu nom i estar al dia, sinó fer la música amb la sensació de llibertat.

En eixe sentit, si escolteu la primera vegada que diuen la lletra “en putes i demés” sentireu unes paraules que no tenen pèrdua.  Val la pena consultar esta lletra de la web i escoltar el vídeo que ací teniu com a enllaç.

 

 

 

 

 

 

 

 

El barranc de l’assut // The ravine of the weir

El barranc de l’assut

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

I a ta mare l’han vista

en el barranc de l’assut,

que es menjava una coca

que li xorrava suc.

Que li xorrava suc,

que li xorrava suc,

i a ta mare l’han vista

en el barranc de l’assut.

Some people have seen your mother

in the ravine of the weir,

and she was eating a flat cake

that was dripping sauce.

That was dripping sauce,

that was dripping sauce,

some people have seen your mother

in the ravine of the weir.

 

Ma mare m’envia a l’horta

a regar el melonar.

Jo em pegue una revolta

i me’n vaig a festejar.

My mother sends me away to the floodplain

to water the melon field.

I go for a walk

and… to court. 

 

Tornada: I a ta mare l’han vista…

Chorus: Some people have seen your mother…

 

 

Les xiques del carrer nou,

totes, miren a la lluna

per a fer-se l’aixovar

i no se’n casa ninguna.

The young women of the new street

are looking at the moon

to prepare them their dowries

but none of them get married.

 

Tornada: I a ta mare l’han vista…

Chorus: Some people have seen your mother…

 

En ma vida m’he rist més

que una nit collint tomaques:

em vaig girar i vaig vore

una gallina amb sabates.

I’ve never died of laughter so much in my life

as one night while I was harvesting tomatoes:

I turned round and I saw

a hen with shoes.

 

Tornada: I a ta mare l’han vista…

Chorus: Some people have seen your mother…

 

 

Font: Podeu escoltar el vídeo https://www.youtube.com/watch?v=MmUJAokbgfU, amb la música del grup Carraixet.

El sabater de Sollana // The shoemaker of Sollana

El sabater de Sollana

Cançó popular valenciana  / Valencian folk song

 

Ai, sabater,

¡quina desgràcia!:

te s’ha perdut

el martell,

ja no pots clavar

la tatxa.

Oh!, shoemaker,

what a misfortune!:

you have lost

the hammer,

you can’t nail

the stud.

 

Jo tinc un pardal de fusta

per a assustar-li, a ma mare.

Ma mare ja no s’assusta

perquè ja té el de mon pare.

I have a wooden bird

for frightening my mother.

But my mother is not frightening now

because she has my father one.

 

Tornada: Ai, sabater,…

Chorus: Oh!, shoemaker,…

 

El sabater de Sollana

volia fer-se torero

per a clavar-li l’espasa…

I va i li clava el sombrero.

The shoemaker of Sollana

would like to be a bullfighter,

for sticking her the sword,

but he stuck her the hat.

 

Tornada: Ai, sabater,…

Chorus: Oh!, shoemaker,…

 

Plorava una cagarnera

di[gu]ent “¡Si no és trista cosa!…”

per no tindre un bon pardal

que en el niu li fique brossa.

A goldfinch was crying

and saying “Oh, what a sad thing!…”

because it hasn’t any good bird

that put herb in the nest.

 

Tornada: Ai, sabater,…

Chorus: Oh!, shoemaker,…

 

Una figa es queixava

sent bona per a menjar

per no haver sigut encara

picada per un pardal.

One fig was moaning,

because it was tasty for eating,

but it hasn’t been pecked

by a bird yet.

 

Tornada: Ai, sabater,…

Chorus: Oh!, shoemaker,…

 

Nota: Com podem vore, hi han algunes paraules tombades, corresponents a castellanismes. Pel que fa a la forma diguent (forma popular però no considerada correcta), he decidit posar en la mateixa forma (l’original del vídeo i molt comuna a hores d’ara, en la parla popular) unes claus, per a que en el mateix vers en puguem llegir les dos.

