Arxiu d'etiquetes: música de Pasqua

“La tarara” i “Els fadrins d’ací”, dues cançons eròtiques de Pasqua

 

En relació amb la cançó “La tarara”, el 14 d’abril del 2022, en l’entrada “La Pasqua” (http://depoblet.blogspot.com/2011/02/la-pasqua.html?m=1), publicada en el blog “Memòries de poblet”, n’hi ha una versió que diu així:

“Els xicons d’ací,

ja no pinten res,

els que pinten ara

són els forasters.

 

Els xicons d’ací

sí que pintaran

perquè les xicones

a buscar-los van”.

 

El mateix dia, un poc després de llegir-la, escriguí com l’he coneguda:

“Els fadrins d’ací

ja no pinten res,

els que pinten ara

són els forasters.

 

Els fadrins d’ací

sí que pintaran

perquè els forasters

venen i se’n van”.

 

El 15 d’abril del 2022 llisquí a ma mare la versió del blog i la meua i me’n digué una molt semblant a la que jo havia escrit en una llibreta:

“Els fadrins d’ací

ja no pinten res,

els que pinten ara

són els forasters.

 

Si no pinten ara,

ja pintaran

perquè els forasters

venen i se’n van”.

 

Agraesc la col·laboració de les persones que m’han escrit cançons en relació amb el dia de Pasqua i amb les festes de Pasqua, a les que em fan més fàcil el treball sobre el matriarcalisme i a les que em fan costat dia rere dia.

 

Bona Pasqua a tots.

 

Nota: Afegiré que Diumenge de Pasqua, 17 d’abril del 2022, en el xalet dels meus pares, ma mare em comentà que estava oberta a reportar-me tot lo que ella sabés i, fins i tot, a fer-me aclariments respecte a lo que ell ja conegués o a lo recopilat amb intenció que s’ajustàs més a la realitat partint de lo que ella hagués viscut. Des d’ací, el meu agraïment.

“Ja ve Pasqua”

 

 

Tot seguit, una cançó de Pasqua, entre les que sap Jose V. Sanchis Pastor i que li cantava la seua àvia Pepica “la Calarda”, com m’ha dit hui, i que diu així:

“Ja ve Pasqua, alegre,

per el mes d’abril,

eixirà Virgínia

amb el cos molt prim.

 

Sabateta  blanca,

gipó de color.

Tot això, ¿qui ho paga?:

Vicent Salvador”.

 

 

Agraesc la generositat de Jose V. Sanchis Pastor, un amic de Benigànim (la Vall d’Albaida) que m’ha facilitat molta informació en relació amb el matriarcalisme i, més encara, a partir de contarelles, anècdotes, vivències, poemes, rondalles, etc. així com, ahir, m’envià la lletra d’aquesta cançó de Pasqua.

Ara mateix, en el blog “El racó musical de Vallivana”, he vist una cançó de Pasqua, “Atxúmbala”, cantada per Paco Muñoz , a què podem accedir amb aquest enllaç: https://racomusicalvallivana.blogspot.com/2019/04/atxumbala-pasqua.html).

Bon dia de Pasqua i bones festes de Pasqua a tots. 

 

Nota: Un “gipó”, com podem llegir en el DCVB, és una “Peça de vestir, amb mànegues, ajustada i cenyida al cos, i que cobreix el tronc des dels muscles fins a la cintura“.

La xata merenguera // The dear meringue’s woman

La xata merenguera

Cançó infantil valenciana / Valencian children’s song

Recopilació i explicació: / Compilation and explanation: Dani Miquel 

 

La xata merenguera (vuit, nou, deu)

com que és tan fina (trico, trico, trau),

com que és tan fina (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

The dear meringue’s woman (eight, nine, ten),

as she is very refined (trico, trico, trau),

as she is very refined (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

 

Es pinta els colorets (vuit, nou, deu)

amb plastilina (trico, trico, trau),

amb plastilina (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

She makes the rouges up (eight, nine, ten),

with plasticine (trico, trico, trau),

with plasticine (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

 

Sa mare li cridava (vuit, nou, deu)

renta’t la cara (trico, trico, trau),

renta’t la cara (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

Her mother called her (eight, nine, ten),

wash you the face (trico, trico, trau),

wash you the face (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó)

 

que ara vindrà Joanet (vuit, nou, deu)

a festejar-te (trico, trico, trau),

a festejar-te (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

 that Joanet will arrive (eight, nine, ten)

to court you (trico, trico, trau),

to court you (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

 

Joanet ja ha vingut (vuit, nou, deu)

i m’ha donat un bes (trico, trico, trau)

i m’ha donat un bes (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

Joanet has arrived (eight, nine, ten)

and he has kissed me (trico, trico, trau),

and he has kissed me (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

 

I m’ha deixat la cara (vuit, nou, deu)

com una ensaïmada (trico, trico, trau),

com una ensaïmada (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

And he left my face (eight, nine, ten)

as a spiral-shaped bun (trico, trico, trau),

as a spiral-shaped bun (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

 

L’alcalde d’este poble (vuit, nou, deu)

té una burra (trico, trico, trau),

té una burra (lairó, lairó, vestida amb camisó, lairó). 

