Arxiu d'etiquetes: Sant Nin i Sant Non

Homenatge, Albalat dels Sorells i els Sants de la Pedra

 

 

Tot seguit, un poema d’homenatge als Sants de la Pedra, publicat en 1930, en Albalat dels  Sorells (una població valenciana de la comarca de l’Horta de València) i que Salvador Clara plasmà en el grup  “Els Sants de la Pedra. Abdon i Senent”el 16 de novembre del 2020. Agraesc la col·laboració de les persones que, en algun moment, m’enviaren informació sobre els Sants de la Pedra i que m’aplanaren el camí, com també la des les que em feren costat o me n’enviaren de  franc.

 

Polinyà de Xúquer, esperit de barri i els Sants de la Pedra

 

 

El 30 de juliol del 2021, en què jo havia escrit un post en Facebook, amb motiu de la festivitat dels Sants de la Pedra, Julio Navarro Peris m’envià un correu electrònic en relació amb Polinyà de Xúquer (una població valenciana de la Ribera Baixa) i amb els Sants de la Pedra. El text deia així:

“Responent a la teua pregunta a Facebook et puc dir que, a Polinyà, ho celebrem el 5 d’Agost, dins la setmana gran (de festes) que comença (o millor dit, començava el 2/8[1] , Mare de Déu del Àngels: Barri del Àngels) i acabava el 6/8 (Crist de la Sang). Enmig, el 3/08 (Mare de Déu del Roser: Barri de la Formiga), 4/8 (Sant Josep: Barri de sant Josep) i 5/8 (Sants de la Pedra). 

Com pots veure, els dies de les festes anaven per barris (pels tres que hi ha, els veïns dels quals ho pagaven absolutament tot) amb la corresponent competició: a veure qui feia la millor disparà (mascletà), castell, o cordà. Una altra, els Sants de la Pedra (la dels llauradors, que pagava la CNS[2] i que quedà totalment esmorteïda quan a la transició, amb la desaparició del sindicat vertical, i la del Crist, que pagaven els festers a base de rifes i loteries setmanals, ajudats i subvencionats per l’Ajuntament. 

Per cert, el patró del poble no és, com pogués semblar, el Crist de la Sang, sinó Sant Sebastià, que celebrem amb una fireta, el 20/1[3]. 

Un altre camp de competició entre els barris de Polinyà eren les fogueres de sant Antoni, la vespra del 17/01[4]. A veure quin dels tres la feia més gran.

 Les festes (cap a finals dels cinquanta) s’avançaren al primer d’Agost amb la proclamació de la reina i dames. Tot i que el tret d’eixida era el dissabte anterior al 2/8[5] amb la Retreta (una mena de carnaval, en ple estiu, on la gent eixia disfressada tant en pla individual com en grupets corresponents a les quadrilles). 

També l’acabament de les festes s’allargà al dia 7/8  (dia dels iaios) i 8/8 (enterrament de la cassalla). 

Ara, tot açò ha quedat en quasi no res, degut a la introducció, de fa pocs anys, de les falles, a les quals Polinyà, com l’aldea d’Astèrix, s’havia resistit amb heroisme.

 Són molt cares les falles, i el poble massa menut per a aguantar tanta despesa. O falles o festes i, com no podia ser d’una altra forma, han acabat guanyant les falles. Unes falles, una només (¿on ha quedat la competència entre els barris?), de tercera regional, sent molt optimistes, en comptes d’unes festes populars que congregaven gent de tota la contornada.

 Així són les coses”.

Un escrit interessant i en què es plasma que les festes dels Sants de la Pedra, com també les altres esmentades, a diferència de les falles, afavorien l’esperit  de barri i la participació dels membres que en formaven part. Personalment, ho he viscut, des de xiquet, si bé en Aldaia (on visquí fins als trenta-huit anys, això és, fins al 2009), en relació amb la festivitat de Sant Antoni “el del porquet” (17 de gener). I, durant cinc anys que visquí en el Carrer Major, d’Alaquàs, en aplegar la festa del Còrpus. Són detalls que fan que es desenvolupe el sentiment de pertinença al barri i lo comunitari.

Acabarem dient que, el treball sobre els Sants de la Pedra, ens ha portat, entre altres coses, a la conclusió que, aquests sants vinculats amb el matriarcalisme mediterrani, estan molt arrelats en la memòria col·lectiva de moltíssims catalanoparlants i que, a més, són patrons (o se’ls fa molta festa) en moltes poblacions de tot l’àmbit lingüístic (més, per exemple, que Sant Jordi, històric patró del Regne de València fins que, en el segle XVI, fou substituït per Sant Vicent Ferrer).

Com a anècdota, direm que, hui, 29 d’agost del 2021, en el grup “Cercle català d’història”, Joan Anguera Castelló ha escrit “El meu avi sempre deia ‘Sant Nin i Sant Non, a fer nones tothom'”, un refrany que encara no havíem recopilat.

Agraesc la seua generositat, com també la de les persones que, en algun moment, m’enviaren informació sobre els Sants de la Pedra i que m’aplanaren molt el camí, com també la de les que em feren costat o me n’enviaren de franc.

 

 

Notes: [1] Es refereix al 2 d’agost, com, posteriorment, ho farà en escriure “/8”.

[2] “Central Nacional Sindicalista”, nom que rebé, durant el la dictadura franquista (1939-1975), el sindicat vertical i, per tant, l’únic legalment reconegut, en Espanya, pel règim polític d’aquells anys. Existí entre 1940 i 1976.

[3] El 20 de gener.

[4] El 17 de gener.

[5] El 2 d’agost.

Art, la Sorollera i els Sants de la Pedra

 

Tot seguit, exposarem part de les obres d’art i fotos  vinculades amb documents i amb celebracions, a què poguérem accedir per a l’estudi sobre els Sants de la Pedra.

Agraesc la generositat de les persones que, en algun moment, m’enviaren informació, a les que m’aplanaren molt el camí, i als qui em feren alguna recomanació relativa a determinades publicacions com també la dels qui, àdhuc, me n’enviaren de franc.

 

A ABDÓ I SENENT (Balls i danses, per a Malandia)

Art, Banyoles i els Sants de la Pedra

 

A continuació, exposarem bona part de les obres d’art, principalment, escultures, pintures i fotos vinculades amb els Sants de la Pedra, a què  poguérem accedir per a l’estudi sobre els Sants de la Pedra.

Agraesc la generositat de les persones que, en algun moment, m’enviaren informació, a les que m’aplanaren molt el camí, i als qui em feren alguna recomanació relativa a determinades publicacions com també la dels qui, àdhuc, me n’enviaren de franc.

 

A ABDÓ I SENENT (Balls i danses, per a Malandia) - còpia

Art, Otos i els Sants de la Pedra

 

Tot seguit, exposarem bona part de les obres d’art, principalment, escultures, pintures i fotos vinculades amb els Sants de la Pedra, a què poguérem accedir per a l’estudi sobre els Sants de la Pedra.