Quant a la forma segut (la que canten), l’he escrita sigut.

Es tracta d’una cançó amb vocabulari eròtic.

 

Font: Podeu vore el vídeo en https://www.youtube.com/watch?v=UDa5P9-Ig5I, amb la música del grup Els Pavesos.

 

 

El Cabanyal // The Cabanyal

 

El Cabanyal

Cançó popular valenciana Valencian folk song

 

1. Hi ha en el Cabanyal

una casa que fa cantonet.

La xica d’allí

festejava amb un xic foraster.

In the Cabanyal there is

a house on a corner.

The young woman of this house

was courting with a strange man.

 

I ara s’ha sabut

que la xica molt grossa s’ha fet.

I és que l’han fotut

i la xica va a tindre un xiquet.

And now is known

that the young woman has put on a lot of weight.

Some people have fucked her

and she will have a baby.

 

 Hi ha en el Cabanyal (…). 

2. In the Cabanyal there is (…).

 

I ara s’ha sabut

que la xica molt grossa s’ha fet.

I és que l’han fotut…

i la xica va a tindre un xiquet…

And now is known

that the young woman has put on a lot of weight.

Some people have fucked her…

and she will have a baby…

 

 

Nota: Repetim tota la lletra, però amb lleugers canvis en els dos darrers versos, els que veieu en lletra tombada. Eixos, com escoltareu, s’allarguen un poc més. Per eixe motiu, veieu un 1. i un 2. , amb els quals indicarem que repetim de nou la primera estrofa i, sense necessitat de tornar a escriure-la, quan l’acabarem, passarem a cantar-ne la segona amb els detalls que he citat adés.

El Cabanyal, actualment, és u dels barris de la Ciutat de València. He estat en distintes ocasions i vos puc dir que és un patrimoni digne de conservació. Quan el visitem, podem sentir-nos com si estiguérem passejant per poblacions de la rodalia de València. En una ocasió li regalí a un company de classe una foto que va aparéixer en el Levante-EMV durant el curs 93/94 i que datava de mitjan segle XIX.

 

Font: Podeu escoltar la cançó en https://www.youtube.com/watch?v=_nfKqLzegnA.

Romanç de Sant Rorró // Romance of Saint Rorro

Romanç de Sant Rorró

Cançó popular valenciana


Déu em done inspiració
per a poder explicar
la vida d'un sant baró
que és digna de mencionar.

Que vinga el déu Baco,
que ens porte un porró...
i que ens allumene
en esta ocasió.

És Sant Rorró el més lluït
i és el sant més mirac(u)lós,
que per a pagar mitgeta
mai no ha sigut 'pereós'.

Quan era xiquet
a penes parlava,
anava a les tendes
i s'emborratxava.

Quan ja se feu més fadrí,
li augmentà la devoció,
no podia passar dia
sense perdre canyamó.

Per allà on anava,
prenia amistat
amb les taverneres
que el donen fiat.

Sabia totes les tendes,
quin vi era el més eixut,
a on el venien 'barato'
i a on el donaven més pur.

I allí se gastava,
si portava, un duro.
Se n'anava a casa
amb un pet com un xurro.

Quan tenia més edat
ja tenia millor cor:
es feu molt aficionat
a donar el truc i flor.

Si dien "envide",
tirava la "falta".
Sant Rorro mig cànter
de vi se colava.

Si alguns, per casualitat,
teniu la dona partera,
en comptes de xocolate
doneu-li la bóta plena.

És la millor medecina
per a la partera avui:
en comptes de la gallina,
doneu-li el cuiro de vi.

¡Senyores!, ¡que el caldo
dóna inflamació!:
doneu-li ginebra
i vi del millor.

Sant Rorró prengué amistat
amb una 'agüela' beata:
quan anaven a resar,
omplien la carabassa.

I quan arribaven
a l''amén i glòria',
els dos s'empinaven
la carabassola.

Per a final del rosari
es menjaven un mosset,
entraven en la bodega
i omplien el tonellet.

