Arxiu d'etiquetes: “Speculum al foder” (literatura catalana medieval)

“La causa”, dones ben considerades i sexualitat matriarcal

 

La sexualitat matriarcal també apareix en el llibre “Poesia eròtica i burlesca dels segles XV i XVI”, de Vicent Pitarch junt amb Lluís Gimeno, publicat per Eliseu Climent Editor, en la ciutat de València, en 1982. Per exemple, quan plasmen “Obra feta per als vells”. Aquesta obra, com diuen els recopiladors en la introducció del llibre, degué redactar-se cap a 1485 i en coneixem l’autor (p. 10), Joan Moreno. En l’obra, veiem com la dona està ben considerada, ben tractada i, a banda, un punt de vista de la sexualitat que va en línia amb el matriarcalisme i en què la dona és la part activa. Com ara, en uns versos que diuen així:

“La causa és que sou tan bella;

a mon semblant, no hi ha donzella

         de tant valer:

avisada en bon saber,

en tota part sou bella dona,

e, sobretot, honesta i bona” (pp. 35-36)

 

“Mas lo voler no es pot comprar

sinó per bon grat o gentils actes” (p. 37).

 

Aquests dos versos sobre el voler són semblants a la visió de lo eròtic i de lo sexual que es comenta en el llibre “Speculum al foder” , del segle XV.

A més, es considera que cada persona ha de cercar parella o viure, sexualment, amb una persona de la seua edat:

“Sent poc delit en aquell toc,

que al vell home no escau

amb dona jove, que li plau

           lo seu semblant” (p. 38).

 

Un detall més de com es concebia la sexualitat matriarcal en aquell segle XV, i que, àdhuc, va en línia amb moltes rondalles i amb cançons en llengua catalana dels segles XIX i XX, en què la dona és la part activa i, fins i tot, salva l’home, es veu en uns versos que diuen així:

“¿E com no creu que un banyó[1]

li naix, al punt que diu ‘jo do

        a vós mon cos’?” (p. 38).

 

L’home es lliura a la dona, això és, a la part activa. Ara bé, com en les cultures matriarcals, la dona tracta bé l’home, fins i tot, en lo eròtic i en lo sexual.

Agraesc la col·laboració de les persones que m’han facilitat informació en relació amb l’humor eròtic en les cançons en llengua catalana com també en temes de la sexualitat matriarcal i, a més, a les que em fan costat dia rere dia.

 

 

Nota: [1] Els recopiladors, en una nota, posen “’Banya petita’: l’home vell casat amb jove està condemnat a ser cornut”.

“Speculum al foder”, la dona també tria en lo eròtic

 

En el llibre “Speculum al foder”[1], a cura d’Anna Alberni, podem llegir[2], textualment, que “aquesta voluntat és la voluntat del foder, cor és cosa espiritual que segueix a tots los animals, e consegueix a tots los sentiments, de saber d’aquesta voluntat. Lo seu grau és alt e ferm, e amat e durable a les fembres, (…), cor null hom[3] no pot aconseguir l’amor d’elles si no cumple[4] llurs voluntats, si no llurs maneres” (p. 78) i, un poc després, comenta que “Aquell qui volrà[5] haver amor de les fembres[6] e que no li’n venga damnatge, cové[7] que sàpia llurs maneres e llurs costumes, e que les maneig e seguesca per ço que entena ella (…) per ço que certament sàpia entrar en sa volentat[8](p. 78) ja que, si no, “sabia ço de què ha voluntat e sabor la fembra, (…) no porà[9] aconseguir sa amor”. Això és, que la dona és qui tria en lo sexual, com ho torna a plasmar, en el paràgraf següent, quan diu que “Aquell hom qui vol ésser amat per la fembra cové que sia aital ardits e forts e de bona paraula e vertader en sos dits e honrador, e nodrit en son menjar e en son beure net, e que sia deportant[10], e que no haja en son cos neguna llejura[11], e que sia adonós[12] e bé aparentat, e amador de les companyes[13]e que seguesca e fassa tot ço que a ella plaurà; e que sia ric, e que les seues vestedurese e sa boca e sa suor ole[n] bé” (p. 79). Com veiem, es diu que cal que l’home “seguesca i faça tot lo que a ella plaurà”.