The major of this village (eight, nine, ten)

has a female donkey (trico, trico, trau),

has a female donkey (lairó, lairó, dressed with nightdress, lairó).

 

Que menja les garrofes (vuit, nou, deu)

amb coca fina (trico, trico, trau),

amb coca fina (lairó, lairó, tomaca i pimentó, lairó).

That eats the carobs (eight, nine, ten)

with fine flat cock (trico, trico, trau),

with fine flat cock (lairó, lairó, tomato and pepper, lairó).

 

 

Dos files paral·leles i dos xiquets corren pel mig en sentit contrari u de l’altre i canten tots fent palmes. Quan acaba la cançó, on s’han quedat trauen eixos dos i continuen.

Els que paguen, van amb els braços arquejats… de cistella.

Two parallel lines and two kids running in the way (but in their opposite direction) and singing and clapping their hands. When the song is finished, the two kids that were running, stop and pull out two other kids… and all the group continue.

The kids that pay, will go with the arched arms… as a basket.

 

Font: Podeu escoltar-la en https://www.youtube.com/watch?v=feVOSyn7Zjo. Que la disfruteu, durant la Pasqua… i quan vullgueu ensenyar-la o, simplement, cantar-la.

El vicari s’ha perdut // The vicar got lost

El vicari s’ha perdut

Salpassa valenciana / Valencian “salpassa”

Recopilació i explicació: / Compilation and explanation: Dani Miquel

 

Salpasses. Sí, sí, salpasses. Són cançons que els xiquets, acompanyats amb maces i picant en terra, van cantant l’adéu a Jesús, perquè van a crucificar-lo. Darrere d’ells, van els escolans portant cistelles per a arreplegar els donatius (que normalment són ous que donen les cases per a beneir-les). El rector escampa sal per la casa, per a beneir-la.

“Salpasses”… Yes, yes, “salpasses”. They are songs that the children, with maces and pecking on the ground, are singing their goodbye to Jesus, because He is going to be crucified. The choirboys are after the children, with baskets to put together the donations, generally eggs of the houses that will be blessed. The parson spreads salt through the house to bless it. Pay attention in this lyrics.

 

Fixeu-vos en esta lletra que vaig a cantar. Es diu El vicari s’ha perdut i està arreplegada al poble de Catadau:

Just listen to the song that I am going to sing you. It’s known as “The vicar got lost” and it was gathered up in the Valencian village of Catadau:

 

El vicari s’ha perdut

per la font de la Salut,

els xiquets se l’han trobat

amagat en un forat.

The vicar got lost

near the fountain of the Salut [= Health],

the kids have found him

hidden in a hole.

 

Oli de puça, oli de rei;

guarda la maça, que es trenque el martell!

— Ous ací, ous allà?

— Bastonades a l’escolà!

— Ous a l’armari?

— Bastonades al vicari!

— Ous al ponedor?

— Bastonades al rector!

Oil of the flea, oil of the king;

keep the mace, that the hammer be broken.

— Eggs here, eggs there?

— Blows with a stick to the altar boy!

— Eggs for the cupboard?

— Blows with a stick to the vicar!

— Eggs for the laying box?

— Blows with a stick to the parson!

 

 

 

Cançó del dia de Glòria // Song of Glory Day (Easter song)

 

 

Cançó del dia de Glòria

Salpassa valenciana / Valencian “salpassa”

Recopilació i explicació: Compilation and explanation:  Dani Miquel

 

Salpasses de Glòria. Aquestes, a diferència de les salpasses que van els xiquets cantant la mort de Jesús, els escolans arreplegant i el rector beneint, sols van els xiquets cantant la ressurrecció i canten així:

“Salpasses”  (*) of Glory. In these “salpasses”, unlike the “Salpasses” with the kids singing the Jesus death, the choirboys gathering up and the priest blessing, the children only are singing the Resurrection like this:

(*) “Salpassa”: Salt and water song of Easter. There is no translation, at least, directly. “Salpasser” has some translations to English: aspergillum, sprinkler.

 

Ratetes, ratetes, eixiu del caixó,

que el Nostre Senyor ja ha fet la Passió.

Ratetes, ratetes, eixiu del niu,

que el Nostre Senyor ja està viu.

Ratetes, ratetes, eixiu del forat,

que el Nostre Senyor ha ressuscitat.

Little rats, little rats, come out of the case,

that Our Lord has made the Passion.

Little rats, little rats, come out of the nest,

that Our Lord now is lively.

Little rats, little rats, come out of the hole,

that Our Lord is resurrected.

 

I tots i totes ixen al carrer,  perquè ha arribat la primavera i és l’hora de volar el catxirulo i menjar la mona amb llonganissa. Carai!, quina fam m’ha entrat!

And all of them come out to the street because the spring has come, we will fly the kite and eat the “mona” (a Valencian typical Easter cake) with cold sausage (“llonganissa”, another Easter typical food)… Good heavens!, how hungry I am!