Arxiu d'etiquetes: matriarcalisme

Cançons de bressol, per a xiquets i maternitat

General, , , , ,

Música matriarcal en el llibre “De la marina i muntanya (Folklore)”, d’Adolf Salvà i Ballester (1885-1941).

Entre les cançons que hem triat per a aquest punt, n’hi de romanços de bressol, com ara, u de xiquetes que diu així:

“ROMANÇ DE XIQUETES

 

En este llit, em gití,

set àngels em trobí:

tres, als peus; quatre, al capçal;

la Verge Maria enmig,

qui diu: ‘-¡Xiqueta, dorm i reposa,

no tingues por a la mala cosa,

que, si la mala cosa ve,

jo la despatxaré’” (p. 189),

 

és a dir, que la dona que li la canta, la faria fora i, per tant, faria valença a la xiqueta.

En acabant, posa una cançó prou coneguda en terres catalanoparlants i vinculada amb l’escola i amb Nostra Senyora:

“La Mare de Déu,

quan era xiqueta,

anava a costura

amb una cistelleta.

La mestra li deia:

‘-Senyora Maria:

quina randa fa?’.

‘-Randeta fineta

per al tafetà’.

‘-Qui la tallarà?’.

‘-Qui la cosirà?’.

‘-Santa Magdalena,

qui té bona mà’” (p. 190).

 

“Ja plou, ja neva,

ja pixa l’agüela;

ja plou i plourà,

repica el morter,

farem una xica

com un garrofer.

 

Plou, plou,

carabina[1], caragol,

trau les banyes

que ix el sol.

Ja plou aigua menudeta,

les campanes van al vol,

la pobreta Tereseta

que el seu nóvio no la vol.

Tres dies fa que no pixa l’agüela,

quatre en farà, si no pixa demà.

Ja plou i plourà,

farem un replà,

repica el morter,

farem una xica com un garrofer” (pp. 194-195).

 

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

Nota: [1] En l’original, “caravina”.

 

assemblea-pagesa-6f (1)

Sexualitat matriarcal, bona avinença i el sentiment de pertinença a la terra

General, , , , ,

Una altra composició en l’esmentat ramell de la poetessa de Monistrol de Calders, i en què copsem trets de la sexualitat matriarcal, és “Per tu, Núria i en Sergi” (p. 113). Així, amb motiu d’un casament, es mena a na Núria i li diu que,

“Dels petits, ets bona mestra

amb caràcter tens un do,

animosa, molt xerraire

i Andorrana de debò.

 

El teu noi, senzill i amable

alt i prim, feu complement,

sempre a punt si el necessites

somrient i alegrament”.

 

Per tant, cada membre de la parella fa de complement de l’altre.

En el poema “A la Dolors i en Biel” (p. 114), escrit amb motiu d’unes noces, primerament, apareix la natura i, després, l’enllaç entre tots dos:

“Avui és un dia alegre,

ple de màgia a SA FONT,

envoltats de la natura

verdor, flora, serra i mont.

 

Catorze anys de coneixença

d’avinença fent camí,

la confiança i l’esperança

són motiu per fer el gran SÍ”.

 

Tot seguit, afig detalls que tenen a veure amb el matriarcalisme, com ara, quan diu

“I un T’ESTIMO responsable

ple d’amor i sentiment (…).

En Biel amic de sempre

gairebé agermanat,

disposat a ajudar sempre

(…) La Dolors, no tinc paraules:

en el ball fem bon conjunt”.

 

i, més encara, en comentar l’autora que

“Important és en la vida

ajudar-nos quan convé,

en allò que faci falta

com a amic aquí estaré”.

 

Una altra composició en l’obra “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, és “A la Xisca i en Tòfol” (pp. 115-116). Així, ja entrat el poema, podem llegir

“A tu Xisca, jo vull dir-te:

com amiga ets la millor,

responsable, divertida

i sincera de debò”,

 

detall (el bon cor), que es considera molt important en les cultures matriarcalistes. De fet, en els versos següents, indica que

“La primera en oferir-se

a donar un cop de mà,

com el gra de la sembrada

que es recull a l’endemà.

 

Les famílies molt unides

veritables, transparents,

la franquesa sempre hi regne

quina sort de goigs plaents!”.

 

Quant al nuvi, és presentat com un xicot molt eixerit, amb amics, amable i divertit i, igualment, formal, faener i treballador i, d’aquesta manera, el text connecta amb el cor i, a més, amb la cultura del Poble català.

