Arxiu mensual: abril de 2021

Dones belles i gentils

General, , , , , , , , , ,

 

En línia amb actes de Pasqua, com ara, el de cercar “pasqüero” o pasqüera com també el de cantar a jovenetes que, més avant, poguessen ser la dona amb qui es casàs algú dels xicons, o bé vinculats amb les enramades, en la cançó “Comiat”, dins de l’obra “El cançoner de Pineda”, la caramella[1] diu així:

“Les noies d’aquest veïnat

són hermoses i gentils,

són fresques com una rosa

i lindes com mes d’abril.

      Celebreu la Pasqua

      amb tranquil·litat

      que el fill de Maria

      ha ressucitat[2].

 

Nosaltres ens n’anem

a cantar a una altra part.

Vinguen ous i botifarres

i pollastres, un bon plat!” (p. 270).

 

En el mateix llibre de Sara Llorens, podem llegir un apartat sobre els “goigs de porta”, molt en línia amb Diumenge de Rams, amb Pasqua, etc. Així, comenta que “No solament hom anava a Cantar els Goigs per Pasqua, sinó també per Sant Josep i pel Diumenge del Ram.

(…) Passava, a voltes, que en la casa obsequiada hi havia noies, i en acabar els joves la cantada, elles els demanaven els Goigs de les Noies” i, a més, addueix que “No cal dir que cap d’aquests goigs que posem en les Cançons de diada, no eren dels que es cantaven i canten a l’Església per a lloar els Sants (i que nosaltres fem figurar més endavant en les cançons religioses)” (p. 271) i que “encara avui dia la canta molta gent, sobretot les dones, feinejant, el dissabte de Rams” (p. 272). 

Adduirem que, ma mare, el 14 d’abril del 2021 i l’endemà, m’afegí que “En alguna temporada, després de Pasqua, els xics[3] es posaven a festejar amb moltes xiques d’Alaquàs i Aldaia. I es cantava una cançó [4]que deia així:

‘Xiques d’Alaquàs i Aldaia,

ja podeu alçar bandera,

xiques d’Alaquàs i Aldaia,

ja podeu alçar bandera,

que totes les torrentines,

que totes les torrentines,

que totes les torrentines,

han caigut en la ratera”.

 

I, en relació amb el costum de cercar “pasqüero”, el 4 d’abril del 2021, dia de Pasqua, ma mare em digué unes paraules del meu avi matern: “A ningú li s’oblida allà a on va”, en referència a aquest costum de la primavera.

Quant a la bellesa, tal com està plasmada en més d’una cançó recopilada per Sara Llorens, direm que és un tret vinculat amb el matriarcalisme.

Agraesc la generositat de ma mare.

 

Notes: [1] En la pàgina 263, Sara Llorens escriu que “Més que Caramelles, l’acte d’anar al davant de les cases, el matí de Pasqua i la vetlla del dia abans, a cantar cançons, era conegut aquí, el segle passat, per anar a cantar els Goigs.

I és que, principalment, el que s’hi cantava, després de la representació tradicional, eren goigs. (…) També s’intercalava alguna cançoneta apropiada.

(…) la varen sostenir molt de temps collers de nois de pocs anys. Ara es canten Caramelles, però consisteixen en dues o tres cançons, de lletra i música noves”.

[2] Textualment, en lloc de “ressuscitat”.

[3] Es refereix als de Torrent, Alaquàs i Aldaia, tres poblacions de l’Horta de València.

[4]  Me la cantà, durant la conversa telefònica del 14 d’abril del 2021. Jo la sé gràcies a ella, tot i que la coneixia amb una lletra semblant, per mitjà del llibre “A riures toquen”, de Maties Ruiç Esteve, que em regalà un cosí de mon pare, amb motiu de la Primera Comunió.

Dona fundadora d’una empresa

General, , , , , , ,

 

A mitjan abril del 2021, pengí en el meu mur una foto de Mancor de la Vall (una població de les Illes Balears) en què apareixien cinc persones d’una mateixa família però de generacions diferents, i Jose V. Sanchis Pastor, qui en feu un comentari, uns dies després, el 18 d’abril del 2021, m’envià dues fotos en què apareixen cinc dones d’una mateixa família i, de nou, de generacions distintes però seguides (en aquest cas, de Benigànim, població valenciana on viu ell). I m’escrigué “I comentar la foto. Amparo, Amparito i Amparín (les Galianes). Gemma i Júlia”, això és, el nom de les cinc persones, en aquest cas, dones. I continua: “La més major, va morir amb 102 anys, sent fundadora i accionista de l’empresa familiar de contraxapats i corbats MELBEN, de Benigànim. Al faltar el marit d’Amparo, la mitat de l’empresa es va repartir entre les dues filles i el fill, i ella mateixa…

Va sobreviure als dos gendres, al fill i a un nét, passant la subdivisió de l’acció del fill, als néts, fills del fill difunt. I, un d’eixos néts, va morir, passant l’acció als seus tres fills. 

De manera que l’empresa va aplegar a ajuntar quatre generacions d’accionistes”. La meua resposta, diligent, fou “Impressionant”, entre altres motius, pel paper tan important de les dones, ja que, per exemple, no passà a terceres persones que foren hòmens i de fora de la família. I, a banda, perquè la besàvia fou “fundadora i accionista de l’empresa”.

I, quant a una de les dues fotos, la dona que portava a mans la besneta, Gemma Huesca, l’endemà, en resposta a un missatge que jo li havia enviat, m’escrigué que, a casa, estaven en l’orde següent: “A l’esquerra la meva àvia Amparo, jo amb la xiqueta que li diuen Júlia, la meva besàvia Amparito (nosaltres sempre li hem dit ‘la uela Blanqueta’, perquè sempre l’hem coneguda amb el pèl blanc) i ma mare a la dreta, Amparín”. Per tant, la dona fundadora és “la uela Blanqueta”.

Quan, el 19 d’abril del 2021, comentí, a ma mare, aquesta foto, em respongué “Doncs, a disfrutar de les coses boniques que ens done la vida”. Jo hi estava totalment d’acord.

Com veiem, hi ha hagut dones amb molta iniciativa i, fins i tot, persones d’una mateixa família que segueixen les seues petjades. I, àdhuc, fotos de família com aquestes.  I, com escriu Jaume Vicens Vives en el llibre “Notícia de Catalunya”, “Individualista en l’afer, col·lectivista socialment, l’home català s’apropa directament al món per l’eina, per la casa i per la tradició comunitària”. I, qui diu Catalunya, diu els altres territoris on els avantpassats d’origen català portaren la llengua catalana.

 

Agraesc la generositat, el detall i la col·laboració de Jose V. Sanchis Pastor i de Gemma Huesca com també les paraules de ma mare.

Bibliografia, Carpesa i els Sants de la Pedra

General, , , , , ,

 

 

Tot seguit, exposarem part de la bibliografia, d’articles, bé de llibres, bé de publicacions en Internet, a què recorreguérem per a l’estudi sobre els Sants de la Pedra.

Agraesc la generositat de les persones que, en algun moment, m’aplanaren el camí, la dels qui em recomanaren determinades publicacions i,  a més, la dels qui, àdhuc, me n’enviaren de franc.

 

BIBLIOGRAFIA

 

 

  1. De la Festa d’Acció de Gràcies i d’altres festes de Carpesa”, edició a càrrec de José Jaime Brosel Gavilá, editat per l’Ajuntament de València en el 2005, amb la majoria del llibre dedicada als Sants de la Pedra.

