Arxiu mensual: desembre de 2014

Cant a la música lliure de viure // Song to free living music

Cant a la música lliure de viure

 

Escric com vull

mentres balle amb tu

i, quan et veig,

sent que som més que dos…

¿Escoltes?

— ¡I tant!,

em dius:

la música encara viu.

Mozart, Vivaldi, Beethoven,

The Beatles,  John Lennon,

Serrat, Paco Muñoz, Gospel,

viure, viure, viure…

I write as I like

while I am dancing with you

and, when I see you

I feel we are more than two…

Are you listening to it?

— Of course!, you say to me:

music still lives

Mozart, Vivaldi, Beethoven

The Beatles, John Lennon,

Serrat, Paco Muñoz, Gospel,

living, living, living…

 

El demà serà millor,

¡ja ho crec que sí!

¡ja ho crec que sí!

¡ja ho crec que sí!

Tomorrow will be better,

certainly yes!

certainly yes!

certainly yes!

 

Amb la música que somriu,

amb l’avi que allarga la mà

al jove que li l’oferix,

amb l’escriptor que acull idees

noves

i les plasma per a volar

i arribar a tothom,

des de la llar,

des de l’altar,

des de la casa feliç

on viu i traduïx

lo que sent i

li agrada

en goig pel viure…

With the music that smiles

with the grandfather that is stretching the hand out

to the teenager that offers it to him,

with the writer that takes in new

ideas

and gives them for flying

and goes as far as everybody,

from the home,

from the altar,

from the happy house

when he lives and translates

whatever he feels and

likes

… in life joy 

 

¡Música, mestre! ¡Avant, música!

Music, maestro! Come in, music!

 

 

Nota: La lletra del poema va sorgir mentres escoltava música de Mozart, després de passar per planes diferents sobre creativitat.

Tomorrow will be better // Demà serà millor

Tomorrow will be better

Music from Taiwan: / Música taiwanesa: Lo Ta-yu 

 

When you wake up in the morning, when you haven’t started to think, there is a whole brand new day, open wide and waiting for you. I know in life’s sorrow, you’re on the verge of drowning. May you tears flea wind yesterday, blow away with the wind. //

Quan et despertes de bon matí, quan encara no has començat a pensar, hi ha per davant tot un dia flamant, obert, ample… esperant-te. Comprenc l’aflicció de la vida que estàs a punt d’ofegar. Podries arrancar-te la puça del vent d’ahir i que se n’anara volant amb el vent de hui. //

 

When you wake up in the morning, when you haven’t started to think, the world is out there calling open eyes to new beginning. A newborn sun is shinning, chasing shadows from your mind. Everything will be alive, under the sunshine’s smile. //

Quan et despertes de matí, quan encara no has començat a pensar, el món exterior, allí, està cridant amb ulls oberts al nou començament.  Un sol nounat està brillant, foragitant foscors de la teua ment: tot pot viure’s sota el somriure del sol. //

 

Come out from your corner, no doubt in join us, you can decide the future, devote your youthful power to this world. Come together, hand in hand together, I know you’ll do, we pray and believe that tomorrow will be better. //

Ix del teu racó, sense dubtar, per a unir-te a nosaltres. Pots decidir el futur. Dedica el teu poder jovenívol a este món. Reunir-te amb nosaltres, agafats de la mà alhora, sé que ho faràs. Preguem i creiem que el demà serà millor. //

 

No, I don’t know what your name is, but you’re so familiar to me. Cause me belong to my family. You can hear my heart calling. Life can be music, rainbows can be reached if you face truly, keep striving for your dream. //

No, no sé com et diuen, però m’eres tan familiar que sent que pertanys a la meua família. Pots oir com canta el meu cor. La vida pot ser música. Es canten arcs de Sant Martí si et proposes, verdaderament, continuar lluitant pel teu somni. //

 

 

1. Come out from your corner…

2. When you wake up in the morning…

3. Come out from your corner…

 

Nota: Es tracta d’una obra del taiwanés Lo Ta-yu (de 1985), inspirada en la cançó We are the world ( de Michael Jackson).

Ací tens la traducció a l’anglés (a partir de l’original) i la de l’anglés al valencià.

Música:  https://www.youtube.com/watch?v=Fg4vhC99zQQ.

 

 

 

 

 

Més enllà de la treva // Beyond the truce

 

Més enllà de la treva

 

Estats Units i Cuba fan les paus.

Miquel ja torna a confiar en Roma:

homosexual i catòlic.

