Arxiu mensual: Febrer de 2015

Jota vella de Moixent // Ancient dancing of Moixent

Jota vella de Moixent

Dansa valenciana / Ancient Valencian dancing, of the village of Moixent

 

Les fadrines moixentines

totes van de cinc en cinc.

L’una li diu a l’altra:

— ¡Que ganes de nóvio tinc!

The single women of Moixent

go five at a time.

One of them tells to the other one:

— I feel like to have a groom!

 

Pepiqueta, guapeta,

fa botifarres.

A pesseta la guitza,

totes cuca(d)es.

I sa mare li deia:

“¡Monyo sorongo!,

el tapó de la bassa

serà el teu nóvio”.

Pepiqueta, nice,

makes sausages,

each one, one peseta…

all of them with worms.

And her mother told her:

“Stupid, silly…

the stopper of the pool

will be your boyfriend.”

 

Quan passes per lo raval,

tots et diuen ravalera.

No hi ha xica més templa(d)a

si no és la santanera.

When you pop into the suburb,

all the people say to you suburbial.

There is no women as pretty

as the woman of the saints.

 

Lliguardera la tonta

no té pessetes,

que se les gasta totes

comprant cintetes.

I sa mare li deia

que no jugara,

que el nóvio que tenia

ja no el té ara.

Lliguardeta “the Silly”

has no peseta,

because she spent them

buying strips.

Her mother told

that she musn’t play,

and that her fiancé

has left her.

 

Des de que tu te n’anares

l’hortet ja no s’ha regat,

la bona herba no creix

i el julivert s’ha secat.

When you left

the little vegetable garden hasn’t been irrigated,

the good herb doesn’t grow

and the parsley is dried.

 

Deu i deu que són vint.

Vint i vint, quaranta.

Ara ton pare pixa,

ta mare canta.

Ara ta mare canta

i ton pare també,

al clamor d’esta casa,

per setze gallets.

Ten and ten make twenty.

Twenty and twenty are fourty.

Now your father prickes,

and your mother sings.

Now your mother sings,

and your father too

with the clamour of this house…

for sixteen pennies.

 

 

Font: L’enllaç musical és http://www.viasona.cat/grup/pep-gimeno-botifarra/si-em-pose-a-cantar-cançons/jota-vella-de-moixent (lletra i música)

Nota: Personalment m’ha paregut una cançó que simbolitza la independència de la filla respecte a una mare que intentava imposar el seu parer i a una societat en què estar fadrina no estava ben vist. Una actitud valenta, sens dubte, la de la filla.

 

 

 

 

 

 

 

 

L’u d’Aielo // Dancing of Aielo

L’u d’Aielo

Cançó popular valenciana  / Valencian folk song 

 

Sempre venies darrere,

que t’ensenyara cançons;

i ara que en saps, de  boniques,

t’amagues pels carrerons.

You always went after me

so that I trained you songs;

and now you know many, and fine,

but you are hiding in the alleys.

 

De la flor de la farina,

de la bromera del vi,

s’ha fet quatre mocadors

Pepeta la del Morquí.

Pepeta “from the Morquí”

has made herself four handkerchieves,

with the flower flour

and with the wine froth.

 

Santa Anna para en Albaida,

Sant Vicent en Agullent,

la Mare de Déu en Agres

i Sant Blai en Bocairent.

Saint Anne stops in Albaida,

Saint Vincent in Agullent,

the Virgin in Agres

and Saint Blaise in Bocairent. 

 

Font: L’enllaç és http://www.viasona.cat/grup/pep-gimeno-botifarra/si-em-pose-a-cantar-cancons/lu-daielo (lletra i música)

 

 

 

Ball de la polca // Polka dancing

 

Ball de la polca

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Quan vaig escoltar

tocar la polca

em vaig animar

i vaig comprovar

que era molt fàcil marcar el compàs.

When I listened to

play the polka

I cheered up

and I checked

that it was very easy to keep the time.