Una altra composició de la mateixa corda i exposada per Rosa Rovira Sancho és “Per tu, Montse” (p. 117), un encàrrec d’un padrí de noces, qui, en la segona estrofa, diu que

“Són dos cors amb valentia

(…) ben units troben la força

quan caminen enllaçats”.

 

Per consegüent, en primer lloc, tracta sobre la força. Més avant, el padrí li diu que, a l’animeta,

“guarda’m sempre un raconet”.

 

Cal dir que, en moltes rondalles anteriors a 1932, és en un racó, on es troba allò que permetrà que u dels personatges de la narració aconseguesca el seu objectiu i no, com ara, en la banda central i que, com que els racons solen tenir menys llum, podríem dir que encaixa amb relats de línia matriarcalista.

Immediatament, la poetessa empiula la parella amb trets en nexe amb la terra:

“Per la festa d’aquest dia

com mana la tradició,

aquest ram vull regalar-te

amb afecte i devoció”.

 

 

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

 

assemblea-pagesa-6f (1)

Sexualitat matriarcal, el sentiment de pertinença a la terra i dones amb molta espenta

General, , , , , ,

Prosseguint amb el llibre “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, de Rosa Rovira Sancho, i amb la sexualitat matriarcal, es plasma en el poema “A la Meritxell i l’Albert” (pp. 109-110). Així, l’autora indica que

“Caminàveu per la vida

per camins agermanats,

de petits, dintre l’escola

ja anàveu tots dos plegats”.

 

Després, trau detalls que empiulen amb la Catalunya del segle XX: la festivitat de Sant Jordi i la tradició de donar un llibre i una rosa; la festa dels diables i, en tercer lloc, l’escoltisme català, molt en nexe amb la terra.

Tot seguit, exposa trets reflectits en moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920:

“Mentrestant tu, rigorosa

vols tallar el bacallà,

diligent i decidida

els Pastorets vas impulsar”

 

i el sentiment de pertinença per part dels dos, unit a una religiositat tel·lúrica:

“Estimant molt la senyera,

canteu catalanitat,

enamorats de Catalunya

sou devots de Montserrat”.

 

Una altra composició en què capim el matriarcalisme és “A la Núria i en Marc” (p. 111) escrita per encàrrec d’un padrí de noces, qui es dirigeix a una dona, na Núria, i li diu

“Has buscat la seva vàlua

motivant el seu talent,

al germà que tant estimo

l’has guiat perfectament”,

 

versos que enllacen amb l’educació matriarcal i amb la dona que encoratja i que, àdhuc, salva l’home.

De fet, en acabant, afig que ella li ha fet de mare i de mestra:

“Millorant la seva feina

enriquint-li el pensament,

i amb empenta decidida

féu el SÍ ben consistent”.

 

Per tant, la bona avinença entre tots dos, encara que domine la dona, fa possible que na Núria i en Marc vagen avant.

Un altre poema que posa en la mateixa obra la poetessa de Monistrol de Calders i, ben mirat, dedicat a una dona, és “A la Mercè”, també encarregat per un padrí de noces. En aquests versos, captem trets que tenen a veure amb moltes dones catalanoparlants:

“Cada dia emprens volada

com les àligues pel cel,

per sobre les nuvolades

brilla el raig del teu estel”,

 

 

és a dir, una dona amb molta espenta i el detall de la llum en plena obagor de la nit.

A continuació, el tema de Catalunya (lloc on ella es casa amb l’home):

“Ets Mercè, noia estimada

per un jove madrileny,

Catalunya és pàtria teva

és un còctel de bon seny”.

 

Finalment, na Mercè toca els peus en terra:

“Avui, tens els peus a terra”. 

 

 

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

 

assemblea-pagesa-6f (1)

La sexualitat matriarcal i Sant Jordi i en rondalles i en dones

General, , , , ,

Prosseguint amb els comentaris entre Humberto Tomas i jo, el mateix dia li posí que “la meua intenció, en cap moment, és política, sinó antropològica i folklòrica”. Llavors, ens indicà que “La versió vaig escoltar-la en la visita guiada que vaig fer a Casa Amatller, una capció del cap i arquitecte de la Casa Amatller, quan es va construir la façana. (…) Sé que n’hi ha dues, que una era dels temps del final del segle XIX, la qual, òbviament, es va perdre. És l’única història de princesa en què la princesa no roman amb el seu protector. (…) Personalment, prefereixo la possibilitat que Sant Jordi pugui haver estat una dona, a l’estil d’una Mulan catalana.