Agraesc la generositat de les persones que, en algun moment, m’enviaren informació, a les que m’aplanaren molt el camí, i als qui em feren alguna recomanació relativa a determinades publicacions com també la dels qui, àdhuc, me n’enviaren de franc.

 

A ABDÓ I SENENT (Balls i danses, per a Malandia)

Goigs, Terrassola i Lavit i els Sants de la Pedra

 

A continuació, exposarem part dels goigs, dels himnes i panells de ceràmica vinculats amb els Sants de la Pedra, que figuren en llibres o bé que encara es canten, i a què poguérem accedir per a l’estudi sobre els Sants de la Pedra.

Agraesc la generositat de les persones que, en algun moment, me n’enviaren, a les que m’aplanaren el camí, i als qui em feren alguna recomanació relativa a determinades publicacions com també la dels qui, àdhuc, me n’enviaren de franc.

 

A ABDÓ I SENENT (Balls i danses, per a Malandia)

Goigs, Cullera i els Sants de la Pedra

 

Tot seguit, exposarem part dels goigs, himnes, cants i cobles vinculats amb els Sants de la Pedra  que figuren en llibres o bé, que encara es canten, i a què poguérem accedir per a l’estudi sobre els Sants de la Pedra.

Agraesc la generositat de les persones que, en algun moment, m’aplanaren el camí, la dels qui em feren alguna recomanació relativa a determinades publicacions com també la dels qui, fins i tot, me n’enviaren de franc.

Per motius d’ajust de l’original a PDF, la lectura de la informació comença en la pàgina 2.

 

A ABDÓ I SENENT (Balls i danses, per a Malandia) - còpia

Bibliografia, noms i els Sants de la Pedra

 

 

A continució, exposarem part de la bibliografia, d’articles, de documents, de diccionaris, d’enciclopèdies, etc.  com també d’altres publicacions que figuren en Internet i a què poguérem accedir per a l’estudi sobre els Sants de la Pedra.

Agraesc la generositat de les persones que, en algun moment, m’aplanaren el camí, la dels qui em feren alguna recomanació vinculada amb determinades publicacions com també la dels qui, fins i tot, me n’enviaren de franc.

 

 

BIBLIOGRAFIA

 

  1. “L’Horta a través dels seus noms. Aproximació toponímica al paisatge perdut de València i el seu entorn natural” (https://metode.cat/revistes-metode/article/horta-traves-dels-noms.html), de Joan Carles Membrado.

 

  1. “¿A quién rezarle?” (http://hastasiempretula.blogspot.com/2014/11/148.html), entrada del blog “Siempre Tula”.

 

  1. “Senén” (https://www.todopapas.com/nombres/nombres-de-nino/senen), tret de la web “TodoPapás”.

 

  1. “Significado del nombre Senen” (https://www.planetamama.com.ar/significado-nombre/senen), tret de la web “Planeta mamá”.

 

  1. “Significado y origen del nombre Senen” (http://www.mundodescargas.com/significado_nombres/hombre/s/etimologia_senen.htm), tret de la web “Mundodescargas.com”.

 

  1. “+100 nombres originales para niño” (https://launion.com.mx/blogs/vida-y-estilo/noticias/79399-100-nombres-originales-para-ni%C3%B1o.html), tret de la web “La Unión de Morelos”.

 

  1. “Dioscuros: Cástor y Pólux” (https://animasmundi.wordpress.com/2015/04/07/dioscuros-castor-y-polux), entrada d’Alejandro Miñano Herrero, en el blog “Animasmundi”.

 

  1. “Cástor. Nombre de niño” (https://parabebes.com/nombres-de-nino-con-la-letra-c-4410.html), entrada de la web “paraBebés”.

 

  1. “Cástor” (https://www.todopapas.com/nombres/nombres-de-nino/castor), en la web “TodoPapás”, entrada relacionada, entre altres coses, amb el nom Càstor.

 

  1. “Significado del nombre Pólux. Nombre para niños” (https://www.guiainfantil.com/nombres/nombres-para-ninos/significado-del-nombre-polux), entrada de la web “guiainfantil.com”.

 

  1. “¿que significa el nombre de Polux y de donde viene?” (https://es.answers.yahoo.com/question/index?qid=20060727121429AA2vX4P), entrada de la web “yahoo!respuestas”.

 

  1. “¿Mitraicos en la Bética?” (https://arquitecturaperdida.blogspot.com/2011/05/mitraicos-en-la-betica.html), entrada del blog “La arquitectura perdida”.

 

  1. “Apuntes sobre el Mitraísmo” (https://identidadytradicion.blogia.com/2011/071102-apuntes-sobre-el-mitra-smo.php), entrada en el blog “Identidad y Tradición”.

 

  1. “El concepto de metron en Heráclito y Protágoras” (http://www.revistas.uma.es/index.php/claridades/article/viewFile/3736/3474), article de Diego Pintado (de la Universidad del Salvador, d’Argentina), sobre Cautes i Cautopates, tret de la revista “Claridades. Revista de Filosofía” (no. 9, del 2017).

 

  1. “Cautes and Cautopates” (http://www.iranicaonline.org/articles/cautes-and-cautopates-the-two-dadophoroi-or-torch-bearers-who-often-flank-mithras-in-the-bull-slaying-scene-and-who-are-s), entrada en anglés, en la web “Encyclopaedia Iranica”.

 

  1. “El Mitreo de Mérida” (http://alfonsodelavega.com/?p=17749), article de la web “La Garita de Herbeira”.

 

  1. “El oidium en España: la primera gran plaga americana del viñedo. Difusión y consecuencias 1850-1870” (http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-332.htm), article de Juan Piqueras Haba i publicat en “Scripta Nova”, una revista de geografia i ciències socials. Amb el terme, odium, que apareix en uns goigs de Riudecanyes, es designà en el segle XIX la primera plaga americana de la vinya (1850-1870).

 

  1. “SOCIEDAD DE BAILES DE BARCELONA *1876*” (https://www.todocoleccion.net/coleccionismo/sociedad-bailes-barcelona-1876~x15430241), entrada de ball de 1876 publicada en la web de venda de llibres i d’altres materials “todocoleccion”. La vaig veure, per primera vegada, el 5 de febrer del 2019, gràcies a un missatge enviat per Joan Prió, amic de Facebook.

 

  1. “Endevinalles tradicionals a Artana” (https://artanapedia.com/contes-i-relats-dartana/endevinalles), entrada del blog “Artanapèdia”.

 

  1. “Els vegetals” (https://endevinalles.wordpress.com/base-de-dades/vegetals-la-nostra-tria), apartat de la web “Endevinalles”, web que també n’inclou de blat, de raïm, de taronja i, fins i tot, de palma.

 

  1. “Endevinalles sobre aliments” (http://dracmagicjafudacresques.blogspot.com/2014/09/endevinalles-sobre-aliments.html), entrada dins de la web “Puff”, de Jaume Jafudà Cresques.

 

  1. En la web “Contes.Cat”, hi ha una endevinalla relacionada amb la calamarsa (https://www.contes.cat/escrits-endevinalles/sobre-l-hivern-16_481_1.html).