 

1. Així, així, així és com repicaràs les mans. (2)

1. Like this, like this, like this is how you will answer the hands. (2)

 

2. Així, així, així és com repicaràs xiulant. (2)

2. Like this, like this, like this is how you will answer whistling. (2)

 

3. Així, així, així és com repicaràs el nas. (2)

3. Like this, like this, like this is how you will answer the nose. (2)

 

4. Així, així, així és com repicaràs els dits. (2)

4. Like this, like this, like this is how you will answer the fingers. (2)

 

 

Font: Podreu escoltar la cançó en https://www.youtube.com/watch?v=wkrFh3jKZA0.

El tio Caliu // The uncle Caliu

 

El tio Caliu

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Es diu que el tio Caliu

és un gandul que no treballa,

que ensenya a les xiquetes

a tocar en la rondalla.

Many people say that the uncle Caliu

is a lazy person that doesn’t works,

and that he trains the young women

to play in the group of minstrels.

 

Diners, diners,

i a aprofitar-les totes;

diners, diners,

com fan els botiguers.

Money, money,

and to make good us of them;

money, money,

as the shopkeepers do.

 

 

Font: Es tracta d’una cançó cantada pel grup Al Tall. Ací teniu l’enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=LtiWoqKX530.

Cervera ja no és Cervera // Now Cervera is not Cervera

 

Cervera ja no és Cervera

Cançó popular valenciana /  Valencian folk song

 

Cervera ja no és Cervera,

que és una gran capital.

Tenim la font de la Roca

i la carretera Real.

Now Cervera is not Cervera,

because it is a great town.

We have the Rock fountain

and the Special road.

 

Ara portaran les llums,

tot lo món tindrà una pera,

i les bruixes fugiran

i faran cap a Traiguera.

Now they will put the lights,

everybody will have a bulb,

and the witches will flee

towards Traiguera.

 

Antes p‘a dur un cànter d’aigua,

pegaven moltes patades,

d’allà baix, d’enmig la rambla,

hasta el carrer de les Parres.

Before, if we wanted to carry a large water pitcher,

we had to walk many kicks

from the base, in the middle of the avenue,

to the Grapewines street.

 

Ara anirem a dur aigua

tenint la cassola al foc

i l’oli no es cremarà

perquè la font està a prop.

Now we will go to carry water

with the casserole on the stove

and the oil won’t get burnt

because the fountain is near. 

 

Moltes gràcies a l’alcalde

i al poble que l’ha ajudat,

que per portar l’aigua al poble,

molts bancals ha travessat.

Thanks you to the major

and the village that aided him,

thanks to the many terraces they crossed

for giving the water to the people.

 

Me despido de Cervera

i de l’alcalde major,

i de Manuel Forés,

que és fill de Benicarló.

I say goodbye to Cervera,

to the main major,

and to Manuel Forés,

song of Benicarló.

 

Tornada: Cerverà ja no és Cervera…

Chorus: Now Cervera is not Cervera…

 

 

Font: La cançó està cantada pel grup Urbàlia Rurana. L’enllaç és http://www.viasona.cat/grup/urbalia-rurana/rom-i-cafe/cervera-ja-no-es-cervera. Inclou lletra i música.  També podem escoltar-la en https://www.youtube.com/watch?v=YAXtbROjqbU.

Quant a algunes paraules tombades, es corresponen a castellanismes (antes, me despido) o a formes populars per reduccionismes ( per a > p’a).

 

 

 

 

 

La xata melindrera // The dear meticulous woman

 

La xata melindrera

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

La xata melindrera,

huit, nou, deu,

com és tan fina,

trico, trico, trau,

com és tan fina, lairó, lairó…

se’n va a Benifaió, lairó.

The dear meticulous woman,

eight, nine, ten,

as she is very refined,

trico, trico, trau,

as she is very refined, lairó, lairó… 

she goes to Benifaió, lairó.

 

Es pinta els colorets,

huit, nou, deu,

amb gasolina,

trico, trico, trau,

amb gasolina, lairó, lairó…

lairó, lairó, lairó, lairó.

She makes the rouges up

eight, nine, ten,

with petrol,

trico, trico, trau,

with petrol, lairó, lairó…

lairó, lairó, lairó, lairó.