 

  1. “Cofradía de los Santos Mártires Abdón y Senén. Cofradía dels Sants de la Pedra”, llibre en què Manuel Devís Bayona recopilà documentació relacionada amb aquesta confraria d’Albalat dels Sorells, des del segle XVIII i publicat per Caparrós Editores, en el 2005.

 

  1. “Culte i iconografia de Sant Abdó i Sant Senén a Catalunya”, de Rosa Ribas Garriga (Editorial Claret, 2007), llibre.

 

  1. “El Llibre d’ordinacions de la Confraria dels Sants Abdon i Senén” (http://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/20717/Salvador_llibre_dordinacions.pdf?sequence=1&isAllowed=y), publicat per la Universitat Jaume I, de Castelló de la Plana, amb les ordenances d’aquesta confraria de Benimaclet, històrica població valenciana ara part de la Ciutat de València.

 

  1. “Els sants Abdó i Senent patrons de l’agricultura catalana”[1] (https://www.bib.uab.cat/human/fonspersonals/tasis/registre.php?tasisid=212), obra potser escrita per un valencià natural de Cullera, que pertany al fons personal de Rafael Tasis, el qual figura en la Universitat Autònoma de Barcelona. Fou premi “Franciscàlia” en els Jocs Florals de l’Alguer, en 1961.

 

  1. “Totxets de Camporrells. 30 anys de recuperació d’un ball i una tradició popular (1979-2009)”, llibret amb CD, edició a cura de Ramon Sistac i de Josep Ramon Vidal, publicat pel “Grup dels Totxets de Camporrells” i amb la col·laboració i amb el suport de diferents entitats, presentat en el 2009, en Camporrells (la Llitera).

 

  1. “Sardanistes, a l’aplec! Sardana inspirada en la típica festa dels Sants Abdon y Senén, que la ciutat de Banyoles celebra anualment el dia 30 de juliol”, document acompanyat d’una segona obra, “Terrassenca (Glosa del ballet popular ‘L’Estapera’”. Són sardanes per a cobla originals de Josep Baró Güell, amb música impresa i, possiblement, editades en la ciutat de Girona, en 1949. Es ballen en el Terme amb motiu de la celebració de la festa dels sants Abdó i Senent. Informació digitalitzada i facilitada per Sílvia Farrús Prat, per correu electrònic, el 31 de maig del 2019, a partir d’una digitalització realitzada pel “Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental” de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

 

  1. “Cuadernos de Historia de Calasparra Nº I SAN ABDÓN Y SAN SENÉN Julio 1997”, llibret elaborat per diversos autors i editat per la Fundación Emilio Pérez Piñero (de Calasparra), per Caja Murcia i pels autors.

 

  1. “Festes, costums i llegendes”, de Joan Bellmunt i Figueras, dins de la col·lecció de cultura popular de Joan Bellmunt i Figueras, publicat per Pagès Editors (en 1993, en Lleida), amb informació sobre Lladurs  en el primer dels dos volums dedicats a la comarca del Solsonès, llibre.

 

  1. “Leyendas y tradiciones saguntinas”, d’Emilio Llueca Úbeda (autor-editor, publicat en Sagunt en 1991) i de què em facilità informació Teo Crespo, el 2 de juliol del 2019, llibre.

 

  1. “L’Horta en festes”, d’Antonio Ariño Villarroya, editat per Fundación para el desarrollo Caixa Torrent (publicat en 1992), llibre.

 

  1. “Meteorologia i agricultura populars. Recull d’aforismes, modismes, creences i supersticions referents a la meteorologia i a l’agricultura a l’entorn dels anys 1864 a 1915”, de Cels Gomis i Mestre (1841-1915), publicat per l’editorial Altafulla, en 1998, llibre.

 

  1. “Calendari de festes amb aigua” (http://www.festes.org/media.php?id_media=2205), de Manel Carrera i Escudé, publicat per Botarga Produccions, de què ofereix informació la web “Festes.org”, llibre.

 

  1. “Història de la Parròquia de Benissa”, de Joan Josep Cardona i Ivars (autor i editor), publicat en el 2002, llibre.

 

  1. “Estampas de Masarrochos”, del P. Cipriano Ibáñez Chisvert, publicat en 1950 per mitjà d’Editorial Sembrar, amb llicència diocesana, sobre Massarrojos, una històrica població valenciana ara part del terme de la Ciutat de València, llibre.

 

  1. “Memorias de la Villa de Benlloch”, de José Miguel García Beltrán, i publicat per la Diputació de Castelló, en el 2015, llibre (volum primer).

 

  1. “Història de Cubelles”, del prevere Joan Avinyó Andreu (https://issuu.com/ajuntcubelles/docs/historia-de-cubelles) i editada per l’Ajuntament de Cubelles en 1973.

 

  1. “Crónicas de Toril y Masegoso durante el siglo XX”, de Pedro Saz Pérez i editat pel Centro de Estudios de la Comunidad de Albarracín (CECAL), llibre.

 

  1. “Sant Galderic. Patró de la pagesia catalana”, de Joan Vilardell i Bagué i editat pel Patronat de Sant Galderic (en Barcelona, en el 2012),

 

  1. “Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana”, de Joan Soler i Amigó, publicat per Editorial Barcanova, en 1998, llibre.

 

  1. “Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes”, llibre editat per Emili Casanova, en el 2002[2].

 

  1. “Hombres, ritos, dioses. Introducción a la historia de las religiones”, de Francisco Díez de Velasco, publicat per Editorial Trotta, 1995, llibre.

 

  1. “Mentiras fundamentales de la Iglesia católica”, de Pepe Rodríguez, publicat per Ediciones B, en 1997, llibre.

 

  1. “Historia de la Iglesia Católica”, dirigit per J. Lenzenweger junt amb P. Stockmeier, K. Amon i R. Zinnehobler i publicat per Herder Editorial, en el 2006, llibre.

 

  1. “Religiosidad popular en la Alta Edad Media”, de Oronzo Giordano i publicat per Editorial Gredos, en 1983, llibre.

 

  1. “El matriarcalismo vasco. Reinterpretación de la cultura vasca”, d’Andrés Ortiz-Osés i de Franz-Karl Mayr, editat per Publicaciones de la Universidad de Deusto en 1988, llibre.

 

  1. “Costumari català”, obra de Joan Amades i Gelats, publicada, per primera vegada, en 1952.

 

  1. “El cicle de la vida. Ritus i costums dels alacantins d’abans”, de Ma. del Mar Duque Alemán, publicat per Edicions del Bullent, Picanya, en el 2003, llibre.

 

  1. “Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes. De juliol a desembre”, d’Aureli Capmany i Farrés i publicat per Edicions Sidillà, en el 2019, llibre.

 

  1. “Calendari de festes amb aigua”, de Manel Carrera i Escudé, editat per Botarga Produccions, en el 2016, llibre. En vaig rebre unes quantes fotos, mitjançant l’autor, Manel Carrera.

 

  1. “La festa mare. Les festes en una era postcristiana”, d’Antonio Ariño Villarroya junt amb Sergi Gómez i Soler, editat pel Museu Valencià d’Etnologia juntament amb la Diputació de València, en el 2012, llibre.

 

  1. “Els bastonets d’Algemesí”, de Toni Bellón Climent, publicat per Edicions del Bullent, Picanya, en el 2017, llibre.

