Arxiu mensual: Desembre de 2015

I’m forever blowing bubbles // Sempre estic bufant bombolles

I’m forever blowing bubbles

American folk song / Cançó popular nord-americana

Lyrics: / Lletra: Jaan Kenbrovin

Music: / Música: John Kellette

 

I’m dreaming dreams,

I’m scheming schemes,

I’m building castles high.

They’re born anew,

their days are few, just like a sweet butterfly;

and as the daylight is dawing,

they come again in the morning.

Estic somiant somnis,

estic planejant projectes,

estic construint castells de molta alçària.

Ells han nascut de nou,

tenen pocs dies,

tants com una papallona dolça;

i, mentres la llum del dia clareja,

ells venen, de nou, de matí.

 

I’m forever blowing bubbles,

pretty bubbles in the air.

They fly so high,

nearly reach the sky,

then, like my dreams,

they fade and die.

Sempre estic bufant bombolles,

bombolles boniques, en l’aire.

Volen tan alt,…

pròximes a arribar al cel,

que, com els meus millors somnis,

es difuminen i moren.

 

Fortune’s always hiding.

I’ve looked everywhere.

I’m forever blowing bubbles,

pretty bubbles in the air.

La fortuna, sempre fugint.

He mirat per totes parts.

Sempre estic bufant bombolles,

bombolles boniques, en l’aire.

 

When shadows creep,

when I’m asleep,

to lands of hope I stray.

Then, at daybreak,

when I awake,

my bluebird flutters away.

Quan les ombres s’arrosseguen,

quan m’adorm,

m’aparte a les terres d’esperança.

Aleshores, a l’eixida del sol,

quan em desperte,

el meu pardal blau ix volant.

 

Happiness, new, seemed so near me.

Happiness, come forth and heal me.

La felicitat, nova, semblava tan a prop de mi…

Felicitat, vine d’ara en avant i guarix-me.

 

Chorus: Fortune’s always hidding,…

Tornada: La fortuna, sempre fugint,…

 

 

Font: Per a escoltar tota la lletra que ací figura, podem anar a https://www.acousticmusicarchive.com/im-forever-blowing-bubbles-chrods-lyrics/. La sentirem amb veu de gramòfon. I per a escoltar-la i llegir-ne bona part, m’ha semblat interessant https://www.youtube.com/watch?v=H6SXi4I47Qw.

 

 

 

 

 

By the light of the silvery moon // Sota la llum de la lluna platejada

By the light of the silvery moon

American folk song / Cançó popular nord-americana

 

Place, park; scene, dark.

Silvery moon is shining through the trees.

Cast, two: me, you.

Sound of kisses floating on the breeze.

Act one, begun.

Dialog, “Where would like to spoon?”.

My cue, with you,

underneath the silvery moon.

Lloc, parc; paisatge, fosc,…

la lluna platejada brilla entre els arbres.

Motle, dos: jo, tu,

el so de besos que suren en l’airina.

Acte primer,… començat.

Diàleg: “¿On preferiries la cullerada?”.

El meu senyal,… amb tu,

sota la lluna platejada.

 

By the light of the silvery moon

I want to spoon

to my honey, I’ll croon love’s tune.

Honey moon, keep on shinning in June,

your silvery beams will bring love’s dreams.

We’ll be cudding soon

by the silvery moon.

Sota la llum de la lluna platejada

vull una cullerada

de la seua mel i cantussejaré una melodia al meu amor.

Lluna de mel,… continua brillant en juny,

els teus raigs platejats portaran somnis d’amor.

Ens abraçarem prompte

sota la lluna platejada.

 

Act two, scene new,

roses blooming all around the place.

Cast three: you, me.

Preacher with a solemn looking face.

Acte segon, escena nova.

Roses florint per tot el lloc.

Acte tercer: tu, jo

El pastor, amb una mirada solemne en la cara.

 

Choir sings, bells rings.

Preacher says, “You are wed for evermore.”

Choir sings, bell rings.

