“La infantesa i la pau, la tendror i l’alegria de viure”. Comentaris en relació amb versos del llibre “Ramell de poemes (Pètals de poble)” i amb el bon cor dels xiquets.

Connectant amb aquests darrers versos de Rosa Rovira Sancho, en què apareix molt la tendror en nexe amb els nens, el 2 d’abril del 2025, després d’haver-los enviats (junt amb uns comentaris) per correu electrònic, rebérem escrits que, al capdavall, ens portaren a dir “he considerat adient incloure aquest tema per a l’estudi sobre el matriarcalisme”.

Així, Nuri Coromina Ferrer, de vesprada, ens reportà amb uns mots sobre una tia seua:

“— M’explicava que la seva mare, la Marieta, que va deixar empremta entre els seus, sempre deia:

‘El temps de la cria és el temps de l’alegria‘”.

I, tot seguit, li posàrem:

“—  Jo, quan millor ho he passat, ha estat en relació amb els xiquets. I, si no ho són, quan em relacione amb els altres com si ho fes amb un xiquet o bé amb un nen de pocs anys.

En eixe seny, un històric mestre [, Pere Riutort], quan, el 23 de març del 2020 parlàrem per telèfon i li traguí que el meu joc preferit era volar un catxirulo, em vingué a dir que jo era un adult que encara conservava el nen (‘Com un xiquet! Però un home volant-lo’, com indiquí en el meu diari personal). 

I, a l’any següent, em comentava: 

‘—Tu has quedat com un xiquet, que és la grandesa més gran que es té: la grandesa, la sinceritat i el cor net d’un xiquet’ (sic).

Per això, com hauràs vist, vos done molta llibertat i, això sí, una de les poques coses que exigesc és realisme (que toqueu els peus en terra) i honradesa”.

De nit, ens entraren unes paraules de la poetessa de Monistrol de Calders:

“— Moltes gràcies per les teves paraules, tan encertades…

Sempre endavant” i, altra vegada, unes de Nuri Coromina Ferrer:

“—Cert: costa trobar persones que encara sàpiguen gaudir amb coses senzilles, com quan de petits”.

El 3 d’abril del 2025, una de les persones que més participà en la recerca (qui, de xiqueta,  rebé una educació matriarcal molt important), Montserrat Cortadella, ens escrivia en un missatge: “Llàstima, que no queda res de tanta amor” i li posàrem “Sí que en resta, encara que hi ha molts polítics amb poca vergonya, Montserrat. Mentrestant, fem el bé”. Llavors, ens adduí “Fer el bé, per descomptat”, mots que tenen a veure amb part de les seues vivències.

El mateix dia accedírem a l’entrada “6 exemples de societats matriarcals” (https://www.racocatala.cat/forums/fil/184144/6-exemples-societats-matriarcals), publicada el 17 de març del 2014 en la web “Racó Català”, la qual resultava d’una traducció que havia fet pirata1714. Com a fets que enllaçaven amb l’estudi sobre el matriarcalisme, deia que una antropòloga i etnològa dels Estats Units, “Margaret Mead va estudiar durant anys diferents tribus de Nova Guinea. En destaca aquestes (any 1939):

-Els Arapesh

Només hi ha un sol patró de conducta per a ambdós gèneres: importància per a ambdós en les tasques relacionades amb cuidar els nens, animals i plantes. Consideren que la solidaritat, la cooperació i la tendresa són els millors valors de l’ésser humà; i els agressius i competitius estaven mal vists. En resum, tots compartien valors que, en la nostra cultura [occidental], es consideren femenins”.

Agregarem que l’afecció apareix en moltes rondalles recopilades per Antoni Ma. Alcover (1862-1932) i en obres d’altres folkloristes nascuts en el segle XIX, bé hòmens, bé dones. I, a més, en molts escrits que ens plasmaren sobre dones catalanoparlants d’arrels catalanoparlants nascudes abans de 1920.

En eixa línia, el 27 de gener del 2021, Montserrat Cortadella, en el seu mur, exposava que “Les persones són com maletes: unes, plenes de bons desitjos, de bones vibracions, d’empatia, d’humilitat, de saviesa, de coratge, de tendresa. Plena a vessar.

D’altres, totalment buides: res de res de tot l’anterior. Però sí plenes d’estupidesa, de supèrbia. I ara ja comença a abundar la maldat i en gent massa jove”.

Finalment, direm que hem copsat una major presència del carament en persones que estan molt en contacte amb la natura, que la tracten bé i que, com si fos la mare que connecta amb el fill, atorgant-li prou llibertat creativa, amb paciència i oberta als seus punts de vista i a tot lo que els comente, a les seues propostes, etc., és a dir, com qui es posa en la pell de l’altre abans d’opinar o, com ara, d’escriure-li.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.