Roment, dona, em diu que el demà serà millor.

Té 57 anys.

Ximo, 31 anys i… torna a treballar i en un treball just.

¡Ah!, ¡i participa en una ONG de manera activa!

The United States of America and Cuba bury the hatched.

Miquet trust, now, Rome again:

homosexual and Catholic.

Roment, a woman, says to me that tomorrow will be better.

She is 57 years old.

Ximo, aged 31 and… working again and in a well-paid.

Ah!,  and he is participating actively in a NGO!

 

Jaume i Nathalie, cadascú fill d’una mare,

d’una llengua i

d’un continent,

inicien un camí nou: família de fet i sense voluntat de tindre fills.

En la finca viu una dona,

fadrina i de 27 anys…

i amb un fill, per decisió pròpia i lliure:

monoparental.  

Jaume and Nathalie, each of them an offspring of their mothers,

of a language and

of a continent,

begin a new way:

civil family and without willing of having any children.

In the building lives a woman,

she is single and 27 aged…

and she has one child, by own and free decision:

monoparental.

 

Tots veïns,

tots diferents,

tots units,

com una família,

per l’esperit de contribució…

i per haver-li trobat un sentit

a la vida.  

All of them are neighbours,

all of them are different,

all of them are united close,

as a family,

by spirit of contribution…

and after have discovered them a life

meaning.

 

Òbric la porta i…

tots,

a l’uníson i

amb una pancarta davant,

criden ben fort:

¡Demà, millor!

¡Demà, millor!

¡Demà, millor!  

I open the door and…

all of them,

in unison, and

with a placard in front,

are shouting very loud:

Tomorrow, better!

Tomorrow, better!

Tomorrow, better!

 

No puc evitar-ho i

decidisc ajuntar-me amb ells:

I can’t avoid it and

I decided to get together with them:

 

¡¡¡ja en som més!!! ,

now we are more!!!

 

crida un jove acompanyat d’un xiquet.  

shouts a teenager going with a kid.

 

I tots…

¡¡¡Demà, millor!!!

¡¡¡Demà, millor!!!

And all of us…

Tomorrow, better!!!

Tomorrow, better!!!

Up With People! // ¡Amunt la gent!

 

Up With People!

Lyrics and music: Lletra i música:   Paul Colvell, Ralph Colvell

 

It happened just this morning

I was walking down the street

A milkman and a postman

And a policeman I did head

There in every window

And at every single door

Why, I recognized people

I’d never noticed before

Quan començava a passejar carrer avall este matí,

em vaig topetar a un lleter, a un carter

i em vaig dirigir cap a un policia.

I allí, en cada finestra, en cada porta,…

¡mare meua!, coneguí a persones 

en qui mai no m’havia fixat.

 

Up, up with people!

You meet them wherever you go!

Up, up with people!

They’re the best kind of folks we know

If more people were for people

All people everywhere

There’d be a lot less people to worry about

And a lot more people who’d care

¡Amunt!, ¡amunt la gent!

¡En trobes allà on vas!

¡Amunt!, ¡amunt la gent!

És la millor classe de família que coneixem.

Si hi hagueren més persones per a d’altres,

totes les persones pertot arreu,

hi hauria molta menys gent difícil

i moltes més persones de bon cor.

 

People from the southland

And people from the north

Like a mighty army

I saw them coming forth

It was a great reunion

Befitting of a king!

Then I realized people

Are more important than things

Gent vinguda del sud

i persones vingudes del nord:

¡com si es tractara d’un enorme exèrcit

d’un rei,

les vaig vore avançant:

era un gran aplec!

Aleshores me n’adoní que les persones

són més importants que les coses.

 

Chorus: Up, up with people!… 

Tornada: ¡Amunt la gent!…

 

Inside everybody

There’s some bad and there’s some good

But don’t let anybody

Start attacking peoplehood

Love them as they are

But fight for them to be

Great men and great women

As God meant them to be.

Dins de cadascú

hi han coses bones i coses roïns,

però no permetes que ningú

comence a atacar a la Humanitat.

Accepta’ls com són

però lluita per ells, per a que siguen

grans hòmens i grans dones,

com Déu tenia intenció.

 

Chorus: Up, up with people!…

Tornada: ¡Amunt!, ¡Amunt la gent!…

 

Everybody sing! (A man of the group)

¡Vinga!, ¡tots a cantar! (Un home del grup)

 

Up, up with people!

You meet them wherever you go!

Up, up with people!