I més: les roses sorgeixen de la sang del drac. Canviar el Sant Jordi és canviar l’origin de rebre les roses i també treure una posició molt tradicional a Montblanc, una vila catalana”.

Arran de llegir aquestes paraules, li adduírem que, “Si Sant Jordi procedeix d’un personatge femení, hauria passat com amb els Sants de la Pedra, derivats de Demèter i Persèfone, de la cultura grega”. Igualment, ens posaren “Tu saps molt més d’Història que jo, però aquest nexe de dona-drac, a mi, no m’agrada gens. Si realment és així, doncs,… sorpresa, perquè no ens ho han explicat així. I, damunt, no sóc catòlica, sinó protestant. O sigui que, per a mi, ja està bé tal com és ara. El cavaller Sant Jordi i prou” (Maria Angels Pijoan).

Agregarem que, el mateix dia, Rosa Rovira, una dona que ha rebut una educació matriarcal, escrivia uns mots en què, en lloc de vincular la festa de Sant Jordi amb la figura de l’heroi, ho fa amb la dona i amb els xiquets, un fet que l’endemà consideràrem que tenia a veure, en bona mesura, amb el model de vida amb què s’havia criat. En primer lloc, direm que ens plasmà una foto amb unes flors i amb un llibre. Diu així: “Bona diada de Sant Jordi: són fetes meves, de ganxet. N’hem venut moltes. Els diners recaptats van a l’Associació: ‘Per sempre Marta’ (estudi del càncer infantil). Són roses per a vendre individuals. N’hi havia unes seixanta i se n’han venut gairebé totes”.

El 24 d’abril del 2025, després d’enviar uns missatges a Lydia Quera, amb el tema que ací tractem, ens comentà“Jo estic enamorada de Sant Jordi. La seva història explicada a l’escola. Sempre l’he estimat: defensa tot el que podia fer mal. I jo estic al seu costat.

Mira, jo, explicat per la meva àvia: Sant Jordi guanyà batalles en moltes parts del món, però romangué a Catalunya perquè un drac, molt enverinat, volia matar la nostra princesa. I ell agafà el seu cavall — blanc—  i la seva espasa — ben esmolada—  i, en un tancar i obrir d’ulls, el matà. I Sant Jordi, enamorat totalment d’ella, la conquistà i es casà”.

Quant a la figura del dragó, el DCVB defineix “Dragó” com “Drac; animal fabulós al qual s’atribueix figura de serpent corpulent, amb peus i ales i amb gran boca devoradora”, detall que empiula amb la serp i, per tant, amb la terra. A més, en el llibre “El matriarcalismo vasco”, Andrés Ortiz-Osés escriu que “l’ajuda prestada, finalment, per l’arcàngel Sant Miquel d’Aralar, al nostre heroi, corrobora lo que hem dit, ja que Miquel venç el drac infernal així com lo cristià-celestial ho fa a lo pagà-terrestre (l’altra figura de l’heroi, reconeguda oficialment pel cristianisme, és la de Sant Jordi lluitant amb el drac demoníac” (p. 44).

Finalment, diré que, com es reflecteix en moltíssimes rondalles i en llegendes tradicionals i vernacles de terres catalanoparlants, la dona és qui salva l’home (però no l’home a ella). Àdhuc, en narracions en què, per exemple, en un moment determinat, sembla que el xicot porta la iniciativa. Aleshores, ell demana ajuda a la dona (sovint, una jove) i ella li marca la directriu, però d’una manera molt oberta i, a més, en línia amb com ho feien moltes dones nascudes abans de 1920 i que eren d’arrels catalanoparlants.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

 

 

assemblea-pagesa-6f (1)

La sexualitat matriarcal en tradicions catalanes i en Sant Jordi

General, , , ,

La sexualitat matriarcal en la tradició catalana: la Mare Terra i Sant Jordi.

El 23 d’abril del 2025, coincidint amb la Diada de Sant Jordi en Catalunya i amb intenció de captar trets sobre el matriarcalisme dels nostres ancestres (el plasmat, sobretot, en les rondalles anteriors a 1932, en poesia del segle XIX o d’abans i, per descomptat, en moltes cançons autòctones), posàrem en el meu mur i en distints grups de Facebook aquest tema:

“Bon dia,

Una qüestió:

1) tenint present que la figura de Sant Jordi (un sant celestial) representa el cavaller i heroi patriarcal (associat a la llum i a la claror com també a l’espasa), qui mata un personatge femení (el drac, en nexe amb la dona)

i que,

2) en canvi, els Sants de la Pedra, Abdó i Senent, també molt coneguts com Sant Nin i Sant Non, són de línia matriarcalista i que, encara que són sants, connecten amb la terra (són els protectors de molts llauradors i de molts pagesos com també d’hortolans) i, a més, no maten cap persona (ni, per tant, cap dona),

3) ¿donaríeu suport a una proposta popular als diferents governs autonòmics, de promoure que els sants esmentats (i, en el cas de Catalunya, més)

a) fossen adoptats com a patrons

o b) que se’n promogués la seua difusió?