'Lis' vindria a cabre
'decàlitro" i mig
i tot se'l colaven
abans de les sis.

La beata ja parlava
en italià i en francés
i Sant Rorró se n'anava
'cai[gu]ent-se' 'per el' carrer.

Cantant seguidilles,
aquell malfaener
anava borratxo
com un dolçainer.

Quan es va morir Sant Rorró,
l'acompanyaren.
Com tots volien portar-lo,
a l'últim se'l sortejaren.

I a ell portaren
deu cuiros de vi
per a anar tastant-los
durant el camí.

'Adiós', Sant Rorró 'bendito',
que mai has quedat a deure.
Dóna salut als borratxos
i moltes ganes de beure.

I el vostre perdó,
en la glòria eterna,
al cel ens aguarde
amb la bóta plena.
Valencian folk song


I hope God gives me inspiration
for explaining to the people
the life of a male, saint,
a life worthy of mentioning.

We are waiting the god Bacus,
with a wine jar for us...
and with a lighting
for us and this occasion.

Saint Rorro is the most shinning saint
and the most miraculous,
he never has been lazy
for paying 'mitgeta'.

When he was a child,
he hardly spoke,
he went to the grocer's
and ended drunk.

When he was a little grown up,
his devotion increased,
he couldn't pass any day
without having some "leathers".

He knew new friends
wherever he went,
and his friends were barwomen
that sold it on credit.

He knew all the bars,
which wine was the skinniest,
where its sale was cheap
and where they poured purest.

And there, if he has
a "duro", he spent it.
And he came back home
with some drunkenness.

When he was older,
he has already better heart:
he began his keen
to play the "truc" and "flower" ['flor'].

If the players said "envide" ['I raise'],
he played the "falta" ['fault'].
Saint Rorro seeped a half
large pitcher of wine.

If some of your wifes
are midwife, by chance,
don't give them chocolate,
but a full small leather.

Now it's the best
medicine:
instead of the hen,
give her the leather of wine.

Ladies!, that the broth
inflame us!:
give her gin
and wine of the very best.

Saint Rorro made friendship
with a sanctimonious old woman:
when they were going to pray,
they filled the pumpkin.

And when they began
the "amen and glory",
both of them raised
the pumpkin.

They saved a little mouthful
at the end of rosary,
they came hold
and filled the little barrell.

More or less they fit there
one and a half decalitre
and they filtered it
before six in the evening.

Then, the sanctimonious could speak
Italian and French
and Saint Rorro began
to fall extremely along the street.

He was singing "seguidilles",
this good-for-nothing,
he was drunk
like a "dolçainer" ['dolçaina' musician].

When Saint Rorro died
all the people went with him.
As all of them wanted to carry him,
they raffle for the last.

And they took
ten leathers of wine
for him... and for being trying them
on the way.

Good-bye, Holy Saint Rorro,
you never have owed anything.
Give drunkers health
and a high drinking feeling.

And your forgiveness,
in the eternal glory,
that we hope waiting us in heaven
with the full leather.


 

Nota: Hi han unes quantes paraules referides a unitats mètriques prèvies a l’ús del sistema mètric internacional, com ara, mitgeta (un litre i quart, poc o molt), del truc ( truc i flor, envide, falta), relacionades amb la moneda anterior a l’euro (duro) o de música i en al·lusió a una forma de dansa incorporada en la música valenciana, la seguidilla.

Font: https://www.youtube.com/watch?v=4vFNPZNlxlE, en què canta este romanç el grup Al Tall.

 

Per fi sóc lliure jo // At last I am free

Per fi sóc lliure jo

Poema d’Internet / Poem on the Internet

 

Per fi sóc lliure jo,

sense traves ni cadenes

l’Amor m’ha fet lliure

doncs és l’únic que no té límit.

Sóc lliure d’estimar al ric i al pobre,

al negre i al blanc, l’home o la dona.

At last I am free,

without chocks nor chains.

Love has made me free

it’s the unique thing without limits.

I am free to love the rich person and the poor person,

the black person and the white person, the man or the woman.

