Arxiu mensual: Novembre de 2015

Curial and Guelfa. A classic of the Crown of Aragon // Curial e Güelfa. Un clàssic de la Corona d’Aragó

Curial and Guelfa

A classic of the Crown of Aragon

Translated into English by / Traduït a l’anglés per Max Wheeler

With an introduction of / Amb introducció d’Antoni Ferrando

 

Among 15th-century literature in the Romance languages, Curial and Guelfa is one of the most successful romances of chivalry. It is a veritable jewel of late medieval European literature and of narrative in the Crown of Aragon in particular. Curial share a range of features  –realism, humanity, believable deeds of chivalry, historical background, allusions to everyday life, elements of humour and parody, variation between literary and popular language — with contemporary French chivalric narratives, and with the Valencian Joanot Martorell’s Tirant lo Blanc.

Entre la literatura del segle XV en llengües romàniques, Curial e Güelfa destaca com u dels llibres més populars dins de les novel·les de cavalleria. Es tracta d’una vertadera joia de la literatura  i de la narrativa europea de final de l’època medieval i, en concret, de la narrativa dins de la Corona d’Aragó. Curial e Güelfa acull una gamma de trets (realisme, humanitat, accions de cavalleria creïbles, fons històric, al·lusions a la vida diària, elements d’humor i paròdia, alternança entre el llenguatge literari i el popular) també presents en narracions coetànies de les novel·les de cavalleria franceses i del Tirant lo Blanc del valencià Joanot Martorell.

 

In this company, however, Curial stands out for the predominance in it of the sentimental component, for a significant incidence of learned elements from Greek and Latin classical culture and from the early fathers of Christian church, and for its striking styllistic elegance. These learned elements are an indication of fresh humanistic blowing from Italy. In this  way the novel unites several cultural currents that converge in western Romance narrative at the end of the Middle Ages and the beginning of the Renaissance.

En eixa empresa, tanmateix, l’obra Curial e Güelfa destaca pel predomini del component sentimental, per la presència freqüent d’elements apresos de la cultura clàssica grega i de la llatina i dels primers pares de l’Església, així com per la seua impressionant elegància estilística. Estos elements incorporats són un senyal dels vents juvenils i humanistes que bufaven des d’Itàlia. En eixe sentit, la novel·la unix corrents culturals diferents que convergixen en la narrativa occidental relacionada amb les llengües romàniques a la darreria de l’Edat Mitjana i al principi del Renaixement.

 

This translation into English, by Max W. Wheeler, is based upon the 2008 edition by Antoni Ferrando.

Esta traducció a l’anglés, a cura de Max W. Wheeler, es basa en l’edició d’Antoni Ferrando, del 2008.

 

Font: Este escrit està traduït a partir de la informació que figura en https://beta.benjamins.com/#catalog/books/ivitra.2/main.

 

Arnaldus de Villanova (ca. 1240-1311) and the School of Salerno // Arnau de Vilanova (1240?-1311) i l’Escola de Salern

Arnaldus de Villanova (ca. 1240-1311) and the School of Salerno

 

1.De conservanda bona valetudine, opusculum Scholae Salernitanae… Francofurti: Apud Christianum Egenolphum, 1554.

 1.De conservanda bona valetudine, opusculum Scholae Salernitanae… Francofurti: Apud Christianum Egenolphum, 1554.

 

Arnaldus de Villonova and the School of Salerno, De conservanda bona valetudine… Frontispiece. Here is a marvelous portrayal of a hospital. Patients eat an rest, while some workers share a meal and others engage in domestic tasks. Note the leaf was printed in two colors. The edges of all leaves were red-tipped as well. This book was likely rebound in the twentieth century in vellum taken from an old manuscrit with musical notes on it.

Arnau de Vilanova i l’Escola de Salern. De conservanda bona valetudine… Frontispici. Ací tenim una representació de l’hospital. Els pacients mengen i reposen mentres alguns treballadors compartixen un menjar i altres fan faenes domèstiques. Nota: La pàgina es pintà amb dos colors. Les vores de les planes també eren de punta roja. El llibre, possiblement es recuperara durant el segle XX, en paper de vitel·la, pres d’un manuscrit antic que anava acompanyat de notes musicals.