Gràcies.

És per a l’estudi sobre el matriarcalisme.

(…) Avant les atxes i Bona Diada de Sant Jordi.

Una forta abraçada”.

 En el meu mur, el mateix dia, ens comentaren: “Sí a promoure’n la seva difusió” (Ricard  Jové Hortoneda),  “I tant que s’han de donar a conèixer més! La seva difusió és essencial” (Montserrat Cortadella), “Jo deixaria tots els sants en pau” (Ramon Vila Alsina), “Perdona, Lluís. Saps que et respecti i molt. Però, ¿vols dir que aquest tema és rellevant per als temps que corren? Et demano disculpes d’antuvi. Bona diada” (Anna Babra), a qui responguérem “Bon dia, Anna, i gràcies pel teu comentari,

No és menester que siga un tema d’actualitat (en el seny que estiga de moda), tot i que sí que podem dir que, com més ens acostem al segle XXI, a nivell social i, fins i tot, en l’educació, en la sexualitat i, a banda, en les rondalles i en les cançons, més detalls apareixen que tenen a veure amb la figura de Sant Jordi.

Per exemple: 1) propostes feministes de tallar de soca-rel amb la tradició i d’imposar una visió nova de la vida, 2) major presència de cançons noves (me n’han enviat) en què l’home es presenta com a alliberador de la dona i li diu que li deixe fer lo que ell vol… sobre ella; 3) rondalles en què un personatge femení (una Jordina) mata el drac (símbol de la dona) i que apareix com una mena de salvapàtries.

En canvi, els Sants de la Pedra, simbòlicament, representen les dues parts de la dona i això està en nexe, com ara, amb la tradició grega (Demèter, etimològicament, ‘Terra Mare’, qui és la deessa i protectora de l’agricultura) i la seua filla Persèfone”; “Jo sóc d’Estats Units. No sé si hi ha una altra versió, on el drac és un bon drac, però la que jo conec és que el drac és un drac malvat que va menjar molta gent i que l’única manera d’aturar que es mengés la princesa era matar el drac, sigui dona o no [1]. 

No és la meva intenció d’ofendre’t, però veig com si vols polititzar una llegenda molt preciosa catalana. No sé com dir-ho d’una manera millor.

A més, no sé si estic correcte d’aquesta part, però mai vaig estar segur que el Sant Jordi és un home o una dona. Després de llegir-ho, mai ho diu” (Humberto Tomàs), detall que podria evocar-nos la figura del mite de l’androgin (meitat home i meitat dona) i, si no, com ara, la dels diòscurs.

En acabant, Humberto Tomas ens adduí “No sé si ho diu en un altre llibre, però no el que jo vaig llegir. No penso que hi ha una cavallera com no hi ha una pilota (d’avió).

Fins i tot, si et poses a l’entrada de la Casa Amatller, hi ha una versió masculina i una versió femenina de Sant Jordi, perquè, com ho vaig entendre en la visita guiada, no se sap.

Pensa-ho, perquè penso que, si vols treure la posició del Sant Jordi com a sant patró, que li estaries traient aquesta posició, possiblement, a una dona.

No ho prenguis malament, si us plau”.

Com podem capir, alguns escrits consideraven que la nostra intenció era eliminar la figura de Sant Jordi com a part de la tradició del Poble català.., fet que no figurava com a única proposta de la qüestió, puix que en posàrem una segona que, si de cas, permetria, amb el temps (i, no precisament, a curt termini), deixar aquest cavaller heroic fora dels costums festius i de la promoció cultural (empeltat amb la tradició patriarcal), així com ja es té assumit que ho és Sant Isidre (associat al misticisme castellà).

 

 

Nota: [1] Aquesta primera part del comentari encaixa amb algunes rondalles vernacles a què hem accedit durant la recerca. Cal dir que els Sants de la Pedra haurien penetrat en la nostra cultura, potser, un poc abans del segle X (atenent a informació facilitada pel capellà Martirià Brugada i Clotas), encara que començarien a arraïlar del segle X en avant.