 

No importa de quin país vinguin

o quin llenguatge parlin

quina religió o política tinguin.

És igual. Els estimo igual.

No em sento lligat amb res.

¡Sóc lliure! Puc fugir a l’espai

o tancar-me en una flor.

It’s all the same to me the country where they come from

or the language they speak,

what religion or political views they have.

It’s all the same to me. I love them equal.

I don’t feel tied up with anything.

I am free! I can flee to the space

or close me in a flower.

 

Fins us diré que sóc lliure

d’estimar a qui no m’estima.

És meravellós allò que sento

sentir que el meu esperit vola… vola…

no importa on, i s’atura a donar

un bes a qualsevol cosa:

criatura creada per Déu

sense que hi hagi res que m’ho impedeixi

Even I will say to you that I am free

to love who doesn’t love me.

 It’s wonderfull what I feel…

feeling that my spirit is flying…, flying…

It’s secondary where, and it stops to

kiss whatever I like:

creature built by God

without anything that impedes me it.

 

Per fi sóc lliure jo!

em podrien rebutjar, escarnir, menysprear

és igual, els estimo igual

sóc lliure d’estimar-los

doncs no poden manar el meu esperit.

At last I am free!

They could turn me, ridicule me or look down on me.

I couldn’t care less, I love them without differences.

I am free to love them

because they can’t be the boss of my spirit.

 

 

Font: El poema original, del qual només he fet lleugeres modificacions ortogràfiques, figura en http://rombo.org/per-fi-soc-lliure-jo/.

 

 

 

 

La manta al coll // With the blanket near the neck

La manta al coll

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

La manta al coll

i el cabasset,

mo·n’anirem

al Postiguet,

la manta al coll

i el cabasset,

mo·n’anirem,

mo·n’anirem

al Postiguet.

Arreando xim-pam-pum,

arreando xim-pam-pum.

With the blanket near the neck,

and with the little basket

we will go to ‘el Postiguet’

with the blanket near the neck

and with the little basket

we will go,

we will go,

to ‘el Postiguet’.

Let’s go xim-pam-pum,

let’s go xim-pam-pum.

 

1. Per dos quinzets un puro,

per tres una pipa,

per quatre una guitarra,

per cinc una xica.

El puro p’a fumar,

la pipa p’a lluir,

la guitarra p’a tocar

i la xica p’a dormir.

1. With two quinzets one cigar,

with three one pipe,

with four a guitar,

with five a young woman.

The cigar for smoking,

the pipe for shinning,

the guitar for playing

and the young woman for sleeping.

 

Tornada: La manta al coll…

Chorus:  With the blanket near the neck…

 

2. Una volta, quan tornava

el tio Pep de l’horta,

es va trobar en casa

oberta la porta.

Pujant per l’escaleta

es troba un senyoret

que, oberta la bragueta,

li ensenyava el cacauet.

2. Once, when the uncle Pep

was coming back from the floodplain,

he ran into the open door of the house.

And when he was coming up

the ladder of it,

he saw a man

that has opened his slit

and was showing Pep the peanut.

 

Tornada: La manta al coll…

Chorus: With the blanket near the neck…

 

3. Les xicones de Xixona

s’han comprat una romana

p’a pesar-se les mamelles

dos voltes a la setmana.

Si vols que te la faça,

posa’t panxa cap amunt

i voràs la polseguera

que t’ix pel forat del cul.

3. The young women of Xixona

bought a Roman scale for them,

to weigh them their breastes

twice a week.

If you want that I make it you,

stand you up face up

and you will see what a dust cloud

will go out of your arsehole.

 

Tornada: La manta al coll…

Chorus: With the blanket near the neck…

 

4. Tots juguen ‘en’ Pep

i Pep no fa faena,

li amaguen la bossa

i també la cistella.

Ara baixa l’amo,

tots són bonegons.

Ahí teniu a Pep

tocant-se els collons.

4. All of them are playing with Pep,

and Pep is not working,

they hide his bag

and also his basket.

Now the owner is going down the stairs,

all of his words are tellings-off

and you can see Pep

touching his balls.