 

  1. “Costumbres y folklore de Quatretonda (Valencia)”, llibre realitzat pel “Grup de Danses Populars de Quatretonda” i dirigit per Violeta Montolíu, editat pel Grup de Danses Populars de Quatretonda, en 1987.

 

  1. “Metafísica del sexo”, de Julius Evola, editat per José J. de Olañeta, en 1997, llibre.

 

  1. “La llengua dels valencians”, de Manuel Sanchis Guarner, publicat per l’editorial 3 i 4, en el 2009, llibre.

 

  1. “Llengua i Església durant el Barroc valencià”, de Vicent Pitarch i Almela, editat per l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana junt amb Publicacions de l’Abadia de Montserrat, en el 2001, llibre.

 

  1. “Dels Sants Màrtirs de Vic a Càstor i Pòl·lux. Notes per a un assaig d’antropologia regressiva” (https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/327429/417964), de Jaume Ayats Abeyà, publicat per la revista “AUSA” (no. 178, 2016), en què trau el tema dels diòscurs i, en alguns passatges, cita els sants Abdó i Senent i tret en la web “RACO”.

 

  1. “La itinerància del retaule dels sants Abdó i Senén de Jaume Huguet” (https://www.raco.cat/index.php/Terme/article/download/288875/394116), article de Laura Daví Carbonell, publicat en la revista d’història “Terme” i tret en la web “RACO”.

 

  1. “Jaume Huguet i el retaule dels sants Abdó i Senén” (https://www.raco.cat/index.php/terme/article/view/40616/122012), article de Joaquín Yarza Luaces, publicat en la web “Terme”  i tret en la web “RACO”.

 

  1. “Imatge dels nostres sants (XXI). Sant Abdó”, article de Sofia Mata de la Cruz, publicat en el “Full Dominical” (no. 3581) de l’arquebisbat de Tarragona (https://www.esglesiadetarragona.cat/wp-content/uploads/2018/10/fd3581Catala.pdf).

 

  1. “Una mà de sants. Les històries fantàstiques d’Àgata, Antoni, Cristòfol, Jordi, Medir i Pere”, de Bienve Moya, publicat per Edicions de La Magrana, en el 2011, llibre.

 

  1. “La llengua és el notari de la identitat” (https://dbalears.cat/opinio/2009/10/05/225786/la-llengua-es-el-notari-de-la-identitat.html), article de Bartomeu Mestre i Sureda publicat en la web del “Diari de Balears”.

 

  1. “La cultura popular connecta La Franja i el País Valencià, Sal·lus Herrero” (http://culturaipais.blogspot.com/2016/03/la-cultura-popular-connecta-la-franja-i.html), escrit de Sal·lus Herrero publicat en la web “ACPC”.

 

  1. “La Diosa y el Arquetipo Matriarcal-Femenino” (https://produccioncientificaluz.org/index.php/utopia/article/view/2479/2479), article d’Andrés Ortiz-Osés publicat en la revista “Utopía y Praxis Latinoamericana”.

 

  1. “Les Santes, la dualitat – #lessantes – VI” (http://ramonbassas.blogspot.com/2012/07/les-santes-la-dualitat-lessantes-vi.html), escrit de Ramon Bassas Segura publicat en “El bloc d’en Ramon Bassas”.

 

  1. “Diari de Santes: Amb la rauxa necessària i el seny imprescindible” (http://joanantonibaron.blogspot.com/2006/07/diari-de-santes-amb-la-rauxa-necessria.html), escrit de Joan Antoni Baron Espinar, publicat en el seu blog “Joan Antoni Baron”.

 

  1. “IV Jornades de Cultura Popular a les Balears. Manacor, 1 i 2 de febrer de 1997”, editat per l’Ajuntament de Manacor i pel Departament de Cultura, Educació i Normalització Lingüística, en 1998.

 

  1. “Tradicions, espectacle i folklore” (https://www.setmanarisoller.cat/opinio/2010/04/16/281876/tradicions-espectacle-i-folklore.html), article de Josep Bonnín publicat en la web del setmanari “SÓLLER.cat”.

 

  1. “Cultura popular. Un instrument de supervivència (segles XV-XVII)” (https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/10000/VinyalsSanchezRuth_Treball.pdf?sequence=9&isAllowed=y), treball universitari realitzat de l’alumna Ruth Vinyals i Sánchez i publicat per la Universitat de Girona.

 

  1. “La diosa: un discurso en torno al poder de las mujeres. Aproximaciones al ensayo y la narrativa sobre lo Divino Femenino y sus repercusiones en España” (https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/29947/1/Tesis_Angie_Simonis.pdf), d’Angie Simonis Sampedro (Universitat d’Alacant, 2012), tesi amb informació que ha servit molt per a aquest estudi.

 

  1. “Mitologia cristiana”, de George Every, publicat per Edicions de la Magrana, en 1992, llibre.

 

  1. “Les tres mares. Les arrels matriarcals dels pobles catalans”, d’Esther Borrell i Rosell, publicat per Pagès Editors en el 2005, llibre.

 

  1. “La figura de la dona a l’Aplec de Rondaies Mallorquines d’Antoni M. Alcover” (https://dspace.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/148323/Gelabert%20Miro_Ma%20Magdalena_TESIS%20DEF.pdf?sequence=1&isAllowed=y), de M. Magdalena Gelabert i Miró, tesi que aporta informació interessant sobre la cultura catalana, matriarcalista, a partir de l’estudi de moltes rondalles mallorquines.

 

  1. “Societat, cultura i món medieval a l’Edat Mitjana. Recull d’articles” (https://books.google.es/books?isbn=844753811), de Salvador Claramunt Rodríguez, editat per la Universitat de Barcelona, en el 2014, llibre.

 

  1. “Una historia nueva de la Alta Edad Media. Europa y el mundo mediterráneo, 400-800”, de Chris Wickham, publicat per Editorial Planeta, en el 2016, llibre.

 

  1. “Història de les dones a la Catalunya medieval”, de Teresa Vinyoles i Vidal i publicat per Eumo Editorial junt amb Pagès Editors, en el 2005, llibre.

 

  1. “El comú català. La història dels que no surten a la història” , de David Algarra Bascón i publicat per Potlach Ediciones, en el 2015, llibre. Ens ha sigut molt útil per a la recerca.

 

  1. “Cataluña mil años atrás (siglos X-XI)”, de Pierre Bonassie, publicat per Ediciones -Península, en 1988, llibre.

 

  1. “Pagesos sense senyors” (https://reconstruirelcomunal.net/pagesos-sense-senyors), entrada de la web “Reconstruir el Comunal”, un vídeo en què apareix Meritxell Bru, membre del grup de recerca “Arqueologia Agrària de l’Edat Mitjana” (ARAEM, UAB).

 

  1. “La vida quotidiana a l’Edat Mitjana” (http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/download/172148/250392), article de M. Dolors Santandreu i publicat en la web “RACO”.

 

  1. “Arqueologia del paisatge sonor: campanes i campanars a l’àrea pirinenca als segles VIII-XIII” (https://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/download/284112/421734), article de Laura de Castellet.

 

  1. “El llenguatge de les campanes a la Garrotxa”, article de Xavier Pallàs Mariani, publicat en la revista “Caramella” (no. 39, en el 2018).

 

  1. “Toques de campanas y otros rituales colectivos para alejar las tormentas” (http://campaners.com/pdf/pdf156.pdf), article de Francesc Llop, publicat en la web “campaners.com”.