They’re the best kind of folks we know

If more people were for people

All people everywhere

There’d be a lot less people to worry about

And a lot more people who’d care

There’d be a lot less people to worry about

And a lot more people

A lot more people

A lot more people who’d care

A lot more people

Everywhere!

¡Amunt!, ¡amunt la gent!

¡En trobes allà on vas!

¡Amunt!, ¡amunt la gent!

És la millor classe de família que coneixem.

Si hi hagueren més persones per a d’altres,

totes les persones per tot arreu,

hi hauria molta menys gens difícil

i moltes més persones,

moltes més persones,

moltes més persones de bon cor,

¡¡moltes més persones…!!

¡¡¡pertot arreu!!!

 

****

 

Traducció pròpia de la cançó Up with People, creada en els anys sixanta del segle XX. És una de les cançons que més m’agraden des de que era xiquet.

Nota: Música treta d’https://www.youtube.com/watch?v=HkNfmwjaNic.

Lletra a partir de la publicada en http://www.upwithpeople.org/lyrics/lyrics-50th.htm#UWP.

La complexitat del procés de trobada de la lletra em portà a enviar un correu a l’entitat Up with People amb resposta.

Fins i tot hi ha un registre internàutic amb una lletra que no es correspon, parcialment, a la de la segona estrofa (no incloc la tornada).

Finalment afegiré que en novembre del 2015 vaig trobar la cançó en l’enllaç de la lletra que figura ací i no en les que em portaren a contactar per correu electrònic amb el grup.

 

Tornada: Els dos últims versos es repetixen una vegada.

He inclòs l’apartat del solo que solta un Everybody sing! perquè crec que figuraria en la partitura del grup i perquè, a més, fa de punt d’inflexió entre la tornada que es repetix abans i la tornada final.

Com que l’estrofa final és ben diferent quan acaba, he decidit separar-la en versos per a facilitar la lectura en les dos llengües i, així, també, el cant.

Que passeu un Bon Nadal.

 

 

 

 

 

Les cultures del món i la llengua pròpia // The cultures of the world and the own language

Les cultures del món i la llengua pròpia

Autor: / Author:  Pere Riutort Mestre

 

ELS POBLES O NACIONALITATS

Els homes de les  més diverses latituds de la terra, de qualsevol raça, religió i costums, formen una gran unitat en la qual cada home té bàsicament la seua dignitat pel sol fet de ser home, criatura feta a imatge i semblança de Déu, com ho diu la Bíblia.

Aquesta gran unitat de la Humanitat està formada per Pobles, que són com a grans famílies que s’han anat constituint a través dels segles, i que tenen també el seu primer valor i dignitat pel fet que la història els ha donat la seua personalitat dins el conjunt de pobles o nacionalitats que constitueixen la Humanitat.

Els pobles o nacionalitats del món no necessàriament tenen un Estat, encara que és molt convenient que el tinguen; si més no, és convenient que, almenys, tinguen una autonomia que els permeta realitzar-se com a Pobles vius i perfeccionadors de la vida de la pròpia comunitat.

PEOPLES OR NATIONALITIES

People from the most various latitudes of Earth, of any race, religion and customs, form a large unit in which each one has basicly his dignity by the simple fact of his condition of a member, creature made exactly the same as God, as the Bible said.

This large unit of Humanity is formed by Peoples, which are as large families that have seen setting up across the centuries, and that also have their first value and dignity because history has given them their personality in the whole of peoples and nationalities that constitute Humanity.

Peoples or nationalities of the world not necessarily have a State, even though is very advisable they have it; at least, it is useful that, at least, they have an autonomy that allow them be fulfilled like lively Peoples and that improve the own community life.

 

“La Humanitat està formada per Pobles, que són com a grans famílies”

“Humanity is formed by Peoples, which are as large families”

 

Nosaltres constituïm un Poble que té un passat que ens esperona en el temps present; i malgrat les diverses vicissituds històriques que hem patit, tenim una cultura ben diferenciada dins el concert universal de totes les cultures, cultura que forma part de les d’Europa i està identificada especialment amb les dels pobles llatins.

Les cultures s’interaccionen mútuament; no hi ha mai cap cultura que puga prescindir de les altres. És normal que les bones troballes de cada cultura siguen acceptades per les altres; perquè els diferents pobles de la Humanitat, més que en una voluntat de domini o superioritat sobre els altres, tenen raó de ser en la germanor de totes les nacionalitats i en la voluntat de realitzar-se i perfeccionar-se en tots els camps socials.