 

  1. “Els fenòmens atmosfèrics” (https://endevinalles.files.wordpress.com/2015/02/fenc3b2mens-naturals-complet.pdf), quadre del document “Endevinalles”.

 

  1. “Endevinalles” (http://www.xtec.cat/~mcervel3/endevinalles/endevinalles.htm). Entrada amb endevinalles.

 

  1. “Joc d’anelles” (https://www.jugaia.com/ca/tipus-de-joguina/joguines-aire-lliure-i-activitat-fisica/joguines-exterior-i-moviment/joc-anelles), entrada en la web “jugaia”.

 

  1. “El Secret de l’Etnològic: La virolla” (http://ajuntament.barcelona.cat/museuetnologic/ca/virolla-baboia) article tret de la web del “Museu Etnològic i de Cultures del Món”. Vaig accedir a aquesta informació, en el 2018, mitjançant Mn. Josep Ma. Viñolas. Aquest joc tenia lloc, fins i tot, amb motiu de diferents festivitats.

 

 

 

  1. Altres

 

  1. “Sufrí crisis de fe a los 50 y me recuperé, pero la más ingenua dio paso a otra más unamuniana” (https://www.lne.es/asturias/2010/07/12/sufri-crisis-fe-50-recupere-ingenua-dio-paso-unamuniana/941378.html), entrevista publicada en “La Nueva España”. Entrevista a Francisco Javier Fernández Conde, autor del llibre “La Religiosidad medieval en España. Alta Edad Media (siglos VII-X)”, en què parla, entre altres coses, sobre la seua visió del cristianisme.

 

  1. “Dites, frases fetes, refranys, endevinalles i embarbussaments en català”, grup de Facebook on preguntí, el 8 de juliol del 2019, sobre el significat del terme “matriculeros”, el qual apareix en una jota de les Terres de l’Ebre en què es fa esment a pedregades. Em respongué l’amiga Àngels Reig Andreu.

 

  1. Grup de Facebook “Amics de la Moreneta”, amb informació sobre els Sants de la Pedra, en relació amb el Monestir de Fulda (Alemanya), el 28 de març del 2017.

 

  1. Informació sobre Miquel Llot de Ribera (1555-1607) treta de la web de la Universitat de Girona (http://www3.udg.edu/vell/ilcc/Eiximenis/html_eiximenis/portal_SH/biografies/biografia_miquel_llot_de_ribera.htm). El 10 de març del 2020 no es podia accedir a la informació esmentada.

 

  1. “Fer córrer el temps”, escrit de Carles Macià publicat en el llibre “6. Llebeig”, de Pere Riutort Mestre (publicat en 1980, edició valenciana, p. 42). Pere Riutort n’és l’autor i l’editor.

 

  1. “Discurs del papa Francesc a la II Trobada Mundial dels Moviments Populars” (http://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/homilies-del-papa-francesc/discurs-del-papa-francesc-ii-trobada-mundial-dels-194247), article publicat en la web “CATALUNYARELIGIÓ”.

 

  1. “Liberar la religión del politicismo”, article de Jesús Conill (de la Universitat de València) publicat en la revista “Cresol” (juliol-agost 2017, no. 139, ), editada per la Unió Apostòlica de València.

 

  1. “Laïcisme, religió i tolerància” (http://diarieducacio.cat/laicisme-religio-i-tolerancia), article de Pere Solà Gussinyer publicat en la web “el diari de l’educació.

 

  1. “Una comunidad cristiana y una presencia pública significativas para nuestro tiempo”, document signat pel “Grup de Seglars i Rectors del Dissabte”, del País Valencià, el 19 de gener del 2019.

 

  1. “Fer poble, fer país” (https://www.diarimes.com/noticies/opinio/2018/03/20/fer_poble_fer_pais_35711_3064.html), article de Josep Aracil publicat en el diari digital “Diari Més”.

 

  1. “2014.nov.05- Josep Fontana: ‘Hi ha un fort component de refús cultural dins la societat castellana’ (La identitat catalana a la història, l’independentisme)” (http://www.cucadellum.org/2018/08/2014nov05-josep-fontana-hi-ha-un-fort.html), entrada publicada en el blog “Cucacdellum.org”.

 

  1. “Josep Fontana i la identitat catalana. Recull de cites a les seves entrevistes” (http://www.cucadellum.org/2018/08/josep-fontana-i-la-identitat-catalana.html), entrada publicada en el blog “Cucadellum.org”.

 

  1. “Cultura popular i nacionalisme, ‘again?”, article d’Andreu Ramis Puig-gròs publicat en la revista “Caramella” (no. 40, en el 2019).

 

  1. “Cultura popular i patrimoni cultural immaterial. Entre els riscos i els reptes”, article de Miquel Sbert i Garau publicat en la revista “Caramella” (no. 40, en el 2019).

 

  1. “Cultura popular i cultura de masses”, article de Jaume Ayats i publicat en la revista “Caramella” (no. 40, en el 2019).

 

  1. “Tradicions i contradiccions de Pau Riba”, entrevista de Ferran Riera a l’artista Pau Riba, publicada en la revista “Caramella” (no. 40, en el 2019).

 

  1. “Jan Grau. Un tafaner de la cultura popular”, entrevista de Montserrat Solà a Jan Grau, publicada en la revista “Caramella” (no. 40, en el 2019).

 

  1. “El Museu Etnogràfic de Ripoll. Memòria i vida des de fa 100 anys”, article de Roser Vilardell i Arévalo publicat en la revista “Caramella” (no. 40, en el 2019), on apareixen unes paraules de Rossend Serra i Pagès (de 1916) molt interessants.

 

 

 

  1. Diccionaris i enciclopèdies.

 

  1. “Diccionari etimològic manual”, de Josep Moran i Ocerinjauregui i de Joan Anton Rabella i Ribas, Edicions 62 (Barcelona, 1999).

 

  1. “Gran Enciclopèdia Catalana”.

 

  1. “Diccionari Pràctic i Complementari” (http://www.dicpc.cat).

 

  1. “Viquipèdia”, en distintes versions, sobretot, en la catalana i en la castellana.

 

  1. “Viktionary”, amb informació en anglés sobre l’etimologia del terme “Demeter” . Consultat el 19 de setembre del 2018.

 

  1. “Diccionario de los símbolos”, de Jean Chevalier i d’Alain Gheerbrant (editat per Herder, en el 2015).

 

  1. “Sacralia antiqua. Diccionari del catalogador del patrimoni cultural de l’Església” (http://www.culturaarqbcn.cat/arxius/sacralia.pdf), diccionari dirigit per Josep M. Martí i Bonet, amb la col·laboració de Joana Alarcón, de Gemma Pallàs i de Francesc Tena, i editada pel Museu Diocesà de Barcelona (novembre del 2013).

 

  1. “Scriptorium” (http://www.ub.edu/scriptorium/com-es-diu-mismidad-en-catala) , blog de de la Comissió de Dinamització Lingüística i Cultural de la Facultat de Filosofia, de la Universitat de Barcelona.