 

 

assemblea-pagesa-6f (1)

Sexualitat matriarcal, sentiment de pertinença a la terra i realisme

General, , , , , ,

Una altra composició recollida en el llibre “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, de Rosa Rovira, i en què es reflecteix la sexualitat matriarcal, és “A la Cristina i l’Eduard” (p. 102). Per exemple, quan escriu a na Cristina i li afig

“I amb la veu molt dolça i fina,

gairebé angelical,

vas gaudint catalanisme

tot cantant en la coral”.

 

I, així, empelta el sentiment de pertinença a la terra, àdhuc, amb un tret prou comú en els Pobles matriarcalistes en què la influència agressiva ha estat molt baixa: la dolçor en la veu.

Altrament, en el poema “A la Cristina” (p. 105), per encàrrec d’un padrí de noces, la poetessa li trau

“A la fi, ja ets bona mestra

ensenyant tens un gran do.

(…) Amb l’IVAN feu bona parella

i una llar heu preparat”.

 

Per consegüent, copsem l’educació per a alumnes, el paper pedagògic en la vida (el qual li podrà ser útil en l’esdevenidor en la seua relació amb els fills) i la funció de la casa, en lloc de centrar el casament, com ara, en l’acte de prometença entre tots dos, sinó en una cosa més senzilla com també on es forjarà bona part del demà dels seus membres i dels lligams amb els acostats i amb més d’un veí: la llar. Aquest detall ens podria evocar el simbolisme del mas, sobretot, tenint present que, unes línies després, li agrega

“I enllaçant-te a un bon mosso

has trobat la solució”,

 

la qual, d’acord amb el text, ha partit d’ella.

Cal dir que, en la composició “A la Míriam i l’Oriol” (p. 106), captem un matriarcalisme que empiula la generació dels fills, però no amb la figura paterna:

“unireu goig i alegria

dues vides i un sol cor.

 

Venturós cap de setmana

pel cosí agermanat”.

 

 

I més encara, quan llegim

“Heu provat la convivència

i funciona de valent

per això no tinc cap dubte

que sereu bon complement”.

 

Sobre els primers dos versos, coordinen amb la tradició de fer les coses amb dos dits de coneixement i, si de cas, amb agilitat i realisme (fet que té a veure amb lo matriarcal, ben representat en el tan popular “pensat i fet” valencià).

Així, no encaixa amb frases com la que posava un diccionari de l’estudiant publicat per la màxima acadèmia de la llengua castellana (en el “Diccionario del estudiante”, editat per Santillana en el 2005), en què associava la forma castellana “Dicho y hecho” (literalment, que no culturalment, “Dit i fet”) amb un exemple en què unes persones decideixen anar a Londres i, immediatament, eixa mateixa vesprada, compren els bitllets… Ben a prop de lo artificial i, per tant, de lo celestial i de lo idíl·lic.

O aquell altre, d’un diccionari de dites i frases fetes en castellà i publicat per l’Editorial Espasa, en què dues persones determinen casar-se, l’endemà se’n van a la Casa de la Vila i, en una hora, ja eren casats…, com exposí en un estudi fet en el 2013 sota el títol “’Pensat i fet’ (estudi de l’expressió)” (https://saptelandia.webnode.cat/news/pensat-i-fet-estudi-de-lexpressio-/), publicat en la web “Malàndia”.

En canvi, aquesta forma vernacla en terres catalanoparlants va unida a la cultura emprenedora, a l’esperit universalista i, a més, a la terra.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

assemblea-pagesa-6f (1)

El sentiment de pertinença a la terra, lloc d’acollida i rams de germanor matriarcal

General, , , , , , , ,

Un altre poema en l’obra “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, de Rosa Rovira, en què copsem trets matriarcalistes significatius, és “A la Sheila i en Quico” (p. 99). Ja apareixen en les dues primeres estrofes:

“Gairebé vuit anys porteu

de festeig gratificant (…).

I la nit va il·luminar-vos”.

 

Així, com en moltes rondalles mallorquines recopilades per Antoni Ma. Alcover (1862-1932), un detall femení (el moment més fosc del dia) és el que fa de guia i lo que salva les dues parts de la parella, en una relació que no és romàntica, ans que uneix, però no mitjançant cap intent d’uniformitzar (de fer que, per imposició, s’adopte només un parer). I, en lloc de ser (com diu una nadala), la llum de l’Altíssim, o siga, un element celestial, qui fa la funció alliberadora, és l’obagor (vinculat amb la dona i amb lo tel·lúric).