Els pobles del món venen a ser dins la Humanitat el mateix que els individus dins un grup de qualsevol classe; així com cada persona, si té les pròpies qualitats ben desenrotllades i les posa al servei de tots, és la base per un grup perfecte, així mateix la promoció de la identitat i perfeccionament de cada poble del món és el fonament per al progrés de tota la Humanitat.

We constitute a People with a past that spurs us on to the present time; and despite the different historical ups and downs that we suffered, we have a very different culture inside the universal concert of all the cultures, and as a culture that is part of the European ones and is specially identified with the cultures of the Latin peoples.

Cultures are interacting with each other; there is never no culture that could do without the other. It’s normal that the good finds of each culture be accepted by the other, because the different peoples of the Humanity, more than in will of domain or superiority over the other, have a raison d’être in the brotherhood of all the nationalities and in the will of being fulfilled and improving in all the social fields.

Peoples of the world more or less are, in Humanity, the same as all the members in all the types of group; as well as each persons, if he or she has well developed the own qualities and working for the others, is the base of a perfect group, in the same way the promotion of each people of the world is the groundwork for the progress of all the Humanity.

 

“No hi ha mai cap cultura que puga prescindir de les altres”

“There is never no culture that could do without the other”

 

QUÈ ENTENEM PER UNA CULTURA?

Les cultures, com hem indicat, comporten necessàriament un aspecte històric i social. I és en el sentit que hi ha diverses realitzacions històriques i socials que ens trobem amb la varietat de les cultures, perquè de l’ús divers de les coses, de la diversitat en el treball, en l’expressió, en les pràctiques religioses i morals, en establir lleis i institucions jurídiques, en el conreu de les ciències, de l’art i la bellesa, naixen diferents estils de vida i formes diverses d’avaluar les coses.

Tot el que integra cada cultura constitueix el patrimoni de les comunitats humanes. L’home, que naix a un determinat medi històric, extrau d’aquest medi històric, és a dir, del seu poble o nacionalitat, els valors i la força per a promoure la civilització.

WHAT DO WE UNDERSTAND BY ONE CULTURE?

Cultures, as we said, entail needly a historic and social respect. And it’s in the respect that there are various historical and social realizations that we are with the variety of the cultures, because starting from the different use of the things, in the working diversity, in expression, in the religious and moral practices, in the laws and legal institutions establisment, in the cultivation of sciences, art and beaty, different styles of life and distincts forms of evaluation are born.

All what makes up each culture is one part of the human communities heritage. Man, that is born in a determinate historical environment, extracts from this historical atmosphere, that is, from his or her people or nationality, the values and the strengh for promoving the civilization.

 

Cultura, poble, nacionalitat i fins i tot pàtria són conceptes pràcticament sinònims:

Cultura: La paraula ve del llatí cultura, és a dir, “conreu”. Acabem de descriure el que comportava per a les comunitats humanes el conreu de les qualitats de la pròpia societat.

Poble: És el conjunt dels membres d’una comunitat units per vincles naturals, històrics i culturals.

Nacionalitat: Té el mateix significat que Poble, i la seua etimologia la trobem emparentada amb la de la paraula “nàixer”. Molt freqüentment es confon amb Estat.

Pàtria: Primàriament, té un caire familiar, de sang. Pàtria és un adjectiu substantivat; l’expressió completa és “terra pàtria”. També es confon freqüentment amb Estat.

Estat: És l’organització política autònoma d’una societat humana vinculada a un territori*.

Culture, people, nationality and even native country are concepts practically synonyms:

Culture: The word comes from Latin cultura, that is, “farming”. We’ve just to describe what involves the farming of the own society qualities for the human communities.

People: It’s the community members joinst united between natural, historical and cultural links.

Nationality: This term has the same meaning as People, and its etymology are married into the origin of “to born” in Latin. Many times is mistaken with State.

Native country: In first time, it has a closed aspect, of blood. Native country, in Valencian Pàtria, is a substantivated adjective; the complete expression is “terra pàtria” (native land, literally, in English). Also is interpreted with State.

State: It’s the autonomous political organization of a society tied to a territory*.

 

LA LLENGUA PRÒPIA

Dins les cultures diverses del món, la llengua pròpia constitueix l’element d’expressió més important; més encara, podem afirmar que la llengua dels diversos pobles constitueix el fet humà més connexionat amb la intimitat o esperit de cada home i de cada poble.