Preacher says, “You are wed for evermore.”

Act two, all through.

Every night the same encore.

El cor canta, toquen les campanes.

El pastor diu: “Esteu casats per sempre més”.

Acte segon, tot.

Cada nit el mateix bis.

 

Chorus: By the light of the silvery moon…

Tornada: Sota la llum de la lluna platejada…

 

Nota: Esta cançó es pot escoltar amb nombroses entrades d’Internet. N’he triat una que va acompanyada de la lletra:  https://www.youtube.com/watch?v=LFgz7_Wzv6g. N’hi ha una, d’una pel·lícula: https://www.youtube.com/watch?v=td7lCCO9aaQ.

Finalment, hui, 24 de desembre del 2015, vos desitge Bon Nadal i Venturós Any Nou.

 

Buffalo gals // Xiques de Buffalo

Buffalo gals

American folk song / Cançó popular nord-americana

 

Buffalo gals, won’t you come out tonight?,

come out tonight?, come out tonight?

Buffalo gals, won’t you come out tonight?

and dance by the light of the moon.

Xiques de Buffalo, ¿no eixiu esta nit?,

¿no eixiu esta nit?, ¿no eixiu esta nit?

Xiques de Buffalo, ¿no eixiu esta nit

a ballar tots sota la llum de la lluna?

 

As I was walking down the street,

down the street, down the street,

a pretty little gal I chanced to meet…

Oh!, she was fair to view.

Mentres passejava  carrer avall,

carrer avall, carrer avall,

tinguí la sort de conèixer a una joveneta ben guapa…

Ostres!, ¡mira que estava guapa!

 

Chorus: Buffalo gals…

Tornada: Xiques de Buffalo…

 

She was the prettiest gal I’ve seen in my life,

in my life, in my life,

and I wished to the Lord she’d be my wife:

then we would part no more.

Era la xicona més guapa que mai havia vist en ma vida,

en ma vida, en ma vida,

i li vaig prometre al Senyor que ella seria la meua dona

i que no ens separaríem mai.

 

Chorus: Buffalo gals…

Tornada: Xiques de Buffalo…

 

Oh!, yes, dear boy, I’m coming out tonight,

coming out tonight, coming out tonight.

Oh!, yes, dear boy, I’m coming out tonight

and we’ll dance by the light of the moon.

Oh!, sí, amic meu, eixiré esta nit,

eixiré esta nit, eixiré esta nit.

Oh!, sí, amic meu, eixiré esta nit

i ballarem sota la llum de la lluna.

 

Chorus: Buffalo gals…

Tornada: Xiques de Buffalo…

 

I danced with that gal with a hole in her stocking

and her heel kept a-rockin’ and her toe kept a-knockin’.

I danced with that gal with a hole in her stocking

and we danced by the light of the moon.

Vaig ballar amb esta xicona, qui tenia un forat en la calça,

que es movia amb el taló i que colpejava amb el dit del peu.

Vaig ballar amb esta xicona, qui tenia un forat en la calça,

i ballàrem sota la llum de la lluna.

 

Chorus: Buffalo gals…

Tornada: Xiques de Buffalo…

 

Font: La lletra i la música d’origen estan en http://www.balladofamerica.com/music/indexes/songs/buffalogal/. He fet alguns canvis lleugers per a la correcció i per a facilitar la lectura.

The Scientific World of the Crown of Aragon under James I // El món de la ciència, en la Corona d’Aragó, sota el regnat de Jaume I

The scientific world of the Crown of Aragon under James I

By / Per Joan Vernet

 

This article seeks to provide a general overview of the cultural landscape during the reign of James I, with a particular focus on science. The term “science” will form these purposes be taken to refer to the wide range of disciplines that are studied today in faculties of science, veterinary science, pharmacology and medicine. Science in the 13th century stemmed –at least for the most part– either directly or indirectly from Arab sources. It was shaped in accordance with the particular philosophical and theological ideology of its proponents, who were essentially split into two main groups: the Averroists and the anti-Averroists. Both groups enjoyed support from across the religious spectrum in the Crown of Aragon territories; in other words, from Christians, Jews and Muslims. For the purposes of this article, it will be necessary to grapple with certain philosophical and theological issues that may, at first glance, seem unrelated to the subject in question.

