Arxiu d'etiquetes: cooperació

Generositat i sensibilitat en dos relats matriarcals

 

El 7 d’abril del 2021, un poc abans de contactar amb Lluís Marmi, de Tradillibreria i que, en diferents ocasions, m’havia facilitat moltes pistes sobre llibres en línia amb el tema del matriarcalisme, se m’ocorregué recuperar una llegenda amb una forma molt semblant a la d’una rondalla, però que, encara que les llegendes no formaven part dels punts inicials de l’estudi, sí que s’ajustava al matriarcalisme, motiu pel qual vaig decidir incloure-la.

És sobre dos germans que porten el nom de dues séquies de l’Horta de València: Benàger i Faitanar. Figura en Internet[1] i també en un treball sobre el vocabulari agrícola i administratiu contingut en les ordenances de la séquia de Benàger, de 1740 (encara que, oficialment, diga de la séquia de Benager i Faitanar), realitzat entre el 2003 i retocat, lingüísticament, en el 2011. Tot seguit, transcric aquesta llegenda, que em va contar personalment l’alaquasser Francisco Monzó (Quart de Poblet, 1930) el 20 de desembre del 2006. He respectat al màxim la versió original, amb lleugeríssimes correccions lingüístiques. Tot i que no hi ha la versió oral (a hores d’ara, 8 d’abril del 2021), sí que conservem la transcripció feta en un principi.

“No sé amb exactitud si era Benàger o Faitanar. [El fet és que ] Eren dos germans i qui dominava la zona de Manises agarrà i es féu una séquia que agarrava l’aigua del riu per a poder criar [coses des d’allí],… per a poder criar-ho, per a menjar!… I mamprengué a fer la séquia que hi ha per a agarrar aigua del riu i fer horta. […] El germà de Manises era Faitanar.

[…] L’aigua sobrant desembocava en un barranquet que hi ha entre Manises i Quart. Allí queia l’aigua. Aleshores, el germà, Benàger, que dominava tota la séquia d’ací, la de Quart de Poblet (després ja vingueren les altres coses…), que també era moro, [com Faitanar], li digué:

-Escolta: jo volguera que ací [a Alaquàs] la meua gent criara per a menjar:  ací, a Alaquàs. Per què no em cedixes l’aigua que sobra i jo me la passe a Quart i no la tires al riu?

-Home, ací, problema no hi ha. Ja que s’ha de perdre, l’agarres tu.

Aleshores, este d’ací [de Quart], Benàger, per a passar-se la séquia per damunt dels ‘Arquets’, els féu ell, els ‘Arquets’. […] En l’avinguda de Sant Onofre és on estan les llengües: una tira cap a Aldaia i l’altra cap a Quart i la seua horta. […] Quan l’aigua passava del barranquet a Quart, arribaren els pactes entre Aldaia i Quart per agarrar l’aigua. […] I després vingueren ja les raons ‘de’ que Alaquàs volia aigua, que en sobrava també… [per a això calgué esperar:] La de Quart entrà a Aldaia; i la d’Aldaia a Alaquàs; i la d’Alaquàs a Picanya. I l’aigua sobrant de Picanya va a parar a la séquia de Faitanar, [séquia] que va a parar a Paiporta.

I allí està la història dels moros”.

Com hem pogut veure, en aquesta llegenda sobre les dues séquies, es plasma la generositat, la sensibilitat i la cooperació, tres trets vinculats amb el matriarcalisme.

I, com a anècdotes, direm que, el 7 d’abril del 2021, en el meu mur, escriguí “¿Quines rondalles tradicionals en llengua catalana recordeu que vos contàs la padrina (l’àvia), el padrí (l’avi), la mare, el pare o alguna persona de la població, de la comarc o bé de la terra on viviu? ¿I contarelles? ¿Podríeu escriure-les? Gràcies” i que Cristina Pons Claros, una amiga de Sueca (la Ribera Baixa), comentà “Ma iaia em contava la del Dragó del Patriarca” i, tot seguit, afig lo següent, en relació amb un fet real:

“No és una contarella, és verídic.

Mon iaio era un home de poques paraules. En temps de guerra ho passà molt mal, va ser empresonat per ser republicà. En Sueca era conegut per Juan de Mora, molt respectat per la gent.

Tenia un camp on plantava querilles[2]. Ell anava al camp caminant, amb el cabasset a l’esquena. Una vegada en el camp, s’assentava en el marge i es fumava un cigarret.

En una ocasió, arriba al camp i es troba un home collint les querilles i omplint sacs. Ell va fer lo de sempre. En això, passa un llaurador i li diu.

-So Juan, que no veu que estan furtant-li les querilles?

-Deixa’l que disfrute –li contestà.

Així va anar passant el temps i la gent. Quan l’home es cansà de collir les querilles i, abans de carregar-les en el carret de mà que portava, mon iaio li fa un crit, l’home es gira i, molt tranquil, li diu:

-Vol vostè alguna cosa?

I mon iaio diu:

-Sí, que gràcies per collir-me les querilles: el camp és meu.

L’home quedà sense paraules, mon iaio pensà que [l’home] era un pobre i el deixà endur-se’n unes poques per a sa casa.

Ell mai ho contava, però era prou comentada per gent que ell coneixia”.