Cal dir que aquests detalls poètics estan presents en molts escriptors matriarcalistes i que connecten amb el Poble.

Igualment, el xicot fa uns petits dons que, en altres cultures (a diferència de les matriarcalistes), es considerarien femenins i propis de persones fluixes en fortalesa física o com a forjadores del seu destí:

“el noi et regala unes flors,

fent que creixi cada dia

l’entusiasme en els dos cors”

 

i, com a resultat, generarà

“un futur molt venturós”.

 

Una altra composició en el mateix llibre de la poetessa de Monistrol de Calders, en què apareix la sexualitat matriarcalista, és “A l’Imma i en Jordi” (p. 100). Ja entrat el text, capim versos que van units a l’esper de la literatura matriarcalista, com si fos el de la mare en els seus fills que, en l’esdevenidor, podrien donar bons fruits:

“Unireu les esperances

amb el goig d’aquesta unió,

relació ben començada:

un fruit de festa major”.

 

Aquests mots podrien evocar-nos la fe (però amb seny terrenal) que la collita no siga només puntual, sinó bona hui, demà i en el futur.

Ara bé: també captem una parella interessada per la Mare Terra (ací, personalitzada com la mare que aprova la decisió dels fills) i que ha triat un espai natural on residir:

“L’aire pur del Puigsacalm

gaudirà del vostre empeny,

convivint amb l’enyorança

de l’entorn del Marboleny”.

 

Per consegüent, no és un enyor associat a la tristor, ans derivat del que, per uns instants, ens acompanya, quan, com ara, lliurem les claus a la propietària de la casa on hem estat com a llogaters durant més de cinc anys (com em passà amb ma mare, en novembre del 2014), i passem a la casa nova que hem adquirit i a què ella també serà ben rebuda. No debades, les línies següents ho plasmen:

“I del poble de les Preses,

i l’hostal del Vertisol,

per anar a Joanetes

on heu fet el nou bressol”.

 

Com podem veure, l’escriptora trau, sovint, el tema de la maternitat, no sols en poemes en nexe amb la cura dels fills petits: el simbolisme l’acompanya.

Al capdavall, eixa joia de viure és reflectida en posar que

“Aquest ram, és la senyera

sempre l’heu de recordar,

missatger de l’alegria,

de la sort i el benestar.

 

Te l’entrego amb galania

com a bon germà i cunyat,

desitjant-vos benaurança

I MOLTA FELICITAT”.

 

 

Sens dubte, una manera ben manifesta d’aplanar que, qui ha passat de la terra on nasqué a una altra (i que encara recorda la dels ancestres), se senta més acollit i entre persones de bon cor que li allisaran el camí de la vida.

Altrament, el tema del sentiment de pertinença a la terra també va en el cor i en la ment dels nous benvinguts i, en eixe seny, és u dels ponts que uneix cada membre de la parella, bé entre ells, bé amb l’entorn.

En uns altres versos en la mateixa obra de pètals de vila, l’autora exposa unes línies semblants, sota el títol “Per tu, Eva” (p. 101). Un germà crea una composició per a la seua germana, resident en Barcelona, i li diu

“Que aquest ram sigui l’albada

que il·lumini el nou camí,

cada flor ben perfumada

(…) Compartiu amb confiança

el sender que us heu traçat”.

 

Finalment, el germà li lletreja uns mots que ens porten a l’arquetip de la princesa, el qual connecta no amb el significat ancestral de filla del rei o de la dona que exerceix de cap d’Estat d’un principat, sinó de la bellesa i del valor de la persona:

“Ets PRINCESA d’aquest dia,

la meva germana gran,

i estimant-te amb simpatia

jo, seré ‘el teu bon jan’” .

 

Per consegüent, estem davant un cas més de matriarcalisme: la relació no és de pare a fill (o a filla), això és, de superior a súbdit, sinó de germà a germana, tret antropològic important en la nostra tradició rondallística i,  fins i tot, en el gai saber autòcton.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

assemblea-pagesa-6f (1)

Dones que trien i gloses eròtiques amb capellans i dones

General, ,

El 14 de febrer del 2021, en el meu mur, Maria Teresa Estarellas Roca, escrigué una cançó (treta del grup “Projecció cultural de ses nostres illes”, publicada per Conxa Forteza  Bruno la vespra) que diu així:
“Quan te veig tan sandunguera ,
no me cans de mirar-te,
al·lota, jo tenc un ble
per sa teva llumenera ”.

El DCVB indica que “sandunga” és un castellanisme i que vol dir “Gràcia, agradosia de moviments, sobretot d’una dona”.