 

2. Arnaldus, de Villonova and the School of Salerno, De conservanda bona valetudine…

2. Arnau de Vilanova i l’Escola de Salern, De conservanda bona valetudine…

 

3. Arnaldus, de Villonova and the School of Salerno, De conservanda bona valetudine… Avoid large meals before bedtime.

3. Arnau de Vilanova i l’Escola de Salern, De conservanda bona valetudine… Evitar menjades fortes abans de dormir.

 

4. Arnaldus, de Villonova and the School of Salerno, De conservanda bona valetudine… Healthy food.

4. Arnau de Vilanova i l’Escola de Salern, De conservanda bona valetudine… Menjar saludable.

 

5. Arnaldus, de Villonova and the School of Salerno, De conservanda bona valetudine… De aesculis: the leaves and nuts of a Hungarian oak or other bearing mast tree (such as horse chestnut).

5. Arnau de Vilanova i l’Escola de Salern, De conservanda bona valetudine… De aesculis. Les fulles i les anous d’un roure hongarès o d’una altra tija d’arbre (com el castanyer d’Índies).

 

6. Arnaldus, de Villonova and the School of Salerno, De conservanda bona valetudine… More advice about healthy food and drink.

6. Arnau de Vilanova i l’Escola de Salern, De conservanda bona valetudine… Un altre consell sobre menjars i begudes saludables.

 

A celebrated Catalan physician, Arnaldus translated Avicenna, Galen and Hippocrates into Latin. To accompany his translations, he wrote comentaries that connected thirteenth -and fourteenth- century European medical practice with its classical Greek and Arabic roots, and helped move medicine away from folk practice. Arnald devised a medical curriculum at the University of Montpellier, which became the leading center of medical education in Europe. In addition he wrote extensively on religions and alchemy, and his religious writings causes the Inquisitors to condemn him as a heretic.

Un físic català i famós, Arnau de Vilanova, va traduir al llatí a Avicenna, a Galé [de Pergam] i a Hipòcrates. Per a acompanyar les seues traduccions, escrivia comentaris que connectaven les pràctiques mèdiques de l’Europa dels segles XIII i XIV amb les arrels gregues i àrabs i que ajudaven a allunyar-se de la medicina popular. Arnau de Vilanova dissenyà un pla d’estudis mèdic  en la Universitat de Montpeller, la qual arribaria a ser el punt capdavanter de la formació mèdica en Europa. A més, va escriure àmpliament sobre la religió i l’alquímia i els seus escrits religiosos provocaren que els inquisidors el condemnaren com a heretge.

 

Of the many books attibuted to Arnald, it is often difficult to determine what he actually wrote. Arnald did write the well-known commentary for the Regimen sanitatis Salernitanum. This book of advice from the Schola Medica Salernitana, or the medical school at Salerno on living a healthy life was, based on the number of editions printed, the most popular medical book of the fifteenth century. An early English translation, written as one long poem, begins:

Entre els molts llibres atribuïts a Arnau de Vilanova, sovint no resulta fàcil determinar quins va escriure realment. Així, hauria escrit el famós estudi per al Regimen sanitatis Salernitanum. Eixe llibre de guia per a l’Schola Medica Salernitana (Escola Mèdica de Salern) sobre com portar una vida saludable, si partim del número d’edicions impreses, hauria sigut el llibre mèdic més popular del segle XV. En una de les primeres traduccions a l’anglés, podem llegir:

 

All Salerne School thus write to England’s King And for man’s Health these fit advises bring. Shun busy cares, rash angers, which displease: Light supping, little drink, do cause great ease, Rise after meate, sleep not at after noon, Urine and Nature’s need, expel them soon. Long shalt thy live, if all these will be done.

“Tota l’Escola de Salern, per tant, escriu al Rei d’Anglaterra i per a la salut dels hòmens estos consells que considera interessants tindre presents. Rebutjar les ocupacions excessives i l’erupció d’enutjament, ja que disgusten. Sopar lleuger i beure poc són molt saludables. Alçar-se després d’haver menjat carn, no dormir a primera hora de la vesprada, pixar, reservar un temps per al contacte amb la natura i soltar-ho prompte. Podràs viure molts anys, si fas tot açò.”

 

Font: És una traducció pròpia feta a partir d’un document sobre una exposició mèdica al voltant de l’aportació d’Arnau de Vilanova a la medicina, amb l’entrada http://exhibits.hsl.virginia.edu/treasures/arnaldus-de-villanova-ca- 1240- 1311-and-the-school-of-salerno/. Salern és una població italiana.