Este article tracta de proporcionar una visió general de l’ambient cultural durant el regnat de Jaume I, amb un enfocament particular de la ciència. El terme “ciència” es prendrà, per a estes finalitats, per a fer referència a l’àmplia gamma de disciplines que, a hores d’ara, s’estudien en les facultats de ciència, com ara, ciències veterinàries, farmacologia i medicina. La ciència, en el segle XIII, s’aturà directament o indirectament (almenys, de manera majoritària), en les fonts en àrab i es va forjar d’acord amb la línia de pensament filosòfica i teològica dels seus defensors, els quals es dividien, bàsicament, en dos grups: els partidaris d’Averrois i els detractors d’Averrois.  El suport a ambdós grups estigué present en tots els corrents religiosos de la Corona d’Aragó, això és, en el cristià, en el jueu i en el musulmà. Per a l’objectiu d’este article, caldrà esforçar-nos per a resoldre determinats assumptes filosòfics i teològics que, a primera vista, podrien semblar un poc fora de context respecte al tema en qüestió.

 

The sources and reference works available to us as researchers in this field — that of the Christian and Muslim world in the 13th century’s Crown of Aragon — are relatively few and far between. Much the same could have been said of Castilian science if it had not been for Alfonso the Wise, who spearheaded the creation of the immense Libros del saber de astronomía (“Books on Astronomy Knowledge”) compendium.

Les font i els treballs de referència que tenim disponibles, com a investigadors d’este camp, pel que fa al món cristià i musulmà en la Corona d’Aragó, són relativament escassos. Una cosa semblant podríem dir de la ciència en Castella, si no haguera sigut per Alfons el Savi, qui feu de punta de llança de la creació de l’immens compendi Libros del saber de astronomía (‘Llibres del saber d’astronomia’).

 

We can probably accept as a given the fact that 13th-century Christian science was a pale imitation of its Muslim counterpart. In so saying, I am in no way courting controversy. Indeed, this assertion is actually one of the few areas of agreement over the last 100 years of debate about Spanish science –both Menéndez y Pelayo and Echegaray accepted this to be the case, as have all those who have followed. Consequently, 13th-century Christian academics had two cultural languages: Latin for philosophical and theological concerns and Arabic when dealing with scientific issues. Jewish thinkers used Hebrew and Arabic, and Spanish Muslim scholars, simply Arabic –in spite of the fact that interest in Latin writings or those by Christian authors was notable during this period. This final point is evidenced, for example, by Ibn Said al-Maghribi’s remarks about Kitáb al Anivá (“The Calendar of Cordoba”), penned these centuries earlier by Recemundo and Arib ben Said, in the appendix that he wrote to Ibm Hazm’s Risala fi fald al-Andalus (“Praise Epistle to al-Andalus”).

Probablement puguem acceptar el fet que la ciència, en el món cristià del segle XIII, fou una imitació clara de la seua veïna, la musulmana. Respecte a lo que es diu, de cap manera vull entrar en cap polèmica. En realitat, amb esta afirmació, estem davant d’u dels pocs punts d’acord clar des de l’inici del debat dels darrers cent anys sobre la ciència espanyola, ja que tant Menéndez y Pelayo com Echegaray acceptaven que eixe era el cas, com també ho han fet els investigadors posteriors. Per tant, els acadèmics cristians del segle XIII tenien dos llengües per a temes en escrits de cultura: el llatí, per a qüestions de filosofia i de teologia; i l’àrab, quan tractaven aspectes científics. Els pensadors jueus empraven l’hebreu i l’àrab, mentres que els erudits hispano-musulmans, només feien ús de l’àrab, a pesar que fou notable el seu interés pels escrits en llatí o pels que havien elaborat  autors cristians d’este període. Este últim punt es manifesta, per exemple, quan Ibn Saïd al-Maghribí (*) comenta sobre Ki tab al-Aniva (“El calendari de Còrdova”), escrit abans d’eixe segle per Recemon (també conegut per Rabi Ibn Zaid) i Arib Ben Saïd, en l’apèndix que va escriure en la Risala fi fadi al-Andalus (“Epístola en elogi d’Al-Andalus”) d’Ibn Hazm. 