 

  1. “L’església parroquial dels Sants Joans de Faura” (http://campaners.com/php/textos.php?text=102), article de Josep Martínez Rondán, rector de Faura, publicat en la web “campaners.com”, relacionat amb el tema de les campanes.

 

 

Notes: [1] Vaig accedir a aquesta obra en maig del 2019, gràcies a la digitalització sol·licitada a l’esmentada universitat, concretament, a Montserrat Gutiérrez Folgueiras, qui me l’envià el 20 de maig del 2019, per correu electrònic.

[2] Vaig accedir gràcies a un correu electrònic enviat per Vicent Sendra Ivars, el 6 d’abril del 2019.

La dona ràpida, forta i amb molta iniciativa

General, , ,

 

Una altra cançó amb la dona actuant d’una manera molt semblant a com ho fa en la rondalla “El lladre de la mà de goma (variant A)”, que figura en el “Rondallari de Pineda”, és “L’hostal de la Pera (variant recollida a la Garrotxa)”, quan una criada s’acosta a l’amo, i que diu així[1]:

“-Ves-te’n, vés-te’n, criada

vés-te’n a descansar. –

Criada diu a l’amo:

-Jo no hi vull pas anar.

Jo vull vigilar els lladres.

A l’escon[2] em vull quedar. –

Quan a mitja nit foren

lladres es van llevar.

N’encontren la mestressa,

ja la varen matar.

Quan ja la tenen morta,

l’amo van a matar.

Se’n van de cambra en cambra

a veure qui hi faltarà.

Ja se’n van a la cuina

la criada a encontrar.

Tirant-li aigua calenta,

per si es deixondarà[3].

Sentint l’aigua calenta,

criada més ronxà[4].

Se’n van cap a defora

a cantar i xiular.

Criada n’és tunanta,

la porta els va tancar.

-Obra’ns, obra’ns, criada,

que hem anat a xiular.

-Per anar a defora

no calia xiular.

-Dóna’ns aquella espelma[5]

que hi ha encesa allà.

-Com voleu que us la dongui

si no la puc apagar?

-Tira-li aigua calenta

que aixís se’t ‘pagarà.

-Com voleu que n’hi tiri

si en tot casa no n’hi ha?

-Doncs, tira-li vinagre,

que aixís s’apagarà.

-Com voleu que n’hi tiri

si en tot casa no n’hi ha?

-Dona’ns-la, doncs, encesa,

que aquí ja passarà.

Mentre allarguen els braços

les mans els va tallar” (pp. 346-347).

 

Així, en la rondalla esmentada, la filla petita, que no volia deixar-se seduir per la maldat d’una dona vella, anava darrere de la dona, li tanca la porta i el capità dels lladres “passava la mà pel forat de la porta per veure si la podia obrir.

Ella, que no, que no”. I aquesta filla, com en moltes rondalles i en una quantitat important de cançons recopilades per Sara Llorens en Pineda de Mar, actua amb tanta rapidesa i amb tanta força que “En va tallar nou, de caps! Només quedava el capità i ja no va voler provar-ho”.

Si, en la rondalla, responia així la filla petita, en aquesta cançó del llibre “El cançoner de Pineda”, ho fa la criada, la qual, primerament, podria semblar que té un paper secundari però, per contra, veiem que també està ben considerada.

 

 

Notes: [1] Textualment.

[2] En el DCVB, “escon” apareix definit com “Banc llarg i de respatla alta, com el que sol haver-hi a les cuines de pagès, a l’església parroquial, etc.”.

[3] Despertar.

[4] Roncar.

[5] Candela relativament curta i gruixuda.

“Speculum al foder”, la dona també tria en lo eròtic

General, , , , ,

 

En el llibre “Speculum al foder”[1], a cura d’Anna Alberni, podem llegir[2], textualment, que “aquesta voluntat és la voluntat del foder, cor és cosa espiritual que segueix a tots los animals, e consegueix a tots los sentiments, de saber d’aquesta voluntat. Lo seu grau és alt e ferm, e amat e durable a les fembres, (…), cor null hom[3] no pot aconseguir l’amor d’elles si no cumple[4] llurs voluntats, si no llurs maneres” (p. 78) i, un poc després, comenta que “Aquell qui volrà[5] haver amor de les fembres[6] e que no li’n venga damnatge, cové[7] que sàpia llurs maneres e llurs costumes, e que les maneig e seguesca per ço que entena ella (…) per ço que certament sàpia entrar en sa volentat[8]” (p. 78) ja que, si no, “sabia ço de què ha voluntat e sabor la fembra, (…) no porà[9] aconseguir sa amor”. Això és, que la dona és qui tria en lo sexual, com ho torna a plasmar, en el paràgraf següent, quan diu que “Aquell hom qui vol ésser amat per la fembra cové que sia aital ardits e forts e de bona paraula e vertader en sos dits e honrador, e nodrit en son menjar e en son beure net, e que sia deportant[10], e que no haja en son cos neguna llejura[11], e que sia adonós[12] e bé aparentat, e amador de les companyes[13]e que seguesca e fassa tot ço que a ella plaurà; e que sia ric, e que les seues vestedurese e sa boca e sa suor ole[n] bé” (p. 79). Com veiem, es diu que cal que l’home “seguesca i faça tot lo que a ella plaurà”.

Un text que, com em digué ma mare, el 16 d’abril del 2021, sembla que siga de temps més actuals, però que, com li comentí, és de dos manuscrits del segle XV. Direm que, abans de llegir-li, en una versió molt semblant a la que hem adaptat ací, eixe text, li diguí que era d’una obra sobre higiene sexual, sobre temes relatius a com havien de ser les relacions de parella i a detalls que hi tenien a veure.

Coincidíem totalment en la línia que hem plasmat en aquesta entrada i, finalment, em digué “M’alegre molt que isquen coses boniques per ahí”. I, el fet, és que, aquestes línies són molt semblants a les que figuren en més d’un poema eròtic del segle XVII.

Agraesc David Algarra, qui em recomanà llegir aquest llibre per a l’estudi sobre el matriarcalisme.

 

 

Notes: [1] En aquest cas, en la segona part.

[2] Tot seguit, plasmarem una versió que hem adaptat lleugerament per a facilitar la lectura de la gran majoria de la població: “aquesta voluntat és la voluntat de fotre, car és cosa espiritual que segueix a tots los animals, i aconsegueix tots los sentiments, de saber d’aquesta voluntat. Lo seu grau és alt i ferm, i amant i durable a les dones (…), car ningun home no pot aconseguir l’amor d’elles si no compleix llurs voluntats, si no compleix llurs maneres” (p. 78).

“Aquell qui voldrà tenir amor de les dones i que no li’n venga dany, convé que sàpia llurs maneres i llurs costums, i que les maneig i seguesca ço que entenga ella (…) per ço que certament sàpia entrar en sa voluntat (…) i no sabia ço de què té voluntat i sabor la dona, (…) no podrà aconseguir sa amor” (pp. 78-79).

“Aquell home qui vol ésser amat per la dona convé que sia aital que sia ardits i forts i de bona paraula i vertader en sos dits i honrador, i nodrit en son menjar i en son beure net, i que sia deportant, i que no tinga en son cos ninguna lletjura i que sia bell i ben aparentat, i amador de la societat, i que seguesca i faça tot ço que a ella plaurà; i que sia ric, i que les seues vestidures i sa boca i sa suor olguen bé” (p. 79).

[3] Home.

[4] Compleix.

[5] Voldrà.

[6] Les dones.

[7] Convé.

[8] Voluntat.

