Arxiu d'etiquetes: dones molt acollidores

Fonts i dones acollidores, que preserven (i que transmeten) cultura popular

 

Tot seguit, afegirem el poema “A la Font de l’Arbre” (La Bisbal d’Empordà)”, de l’escriptora Joaquima Pellicer Solà i publicat en l’entrada “Poema: A la Font de l’Arbre” (La Bisbal d’Empordà)” (https://fontsaigua.wordpress.com/2018/09/27/poema-a-la-font-de-larbre-la-bisbal-demporda), del blog “fonts naturals, aigua, muntanya i més”, el qual ens envià Antonia Verdejo González el 2 d’agost del 2022. Diu així:

“Font de l’Arbre, font acollidora[1],

impregnada de records,

de records de la nostra infantesa,

de la nostra adolescència i joventut,

envoltada de silencis,

de xerrameques i de jocs[2].

Font de l’Arbre, amiga i companya,

testimoni i guardiana,

de belles històries d’amor[3].

Punt de trobada d’excursionistes,

de ciclistes, de festes i de diversions[4],

punt de sortida de la marxa de l’Arboç[5].

Punt d’arribada de passejades,

de llargues caminades,

punt de repòs.

Punt de trobada, generós[6].

Font de l’Arbre, bella font,

avui, aferrada tu segueixes

a la vora del Daró[7].

Com has fet sempre,

tu segueixes acollint-nos a tots”[8].

 

En relació amb el poema sobre la Font de l’Arbre, l’autora comenta, per al blog, que es tracta de “la Font de l’Arbre de la Bisbal d’Empordà (…), una petita ciutat gentil i acollidora, capital de la comarca del Baix Empordà, on vaig néixer fa uns quants anys”, font situada “als afores del nucli urbà de la població i molt a prop del riu Daró que la travessa, era un espai d’esbarjo de molta concurrència” i, per exemple, “s’omplien de famílies que hi anàvem a fer la berenada”, un detall pròxim al del dia de Pasqua o bé al de Dilluns de Pasqua.

Més avant, afig que la font, “l’any 2013 va ser rehabilitada, (…) encara conserva el seu encant, i és guardiana de records entranyables.

Avui dia és un punt de trobada de moltíssimes activitats culturals del municipi”.

Captem que la font, símbol de la dona i que té molt a veure amb el matriarcalisme (molt reflectit ací, per com és tractada), continua com a conservadora de la seua garridesa i com a guardiana de records, de memòria, un paper molt semblant al que fan les àvies (o padrines) i les mares catalanoparlants i de línia matriarcalista. I, finalment, la Font de l’Arbre encara és punt de trobada d’una activitat cultural que es preserva a nivell popular en la població.

Agraesc la generositat d’Antonia Verdejo com també la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i que el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.

 

 

Notes: [1] Aquest inici reflecteix trets relacionats amb el matriarcalisme: una font (u dels símbols vinculats amb la dona) i, a més, que, la segona part, és “de l’Arbre”, un element natural que té a veure amb la fusta i, de nou, amb lo femení.

[2] La unió de silencis, xerrameques i jocs plasma que, en la cultura matriarcalista, és tan important la part activa com la passiva (el silenci) i, igualment, la col·laboració, àdhuc, en els jocs.

[3] La font i, així, la dona, és tan narradora i preservadora de la cultura popular (testimoni i guardiana) com també transmissora d’històries, llegendes, contarelles, cançons,… d’amor i, així, fins i tot, de la sexualitat matriarcalista.

[4] De nou, la font (i, per tant, la dona, lo femení, lo matriarcalista), com a punt de trobada, d’associació, d’acollida com també exposa en uns versos posteriors.

[5] La Marxa de l’Arboç és molt popular en les eixides excursionistes de l’Empordà. Ací, la font (que representa la dona, també permet que els seus fills, els qui van a ella, puguen fer camí, fins i tot, com a excursionistes, com a persones que cerquen més en relació amb la terra on viuen, amb el paisatge, amb les muntanyes, etc.).

[6] Punt de trobada… unida a detalls de generositat, així com la mare que ho fa amb els seus fills.

[7] La font i el riu Daró, dues plasmacions de matriarcalisme (l’aigua), a més, estan molt pròximes, físicament i tot, i en relació amb la terra.

[8] Al capdavall, copsem que la font continua acollint a tots, independentment de l’edat, de les activitats que preferesquen en el lleure, etc..