 

Agraesc la gentilesa de Cristina Pons Claros. Com veiem, en aquesta anècdota, matriarcal, apareix la generositat i, per exemple, la sensibilitat.

 

 

Notes: [1] Per exemple, en la web Malandia, sota el nom “Estudi històric i lingüístic contingut a les ordenances de la séquia de Benàger i Faitanar (1740”  (https://malandia.cat/2020/07/benager-i-faitanar). I també en el blog “Cooperem en positiu”, per mitjà de l’entrada “Benàger i Faitanar” (https://cooperemenpositiu.blogspot.com.es/2011/07/benager-i-faitanar.html). En ambdues entrades, figura en la pàgina 3 del document.

[2] Literalment. Aquest mot és sinònim, per exemple, de les paraules “creïlla” i “patata”.

The shepherd and his dog // El pastor i el seu gos

The shepherd and his dog

Traditional Welsh song / Cançó tradicional gal·lesa

Music: / Música: Dany Rosevear

 

There once was a shepherd who lived on his own,

Away on the hills in a hut built of stone.

He guarded his sheep, and they kept to the trail,

So the shepherd whistled gaily and the dog wagged his tail.

Fa molt de temps, hi havia un pastor que vivia sol,

lluny, en els turons, en una cabana feta de pedra.

Guardava la seua ovella i mantenien el rastre.

I, així, ell se n’alegrava i el gos movia la cua.

 

In spring-time he watched how the lambs in their play

All kicked up their hooves then darted away.

The dog fetched them back if they strayed to the dale,

So the shepherd whistled gaily and the dog wagged his tail.

Durant la primavera ell veia com tots els anyells, en el seu joc,

movien les potes i, aleshores, eixien corrent.

Però el gos les feia tornar, si s’allunyaven de la vall.

I, així, el pastor se n’alegrava i el gos movia la cua.

 

In winter he sheltered away from the cold

With his dog by the fire, while the flock in the fold

Lay safe from the blustering, buffeting gale,

So the shepherd whistled gaily while the dog wagged his tail.

En hivern ell es posava a recer, lluny del fred,

amb el seu gos junt al foc, i amb el ramat plegat,

per a posar-se sa i estalvi dels colps dels vents forts.

I, així, el pastor se n’alegrava i el gos movia la cua.

 

 

Font: Esta cançó figura, amb lletra, música i partitures, en http://www.singinggamesforchildren.com/A%20Cluster%202.2%20Awaywego/16%20Song%20cupboard%20Tb.htm, en la web que porta Dany Rosevear. També podem escoltar-la en https://www.youtube.com/watch?v=OcJG5O8E6y0, on, immediatament fora del vídeo, tenim la lletra.

Nota: M’ha agradat esta cançó, entre altres coses, perquè ens parla de la importància de la cooperació i de treballar pel bé comú.

 

 

¡¡¡Una abraçada ben forta!!!

Lots of love!!!

 

Ring, ding, dong, Johnny // Ring, ding, dong, Johnny

Ring, ding, dong, Johnny

Children’s song in English / Cançó infantil en anglés

 

There was a house of wood

Floating on the sea.

Ring, ding, dong, Johnny,

Dance along with me.

Hi havia una casa de fusta

i flotava en la mar.

Ring, ding, dong, Johnny,

balla junt amb mi.

 

The rain had caused a flood,

There was no land to see.

 

La pluja havia provocat una inundació.

No hi havia cap terra a la vista.

Tornada:  Ring, ding, dong, Johnny,…

 

And every kind of beast

Had joined the company.

Chorus: Ring, ding, dong, Johnny,…

I bèsties de tota classe

s’havien ajuntat al grup.

Tornada: Ring, ding, dong, Johnny,…

 

And Noah steered the ark,

A brave old man was he.

Chorus: Ring, ding, dong, Johnny,…

I Noah conduí l’arca:

era un home vell i audaç.

Tornada: Ring, ding, dong, Johnny,…

 

And when the floods had gone

They landed cheerfully.

Ring, ding, dong, Johnny,

Dance along with me. (2)

I, quan remeteren les inundacions,

aterraren amb joia.

Ring, ding, dong, Johnny,

balla junt amb mi. (2)

 

 

Font: Esta cançó, amb lletra, música i partitura, figura en http://www.singinggamesforchildren.com/A%20Cluster%202.2%20Awaywego/16%20Song%20cupboard%20R-S.htm , dins d’una web que porta Dany Rosevear. El vídeo també podem escoltar-lo, amb la seua veu, en https://www.youtube.com/watch?v=T91QeSVZxi4. La forma “a-“ que veiem en“a-floating”, com figura en eixa web, està només de suport musical.

Notes: La tornada es repetix dos voltes en la darrera estrofa, com veiem amb (2), encara que en el vídeo sone un poc diferent al final.

Igualment he preferit traduir la frase “And every kind of beast” per “I bèsties de tota classe” en lloc d’“I qualsevol classe de bèstia” perquè semblava més popular.

Finalment, en el cas de la frase que diu que s’acabaren les inundacions, he triat el verb remetre (per a la versió en valencià) perquè em semblava, fins i tot, ja assimilat per la parla de part de la població, encara que poguera semblar culte. En eixe sentit, la diversitat de vocabulari és interessant en el procés d’aprenentatge d’una llengua.