La llengua pròpia no és important perquè la parlen molts milions de persones o per les raons que siga; cadascú estima la llengua pròpia , i en general tot allò que siga de la pròpia cultura, nacionalitat, poble o pàtria, perquè és la seua. Ja deien els romans: Nemo patriam suam amat quia magnam, sed quia suam (Ningú no estima la seua pàtria perquè és gran, sinó perquè és la seua).

Ve a ser com la pròpia família. Els familiars de cadascú els estimem no perquè tinguen diners, saviesa, honors, sinó perquè són els pares, els avis, els germans. La nostra llengua, la nostra cultura, les estimem per la senzilla raó que són nostres, i perquè les estimem les volem perfeccionar i fer actuants ara i ací, i ens dol la seua postració.

THE OWN LANGUAGE

Between the different world cultures, each own language is the most important element of expression; even more, we can affirm that the language of the different peoples sets up the human fact more in connection with the private life or the spirit of each person and each people.

The own language is not more important because it is spoken by many millions of people or other reasons; each individual loves the own language and, in general, all what takes part of the own culture, nationality, people or native country, because it is yours. Romans said: Nemo patriam suam amat quia magnam, sed quia suam (“Nobody loves his native country because it was large, but it is yours”).

It’s similar to own family. We love each member of it for different reasons of their quantity of money, wisdom, honours…, but they are our parents, our grandparents or our brothers. We love our language, our culture for the simple reason that they are ours, and because we love them and we want to perfect them and doing possible their conservation as actuators now and here, and its prostration upsets us.

 

GERMANOR I IGUALTAT ENTRE CULTURES

El món d’avui no accepta que una cultura, una llengua, vulga sobreposar-se i destruir una altra. Si això es dóna ens trobem amb el fet d’una colonització, que el món actual odia amb vehemència.

Ben al contrari, comprovem en el nostre temps un major intercanvi i coneixement dels diversos tipus de cultures o pobles, i així a poc a poc pren forma un tipus més universal de cultura humana, el qual, com més respecta les característiques de cada una de les cultures o pobles, més promou la unitat del gènere humà.

En el nostre temps, com a valencians, com a catalans, com a mallorquins, que tenim una mateixa llengua, i en les coses més essencials, una mateixa cultura, podem dir: com més valencians o catalans o mallorquins, més universals serem.

Cada poble del món vol ser ell mateix i reconeix que si no conserva la pròpia identitat dins el concert universal dels pobles, perd el principi de responsabilitat com a comunitat històrica, i en conseqüència perd la base que l’estimula a realitzar-se en els diversos aspectes de la pròpia comunitat.

Dit d’una altra forma: quant més arrelarem dins la nostra identitat més podrem obtenir uns majors fruits d’una millor convivència i civilització. I solament partint del que és en veritat el nostre Poble podrem sentir i realitzar la universalitat i germanor de tots els Pobles del món.

 

“Quant més arrelarem dins la nostra identitat més podrem obtenir uns majors fruits d’una millor convivència i civilització”

“As we will be more taking root in our identity, it will be easier to obtain great fruits of a best living together and civilization” 

BROTHERHOOD AND EQUALITY BETWEEN CULTURES

The current world doesn’t accept that one culture, one language, wants to overcome and destruct another. If occurs it, we are in a case of colonization, and the world of our days hates it with vehemence.

Quite the contrary, we verify a higher exchange and knowledge of the different types of cultures and peoples in our time and, like this, little by little a type more universal of human culture begins its form, and, as more respect the singularity of each culture or people of the world, more promotes and express the human gender unit.

In this time, as Valencians, as Catalans, as Majorcans, we have a same language, and in the most essential things, one same culture, and we can say: as we would be more Valencians or Catalans or Majorcans, we will be more universal.

Each people of the world want to be itself and recognize that if they don’t conserve the own identity in the universal concert, it loses the principle of responsability as historical community, and, consequently, it loses the base that stimulates to come true in the different aspects of the own community.

In other words: as we will be more taking root in our identity, it will be easier to obtain great fruits of a best living together and civilization. And only starting from what our people is in fact, we could feel and be possible the universality and brotherhood of all the world Peoples.

 

I LA DIVERSITAT DE LLENGÜES?

De veres, n’hi ha moltes, de llengües, en el món. D’importants pel nombre de parlants o el seu caràcter internacional tenim: l’anglès, el francès, el xinès, el castellà, el rus, l’àrab, el portuguès, etc. Dins Europa, que és on es desenrotlla la nostra vida, tenim molt importants l’alemany i l’italià.

