“Millor junts”

 

En l’article “Jocs de matances, el patrimoni en perill” (https://www.dbalears.cat/cultura/2003/06/02/206971/jocs-de-matances-el-patrimoni-en-perill.html), de Sebastià Bennàssar i publicat per “dBalears” en el 2003, en què es comenta que “Les cançons, les gloses, la simbologia i les supersticions acompanyen la setantena de jocs de matances als quals ha jugat tota una generació, que encara les recorda i les ha viscut”, s’afig que Felip Munar i Munar (nascut en Lloret de Vistalegre[1], en 1960), qui havia escrit un llibre amb CD sobre més de setanta jocs vinculats a eixes matances, deia que aquests jocs, no sols eren un mitjà de vincles entre moltes persones (“En temps antics hi havia molta més pudor que ara, però en els jocs es tocava molt i s’establien relacions molt fortes. La gent gran i jo també encara hi hem jugat a tots”).

A més, en aquest article es comenta que “Un dels fets que queda més reflectit en el llibre i en els jocs és el caràcter profundament matriarcal de les matances”, ja que, com diu Felip Munar, “Les madones de cada casa eren les que ho manejaven tot i ho controlaven tot” i, a banda, addueix que tenien a veure amb  ritus de fecunditat  femenina, ja que, “Per exemple, les dones que tenien la menstruació no podien fer cap feina perquè deien que tot tornava dolent”.  

Igualment, afig que “les matances d’un temps eren un acte social dels més importants i la diada de matances era una festa que es feia amb els amics més estimats”  com també que “La importància dels jocs en aquest marc és que es tractava del més important sistema de socialització que existia entre les diferents persones”.

Mentres escric aquestes línies en relació amb el tema de la socialització, el 10 d’abril del 2021, considere que és molt més fàcil, en bona mida, perquè el matriarcalisme impulsa l’obertura als altres i a la vida i, com ara, es reflecteix en el fet que, per exemple, en el País Valencià i en moltes poblacions catalanoparlants, es faça molta festa el dia de Pasqua i Dilluns de Pasqua, com es plasma, com ara, en moltes cançons de Pasqua o, fins i tot, en una que, el 3 d’abril del 2021 (vespra del dia de Pasqua, això és, Dissabte de Glòria), escrigué Joan P Margalef Segura, en el grup “Rescatem paraules de l’oblit”. En paraules seues, “A Flix, es canta aquesta caramella el Dissabte de Glòria, a la vesprada”, caramella que diu així:

Les portes i les finestres

Les portes i les finestres i balcons obriu-los tots.

Surten les caramelles a donar expansió als cors.

   (Tornada)

 

Sortiu nines[2], molt alegres i la Pasqua celebrem.

Ompliu-nos bé les cistelles i agraïts us quedarem.

   (Tornada)

 

Alguns diuen que és la ditxa,

riquesa, glòria i honor.

Més la ditxa no és complerta,

si no està tranquil lo cor.

La ditxa que jo us desitjo,

la vull per tots els veïns[3].

Pensar sols bones collites,

dona honesta i fills humils.

 

Augmenteu, augmenteu nostra alegria.

Ompliu-nos, ompliu-nos força el paner.

D’ous, pollastres i gallines,

i el demés que ara us diré.

 

Ous, pollastres, conills i gallines,

coques i trenca, i algun colom,

botifarres i ‘llanguanisses’

i ‘hasta’ un corder rostit al forn”.

 

En relació amb el tema de la festa com a camí pla cap a la socialització, diré que, el 4 d’abril del 2021, dia de Pasqua, ma mare em comentà “Millor junts”  i que era preferible un dia com Pasqua (amb tot lo que representa, com ara, vinculat amb lo social), a la religiositat de la Setmana Santa. Jo hi estava totalment d’acord com també moltes persones catalanoparlants que Dissabte de Glòria i Diumenge de Pasqua ho plasmaren, amb molta espenta, sense embuts i encoratjades, en Facebook.

 

 

 

Notes: [1] Lloret de Vistalegre és una població balear.

[2] És l’home qui va a la dona a fer-li la seua proposta i serà ella qui triarà, en aquest cas, a favor.

[3] Pensa també en els altres.

Print Friendly, PDF & Email

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.