[9] Podrà.

[10] En la nota 197 del llibre (p. 79), s’indica que vol dir “divertit, simpàtic, amb capacitat d’entretenir. Del verb ‘deportar’ (donar deport)”.

[11] Lletjor.

[12] Bell, elegant, senyorívol.

[13] La companyia, la societat.

Dones amb molta espenta

General, , ,

 

Una altra cançó matriarcal, en el llibret “Cançons de Broma Bruta” (la número 90), diu així:

“En es Cap de Formentor

se n’hi segueixen de bones;

s’altre dia dues dones

se tiraven un pastor”.

 

Com veiem, les dones actuen amb molta espenta i no són precisament passives, com en moltes  cançons eròtiques en llengua catalana.

“Germanes de llet”, dones amb molta espenta i molt obertes

General, , ,

 

 

En el post “Germans de llet”, que Jose V. Sanchis Pastor escrigué, en el seu mur, el 12 d’abril del 2021, veiem un exemple de matriarcalisme i en què, entre altres coses,  es reflecteix, no sols que la dona actua amb molta espenta i sense pensar-s’ho dues vegades  i molt oberta. Diu així:

“GERMANS DE LLET

 

(Homenatge a Vicenta Carañana Oltra, ‘Visantica[1] la de Cabot’)

 

 Hui vullc recordar una dona de Quatretonda[2], molt vinculada a ma àvia Pepica ‘La Calarda’.

 

La història comença l’any 1917, que va ser quan va nàixer ma àvia, un 24 de març.(…)

Nascuda al 1914, era la major de nou germans, dels quals només van aplegar al cap, quatre: Visantica, Juan, Ramon i Maria.

 

(…) vos contaré una anècdota que contava ella (…):

‘Sentats a la vora de la llar, un dia d’hivern, marit i muller, Visantica i Milio, raonaven sobre les discòrdies entre els seus germans, provocades per l’herència dels pares. L’herència de l’home: una cadira de corda. L’herència de la dona: altra cadira de corda.

Desavinences de famílies, tant d’un costat com de l’altre.

De sobte, Visantica li diu, a Milio:

-Vols que cremem les cadires ara mateix?

I Milio, més bo que el pa, com deia ella, diu:

-Cremem-les!

I eixa nit es cremaren al foc de la llar, les cadires, i les discòrdies que portaren.

I ho van celebrar. I tant que sí!

 

HISTÒRIA CONTADA”.

 

El mateix dia llisquí aquest escrit als meus pares i, a més, comentí a José V. Sanchis Pastor que l’anècdota “S’ajusta a les paraules del meu avi matern (1906-1992): ‘Normalment, la dona va a l’home, però es fa lo que la dona vol’”. I ell, Immediatament, em respongué “Matriarcat a tope” (sic). I, al moment, li responguí “¡I tant, Jose!”. Com escriguí, el 12 d’abril del 2021, en el meu mur, comentí a ma mare que, “la dona, arriscada, després de preguntar a l’home (conciliador), ràpidament, accepta la proposta de l’home”. Ma mare aprovava l’actitud de Vicenteta, una dona amb molta espenta i que no s’ho pensa dues vegades com també la del marit, bondadós.

 

 

Notes: [1] Hem respectat la forma en què està escrit Vicenteta en el post que ací plasmem.

[2] Quatretonda és una població valenciana de la comarca de la Vall d’Albaida.

 

 

El matriarcat andorrà, les dones gestionen i comanden

General, , , ,

 

Un dia, Maria Montserrat Morera plasmà: “La dona fa la casa”. Adduirem que, en línia amb aquestes paraules, segons les quals la dona és qui basteix la casa, en l’article “El matriarcat andorrà” (https://www.diariandorra.ad/noticies/opinio/2010/06/13/el_matriarcat_andorra_47909_1129.html), publicat en el “Diari d’Andorra”, podem llegir que “vull honorar les dones andorranes que, durant segles i segles, han mantingut les cases pairals  d’abans (…) i avui les llars familiars. (…), un homenatge sincer, sencer i absolut per les velles i belles andorranes del país, les mares i padrines. Dones fortes, no sempre submises com a voltes s’insinua, treballadores (…), fortes com si fossin de pedra picada, sofertes, previsores, orientadores, senzilles, curadores dels habitants de les cases, plenes de sindèresi[1] i de seny… I això val per a les pubilles com per a les cabaleres que romanien a casa, si no es maridaven, i si s’esposaven es captenien de la mateixa manera, en les noves llars creades”.

I, un poc després, en aquest article, llegim “aquestes esposes i mares cabdals en l’administració de les cases, a Andorra, i arreu del Pirineu” i, sense embuts, comenta que són “Dones amb una voluntat de ferro que treballen (…), criaven fills i més fills, i ajudaven en el conreu de feixes, prats, bordes i camps”, paraules que, molt prompte, em recordaren les dues àvies de ma mare com també moltes dones catalanes que conec.

En línia amb aquestes paraules en relació amb el matriarcalisme andorrà, en el llibre “Elles també hi són. Dones de Bunyola[2]”, de Bàrbara Suau Font i publicat per J. J. de Olañeta, Editor, en el 2014, veiem que, quan parla de Francisca Garcies Riera, “Gomantes” (Bunyola, 1887-1970), també comenta que “Fou una dona molt decidida, alegre i de la rialla. Diuen que era molt madona mallorquina, com les de possessió: sempre donà el protagonisme a l’home, però davall, davall, ella decidia i duia la casa com volia”.  Quan les vaig llegir per primera vegada, l’11 d’abril del 2021, envií un missatge a Bàrbara Suau en què, entre altres coses, deia que “He trobat molts testimonis de valencians com també de catalans, de més de seixanta anys o, millor encara, de poblacions amb una quantitat alta de catalanoparlants, que m’han comentat que és la dona qui mana”.

 

 

 

Notes: [1] En el DCVB, figura com “Capacitat natural per a jutjar rectament”.

[2] Bunyola és una població de les Illes Balears.

Bibliografia, Almoster i els Sants de la Pedra

General, , , , , ,

 

A continuació, exposarem part de la bibliografia, des de dites, fins a articles d’Internet com també, per exemple, llibres, a què recorreguérem per a l’estudi sobre els Sants de la Pedra.

Agraesc la generositat de les persones que, en algun moment, em recomanaren publicacions o que, per exemple, me n’enviaren de franc i tot. 

 

BIBLIOGRAFIA

 

       Llegendes, dites, refranys, rondalles, cançons populars, creences i endevinalles.

 

  1. Hi ha una llegenda de la comarca del Vallespir, en Catalunya Nord, que podem llegir en l’article “La Rodella, sis segles arrelada a la Catalunya Nord” (http://www.tornaveu.cat/article/10297/la-rodella-sis-segles-arrelada-a-la-catalunya-nord).

 

  1. “Llegendes dels simiots” (https://lamaletadelalili.es/ca/llegendes-dels-simiots), entrada en la web “La maleta de la Lili”, on apareix una llegenda relacionada amb els simiots i en què es fa referència als Sants de la Pedra. És un extracte d’un llibre de Joan Amades sobre el Pirineu. El 18 de gener del 2020 no figurava en la web.

 

  1. El 20 d’abril del 2018, després de veure que no estava gens clar el tema de què volia dir el nom “Yímia”, relacionat amb la història mitològica del Pirineu català, escriguí en un grup de Facebook, “Mots oblidats pels diccionaris”, on col·laboraren algunes persones.