El món cada dia és més petit i cal trobar un instrument d’entesa i no d’allunyament pel motiu de les diferents llengües-cultures del món. ¿Quina ha de ser, doncs, la solució del problema de tantes llengües? Senzillament, necessitem el més prompte possible una sola llengua internacional, com a segona llengua de tots els homes.

En el futur les activitats de la pròpia comunitat humana es desenrotllaran en la llengua del lloc; però en una reunió de caràcter internacional o en una visita temporània, s’usarà la llengua universal que coneixerem tots.

Però, ¿quina llengua? Ací hi ha la dificultat a resoldre. Podrà ser una llengua viva com l’anglès, el francès, el castellà, etc., o millor una llengua ideada artificialment com l’esperanto, o bé, d’altres propososen com a l’Edat Mitjana l’ús del llatí.

AND WHAT ABOUT LANGUAGE DIVERSITY?

Seriously, there are many languages in the world. There are some important languages due to the number of speakers or their international character: English, French, Chinese, Spanish, Russian, Arabic, Portuguese, etc. In Europe, what our life develops mainly, we have very important the German and the Italian languages.

World each day we live is more little and it’s necessary to have an understanding instrument instead of removaling in the different languages-cultures of the world. What have to be, well, the solution of the problem of this high number? We only need, as soon as possible, one unique international language, as a second language of whole.

In the future the activities of the own human community will be developed in the place language, but in an international meeting or during a visit of some days, it will be used an international language that all the people will know.

But, which language? Here is the problem of solve. It will be a lively language as the English, French, Spanish, etc., or best a devised and artificial language such as Esperanto, or, as other people put forward, the Latin, as in the Middle Age.

 

*  Hi ha nacionalitats que tenen més d’un Estat, com Alemanya i Àustria que tenen una mateixa llengua-cultura; contràriament, hi ha Estats plurinacionals, com és el cas de Gran Bretanya, Espanya, Iugoslàvia, França, la URSS,…

* There are nationalities with more than one State, as Germany and Austria that have an unique language-culture; the opposite of plurinational States as Great Britain, Spain, Yugoslavia, France, USSR,…

 

Nota: Agraïsc a Pere Riutort Mestre, històric mestre meu de Magisteri, el permís per a traduir el text original, de l’any 1975, a l’anglés.

Com ens digué un dia en classe, es tractaria una vegada més, d’ “afegir pes en l’altra balança”. Així, l’ensenyament del valencià, acompanyat de l’aprenentatge de l’anglés, permet una difusió doble de les dos llengües. I sempre, des de l’ús lliure de cadascuna de les dos, partint de nosaltres com a persones amb criteri propi i obertes a lo que puguem considerar favorable a la creativitat de cada u de nosaltres i d’un Poble i, així, d’una llengua i d’una cultura.

Font: El text figura en l’històric llibre d’aprenentatge del valencià Ponent, coordinat per Pere Riutort i en què, com en altres de la mateixa col·lecció, participaren persones del món del cristianisme valencià dels anys setanta i també de la cultura, valencians o no.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

We wish you a Merry Christmas // Vos desitgem Bon Nadal

We wish you a Merry Christmas

 

We wish you a Merry Christmas (2), we wish you a Merry Christmas and a Happy New Year.

Vos desitgem Bon Nadal (2), vos desitgem Bon Nadal i Venturós Any Nou.

 

Good tidings we bring to you and your kin; we wish you a Merry Chistmas and a Happy New Year.

Portem bones notícies per a vosaltres i els vostres familiars; vos desitgem Bon Nadal i  Venturós Any Nou.

 

Now bring us some figgy pudding (2), now bring us some figgy pudding and a cup of good cheer.

Ara traieu-nos un tros de púding de figues (2), ara traieu-nos un tros de púding de figues i una tassa de bon ànim.

 

We won’t go until we get some (2), we won’t go until we get some, so bring it right here.

No ens n’anirem fins que no ens en traieu una miqueta (2), no ens n’anirem fins que no ens en traieu una miqueta,  així que porteu-nos-el ací.

 

So bring us some figgy pudding (2), so bring us some figgy pudding, and bring it right here.

Així que traieu-nos un poc de púding de figues (2), així que traieu-nos un poc de púding de figues, i porteu-nos-el ací.

 

Good tidings we bring to you and your kin; we wish you a Merry Christmas and a Happy New Year.

Vos portem bones notícies, a vosaltres i els vostres familiars; vos desitgem Bon Nadal i  Venturós Any Nou.