Un text que, com em digué ma mare, el 16 d’abril del 2021, sembla que siga de temps més actuals, però que, com li comentí, és de dos manuscrits del segle XV. Direm que, abans de llegir-li, en una versió molt semblant a la que hem adaptat ací, eixe text, li diguí que era d’una obra sobre higiene sexual, sobre temes relatius a com havien de ser les relacions de parella i a detalls que hi tenien a veure.

Coincidíem totalment en la línia que hem plasmat en aquesta entrada i, finalment, em digué “M’alegre molt que isquen coses boniques per ahí”. I, el fet, és que, aquestes línies són molt semblants a les que figuren en més d’un poema eròtic del segle XVII.

Agraesc David Algarra, qui em recomanà llegir aquest llibre per a l’estudi sobre el matriarcalisme.

 

 

Notes: [1] En aquest cas, en la segona part.

[2] Tot seguit, plasmarem una versió que hem adaptat lleugerament per a facilitar la lectura de la gran majoria de la població: “aquesta voluntat és la voluntat de fotre, car és cosa espiritual que segueix a tots los animals, i aconsegueix tots los sentiments, de saber d’aquesta voluntat. Lo seu grau és alt i ferm, i amant i durable a les dones (…), car ningun home no pot aconseguir l’amor d’elles si no compleix llurs voluntats, si no compleix llurs maneres” (p. 78).

“Aquell qui voldrà tenir amor de les dones i que no li’n venga dany, convé que sàpia llurs maneres i llurs costums, i que les maneig i seguesca ço que entenga ella (…) per ço que certament sàpia entrar en sa voluntat (…) i no sabia ço de què té voluntat i sabor la dona, (…) no podrà aconseguir sa amor” (pp. 78-79).

“Aquell home qui vol ésser amat per la dona convé que sia aital que sia ardits i forts i de bona paraula i vertader en sos dits i honrador, i nodrit en son menjar i en son beure net, i que sia deportant, i que no tinga en son cos ninguna lletjura i que sia bell i ben aparentat, i amador de la societat, i que seguesca i faça tot ço que a ella plaurà; i que sia ric, i que les seues vestidures i sa boca i sa suor olguen bé” (p. 79).

[3] Home.

[4] Compleix.

[5] Voldrà.

[6] Les dones.

[7] Convé.

[8] Voluntat.

[9] Podrà.

[10] En la nota 197 del llibre (p. 79), s’indica que vol dir “divertit, simpàtic, amb capacitat d’entretenir. Del verb ‘deportar’ (donar deport)”.

[11] Lletjor.

[12] Bell, elegant, senyorívol.

[13] La companyia, la societat.

“Speculum al foder”, una visió medieval, en català i matriarcal de la sexualitat

 

Heus ací una obra medieval sobre la sexualitat i, això sí, des d’una visió matriarcal i, a més, com s’escrigué, en l’original, en el seu moment i com així figura en aquesta versió: en llengua catalana.  És de començaments del segle XV. La versió que presentem ací data del 2007.

Agraesc que, fa uns dies, David Algarra, l’autor del llibre “El Comú Català”, un llibre que recomane, em parlàs d’aquesta obra sobre la sexualitat i que em digués que aniria bé per al tema del matriarcalisme.

De fet, com comentà David Algarra, l’11 de març del 2021, en la seua pagina de Facebook (“Pàgina d’en David Algarra Bascón, autor del llibre El Comú Català”) en el segle XIV ja s’havia publicat l’obra “Speculum al foder” (https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Speculum_al_foder),  de què ell havia publicat un vídeo en la mateixa pàgina.

El 13 de març del 2021, en Viquipèdia, poguérem llegir que, és un llibre medieval en català, d’autor anònim, que es pot traduir al català actual com Mirall, espill o manual del fotre i pretén ser un tractat sobre les bones maneres sexuals. Inclòs en el gènere didàctic dels tractats, és un text divulgatiu sobre la seducció, les pràctiques sexuals i la higiene. Es tracta del primer manual eròtic europeu”.

A més, es tracta d’una obra molt oberta en el tema sexual i paga la pena veure el vídeo sobre “Speculum al foder” (https://www.youtube.com/watch?v=eqRc448wkB4 ).