 

  1. “Enciclopedia Cattolica” (Vol. I), editada en Ciutat del Vaticà.

 

  1. “Enciclopedia dei Sancti. Bibliotheca Sanctorum”, és a dir, el diccionari en què apareixen els noms dels sants, amb informació d’interés.

Bibliografia, Mallorca i els Sants de la Pedra

 

Tot seguit, exposarem part de la bibliografia, d’articles, de documents, vídeos, etc., com també d’altres publicacions que figuren en Internet i a què poguérem accedir per a l’estudi sobre els Sants de la Pedra.

Agraesc la generositat de les persones que, en algun moment, m’aplanaren el camí, la dels qui em feren alguna recomanació en relació amb determinades publicacions com també la dels qui, fins i tot, me n’enviaren de franc.

 

 

BIBLIOGRAFIA 

 

  1. “Els Cossiers” (http://www.festes.org/articles.php?id=265), article de la web “Festes.org”.

 

  1. “’L’Oferta’ a Mallorca: participació litúrgica i dansa ritual” escrit de Pere-Joan Llabrés i Martorell, dins del llibreIV Jornades de Cultura Popular a les Balears. Manacor, 1 i 2 de febrer de 1997”.

 

  1. “Els cossiers de Sineu o la dansa dels bastons a honra de la Santa Creu”, article del prevere Bartomeu Mulet i Ramis, dins del llibre “IV Jornades de Cultura Popular a les Balears. Manacor, 1 i 2 de febrer de 1997”.

 

  1. “Porreres: cossiers, cavallets…?”, escrit  de Francesc Melià i Barceló, dins del llibreIV Jornades de Cultura Popular a les Balears. Manacor, 1 i 2 de febrer de 1997”.

 

  1. “A Llorito també ballaven els cossiers”, escrit d’Andreu Ramis Puig-gros, dins del llibreIV Jornades de Cultura Popular a les Balears. Manacor, 1 i 2 de febrer de 1997”.

 

  1. “Taula rodona 2. Danses rituals i de figures”, dins del llibreIV Jornades de Cultura Popular a les Balears. Manacor, 1 i 2 de febrer de 1997”.

 

  1. Intervenció de Josep Maria Salom, cap de Programes de la Direcció General del MEC, dins del llibreIV Jornades de Cultura Popular a les Balears. Manacor, 1 i 2 de febrer de 1997”.

 

  1. “Festes d’Inca 2017” (http://incaciutat.com/es/festes-dinca-2017), de la web de l’Ajuntament d’Inca.

 

  1. “La dansa ritual dels cossiers de Mallorca sota la tramoia” (http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/assoc/Es_Saig_/1997_mes/03_n0195.dir/Es_Saig_1997_mes03_n0195.pdf), article de Francesc Vallcaneras, en la revista “Es Saig” (no. 195, març de 1997), d’Algaida (Illes Balears).

 

  1. “Els cossiers de Mallorca. La pervivència del ritual”, article de Francesc Vallcaneras, en la revista “Caramella” (no. 9, del 2003).

 

  1. “El rito convertido en danza. Los cossiers de Mallorca” (https://repositorio.uam.es/bitstream/handle/10486/8699/46401_11.pdf?sequence=1), article de Francesc Vallcaneras Jaume.

 

  1. “Ser Cossier és un sentiment, s’ho és tota la vida” (https://www.arabalears.cat/balears/Cossier-sentiment-nes-tota-vida_0_1631236909.html), article de Margalida Mateu, en el diari “AraBalears”.

 

  1. “Ball dels Totxets a Camporrells” (http://www.lafranja.net/?s=ball+dels+totxets&summit=Find), article del diari digital “Vilaweb” i a què hem accedit a través de la web “La Franja”.

 

  1. “Ball dels tornejants. Passat i present d’una dansa valenciana”, article facilitat per Enric Olivares Torres, corresponent al “II Congrés Universitat de València-Institut d’Estudis Comarcals. Patrimoni Immaterial. Experiències en el territori valencià”, elaborat per Enric Olivares junt amb Oreto Trescolí Bordes i editat per la Universitat de València, en el 2017.

 

  1. “Costums i tradicions” (http://candidatura.serradetramuntana.net/ca/paisatgecultural/el_paisatge_viscut/post19) apartat dins de la web “Serra de Tramuntana”, on hi ha una secció, “Balls tradicionals” amb informació sobre el Ball de Bot o Ball de Pagès.

 

  1. “Ball Pagès” (http://www.santaeulalia.net/index.php/ca/municipio-2/ball-pages), apartat de la web de l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu (Illes Balears).

 

  1. “La jota al Llevant de Mallorca. El cas de Sant Llorenç des Cardassar” (http://www.revistacaramella.cat/wp-content/uploads/2018/02/c24_domenge.pdf), article de Joana Domenge, publicat en la revista “Caramella” (no. 24, 2011).

 

  1. “El mitopaisatge Pirinenc: una aproximació” (http://www.francescroma.net/web/laseu.doc), article de Francesc Roma i Casanovas.

 

  1. “Sardanistes, a l’aplec! : sardana inspirada en la típica festa dels Sants Abdon y Senén, que la ciutat de Banyoles celebra anualment el dia 30 de juliol” unida amb una segona obra, “Terrassenca (Glosa del ballet popular ‘L’Estapera’)”. Són sardanes per a cobla originals de Josep Baró Güell, amb música impresa i, possiblement, editades en la ciutat de Girona, en 1949.

 

  1. “Folklore i llengua: les paraules de la dansa” (http://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/4377/folklore+i+llengua.pdf?sequence=1), de Lluís Gimeno Betí, publicat en la web de la Universitat Jaume I.

 

  1. “Astronomia popular. Una proposta”, article d’Antoni Veciana, en “Caramella” (no. 32, en el 2015).

 

  1. “Festes de la Mare de Déu de les Neus” (http://www.festes.org/directori.php?id=538), entrada en la web “Festes.org” sobre pedregades en agost i sobre la Mare de Déu de les Neus.

 

  1. Versió en anglés, sobre Càstor i Pòl·lux (https://en.wikipedia.org/wiki/Castor_and_Pollux), en Wikipedia.

 

  1. “Mitología Griega del Mar: Los marineros y la constelación de Géminis” (https://opercebeiro.com/blog/2014/10/02/mitologia-griega-del-mar-los-marineros-y-la-constelacion-de-geminis), entrada del blog “O percebeiro”.

 

  1. “Demèter, la deessa de l’agricultura” (https://blocs.xtec.cat/classiquesgabriela/2014/11/17/demeterla-deessa-de-lagricultura), article del blog “El somni de Psique”, de l’institut Gabriela Mistral.

 

  1. “En pos de Deméter” (http://symbolos.com/s27demeter2.htm), article escrit per Mª Ángeles Díaz, dins de la publicació “SYMBOLOS” (no. 25-26, p. 192).

 

  1. “Deméter y Perséfone” (http://www.quintilianus.net/lecturas/demeter.html), entrada de la web “Comprensión lectora: mitos griegos”.