 

  1. “Descobreix l’Alt Empordà Poble a Poble Cadaqués” (http://www.revistacrae.cat/ca/turisme/poble-a-poble/33-cadaques/262-cadaques.html), article sobre Cadaqués, tret a partir de la web de la “Revista CRAE”, de cultura, comerç i turisme, on es fa esment, entre altres coses, a una llegenda sobre els sants Abdó i Senent.

 

  1. “Història de Carpesa” (http://chcarpesa.net/historia-carpesa), article sobre aquest llogaret de la Ciutat de València, amb una llegenda sobre els Sants de la Pedra.

 

  1. “Santos Abdon y Senen. Patronos de Pedrosa” (https://www.verpueblos.com/castilla+y+leon/valladolid/pedrosa+del+rey/foto/381886), llegenda curteta escrita per Gerardo Alonso.

 

  1. “La ilustración de leyendas autóctonas: el santo y el territorio” (http://www.icatm.net/bibliotecabalmes/default/files/public/analecta/AST_70/AST_70_5.pdf), article de Joan Molina i Figueras, sobre el paper de les llegendes en l’Edat Mitjana, fins i tot, en relació amb l’art.

 

  1. “Comencem parlant d’aigua” (http://combinacions.blogspot.com/2010/10/comencem-parlant-daigua.html, entrada del 1r d’octubre del 2010, en el blog “Combinacions”, de Xavi Duran Ramírez. Parla, de raspalló, sobre la llegenda dels Sants de la Pedra en relació amb l’abadia d’Arles i sobre l’aigua miraculosa.

 

  1. Escrit “Els Sants de la pedrá” (sic) (http://valenciclopedia.wikia.com/wiki/Els_Sants_de_la_pedr%C3%A1). Llegenda sarcàstica i humorística de tipus polític en què es fa esment als Sants de la Pedra.

 

  1. “Sant Nin i Sant Non, els nostres patrons”, llegenda humorística publicada en el Facebook de “La Cua del Gat-La Coromina” corresponent al 9 d’agost del 2016, acompanyada d’una foto d’una publicació de Facebook de l’Ajuntament de Riberals, població imaginària. Vaig accedir a aquesta entrada el 14 de desembre del 2018.

 

  1. “El conflicte de la patronal pagesa” (https://giliet.wordpress.com/2012/05/22/el-conflicte-de-la-patronal-pagesa), entrada escrita per Jaume Moya, en el seu blog “Giliet de Florejacs”, en què fa esment d’una variant del refrany “Sant Nin i Sant Non, els Sants de la Pedra són”.

 

  1. “Sants de la Pedra”, entrada dins del blog “Basseta” (http://basseta2007.blogspot.com/2007/07/sants-de-la-pedra.html). L’autor potser siga d’Ibi.

 

  1. “Els Sants de la Pedra, publicat al Dijous” (http://tonialorda.balearweb.net/post/103909, del 16 d’agost del 2011), entrada del blog “El blog d’en Toni Alorda” .

 

  1. El 4 d’abril del 2017, Joan Prió Pinyol, un home del grup de Facebook “Dites, cançons, contes, costums, Catalunya”, a un escrit que jo havia penjat amb la intenció de rebre ajuda per a elaborar aquest estudi, hi va escriure: “Jo vaig néixer un 30 de juliol, el dia [en] què es commemora Sant Abdó i Sant Senent. I la dita que em deia ma mare era: “Sant Nin i Sant Non, pebrots i tomàquets’!!!”(https://www.facebook.com/groups/158885814459736/permalink/439352053079776). També el podem veure en la forma “Per Sant Nin i Sant Non, pebrots i tomates”, tal com l’escriu Martirià Brugada Clotas (nascut en Girona, en 1953) en el seu “Diari del capellà” (http://www.diaridelcapella.cat/2012/08/per-sant-nin-i-sant-non-pebrots-i.html).

 

  1. “Festes de Sant Nin i Sant Non” (http://www.festes.org/directori.php?id=486), entrada en la web “Festes.org. L’espai on comença la festa”.

 

  1. “Festa Major de Sant Abdó i Sant Senén” (http://surtdecasa.cat/camp/agenda/festa-major-de-sant-abdo-i-san-senen/58526), entrada de la web “Surtdecasa.cat”, amb informació relacionada amb el Morell (comarca del Tarragonès).

 

  1. “Francisco Sáez Ros, el abuelo ‘Redó’ (1.843-1.916). Constructor del ‘Barrio Nou’. Fundador de la Banda de Música Nova”, article de José Ramón Sanchis Alfonso i de Francisco de Paula Pons Alfonso, publicat en els “Quaderns d’Investigació d’Alaquàs” (http://quaderns.alaquas.org/ficheros/Q19820206SANCHIS.pdf), amb una anècdota que va unida a una expressió relacionada amb els Sants de la Pedra.

 

  1. En el blog “Los folloneros”, dedicat a les caminades, podem llegir una dita a penes difosa: “Valga’ns Sant Nin i Sant Non i la Mare de Déu de Togores”. Figura en l’entrada“Caminada de Polinyà a la Salut, Colobrers i Togores” (http://losfolloneros.blogspot.com.es/2010/02/7-de-febrer-de-2010-caminada-de-polinya.html).

 

  1. Dita treta de les “CANÇONS DE LES ESCENES” (https://issuu.com/panalfallero/docs/llibret_falla_la_victoria_2016/167), dins del document “Llibret Falla La Victòria 2016 – Port de Sagunt” (p. 167).

 

  1. Entrada de la cançó “Alça l’aleta polleta” (http://valenciacanta.blogspot.com.es/2012/04/enric-pastor-pastoret-alca-laleta.html), popular en el País Valencià, en què podem llegir textualment i escoltar uns versets populars dedicats als Sants de la Pedra, dins del blog “Valencia Canta”.

 

  1. “10 refranys del mes de juliol (1a part)”, http://www.ccma.cat/324/10-refranys-del-mes-de-juliol/noticia/2436573).

 

  1. “10 refranys del mes de juliol (2a part)”, http://www.ccma.cat/el-temps/10-refranys-del-mes-de-juliol/noticia/2678324).

 

  1. “Juny” (http://tematic.dites.cat/2008/05/juny.html), entrada de la web “Refranyer temàtic”.

 

  1. “Sants i festes diverses” (http://tematic.dites.cat/2007/11/sants-i-festes-diverses.html), entrada de la web “Refranyer temàtic”.

 

  1. “El Refranyer. Dites, refranys i maneres de dir” (http://elrefranyer.com/ref/per-sant-nin-i-sant-non-es-talla-raim-planta-es-penja-llantia)[1].

 

  1. “Èpoques de l’any” (http://www.godella.es/sites/default/files/Refranyer%20de%20les%20èpoques%20de%20l’any.pdf), document publicat per l’Ajuntament de Godella, en què hi ha refranys.

 

  1. “La vinya i la tradició oral catalana” (http://www.lapalanca.cat/oldweb/2000/9sep/pagines/pag9.htm), article de la web “La palanca”, acompanyat de refranys.

 

  1. “SANTS I REFRANYS: Hui dia 30 és la festa dels sants Abdó i Senent” (https://cronistadegata.blogia.com/2011/073001-sants-i-refranys-hui-dia-30-es-la-festa-dels-sants-abdo-i-senent.php), entrada escrita per Miguel Vives Signes, cronista de Gata de Gorgos (comarca de la Marina Alta), en la web “Cronista de Gorgos”. Apareixen dos refranys relacionats amb el mes de juliol.