 

 

Font: La versió original figura en http://www.medievalists.net/2013/03/03/the-scientific-world-of-the-crown-of-aragon-under-james-i/, una web d’estudis medievalistes. També l’he pogut trobar, però completa, en pdf, en http://www.iemed.org/publicacions/quaderns/9/q9_099.pdf. Es tracta d’un article que aparegué en Quaderns de la Mediterrània (vol. 9, 2009).

 

Notes:  Hi ha informació sobre Ibn Saïd al-Maghribí (1213-1286), Rabi Ibn Saïd (del segle X, en altres versions, Rabi Ibn Zaid, més conegut com Recemon), en fonts diverses d’Internet, com ara, en la web Wikipèdia (en anglés i català), com també sobre Arib Ben Saïd (918-980), en http://espanaysuhistoria-garrot.blogspot.com/2012/09/la-medicina-en-el-al-andalus-ii.html. Quant a Ibn Hazm (994-1064), podem anar a Wikipèdia (en anglés i en català, sobretot a l’anglesa, molt més extensa). Els quatre són persones polifacètiques o destacades del món andalusí. M’ha agradat descobrir una part més de la història, igualment interessant.

 

 

 

 

 

Ramon Llull, an important writer from Mallorca // Ramon Llull, un escriptor important i mallorquí (*)

Ramon Llull, an important writer from Mallorca (*)

 

(…) Ramon Llull was an important writer from Mallorca, who is credited with writing the first major work of Catalan literature. Furthermore, he was one of the greatest thinkers and writers of the Middle-Ages in Europe and North-Africa. Catalonia’s institute for culture and language promotion abroad is named after him.

(…) Ramon Llull fou un important escriptor mallorquí, a qui se li atribuïx l’honor d’haver escrit l’obra més extensa de la literatura catalana. A més, fou u dels pensadors i dels escriptors més destacats de l’Edat Mitjana, tant d’Europa, com del nord d’Àfrica. L’institut català per a la promoció, en l’estranger, de la llengua i de la cultura porta, per eixe motiu, el seu nom.

 

Ramon Llull, also known as Raimundus Lullus, was an important Mallorcan writer, a philosopher, poet and theologian who lived in the 13th century. He is seen as the first important Catalan writer. He was the first European academic who mainly used Catalan instead of Latin and is credited with writing the first major work of Catalan literature, his romantic novel ‘Blanquerna’. Moreover, ‘Blanquerna’ can also be seen as the first European novel.

Ramon Llull, també conegut com Raimundus Lullus, fou un escriptor, filòsof, poeta i teòleg important, de Ciutat de Mallorca, que visqué en el segle XIII (*). Se’l considera el primer escriptor destacat en català. Fou un intel·lectual europeu que emprà, sobretot, el català, en lloc del llatí, i a qui se li atribuïx la creació de l’obra més extensa de la literatura catalana, la seua novel·la romàntica Blanquerna, la qual, a més, també es pot considerar la primera novel·la d’Europa.

 

Font: El text complet figura en http://www.catalannewsagency.com/culture/item/700th-anniversary-of-ramon-llull-s-death-to-be-commemorated-in-2015. El títol figura amb (*) per a indicar que no és l’original.

Notes: Ramon Llull també va viure en el segle XIV (Ciutat de Palma, 1232 – Tunis, 1316) i el nom de l’institut de Catalunya que porta el seu nom és Institut Ramon Llull (http://www.llull.cat).