 

  1. “Deméter y Perséfone. El Mito de la Transformación Cíclica” (http://www.mujeresdeempresa.com/demeter-y-persefone-el-mito-de-la-transformacion-ciclica), article de la web “MujeresdeEmpresa.com”.

 

  1. “Temples cristians sobre sitges de cereals: Santa Maria de Gallecs” (http://elsomnideladeessaterra.blogspot.com/2015/06/temples-cristians-sobre-sitges-de.html), escrit de Manel Jovani, en el blog “El somni de la Deessa Terra”.

 

  1. “Simbolismo de la Granada” (http://dmiventana.blogspot.com/2016/03/simbolismo-de-la-granada.html), entrada del blog “DESDE MI VENTANA Hacia los mares de un mundo simútáneo”, a partir d’un escrit d’Ángeles Díaz publicat en la revista “SYMBOLOS”.

 

  1. “Les pràctiques paganes de la pagesia medieval” (https://apertumest.wordpress.com/tag/religiositat-popular), d’An.a, entrada del blog “El pergamí de l’Ermengarda”.

 

  1. “Dioses y héroes de la mitología grecorromana” (http://temasdeculturaclasica.com/?page_id=950), article d’Aurelio Bermejo Fernández, en la web “Temas de Cultura Clásica”.

 

  1. “La iglesia de los misterios” (https://www.carlosmesa.com/sant-just-i-pastor), escrit del periodista Carlos Mesa, en el blog “carlosmesa.com”.

 

  1. “La bendición de los campos: origen y pervivencia” (http://cangilon.regmurcia.com/revista/N10/N10-05.pdf), article de Miguel Ángel Casanova Guerrero.

 

  1. “Las Danzas alicantinas: cuestación y socialización” (https://www.funjdiaz.net/folklore/07ficha.php?ID=1223), article d’Antonio Atienza Peñarrocha, publicat en “Revista de Folklore” (no. 155, 1993), de la “Fundación Joaquín Díaz”.

 

  1. “Banyeres i les danses: una mirada retrospectiva” (http://www.santjordi.banyeres.com/6_arxiu/arxiu_documents_fitxa.php?camp_arxiu_referencia=1938), article de Josep Sempere i Castelló, publicat, inicialment, en la revista “Bigneres” (no. 9, 2014), del “Centre Cultural Font Bona”, i que podem veure en la web “Confraria de Sant Jordi”, parlant sobre Banyeres de Mariola (comarca de l’Alcoià).

 

  1. “La Dansà” (http://www.festapatrimonialgemesi.com/single-post/2016/09/04/La-Dans%C3%A0), entrada de Salvador Mercado, publicada en la web “Festa Patrimoni Algemesí”.

 

  1. “La Dansa de Bocairent” (http://www.aculliber.com/val/documentos/img_BBDD/2026/2026%20-%20La%20dansa%20de%20Bocairent.pdf), article de Josep Villarrubia Juan, dins de la web “Aculliber”, de l’”Asociación Cultural León Ibérico Bocairente”.

 

  1. “Les Danses’ de Bocairent (Valencia) (Parte II)” (http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/les-danses-de-bocairent-valencia-parte-ii/html), article d’Antonio Atienza Peñarrocha i publicat en la web “Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes”.

 

  1. “Danses” (http://www.benilloba.net/Pagina%20principal%20Danses.htm), article.

 

  1. “Les danses valencianes” (https://pebrella.blogspot.com/2011/11/les-danses-valencianes.html), article redactat per Marc Garcia Payà, estudiant adolescent, que podem llegir en el blog “Revista Pebrella”, una publicació digital dissenyada per l’IES Manuel Sanchis Guarner, de Castelló de Rugat (de la comarca de la Vall d’Albaida).

 

  1. “Patrimonio inmaterial de transmisión oral: la dansá de Quatretonda (Valencia)” (http://www.racv.es/files/Patrimonio-inmaterial-Quatretonda.pdf), document de Violeta Montolíu Soler, a què es pot accedir des de la web de la “Real Acadèmia de Cultura Valenciana”.

 

  1. “Festival de danzas y música en Tokashiki” (https://dantzan.eus/edukiak/festival-de-danzas-y-musica-en-tokashiki), article de Pablo A. Martin Bosch (“Aritz”), versat en antropologia social i cultural, en la web “dantzan”.

 

  1. “Procesos de cambio en las danzas de paloteo. El caso de Almaraz de Duero” (http://www.sibetrans.com/trans/public/docs/09d-trans-2015.pdf), article d’Antonio Martín Ramos, en la publicació “Trans”, una revista transcultural de música editada per “SIBE (Sociedad de Etnomusicología)”.

 

  1. “Danzas de paloteo en Aranda de Duero” (http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/danzas-de-paloteo-en-aranda-de-duero/html), article de Fernando Lázaro Palomino, de la web “Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes”, publicat, segons altres fonts, en “Revista de Folklore” (no. 82, en 1987).

 

  1. “El Ball de Bastons de Torredembarra (1)” (http://www.tarragona-goig.org/tarragones/ballbastons.htm), article de Sandra Gimeno i Vila, estudiosa en antropologia social i cultural, en la web “tarragona-goig.org”.

 

  1. “Ball de Bastons de l’Arboç 2009”, vídeo de la població l’Arboç (el Baix Penedès) (https://www.youtube.com/watch?v=v2JqzWpXba8).

 

  1. “Ball de Bastons Festes Clot / Camp de l’Arpa (Barcelona)” (https://www.youtube.com/watch?v=vH5X1SFEMaE), de la ciutat de Barcelona.
  2. “bastoners i grallers d’Olot (grup petits)” (https://www.youtube.com/watch?v=CVM9oyLmfWI), d’Olot (la Garrotxa). 24 de gener del 2018.

 

  1. “Processó – Ball de Bastons dels Blaus de Granollers” (https://www.youtube.com/watch?v=rjEvHkkrVSY), de Granollers (el Vallès Oriental).

 

  1. “Els Balls Parlats, tradició i actualitat” (https://josepbargallo.wordpress.com/2012/09/06/els-balls-parlats-tradicio-i-actualitat), un article de Josep Bargalló i de Montserrat Palau, del programa oficial de festes majors de Sitges, del 2012, però inserit en la web “Josep Bargalló” (del mateix Josep Bargalló).

 

  1. “Ball parlat al Pla del Penedès” (http://www.fusic.org/tallersperalafesta/barcelona/barcelona2009/principal15b0.html), article de la web “Tallers per a la festa”.

 

  1. “Capafonts viurà la lectura dramatitzada del ‘Ball de Sant Abdó i Sant Senén’” (http://reusdigital.cat/noticies/capafonts-viur-la-lectura-dramatitzada-del-ball-de-sant-abd-i-sant-senen) entrada del 2009 treta de la web “reusdigital.cat”.

 

  1. “Mort, èxtasi i renaixement. La moixiganga de Sitges” (https://www.llegendesdecatalunya.cat/moixiganga-de-sitges), entrada treta de la web “Llegendàrium”. Es parla sobre la moixiganga i sobre la seua relació amb festes d’estiu vinculades als cereals. El 27 de febrer del 2020 no es podia accedir a aquesta entrada, si més no, a partir d’aquest enllaç.