El 18 d’abril del 2021, en el meu mur, Ricard Jové Hortoneda, amb molta espenta, posà “Una cançoneta que cantaven els companys d’Ascó” i que diu així:
“A la vora del riu, mare,
he sentit cantar un moixó,
jo em pensava que era un lloro
i era el meu festejador”.

 

El 22 d’abril del 2021, en el meu mur, Francesc Castellano Vilamu escrivia les tres cançons eròtiques de la Catalunya Nord (com ell m’indicà) que plasmarem tot seguit:
“El rector de Codalet
espera que faci fred
per molsir la majordoma
i se’n fer sopes de llet”.

És a dir, per a “Fer-se’n sopes, de llet”.

“El rector de Vilafranca ,
assentat sus d’una branca,
s’espia el forat de l’anca
com se li obre i se li tanca”.

“El rector de Maurellàs
diuen que és un porquetàs;
el van ‘trapar, a la rectoria,
que palpava sant Tomàs”.

 

El 23 d’abril del 2021, en el meu mur, Paula Burguera Garí afegí dues cançons que diuen així:
“Es rector de s’Arracó
no pot dir missa primera
perquè té més barrinera
que un gall de possessió”.

“Es rector de Sant Marçal
va fer una fantasia:
se va aixecar sa camia [= camisa]
amb sa punta des pardal”.

 

En relació amb aquesta cançó en què intervé el rector de Sant Marçal, el 26 de juliol del 2021, en el grup “Cultura mallorquina”, Joan Maiol Bisbal, que l’havia escrita igual, em féu un comentari que diu així: “Sembla que aquest rector era en Joan Binimelis, famós erudit nascut el 1538, historiador, metge i capellà. Es diu que exercia de rector a Sant Marçal. Fou denunciat sense gaire fonament per unes monges que l’acusaren de tocaments en anar-se’n a curar (recordem que també era metge). I sembla que aquest fet desembocà en vàries gloses, una d’elles, aquesta”.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

assemblea-pagesa-6f (1)

 

Sexualitat matriarcal, bona harmonia i la figura del jardiner

General, , , , ,

Una altra composició recopilada en el llibre “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, de Rosa Rovira Sancho, i en què es reflecteix la sexualitat matriarcal, és “Per la Laia i l’Òscar” (p. 96). Així, trau el bastiment i la idea de complement:

“Amb setze anys damunt l’esquena

vam fer pinya a l’institut,

vam fer un grup inseparable

(…) Compartim bones vivències

(…) en la unió hi ha la força

de tretze anys de fonaments”.

 

Més avant, plasma trets que ho corroboren i que la dona “salva” l’home:

“Tots dos feu bona parella

perfilant el complement:

quan tu fas de patidora

ell està tranquil·lament”

 

i, per tant, continua el paper maternal. A banda, l’actitud del nuvi també ho afavoreix:

“Sempre junts i bons amics!

Felicitats pel casament.

Jo us desitjo la gran joia

d’estimar-vos constantment”

 

de la mateixa manera que el jardiner fa amb les plantes, amb els arbres…

Tornant a la figura del jardiner i enllaçant-la amb l’estil de l’escriptora de Monistrol de Calders, en el poema “A la Montse i en Toni” (p. 97), en el ramell i dedicat a una parella que feia trenta anys que eren casats, indica

“Us donàreu l’un a l’altre

per anar trescant camí,

cultivant amb entusiasme

el jardí cada matí”.

 

I, com que ha donat bons resultats,

“Cada flor ha fet albada

per poder-ne fer un pomell

i gaudir de la florada:

dues roses i un clavell”,

 

o siga, dues filles i un fill.

“Dues roses que us estimen,

un clavell que encara més,

l’amor farem que brolli

mantenint-lo en progrés”.

 

Aquesta relació, com en les rondalles, empiula amb una educació matriarcal en casa i amb una formació acompanyada de bona pasta entre pares i fills i entre l’home i la dona.

Això explicaria que, en els darrers versos, l’autora pose

“Cada dia l’harmonia

sigui un goig a celebrar,

amb coratge i alegria

i afrontant cada demà”.

 

En acabant, passem a uns versos titulats “A l’Elena i en Quico” (p. 98), en la mateixa obra de la poetessa i fets per a un padrí de noces. Aquest padrí, connectant amb la tradició matriarcal, exposa el model de lligam entre els nuvis:
“Gairebé dotze anys porteu

de festeig gratificant,

i aquest SÍ que us donareu

és un pas molt important!