 

Tornada: La manta al coll…

Chorus: With the blanket on the neck…

 

 

Font: La cançó figura en http://www.comarcarural.com/valencia/musica/la%20manta%20al%20coll.htm i el vídeo és https://www.youtube.com/watch?v=wxznNPVYbsI.

Notes: Arreando, com vos podreu imaginar lingüísticament, és terme castellà. He respectat la forma ‘en’ (pronúncia popular de la conjunció amb) per a escriure així la lletra que canta el grup Carraixet en el vídeo.

Igualment, el terme bonegons fa referència a paraules amb què l’amo indica que cal fer faena i no arrunsar-se, com Pep, sinó posar-se mans a l’obra.

Es tracta d’una cançó en què el llenguatge eròtic i sexual està molt present i, fins i tot, amb térmens que he traduït abans de tindre un vocabulari anglés-castellà molt detallat, però de l’anglés al castellà. Si algú tinguera coneixement d’un vocabulari valencià-anglés (o català-anglés) de tipus eròtico-sexual, li estaria molt agraït.

El tio Pep se’n va a Muro // Uncle Pep goes to Muro

El tio Pep se’n va a Muro

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

El tio Pep se’n va a Muro…,

tio Pep… (2)

El tio Pep se’n va a Muro…,

tio Pep… (2)

 De Muro,  ¿què ens portaràs,

tio Pep?

tio Pep, tio Pep, tio Pep (2)

Uncle Pep goes to Muro…,

uncle Pep.

Uncle Pep goes to Muro,

uncle Pep. (2)

What will you bring us from Muro,

uncle Pep,

uncle Pep, uncle Pep, uncle Pep. (2)

 

Una tartana i un burro,

tio Pep, (2)

per anar a passejar, tio Pep,

tio Pep, tio Pep, tio Pep. (2)

A trap and a donkey,

uncle Pep, (2)

for going for a stroll, uncle Pep,

uncle Pep, uncle Pep, uncle Pep. (2)

 

El tio Pep ja té el burro,

tio Pep, (2)

que molts quinzets li ha costat,

tio Pep,

tio Pep, tio Pep, tio Pep. (2)

Uncle Pep now has the donkey,

uncle Pep, (2)

that many coins has cost him

uncle Pep,

uncle Pep, uncle Pep, uncle Pep. (2)

 

I tota la gent de Muro,

tio Pep, (2)

diuen que l’han enredat,

tio Pep,

tio Pep, tio Pep, tio Pep. (2)

And the people of Muro,

uncle Pep, (2)

said that some people have embroiled him,

uncle Pep,

uncle Pep, uncle Pep, uncle Pep. (2)

 

El ruc li ha dat tres patades,

tio Pep, (2)

i l’han dut a l’hospital,

tio Pep,

tio Pep, tio Pep, tio Pep. (2)

The donkey has kicked three times him,

uncle Pep, (2)

and some people took him to the hospital,

uncle Pep,

uncle Pep, uncle Pep, uncle Pep. (2)

 

Té tres costelles trencades,

tio Pep, (2)

i tot el cos li fa mal,

tio Pep,

tio Pep, tio Pep, tio Pep. (2)

He has broken three ribs,

uncle Pep, (2)

and his body hurts,

uncle Pep,

uncle Pep, uncle Pep, uncle Pep. (2)

 

El tio Pep torna a Muro…,

tio Pep…

Uncle Pep comes back to Muro…,

uncle Pep…

 

Música: https://www.youtube.com/watch?v=qrn8Sc0Pd6Y.

Nota: La primera vegada que cantem les dos primeres línies de la cançó, de la mateixa manera que en les dos últimes, ho fem allargant més la veu, com ho podrem comprovar a l’escoltar el vídeo.

Finalment, en el vídeo, quan ja ha acabat la cançó, oirem un so de traca que ens pot indicar que el tio Pep ha tornat bo a casa.