 

  1. “Moixiganga de Sitges” (https://www.youtube.com/watch?v=NALuh8wNqxA), vídeo en què podem veure la possible relació temàtica i simbòlica, entre la moixiganga (com ara, la de Sitges) i els cossiers de Mallorca de què parla Francesc Vallcaneres en la revista “Caramella” (no. 9, del 2003).

 

  1. “El dance de Visiedo (1)” (http://etno.patrimoniocultural.aragon.es/visiedo/dance1.htm), article publicat en la web “Bodegas de Cueva” en què es parla sobre els Sants de la Pedra, en aquesta població aragonesa.

 

  1. “Museo del Dance de Visiedo” (http://www.turismosierradealbarracin.es/servicio.php/servicio/museo-del-dance-de-visiedo/3082/44), en la web “Comarca de la Comunidad de Teruel”. Es tracta d’un article sobre Visiedo, població aragonesa, i el ball que hi té lloc amb motiu de les festes patronals.

 

  1. “Sant Isidre i els de la pedra filosofal” (https://issuu.com/revista.barcella/docs/barcella018), article de Josep Sempere i Castelló, publicat en la revista “Barcella” (no. 18, del 2003).

 

  1. “Les festes de Sant Isidre” (https://locarranquer.blogspot.com2013/05/les-festes-de-sant-isidre.html), article del blog “Lo Carranquer”, en què hi ha escrit “Sant Abdó i Sant Senén, els sants veremador i segador”.

 

  1. “HA COMENÇAT LA VEREMA” (https://www.facebook.com/groups/109867335700594/permalink/1566005233420123/?comment_id=1566078583412788&reply_comment_id=1566534643367182&notif_t=group), post que un amic meu, Carlos Barneda, penjà el 1r d’agost del 2017, en el grup “Cançons, Refranys, Embarbussaments i Frases Fetes Catalanes”.

 

  1. “La jota polka” (https://www.viasona.cat/grup/quico-el-celio-el-noi-i-el-mut-de-les- ferreries.pep-gimeno-botifarra/la-barraca/la-jota-polka), popular en les Terres de l’Ebre, facilitada per Pep Ciurana, company del grup de Facebook “Dites, cançons, poesies, contes, costums, Catalunya”, el 7 de febrer del 2018, en el mateix grup. Figura en la web “Viasona”.

Bibliografia, Sagunt i els Sants de la Pedra

 

A continuació, exposarem part de la bibliografia, d’articles, de llibres, de documents, de fotos, etc.  com també de publicacions que figuren en Internet i a què poguérem accedir per a l’estudi sobre els Sants de la Pedra.

Agraesc la generositat de les persones que, en algun moment, m’aplanaren el camí, la dels qui em feren alguna recomanació en relació amb determinades publicacions com també la dels qui, fins i tot, me n’enviaren de franc.

 

 

BIBLIOGRAFIA

  1. “[2901] Sagunto, Torrent, Sueca y Alcasser celebran mañana como patronos a ‘los Santos de la Piedra’” (http://www.archivalencia.org/noticias/ant/2002/AV200207.htm), notícia d’AVAN (“Arzobispado de Valencia. Agencia de Noticias”, és a dir, l’agència de notícies del bisbat de València), del 2002, publicada en la web “Archidiócesis de Valencia”.

 

  1. “La vila de Morvedre en el segle XVII (1651-1667)” (https://www.centroarqueologicosaguntino.es/wp-content/uploads/2018/09/376_85_La_vila_de_rvedre_en_el_segle_XVII_24.pdf), article de Josep Martínez Rondan, publicat en la revista “ARSE” (no. 24) en 1989.

 

  1. “El riu de Morvedre i la riuada de 1783” (http://www.centroarqueologicosanguntino.es/wp-content/uploads/2018/09/433_93_El_riu_de_Morvedre_i_la_riuada_de_1783_26.pdf),document de Mn. Josep Martínez Rondan, rector de la Parròquia del Bon Succés (Sagunt), publicat en la revista “ARSE” (no. 26) en 1991.

 

  1. “La Virgen del Buen Suceso. Patrona de la Ciudad de Sagunto” (https://eleconomico.es/opinion-1/blogs/113463-la-virgen-del-buen-suceso-patrona-de-la-ciudad-de-sagunto), article publicat en la web “El Económico”. Dedica una part important als Sants de la Pedra en Sagunt.

 

  1. “Recordant les festes dels Sants de la Pedra: La Festivitat al Sagunt de 1907” (http://www.eleconomico.es/opinion-1/articulos-de-opinion/119686-recordant-les-festes-dels-sants-de-la-pedra-la-festivitat-al-sagunt-de-1907), de Lluís Mesa i Reig, cronista d’Estivella, població de la comarca valenciana del Camp de Morvedre.

 

  1. “La festa dels Sants de la Pedra de Sagunt de 1914” (http://www.cronistasoficiales.com/?p=15731), article de Lluís Mesa i Reig, cronista d’Estivella (població valenciana de la comarca del Camp de Morvedre), i publicada en la web “Real Asociación Española de Cronistas Oficiales.

 

  1. “Sant Abdó i sant Senén i altres patrons de Sagunt” (https://carmerosariotorrejon.wordpress.com/2018/08/03/sant-abdo-i-sant-senen-i-altres-patrons-de-sagunt), article publicat en la web “Història, art i cultura”, de Carme Rosario Torrejón i també en “La Voz de tu comarca”.

 

  1. “Programa de les Festes Patronals organitzades per la Confraria dels Sants Abdó i Senén de la ciutat de Sagunt Juliol 2013” (https://santsdelapedra1644.blogspot.com/2013), entrada publicada en el blog “Sants Abdó i Senén, patrons de Sagunt”, on figura un himne, en castellà, de la germandat sacerdotal de Sagunt.

 

  1. “Com eren les nostres Festes Majors d’abans?” (http://museusantboi.blogspot.com/2013/05/com-eren-les-nostres-festes-majors.html), entrada amb un article de Carles Martí Vilà, cronista de Sant Boí de Llobregat, publicada en la web “Museu de Sant Boi de Llobregat”.

 

  1. “Parròquia de Sant Baldiri – SANT BOI DE LLOBREGAT-CATALUNYA” (http://campaners.com/php/fotos_campanar.php?numer=6806), entrada de la web “Campaners”, en què apareix la foto dels Sants de la Pedra, amb l’enllaç (http://campaners.com/original/foto173253.jpg).

 

  1. “El Centre en imatges”, entrada del número 443 de “L’Informatiu El Centre” (http://www.cencatsvh.org/app/download/19205415/Març2017.pdf), de Sant Vicenç dels Horts (el Baix Llobregat).

 

  1. “Goigs a sants Abdó i Senén. Santa Pau (Garrotxa, Girona)”(https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/08/goigs-sants-abdo-i-senen-santa-pau.html), entrada del blog de Mn. Josep Maria Vinyolas “Goigs i devocions populars”, relacionada amb Santa Pau (comarca de la Garrotxa).