 

Valuós per cada dia

és trobar-se amb l’estimat”

 

 

després de la jornada de cada u.

Adduirem que el padrí els comenta amb detalls que evoquen l’educació en els Pobles matriarcalistes:

“Animeu-vos i estimeu-vos

caminant, feu-vos costat,

ajudeu-vos cada dia

en el nord que us heu traçat”.

 

 

De fet, l’adult els fa un present (ací, simbolitzat per un estel que fa de guia, com si fos el projecte en què creuen els dos nuvis):

“I aquest ram sigui l’estrella

que il·lumini el nou camí”

 

Per consegüent, els el dóna, però no els obliga, un altre tret matriarcalista.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

assemblea-pagesa-6f (1)

Sexualitat matriarcal, bona avinença i la figura del jardiner

General, , , , , ,

Continuant amb poemes del llibre “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, en què es plasma la sexualitat matriarcalista, hem triat també “Per la Gemma i en Josep Maria” (p. 82), en què el realisme, tocar els peus en terra i la fruïció dels petits detalls de la vida són presents. Així, l’escriptora posa la celebració del natalici i la de les noces d’argent:

“Avui fem una gran festa

d’alegria emocional,

enjoiada de floretes

(…) La Gemma n’ha fet cinquanta

assumint mig segle d’or,

de vivències i esperances

que bateguen dins el cor.

(…) viu la vida dolçament”.

 

A més, podem llegir que,

“Junt amb en Josep Maria

des de fa vint-i-cinc anys,

segelleu una aliança

compartint dos grans afanys”

 

I, al capdavall, Rosa Rovira Sancho afig uns versos en què copsem el matriarcalisme:

“continueu sempre endavant,

que la vida és per gaudir-la

cada hora i cada instant”.

 

Per consegüent, el fet de viure junt amb un altre no és vist com una llosa, sinó, com en moltes cançons eròtiques tradicionals i vernacles en terres catalanoparlants, com una connexió amb la terra (jovenesa i realitat).

En una composició que figura més avant, “A la Dolors i en Joan” (p. 89), la poetessa trau verbs que empiulen amb la maternitat, amb la vellesa, amb el simbolisme del jardí i amb la gratitud amb actes relatius als cinquanta anys com a casats:

“Recordant aquell gran dia

celebrant la vostra unió,

vau dir un SÍ amb alegria

(…) Vàreu fer la prometença

d’estimar-vos constantment,

de cuidar-vos l’un a l’altre

(…) celebrant les noces d’or,

amb vivències i esperances”.

 

 

Com podem veure, hi ha passatges que evoquen lo maternal (cada u, en part, fa de mare de l’altre) i amb el passat (les vivències) i amb l’esdevenidor (els espers).

De fet, en l’estrofa següent, com si l’autora parlàs amb un jardiner, diu

“Heu cuidat bé la nissaga

heu cuidat vostre jardí,

heu cuidat d’amics i amigues

compartint junts el camí”.

 

 

Tot seguit, captem l’agraïment al matrimoni

“Jo, us vull donar les gràcies

per tenir un gran interès,

per fer-me sentir estimada

com una germana més”

 

i, finalment, l’escriptora de Monistrol de Calders addueix

“que l’amor de cada albada

us acaroni per molts anys”.

 

Un altre poema en què apareixen trets matriarcals, i en el mateix ramell, és “Doneu-vos la mà” (p. 91), escrit per a una parella que es casa:

“Doneu-vos la mà per fer la promesa

d’unir-vos per sempre en dolç casament,

uniu vostres veus, curulls de fermesa

i junts pregoneu un SÍ consistent”.

 

En acabant, accedim a una estança en què es pot llegir “unió”, “connectant cors” i “enllaçant vostres mans”. Així, l’empelt, més aïna, és en lligam amb lo matriarcal: el cor.

No debades, en l’estrofa vinent, comenta

“Doneu-vos la mà i no tingueu pressa

compartiu el camí, anant de costat,

i ompliu el sender d’allò que interessa

d’afecte, tendror i amor encisat”,

 

mots que tenen molt a veure amb la sexualitat en els Pobles matriarcals: per exemple, compartir (la via) i la tendror.

A més, això es consolida en agregar 

“gaudint cada dia, vivint el present,

enllumeneu fort el vostre conviure

com dos estrelles brillant constantment”

 

i en què cap de les dues tracta de fer ombra a l’altra, ni, com ara, de relegar-la, un fet de què ens han reportat en relació amb dones catalanoparlants nascudes abans de 1920.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

 

assemblea-pagesa-6f (1)