 

 

L’alcalde de Sollana,

huit, nou, deu,

té una burra,

trico, trico, trau,

té una burra, lairó, lairó…

vestida amb camisó, lairó.

The major of Sollana,

eight, nine, ten,

has a female donkey,

trico, trico, trau,

has a female donkey, lairó, lairó…

dressed with nightdress, lairó.

 

Que es menja les garrofes,

huit, nou, deu,

amb coca fina,

trico, trico, trau,

amb coca fina, lairó, lairó…

tomata i pimentó, lairó.

That eats the carobs,

eight, nine, ten,

with fine flat cock,

trico, trico, trau,

with fine flat cock, lairó, lairó…

tomatoe and pepper, lairó. 

 

 

Nota: La versió que mostre està cantada per Paco Muñoz qui, per exemple, a diferència d’altres cantants, com ara, Dani Miquel, empra la forma “melindrera” i no “merenguera”.

L’enllaç per a escoltar-les són els següents: Paco Muñoz en https://www.youtube.com/watch?v=9NkkieoAlrc i Dani Miquel en https://www.youtube.com/watch?v=feVOSyn7Zjo.

 

Carnestoltes, moltes voltes… (albada) // Carnival, many times… (aubade)

Carnestoltes, moltes voltes…

Albada popular / Folk aubade

Música de l’Escola de Danses d’Alfarb (disc Música tradicional d’Alfarb/ Music of the Escola de Danses [“School of Dances”] of Alfarb, a Valencian village (Música tradicional d’Alfarb disc)

 

Carnestoltes, moltes voltes;

Nadal, de mes a mes;

Pasqua, de huit a huit dies;

Quaresma no tornes més…

Carnival, many times;

Christmas, every month;

Easter, every eight days…,

Lent, don’t return more…

L’orinal // The bedpan

 

L’orinal

Cançó popular en tot l’àmbit lingüístic /  Folk song in all the linguistic area

(Lletra del disc Música tradicional d’Alfarb. Escola de Danses) / (Lyrics of the Música tradicional d’Alfarb disc. Escola de Danses, “Dances School” in English)

 

L’orinal de les cases riques

sempre sol anar mudat,

perquè és de terra fina

i de pisso recalcat.

I ara li diuen don Pedro,

per això és tan respectat.

The silver spoon people bedpan

many times is dressed up,

because it comes from fine earth

and he lives in a reinformced flat.

And now people know him as “don Pedro” [Mr. Pedro, Peter in English]

and what’s why it’s respected.

 

L’orinal, l’orinal,

és un objecte d’antiguitat,

per naixement,

per lo que val,

visca la gràcia de l’orinal!

The bedpan, the bedpan,

is an aged object,

we sing for its birth,

for its valuable,

Up with it, for its grace!

 

Si l’orinal tinguera boca

i també ulls pa mirar,

voria moltes cosetes

que ja no les puc mirar.

Voria dones en camisa

i algun home despullat.

If the bedpan had mouth

and also eyes for watching,

it would see many things

that I can’t see now.

It would see women with a shirt

and some naked men.

 

Font: La lletra correspon a la que figura en un disc amb cançons de l’Escola de Danses d’Alfarb, població valenciana de la Ribera del Xúquer.

L’he oïda amb una altra ben diferent en alguns punts i, fins i tot, he trobat algunes webs, sobre records o curiositats, en què figuren lletres catalanes. També tenim la possibilitat d’escoltar una versió de l’Alt Urgell, en concret, de la població Oliana.

 

Si voleu escoltar-la, aneu a https://www.youtube.com/watch?v=jGqASRCMjfg. Entre els 4:32 i els 5:56 la podreu oir.

Igualment, un blogaire, Àngel, ens alça dos entrades referents a la cançó. Vegeu http://lletresdetraverti.blogspot.com.es/2011/09/orinal-de-casa-rica.html i http://lletresdetraverti.blogspot.com.es/2011/09/orinal-de-casa-rica-i-2.html. En la darrera podreu llegir la lletra.