 

****

Traducció pròpia de la cançó  tradicional We wish you a Merry Christmas.

Notes: Vaig accedir a la la lletra en anglés a partir d’http://www.metrolyrics.com/we-wish-you-a-merry-christmas-lyrics-christmas-song.html. Amb este enllaç també podreu escoltar-la gràcies al vídeo que ahí figura.

He decidit no posar cap signe de canvi de vers (/ ) ni d’estrofa (//) per a facilitar la lectura a la major quantitat de lectors possible, des de xiquets de set anys fins a persones adultes que s’inicien en la lectura.

 

My Life is Mine // La meua vida és meua

 

 

My life is mine

Lyrics and music: / Lletra i música: The Veltz Family

I’m gonna do my best to keep the rules as / long as I’m here. / Not gonna be the one that rains on parades. / Don’t want to be above and won’t allow / myself to be beneath my peers. / It’s not an attitude, it’s just a job I’ve got to / do to finish my race. //

 I’ve got a name, / a birth in time. / While I’m in the game / my life is mine. //

I truly hope that we can build together mutually throughout the years. / I’ll tell you everything I’ve learned, you can do the same /. But if you need me to less than I am to support your fears. / It’s nothing personal, but now you’re detrimental to the end of my days. //

I’ve got a name, / a birth date in time. / While I’m in the game, / my life is mine. // 

The second hand is ticking everybody’s walking, bitching birth to the grave,/ caught up in a spider web living in a social caste, / justifying doing nothing, milking pity, marching in the victime’s parade, / blaming time and place instead of running in a race that is ending fast. //

 I’ve got a name, / a birth date in time. / While I’m in the game, / my life is mine. //

Teacher, parent, lover, boss, don’t expect me to respect you more than me. / I can’t afford to bet on anybody but myself. / I hope you get me cause I’d love to hang arrround, but should I make 93. / All there’s gonna be is me and if I can help it, history will tell.

Vaig a fer lo millor que puga per a mantindre les regles tot el temps que estiga ací, / no serà lo que diguen les pluges, en les desfilades: /  ni vull que estiguen per damunt de mi, ni em faran possible / estar sota els meus companys. / No és només una actitud, sinó simplement una faena / que he de fer per a acabar la meua carrera. //

 Tinc un nom, / una data de naixement. / Mentres estic en el joc, / la meua vida és meua. //

Realment espere que puguem construir junts, recíprocament, al llarg dels anys. / Et diré tot lo que he aprés i tu pots fer lo mateix. / No és res personal, però ara em faries mal fins al final dels meus dies. //

 Tinc un nom, / una data de naixement. / Mentres estic en el joc,/  la meua vida és meua.  //

La segona mà s’atura a poc a poc mentres tots i totes caminen, sense pensar-s’ho dos voltes, del bressol a la tomba / i atrapades en una teranyina de la seua casta social: / justificant no fer res, mamant llàstima, marxant en la desfilada de la víctima, / culpant al temps i al lloc, però no corrent en una cursa que acaba ràpid. //

 Tinc un nom, / una data de naixement. / Mentres estic en el joc, / la meua vida és meua. //

Mestre, pare, amant, director, no espereu que vos respecte més que a mi. / No estic disposat a apostar més per ningú que per mi. / Espere que comprengueu per què m’encantaria esperar el temps, si no fóra perquè vull fer-ne 93. / Tot lo que faré des d’ara ho triaré des de mi, i si ho puc evitar, el temps ho dirà…

****

Trad.  pròpia de l’anglés al valencià de la cançó My life is mine (The Veltz Family)

Nota: La lletra, segons informació d’Internet, havia sigut facilitada per Rafael (“Thanks Rafael for these lyrics”).

Vegeu http://www.lyricsmania.com/my_life_is_mine_lyrics_veltz_family_the.html.

 

 

 

 

 

 

 

La vida és meva // Life is mine

LA VIDA ÉS MEVA

Lletra i música: Berta Peñalver

Cada cop ho penso més, la vida és meva.
Si tu vols anar-te'n, vés, segur que no t'aturaré.
Sé que ha sortit malament, la culpa és meva, no?
He oblidat tot el que sóc per ser més teva i jo...

No, no pensaré el que he sigut.
Jo perseguiré un camí que m'indiqui sempre on ser feliç,
que em dugui cap a on vulgui,
que m'ensenyi els anys que ja he perdut,
tan lluny de mi.