 

  1. “Èxit de l’aplec a l’ermita dels sants Abdon i Senén, a Santa Pau” (http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/68095-exit-de-laplec-a-lermita-dels-sants-abdon-i-senen-a-santa-pau.html), article publicat en el diari “EL PUNTAVUI”.

 

  1. “Capella de Sant Abdó i Sant Senen. Santa Pau. La Garrotxa” (https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/12/capella-de-sant-abdo-i-sant-senen-santa.html), entrada del blog “Conèixer Catalunya”, amb informació relacionada amb l’ermita que hi ha en Santa Pau (la Garrotxa).

 

  1. “La pagesia santapauenca al llarg del temps” (http://www.santapau.cat/media/sites/52/prisma-10.pdf), article elaborat per Miquel Àngel Fumanal i Pagès junt amb Albert Planas i Serra i Albert Reixach i Sala, publicat en la revista “Croscat” (no. 10, 2008).

 

  1. “SANTETS DE LA PEDRA#FestesSimat2014” (http://valldigna.blog.cat/archives/805401), entrada relacionada amb Simat de la Valldigna, en la web “Valldigna.cat”.

 

  1. “Romería al Santet” (https://cerollera.com/nuestro-pueblo/romeria-al-santet), entrada de “Asociación SERVA”, en la web “La Cerollera”, de la Sorollera (La Cerollera, en castellà), població del Baix Aragó, com vaig veure, casualment, el 15 d’agost del 2018. Des de fa pocs anys, s’ha recuperat la festa religiosa, després de més de setanta anys sense celebrar-se.

 

  1. “Historia fundamental documentada de Sueca y sus alrededores”[1], del frare Amado de C. Burguera y Serrano, en el “Tomo I. Desde sus orígenes hasta principios del siglo XVI inclusive”, de 1921.

 

  1. “1902, cronologia suecana” (http://fotosueca.blogspot.com/2016/05/1902-cronologia-suecana.html). Entrada del blog “Fotos antigues de Sueca”.

 

  1. “ERMITA DELS BENISSANTS ABDÓ Y SENENT. Muntanyeta dels Sants. Sueca” (https://bichosymasvlc.blogspot.com/2013/08/ermita-dels-benissants-abdon-y-senent.html), entrada del blog “Bichos y más VLC”, de Ramon Belenguer. Apareixen unes escultures dels dos sants, acompanyats d’espigues d’arròs.

 

  1. “Festividad de los Santos de la Piedra en Valencia” (http://www.camineo.info/news/190/ARTICLE/2093/2007-03-07.html), article de Santiago Llopis Perpinán, en la web “camineo.info”, sobre notícies, opinions i formació catòlica. Inclou l’origen del nom familiar “benissants”, nom que reben, en Sueca (la Ribera Baixa), els Sants de la Pedra.

 

  1. “ [2802] Sueca celebra mañana el centenario del patronazgo de los santos Abdón y Senén” (http://www.archivalencia.org/noticias/ant/2002/AV200207.htm), entrada de l’agència de notícies “AVAN”, del 2002, publicada en la web “Archidiócesis de Valencia”.

 

  1. “Sinopsi Ruta a la Muntanyeta dels Benissants” (http://margegros.blogspot.com/2014/05/sinopsi-ruta-la-muntanyeta-dels.html), entrada dins del blog “Marge gros. Associació cultural de Daimús”. Aquesta entrada conté una obra de ceràmica de l’Ermita dels Benissants (de Sueca) en què es representa ambdós sants.

 

  1. “Agost 2016: 1895 – Festa als Sants Abdó i Senén” (http://arxiu.sueca.es/page/agost-2016-1895-festa-als-sants-abdo-i-senen), entrada de la web de l’Arxiu Històric Municipal de Sueca, sobre com es celebrà la festa en 1895. El 19 de febrer del 2020, aquesta informació apareixia en l’enllaç de la publicació “L’Ullal” (no. 1, del 2016), sota el títol “1895 – Festa als Sants Abdó i Senén” (http://www.sueca.es/sites/sueca.portalesmunicipales.es/files/Lullal_Sueca_n1.pdf).

 

  1. “Gozos a los gloriosos mártires SAN ABDÓN Y SAN SENÉN, Patronos de la ciudad de Sueca, Reino de Valencia, y Abogados de los labradores” (https://gogistesvalencians.blogspot.com.es/2011/02/gozos-los-gloriosos-martires-san-abdon.html), entrada de Salvador Raga amb uns goigs de Sueca, dedicats als Sants de la Pedra, en valencià actual, en el blog “Gogistes Valencians”.

 

  1. “Programación fiestas Populares del ‘Sants de la Pedra’” (http://teuladamorairadigital.es/art/6975/programacion-fiestas-populares-del-sants-de-la-pedra-2016), article publicat en la web “TeuladaMorairadigital.es.

 

  1. “El Raval de Teulada, un fet urbà i un topònim per recuperar” (http://jaumebuigues.blogspot.com/2017), entrada de Jaume Buigues i Vila, treta del blog “Recerques de Jaume Buigues”.

 

  1. “Octubre2017/Miscelánea: LA IGLESIA DE SAN ABDÓN Y SENÉN EN TORIL (ALBARRACÍN-TERUEL)” (http://miscelaneaturolense.blogspot.com/2017/10/octubre2017miscelanea-la-iglesia-de-san.html), entrada del blog “Miscelánea turolense”. Tracta sobre l’ermita, dedicada als Sants de la Pedra, que hi ha en la població aragonesa de Toril y Masegoso.

 

  1. “Torre la Ribera” (http://www.turismoribargorza.org/es/planifica-tu-vida/nuestros-municipios/torre-la-ribera), entrada de la web “Turismo Ribagorza”, sobre la població aragonesa i catalanoparlant Tor-la-ribera, de la comarca de la Baixa Ribagorça.

 

  1. “Un poc d’història” (http://fmct.es/la-fmct/historia), entrada de la web de la “Federació Moros i Cristians de Torrent”, en què s’acull el pròleg del llibre “Moros i Cristians a Torrent. L’esperit d’un poble”, de José Manuel Almerich Iborra i publicat en el 2014.

 

  1. “GASULL, Agustí Sants de la Pedra (1650)” (http://campaners.com/santallucia/document0.php?numer=187), entrada de la web “campaners.com”, amb un llenç de 1650, d’Agustí Gasull, un pintor possiblement valencià.

 

  1. “Pintores valencianos en la Roma de finales del siglo XVII” (http://campaners.com/santallucia/text.php?numer=87), entrada de Víctor Marco García, dins de la web “campaners.com”, amb informació relativa al pintor Agustí Gasull.

 

  1. “Del Paisaje, Alma del Rincón de Ademuz (II): En el VIIIº Centenario de la Conquista Cristiana (1210-2010)” (https://books.google.es/books?id=kFbjBwAAQBAJ&pg=PA371&lpg=PA371&dq=vallanca+santos+abd%C3%B3n+y+sen%C3%A9n&source=bl&ots=R7-SfsvBHs&sig=), d’Alfredo Sánchez Garzón, llibre electrònic. N’hem tret informació sobre Vallanca (població del Racó d’Ademús).