 

 

 

 

 

 

 

 

Cançó de les mentides // The lies song

Cançó de les mentides

Cançó popular en tot l’àmbit lingüístic / Folk song in all the linguistic area

 

Mon pare se’n va al mercat,

a comprar una burra cega, guairó,

a comprar una burra cega.

Li tallen els quatre peus:

la burra arranca a córrer, guairó…

Saltant parets i barrancs,

topeta una figuera, guairó…

My father goes to the market

bo buy a blind donkey, guairó (*).

Some people cut its four feet

and the donkey starts to run, guairó.

Jumping walls and precipices,

it sees a fig tree, guairó.

 

 

Li tira una pedra fort,

i fa caure una ametla, guairó…

Li cau l’ametla en el peu

i li ix sang per l’orella, guairó…

It throws a stone with force,

and an almond falls out of it, guairó.

The almond falls in its foot

and begins to cut blood from its ear, guairó.

 

Per la mar corren conills,

per la muntanya anguiles, guairó…

Per això esta cançó es diu

la cançó de les mentides, guairó…

Qui vullga saber-la bé,

que se’n vaja a Filipines, guairó… 

In the sea rabbits run,

and eels run along the mountains, guairó.

That’s why this song is known

as the lies song, guairó.

Whoever wants to sing it well,

will have to go to the Philippines, guairó.

 

 

Nota: La cançó es canta repetint dos versos. Així, direm: “Mon pare se’n va al mercat (2) / a comprar una burra cega, guairó, / a comprar una burra cega”. I així, tota la cançó.

Afig açò perquè quan llegiu els punts suspensius, lo que farem serà repetir eixe vers però sense el reforçament guairó.

Per tant, el primer vers es repetix i el segon canvia lleugerament.

 

Font: Esta cançó podem escoltar-la, cantada pel valencià Paco Muñoz, en http://www.viasona.cat/grup/paco-munoz/paco-munoz-canta-per-als-xiquets-6/canco-de-les-mentides.

 

 

 

 

La barraqueta // The little farmhouse

Tinc una barraqueta

Cançó popular valenciana Valencian folk song

 

Tinc una barraqueta

que no té trespol,

que no té trespol,

que no té trespol.

I have a little farmhouse

with no roof,

with no roof,

 with no roof.

 

Per la matinadeta

ja li pega el sol,

ja li pega el sol,

ja li pega el sol.

Early in the morning

already it is sunny,

already it is sunny,

already it is sunny.

 

Trullarà,

que trullarà,

que trullarà.

She will mill,

and she will mill,

and she will mill.

 

I com és xicoteta

no paga lloguer,

no paga lloguer,

no paga lloguer.

And as it is little,

it doesn’t pay rent,

it doesn’t pay rent,

it doesn’t pay rent. 

 

Perquè era dels meus pares

i és pels meus xiquets,

i és pels meus xiquets

i és pels meus xiquets.

Because it was my parents’

and it’s for my kids,

and it’s for my kids

and it’s for my kids.

 

Tornada: Trullarà…

Chorus: She will mill…

 

Dins jo tinc un armari

molt ben arreglat,

molt ben arreglat,

molt ben arreglat.

Inside I have a cupboard

very well tidied up,

very well tidied up,

very well tidied up.

 

Amb tres pitxers sense ansa

i un plat foradat,

i un plat foradat

i un plat foradat.

And three pitchers without handle,

and a perforated plate,

and a perforated plate

and a perforated plate. 

 

Tornada: Trullarà…

Chorus: She will mill…

 

Tinc un canteret d’aigua

i tres bótes de vi,

i tres botes de vi

i tres botes de vi.

I have a large water pitcher

and three leathers of wine,

and three leathers of wine

and three leathers of wine.

 

I un setrillet amb oli

que és de lo més fi,

que és de lo més fi,

que és de lo més fi.

And a cruet with oil

that is very fine,

that is very fine,

that is very fine.

 

Tornada: Trullarà…

Chorus: She will mill…

 

 

Font musical: El vídeo, https://www.youtube.com/watch?v=Dh7hhqSYzMA, té la veu de Paco Muñoz.