Viure tant la soledat em fa ser freda.
Caure tant al mateix lloc em fa desconfiar de tot.
Cada dia feies que em sentís més buida.
No volies conservar la meva llum i sé que...

No, no pensaré el que he sigut.
Jo perseguiré un camí que m'indiqui sempre on ser feliç,
que em dugui cap a on vulgui,
que m'ensenyi els anys que ja he perdut, que he perdut.
Vull llançar-me al buit, no vull un passat que em faci tornar enrere.
LIFE IS MINE

Lyrics and music: Berta Peñalver

More and more each day I think it more, life is mine.
If you want to leave, go, I'm sure I won't to stop you.
I know it turned out badly, it's my fault, isn't it?
I forgot all my singularity for being more yours and I...

No, I won't think what I was.
I will chase a way that always shows me where to be happy,
that will take me towards I would want,
that will show me the years I already lost, so far from me

Living so much loneliness makes me to be a colder woman.
Falling so many at the same scene makes me to have no faith in anything.
Each day you made I felt more empty-headed.
You didn't want to conserve my light and I know that...

No, I think what I was...
I will chase a way that always shows me where bo be happy,
that will take me towards what I would want,
that will show me the years I already lost, so far from me.
I want to throw me on deaf ears, I don't want a past that makes me to go back.

 

Font: La lletra figura en http://viasona.cat/grup/berta/tan-al-limit/la-vida-es-meva.

 

 

Creators of dreams

We converse with the professionals that hight-light tendency in Do it Yourself styles, matters and techniques so that they share their creations and they announce to us their projects. It’s what we will see in the future and, therefore, now is succeeding in the vanguard. We wanted to know what crossed their mind before managing to do. They are craftsmanship people and creators each minute of a day, and we want to learn from them.

 

Creators of dreams

 

What be based on the new creators? They tell us that their muses are nature, volums, the Eastern World, their fears, etc. Some of them, as Espaibuenrollo, assure us: “I see a cardboard and I detect that the object was already there”. We try it as well: we review a cardboard box, we look old fashioned collections of stamps, we grasp the pen… And we finish making sure what is obvious: they are the artists. After they remind us that we have other know-hows, we feel that art is generous.

They ready us the way for our carrying out of our innermost artist or, simply, they built the canal in order to our interest in their works.

All the pieces are unique. There is no mass-production, the quantities and craftsmanship are closed and very connected. They exist thanks to this interaction. We analyse different styles: Tánata uses colour and volume, the Aitor Saraiba is visceral, poetic and complex. Similar to the iconography of Pablo Salvaje, that found his own creativity expression in a special work of stamps [carvado in the original]. Also they try new combinations. As the proposal of Tresencaja, that ties up the technology of the 3D printers with the glass paper.

Another current tendency is the recovery of wastes. That’s how the team of L’Estoc gives new life to old pieces of house-hold goods. And if you want to make your own creations at home, there is no best way as the scrapbooking.

And who are the professionals more distinguished? Alberto Juárez, with a talent internationally recognized, and Lady Desidia, who accepted  designing of collections of “escrapear” (sic) papers. Both of them are with us in this number. And they are very, very creative.

 

****

Traducció parcial de l’article Creadores de sueños, revista Interiores (no. 175, 2014, http://www.prismapublicaciones.com)

 

 

 

 

 

 

¡Quina meravella…! // What a wonder…!

¡Quina meravella…!

¡Quina meravella sentir que la meua vida fluïx,

que la vida és meua,

que estic passant-m’ho bomba,

 

i tant…

 

que se me passen les hores volant…

What a wonder is feeling that my lives flows,

that life is mine,

that I’m having a whale of a time,

 

it’s so much…

 

that my hours flies…

 

No sé què passarà demà,

això sí,

em fascina sentir com el catxirulo

vola amunt i avall

sense perdre el fil de la vida,

ni caure en el parany de la moda: la crisi.

Ni sense empinar-se tant i tant que es poguera

trencar el fil.

I don’t know what will happen tomorrow,

but,

it’s fancinating the moment in which

I am flying the kite,

upwards and below

while I don’t lose the thread of life,

and I don’t fall in the trap in fashion: the crisis.

The kite doesn’t raise so much…

that the wire could has broken.

 

No sé com explicar-t’ho, amic,

si no és amb quatre paraules:

la vida és fantàstica.

I don’t know how to make my friend understood

otherwise I say to you with three words:

life is fantastic.

 

Nota: Obra personal amb traducció del valencià a l’anglés