El matriarcat andorrà, les dones gestionen i comanden

 

Un dia, Maria Montserrat Morera plasmà: “La dona fa la casa”. Adduirem que, en línia amb aquestes paraules, segons les quals la dona és qui basteix la casa, en l’article “El matriarcat andorrà” (https://www.diariandorra.ad/noticies/opinio/2010/06/13/el_matriarcat_andorra_47909_1129.html), publicat en el “Diari d’Andorra, podem llegir que “vull honorar les dones andorranes que, durant segles i segles, han mantingut les cases pairals  d’abans (…) i avui les llars familiars. (…), un homenatge sincer, sencer i absolut per les velles i belles andorranes del país, les mares i padrines. Dones fortes, no sempre submises com a voltes s’insinua, treballadores (…), fortes com si fossin de pedra picada, sofertes, previsores, orientadores, senzilles, curadores dels habitants de les cases, plenes de sindèresi[1] i de seny… I això val per a les pubilles com per a les cabaleres que romanien a casa, si no es maridaven, i si s’esposaven es captenien de la mateixa manera, en les noves llars creades”.

I, un poc després, en aquest article, llegim “aquestes esposes i mares cabdals en l’administració de les cases, a Andorra, i arreu del Pirineu” i, sense embuts, comenta que són “Dones amb una voluntat de ferro que treballen (…), criaven fills i més fills, i ajudaven en el conreu de feixes, prats, bordes i camps”, paraules que, molt prompte, em recordaren les dues àvies de ma mare com també moltes dones catalanes que conec.

En línia amb aquestes paraules en relació amb el matriarcalisme andorrà, en el llibre “Elles també hi són. Dones de Bunyola[2], de Bàrbara Suau Font i publicat per J. J. de Olañeta, Editor, en el 2014, veiem que, quan parla de Francisca Garcies Riera, “Gomantes” (Bunyola, 1887-1970), també comenta que “Fou una dona molt decidida, alegre i de la rialla. Diuen que era molt madona mallorquina, com les de possessió: sempre donà el protagonisme a l’home, però davall, davall, ella decidia i duia la casa com volia”.  Quan les vaig llegir per primera vegada, l’11 d’abril del 2021, envií un missatge a Bàrbara Suau en què, entre altres coses, deia que “He trobat molts testimonis de valencians com també de catalans, de més de seixanta anys o, millor encara, de poblacions amb una quantitat alta de catalanoparlants, que m’han comentat que és la dona qui mana”.

 

 

 

Notes: [1] En el DCVB, figura com “Capacitat natural per a jutjar rectament”.

[2] Bunyola és una població de les Illes Balears.

Print Friendly, PDF & Email

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.