 

  1. “Les raboses de les festes dels Benissants”, rondalla que apareix en el document “Itinerari literari i lingüístic per Sueca i Cullera: Els Assotalloques, de Josep Franco, i Els pobles valencians parlen els uns dels altres, de Manuel Sanchis Guarner” (http://geografiesliteraries.com/wp-content/uploads/2015/10/Cebolla_Minguez_Sergio_SUECA-I-CULLERA.pdf), elaborat per Patri Asunción junt amb Sergio Cebolla i Noelia García.

 

  1. “La raboseta de Pamis” (http://barcella.cat/carpeta_darrer_numero/fitxa_darrer_numero.php?camp_referencia=1621), article d’Amàlia Pastor, amb diferents rondalles i comentaris personals, publicat en la revista “Barcella” (núm. 62, juny del 2014). Aquesta revista està dedicada a informació general dels pobles de la Mariola, com indica el seu subtítol.

 

  1. “Una casa de pagès del Camp de Tarragona” (http://cdatarragona.net/wp-content/uploads/casa_pages_guia_didactica.pdf, pp. 7-9), elaborada pel “Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona”, primera edició, novembre 2002. Inclou una rondalla. El 21 de gener del 2020, com a mínim, es podia llegir en l’entrada “La padrina, rondalles i els Sants de la Pedra” (https://malandia.cat/2019/08/la-padrina-i-rondalles-i-els-sants-de-la-pedra), de la web “Malandia”.

 

  1. Respostes a una pregunta que vaig penjar en la meua cronologia de Facebook, sobre refranys relacionats amb el forment (o blat), amb el raïm i amb l’arròs (publicada el 26 de juliol del 2017).

 

  1. “¿A quién rezarle?” (http://hastasiempretula.blogspot.com/2014/11/148.html), entrada sobre creences publicada en el blog “Siempre Tula”, en què apareix l’os, animal relacionat amb els Sants de la Pedra.

 

  1. “Endevinalles sobre aliments” (http://dracmagicjafudacresques.blogspot.com/2014/09/endevinalles-sobre-aliments.html), entrada dins del blog “Puff”, de Jaume Jafudà Cresques (encara que, el 21 de gener del 2020, no figurava el seu nom).

 

  1. “Els vegetals” (https://endevinalles.files.wordpress.com/2015/02/vegetals-complet.pdf), quadre extens dins del document “Endevinalles”.

 

 

 

      Poesia popular, poesia humorística i altres poemes, goigs, cançons religioses.

 

  1. “Cants en l’Aurora. 5 de la matinada. Des de Faura” (http://ramonmicocolomer.blogspot.com/2009/08/cants-en-laurora-5-de-la-matinada-des.html), de Mn. Ramón Micó i Colomer, podem llegir uns versos que es canten en Quartell, com m’indicà el propi mossén (el 27 d’agost del 2017, per missatge escrit), dins del blog “Parròquia El Salvador – Cocentaina”.

 

  1. “Festes Patronals del 17 al 20 de setembre Bellús 2010” (http://www.bellus.es.sites/bellus.portalesmunicipales.es/files/Programa%20d’actes.pdf). Poema.

 

  1. També he pogut trobar poesia humorística que parteix dels Sants de la Pedra com a excusa per a manifestar-se. Així, en el blog “Quadern d’en Cinto Amat”, figura el poema “Sant Nin sense el Non (0ració dels acomiadats)” (http://cintoamat.blogspot.com/2014/07/sant-nin-sense-el-non-0racio-dels.html), sarcàstic, potser també escrit pel propi autor, ja que, quan arribem al final, veurem que es llig A.

 

  1. “Avui és sant Ramon” (https://www.nuvol.com/noticies/2-dagost-mare-de-deu-dels-angels), article amb tocs d’humor, escrit per Jaume Aulet, en què apareixen els Sants de la Pedra, en relació amb Terrassa. I, tot això, entre un muntó de sants i de santes que figuren en aquesta entrada de la web “Núvol”. L’enllaç era diferent el 21 de gener del 2020, tot i que l’article encara figurava en la mateixa web.

 

  1. “Maluquer- la fi del Cagaelàstics” (http://ramoncarrete.blogspot.com/2015/11/maluquer-la-fi-del-cagaelàstics.html), entrada del blog “Amb vetusta gonella”. Es fa esment a Sant Nin i Sant Non, tot i que no com una mescla de religió unida a ambdós sants. El 30 d’octubre del 2019, en revisar la recerca, no es podia accedir, ja que estava en mans de l’autor del blog.

 

  1. “II. PER SANT NIN I SANT NON” (http://rimesparse-jordi.blogspot.com/2007/02/ii-per-sant-nin-i-sant-non.html), entrada de Jordi Enjuanes-Mas, en forma de poema, en el blog “Rimes Sparse”.

 

  1. “Els Sants de la Pedra”, article de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Alcàsser dins de l’”Informatiu Municipal”, de desembre del 2012 (http://www.alcasser.es/sites/default/files/files/publicacions/bim_nadal2012.pdf), acompanyat d’un poema en què ixen els Sants de la Pedra.

 

  1. “Les santes relíquies que el bisbe Caixal va obtenir per a l’església parroquial del Vilosell” (https://www.tinet.cat/portal/uploads/temps_de_collir.pdf), de Vicenç Aguado i Cudolà, article publicat en “Talaia del Vilosell. Revista del Centre d’Estudis Locals del Vilosell” (no. 8, en el 2007).

 

  1. “Programa de les Festes Patronals organitzades per la Confraria dels Sants Abdó i Senén de la ciutat de Sagunt Juliol 2013” (https://santsdelapedra1644.blogspot.com/2013), entrada dins del blog “Sants Abdó i Senén, patrons de Sagunt”, de Baltasar Matamoros Claramunt.

 

  1. Comentari de Cristina Pons Claros, de Sueca (la Ribera Baixa), en el grup de Facebook “RESCATEM PARAULES DE L’OBLIT” (https://www.facebook.com/groups/Rescatem.trobades/permalink/1229817417145940/?comment_id=1229956393798709&notif_t=group_comment&notif_id=1501102138930913), acompanyat d’una cançoneta als Benissants, en resposta a un escrit que pengí el 26 de juliol del 2017 en aquest grup.

 

 

 

     Llibres, tesis, articles sobre religiositat popular, sobre el cristianisme i d’història.           L’església valenciana i la llengua. Publicacions sobre etnologia i sobre la llengua.

 

  1. “Vida, culto y folklore de los santos Abdón y Senén” , de José Sistac Zanuy (Ed. Sopena, Barcelona, 1948), llibre.

 

  1. “La vida dels gloriosos sants Abdó i Senén”, de Joan Baptista Anyés (Ciutat de València, 1480-1553), publicat en la Ciutat de València en 1542 i que, des del 2010, està accessible al gran públic (i lleugerament adaptat) gràcies a l’editorial Ulleye, de Xàtiva. Com a nota direm que hi ha una errada important en el llibre, ja que no s’edità en 1548, és a dir, abans de l’inici del Concili de Trento (1545-1563), llibre.