 

  1. “Camino a Els Sants” (http://www.nullediesinelinea.es/article-camino-a-els-sants-65231120.html), entrada del blog “El blog de diariodemimochila.over-blog.es”, en què es parla sobre l’ermita “dels Sants” que hi ha en la Vall-de-roures (el Matarranya).

 

  1. “La ermita de los Santos – Ermita dels Sants (http://www.fqll.es/catalogo_detalle.php?id=1091), article sobre l’ermita de Vall-de-roures, en la web cultural “Fundación Quílez Llisterri”.

 

  1. “La Vall d’Uixó” (https://www.bibliotecaspublicas.es/lavall/imagenes/contenido9529.pdf), article amb informació relativa a muntanyes.

 

  1. Foto de l’encapçalament del blog “Sants de la Pedra La Vilavella” (http://santsdelapedra.blogspot.com), relacionat amb la població valenciana la Vilavella (la Plana Baixa).

 

  1. “Les santes relíquies que el bisbe Caixal va obtenir per a l’església parroquial del Vilosell” (https://www.tinet.cat/portal/uploads/temps_de_collir.pdf), article de Vicenç Aguado i Cudolà, publicat en “Talaia del Vilosell. Revista del Centre d’Estudis Locals del Vilosell” (no. 8, en el 2007).

 

  1. “Gozos a San Abdón y San Senén” (http://etno.patrimoniocultural.aragon.es/visiedo/ciclofestivo3.htm), trets d’una part del document “Ciclo festivo (3) Mayo-Junio”, de la web “Bodegas en Cueva AITOR BALBAS”, amb informació sobre Visiedo.

 

  1. “Agosto 2012/ Miscelánea. GOZOS A SAN ABDÓN Y SAN SENÉN” (https://miscelaneaturolense.blogspot.com.es/2012/08/agosto2012miscelanea-gozos-san-abdon-y.html), entrada de Chusé María Cebrián Muñoz, sobre la població aragonesa Visiedo, publicada en el blog “Miscelánea turolense”.

 

  1. Panell ceràmic de Xàtiva, a què vaig accedir, mitjançant informació facilitada per Jose V. Sanchis Pastor, el 30 de juny del 2019, en el grup de Facebook “Rescatem paraules de l’oblit”. Sota els peus dels Sants de la Pedra, posa “ELS SANTS DE LA PEDRA / A EXPENSES D’UN AMANT DE LA NATURA”.

 

  1. “Manen Festa”, article de Joan Iborra, publicat en “L’Escudella. Revista d’Història i Cultura” (no. 2, estiu del 2012, http://www.xeraco.cat/wp-content/publicacions_propies/04.pdf).

 

  1. “Ermita de los santos de la Piedra” (http://www.ermitascomunidadvalenciana.com/vseges.htm), entrada de la web “Ermitas y Santuarios de la Comunidad Valenciana”, sobre una ermita que hi ha en Xestalgar (oficialment, Gestalgar, en castellà), població dels Serrans. Aquesta entrada, el 21 de febrer del 2020, portava el nom “Ermita de los santos Abdón y Senén”.

 

  1. “Un patró, i uns goigs, diferents per a cada necessitat” (http://assocamicsdelsgoigs.blogspot.com/2010/10/un-patro-diferent-per-cada-necessitat.html), entrada del blog “Amics dels goigs”, en què es parla sobre patrons del món rural català.

 

  1. “Els goigs de Sant Galderic (s. XVII-XXI), estudi de les seves variants i evolució d’una devoció” (http://librorum.piscolabis.cat/2012/10/els-goigs-de-sant-galdericch-s-xvii-xxi.html), tret de la web “& piscolabis librorum”, on també se’ns parla de les diferents advocacions de la pagesia catalana abans de l’entrada de Sant Isidre entre els sants protectors del camperolat de l’àmbit lingüístic.

 

  1. “Sants Abdó i Senén, pebrots i tomaques” (https://bienve.wordpress.com/2012/07/24/sants-abdo-i-senen-pebrots-i-tomaques), entrada de la web “Bienve Moya. Llegendes d’arreu”. El 21 de febrer del 2020, aquest blog es deia “Bienve Moya-Domènech. Relats i altres imaginacions”.

 

  1. “Història Colla Sabadell” (http://collasabadell.blogspot.com/2011/05/historia-colla-sabadell.html), entrada publicada en el blog ”Associació Sardanista Colla Sabadell”. Agraesc la col·laboració de Carlos Barneda, amic de Facebook, el 2 de maig del 2017, quan em facilità l’accés a aquesta entrada.

 

  1. Correus electrònics amb el P. Miguel Ángel Atiénzar, de l’orde religiós dels Caputxins, de l’Olleria, iniciats el 21 d’agost del 2017.

 

  1. Correus electrònics enviats a Joan Roig i Montserrat (12 i 13 d’abril del 2018), sobre els goigs de Capafonts dedicats als sants Abdó i Senent, escrits per ell.

 

  1. “La Vall d’Uixó” (https://www.bibliotecaspublicas.es/lavall/imagenes/contenido9529.pdf), article sobre la Vall d’Uixó (la Plana Baixa).

 

  1. “Peñalva, todo un símbolo en la Vall dÚixó” (http://lermitamon.blogspot.com/2012/01/penyalva-todo-un-simbolo-en-la-vall.html), entrada del blog “Lermitamon”.

 

  1. Vilallonga del Camp. Un segle d’imatges (II) 1901-2000”, editat l’any 2011 per l’”Agrupació Cultural i Centre d’Estudis de Vilallonga del Camp”. Vaig rebre’n unes fotos per correu de Marian Gabaldón, de la Biblioteca de Vilallonga del Camp, llibre.

 

  1. “CASTELL DE CABRES-BEL-LA POBLA DE BENIFASSÀ / 2ª Etapa Ruta dels 7 Pobles de la Tinença de Benifassà+Cims Magics (06-08-14)” (http://senderistasestosempina.blogspot.com/2014/08/castell-de-cabres-bel-la-pobla-de.html), entrada publicada en el blog “Peña Senderista Esto Se Empina”,

 

  1. “El Ball de Torrent i les muixerangues” (http://desocaiarrel.blogspot.com/2016/03/el-ball-de-torrent-i-les-muixerangues.html), entrada del blog “Muixeranga. De soca i arrel”.

 

  1. “’Les danses’ en Carpesa”, article de Fermín Pardo Pardo, dins del llibre “De la Festa d’Acció de Gràcies i d’altres festes de Carpesa”, edició a càrrec de José Jaime Brosel Gavilá, editat per l’Ajuntament de València en el 2005.

 

 

Nota: [1] El títol complet del llibre és Historia fundamental documentada de Sueca y sus alrededores en los aspectos geográfico, militar, político, civil, estadístico, religioso, moral, productivo, económico, filosófico, sociológico, cultural, arqueológico, artístico y bio-bibliográfico: con notables ilustraciones”.