Quant a la paraula quinzets, direm que era el nom popular que rebia la paraula real, històricament aplicada a una moneda castellana, l’anterior a la pesseta com a unitat en tot l’Estat espanyol, i que indicava la quantitat de 25 cèntims de pesseta.

 

 

 

 

Amparito

Amparito

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Amparito,

la filla del mestre,

diuen que festeja

‘en’ un xic foraster.

El diumenge,

quan va a missa d’onze,

el nóvio darrere

li porta el catret.

I, com és tan xicoteta,

meneja el culet. (2)

Amparito,

the teacher’s daughter,

people say she is courting

with a foreigner.

On Sunday,

when she comes to the eleven mass,

her fiancé, behind,

is giving her the stool.

And, that she is as little,

she moves the bum. (2)

 

Amparito,

la filla del mestre,

abans festejava

‘en’ un foraster.

I el diumenge,

quan va a missa d’onze,

ningú va darrere

portant-li el catret.

I, com és tan xicoteta,

meneja el culet. (2)

Amparito,

the teacher’s daughter,

before was going out

with a foreigner.

And on Sunday,

when she comes to the eleven mass,

nobody is behind her

giving her the stool.

And, that she is as little,

she moves the bum. (2)

 

Amparito,

la filla del mestre,

ja no se’n recorda

d’aquell foraster.

El diumenge,

quan va a missa d’onze,

un xicot del poble

li porta el catret.

I, com és tan xicoteta,

meneja el culet. (2)

Amparito,

the teacher’s daughter,

now doesn’t remember

that foreigner.

On Sunday,

when she comes to the eleven mass,

a young man of the village,

carries her the stool.

And, that she is as little,

she moves the bum. (2)

 

Lletra i música: Hem triat la que sentim en el vídeo https://www.youtube.com/watch?v=R4Ud-ZkSnPI.

Font: La cançó figura en http://www.comarcarural.com/valencia/musica/amparito.htm.

 

 

8 Things really efficient people do // 8 coses que fan les persones realment eficients

 

8 Things really efficient people do

You would spend less time doing the things that you don’t enjoy and more on the things that bring satisfaction, happiness and profit.

1. Concentred effort with few distractions leads to better work product in faster times.

2. Really efficient people are extremely good at delegating tasks to others who will perform them better.

3. Using appropriate communication to get the desired effect.

4. They can achieve a disciplined approach and be ready for the important events.

5. Organizing clothes, papers and electronics in a way that you can easily find what you are looking for.

6. Efficient people set a time for each of their tasks and work to keep the schedule.

7. They get rest and recuperation so they can perform at their peak.

8. Planning takes a little time. But considering the challenges, process and responsabilities in advance will make for clear direction with the team. With good communication everyone can move confidently and efficiently to achieve all the objectives in record time.

Pots dedicar menys temps a fer les coses que no t’agraden i més temps a les que t’aporten satisfacció, felicitat i rendiment.

1. La concentració de l’esforç sense distraccions porta a fer un treball de millor qualitat en menys temps.

2. Les persones molt eficients tenen molta habilitat per a delegar tasques a altres que les poden dur a terme molt millor.

3. Fent ús de la comunicació apropiada, aconseguixen els efectes desitjats.

4. Saben portar a terme una resolució disciplinada i estar preparades per a les qüestions importants.

5. Organitzant les robes, els papers i el material electrònic, en certa manera, aconseguixen trobar les coses amb major facilitat quan les busquen.

6. Les persones que són molt eficients dediquen un temps per a cadascuna de les tasques i mantenen el programa de treball.

7. Dediquen un temps per a descansar i per a que la recuperació els permeta arribar al seu nivell òptim.

8. La planificació requerix una miqueta de temps. Però el fet de tindre present els reptes, els processos i les responsabilitats amb temps  els farà dirigir-se al grup amb una direcció definida. Amb bona comunicació qualsevol personal pot portar avant un objectiu amb confiança i amb eficiència en menys temps que abans.

 

Font: Si aneu a http://www.inc.com/kevin-daum/8-things-really-efficient-people-do.html, podreu llegir tot el text original, ací parcialment traduït.