 

  1. “Libre de la translatio dels invencibles y gloriosos Martyrs SS. Abdon y Sennen, y de la Miraculosa aygua de la santa Tumba del monestir de sanct Benet en la vila d’Arles en lo Comptat de Rosselló”, del P. Miquel Llot de Ribera, editat en Perpinyà, en casa de Samsó Arbús, en 1591.[2]

 

  1. “Vida y novena dels invencibles y gloriosos mártirs los sants Abdon y Sennen, patrons de la vila y vall de Arles en Vallespir” (https://books.google.es/books/about/Vida_y_novena_dels_invencibles_y_glorioz.html?id=3kcROYmmSkkC&redir_esc=y), publicat en Perpinyà, en 1817, llibre.

 

  1. “Vida portentosa, y sagrada novena de los Santos martyres y exclarecidos reyes, S. Abdón, y Senén, Patronos de la Villa de Calasparra” (http://www.murcia.es/jspui/handle/10645/979), en l’apartat “Archivo526.pdf”. L’autor d’aquesta obra del segle XVIII, potser de 1765, any que apareix ben prompte, és el P. Fr. Sebastián Saez i l’edità Marcos de Urra, si bé, al capdavall de l’obra, hi ha que s’imprimí l’any 1765 (“Impreso en Murcia […] Año de 1765”).

 

  1. “Santos Abdón y Senén, mártires Patronos de la histórica ciudad de Sagunto”, llibre d’Antonio Chabrell, publicat en 1894.

 

  1. “Abdon i Senén, damunt la pedra ferma” , de mossén Martirià Brugada Clotas, (editat pel Centre de Pastoral Litúrgica, en el 2004). És un estudiós dels Sants de la Pedra.

 

  1. “El ball de sant Abdó i sant Senén. Patrons de la vila d’Almoster per vot de poble”, llibre amb edició a cura d’Antonieta Prats i Sobrepere (Ed. Carrutxa, 2004).

 

 

Notes: [1] En el moment de revisar la recerca, el 23 d’octubre del 2019, no es podia entrar en aquest enllaç. Tot i això, direm que aquest refrany es troba en altres entrades d’Internet i que és molt popular. A més, sí que l’hem vist en el blog “José Gargallo Gregori”, amb un apartat que té un títol i un subtítol semblants. Així, l’apartat es diu “EL REFRANYER” (http://josegargallo.blogspot.com/p/refranyer.html) i el subtítol, que es troba en la línia següent, “Dites, refranys i maneres de dir”. En passar a l’espai temàtic “Sants”, sí que podem llegir un refrany que hem tret adés, si bé fent una bona recerca. L’enllaç amb que hi accedim és http://elrefranyer.com/tema/sants-37?page=18.

[2] Pel seu títol tan extens i, tenint present el nom que li dóna l’autor, el P. Miquel Llot de Ribera, al final, “Llibre de la translacio dels sancts Abdon y Sennen”, he triat emprar aquest títol, reduït, al llarg de la recerca. A finals de juliol del 2018 estava accessible en Internet i, a més, amb la possibilitat de baixar-lo a pdf i, posteriorment, d’imprimir-lo, gràcies a una còpia feta per la Universitat de València en aquelles setmanes: http://weblioteca.uv.es/europeana/uv_im_i20013668_p0001-0239.pdf. En el moment d’escriure aquesta nota, 3 de novembre del 2018, no ho està per mitjà d’aquest enllaç. A hores d’ara, es pot accedir, per exemple, mitjançant l’entrada “Llibre de la translacio dels sancts Abdon y Sennen” (https://malandia.cat/2019/04/llibre-de-la-translacio-dels-sancts-abdon-y-sennen), publicada en la web “Malandia”.

“Millor junts”

General, , , , , , ,

 

En l’article “Jocs de matances, el patrimoni en perill” (https://www.dbalears.cat/cultura/2003/06/02/206971/jocs-de-matances-el-patrimoni-en-perill.html), de Sebastià Bennàssar i publicat per “dBalears” en el 2003, en què es comenta que “Les cançons, les gloses, la simbologia i les supersticions acompanyen la setantena de jocs de matances als quals ha jugat tota una generació, que encara les recorda i les ha viscut”, s’afig que Felip Munar i Munar (nascut en Lloret de Vistalegre[1], en 1960), qui havia escrit un llibre amb CD sobre més de setanta jocs vinculats a eixes matances, deia que aquests jocs, no sols eren un mitjà de vincles entre moltes persones (“En temps antics hi havia molta més pudor que ara, però en els jocs es tocava molt i s’establien relacions molt fortes. La gent gran i jo també encara hi hem jugat a tots”).

A més, en aquest article es comenta que “Un dels fets que queda més reflectit en el llibre i en els jocs és el caràcter profundament matriarcal de les matances”, ja que, com diu Felip Munar, “Les madones de cada casa eren les que ho manejaven tot i ho controlaven tot” i, a banda, addueix que tenien a veure amb  ritus de fecunditat  femenina, ja que, “Per exemple, les dones que tenien la menstruació no podien fer cap feina perquè deien que tot tornava dolent”.  

Igualment, afig que “les matances d’un temps eren un acte social dels més importants i la diada de matances era una festa que es feia amb els amics més estimats”  com també que “La importància dels jocs en aquest marc és que es tractava del més important sistema de socialització que existia entre les diferents persones”.

Mentres escric aquestes línies en relació amb el tema de la socialització, el 10 d’abril del 2021, considere que és molt més fàcil, en bona mida, perquè el matriarcalisme impulsa l’obertura als altres i a la vida i, com ara, es reflecteix en el fet que, per exemple, en el País Valencià i en moltes poblacions catalanoparlants, es faça molta festa el dia de Pasqua i Dilluns de Pasqua, com es plasma, com ara, en moltes cançons de Pasqua o, fins i tot, en una que, el 3 d’abril del 2021 (vespra del dia de Pasqua, això és, Dissabte de Glòria), escrigué Joan P Margalef Segura, en el grup “Rescatem paraules de l’oblit”. En paraules seues, “A Flix, es canta aquesta caramella el Dissabte de Glòria, a la vesprada”, caramella que diu així:

“Les portes i les finestres

Les portes i les finestres i balcons obriu-los tots.

Surten les caramelles a donar expansió als cors.

   (Tornada)

 

Sortiu nines[2], molt alegres i la Pasqua celebrem.

Ompliu-nos bé les cistelles i agraïts us quedarem.

   (Tornada)

 

Alguns diuen que és la ditxa,

riquesa, glòria i honor.

Més la ditxa no és complerta,

si no està tranquil lo cor.

La ditxa que jo us desitjo,

la vull per tots els veïns[3].

Pensar sols bones collites,

dona honesta i fills humils.

 

Augmenteu, augmenteu nostra alegria.

Ompliu-nos, ompliu-nos força el paner.

D’ous, pollastres i gallines,

i el demés que ara us diré.

 

Ous, pollastres, conills i gallines,

coques i trenca, i algun colom,

botifarres i ‘llanguanisses’

i ‘hasta’ un corder rostit al forn”.

 

En relació amb el tema de la festa com a camí pla cap a la socialització, diré que, el 4 d’abril del 2021, dia de Pasqua, ma mare em comentà “Millor junts”  i que era preferible un dia com Pasqua (amb tot lo que representa, com ara, vinculat amb lo social), a la religiositat de la Setmana Santa. Jo hi estava totalment d’acord com també moltes persones catalanoparlants que Dissabte de Glòria i Diumenge de Pasqua ho plasmaren, amb molta espenta, sense embuts i encoratjades, en Facebook.

 

 

 

Notes: [1] Lloret de Vistalegre és una població balear.

[2] És l’home qui va a la dona a fer-li la seua proposta i serà ella qui triarà, en aquest cas, a favor.

[3] Pensa també en els altres.