La literatura matriarcal en poemes de Dolors Monserdà i Vidal (1845-1919).
Prosseguint amb la literatura matriarcal, hem recorregut a poemes de Dolors Monserdà i Vidal (1845-1919), en què capim temes, com ara, la maternitat, la relació mare-fill o, encara que siga en menor grau (però en la lletra), el sentiment de pertinença a la terra, per exemple, en l’obra “Poesies catalanes”, publicada en Barcelona en 1888 amb el pseudònim Dolors Monserdà de Macià.
En aquest llibre, ho reflecteix en la composició “A Déu” (https://ca.wikisource.org/wiki/Poesies_catalanes_(Monserd%C3%A0)/A_Deu), a què accedírem en “Viquitexts” (com també ho faran les entrades següents en nexe amb l’esmentada autora), en què hi ha versos que evoquen la cultura colla (d’Amèrica del Sud), quan el déu Sol envia els raigs a la Pachamama (la Mare Terra):
“De la pols del no-res, Vós me formàreu
i, en la matèria de mon cos, posàreu
un cor, un esperit”.
Un poc després, la poetessa connecta amb lo tel·lúric:
“Tot lo que sento en mi, quant me rodeja,
tot quant ma vida alenta i hermoseja,
ho dec a vostre amor;
deixeu-me, doncs, que la primera segada
que he fet al cor, la posi enamorada
a vostres peus, Senyor”.
Aquests versos es poden llegir com que la part activa i la passiva van unides, així com ho fan l’home i la dona o bé la mare i el fill.
Un altre poema de la mateixa corda, però relatiu a la maternitat i a l’empelt entre la mare (fins i tot, com a educadora) i els xiquets, és “La Nit de Reis” (https://ca.wikisource.org/wiki/Poesies_catalanes_(Monserd%C3%A0)/La_nit_de_Reys), en aquesta web. Així, una dona pobra, que fa més hores que un rellotge i forta, es prepara per a la Nit de Reis:
“La Nit de Reis n’és vinguda
i sembla que amb més afany,
treballa la pobra mare
tot mirant-se el seu infant:
‘-Mareta’, li diu la nina,
‘fiqueu-me al llit, que és prou tard
i tinc por vindran los Reis
i encara no hi hauré anat’.
‘-¡Qui sap si vindran, filleta!
Lo nostre pis, ¡és tan alt!’.
‘-Prou, com que baixen del cel,
ja els hi ve bé de passar!
I, a fe, mare, que els espero
amb gran desig aquest any.
¡Vull que em portin una nina
com aquella que hi ha baix!’.
‘-Les nines son per les nenes
que ja res falta els hi fa;
tu, fill meu, que estàs descalça,
los hi tens que demanar
que et portin sabates noves’.
‘-¡Ai, mare: no em feu plorar!
Ja n’estic aconhortada
de caminar a peu descalç,
de portar robeta vella,
de morir-me treballant;
però que em duguen la nina,
que jo sempre he demanat!’”.
Per tant, la filla, com molts xiquets, té un propòsit i, encara que la mare va per un altre camí i empiula amb la nina, al capdavall, cedirà a l’objectiu de la nena i aniran per la mateixa via, entre d’altres coses, perquè la dona permet que li expresse el seu sentiment i el seu punt de vista:
“Des de l’any que van portar-la,
a la nena, que està baix,
jo hi he pensat cada dia,
jo, de nit, l’he somiat.
‘-¡Ai, mare, i que n’és, d’hermosa!
¡i que bonica que va!
Té una careta tan fina,
(…) ¡Jo en vull una com aquella,
que tot l’any l’he demanat!
Puix, si demà, quan me llevi,
la nina no haig de trobar,
com que, de nit, la somnio,
la toco i la duc a braç,
pregaré a Déu que, al dormir-me,
mai més torne a despertar!
(…) ‘-Ves-te’n al llit, amor meva’,
li digué amb febrós afany,
‘- Ves, mes, a Déu, no demanis
que no et vulla despertar,
que la nina que tu esperes,
com la desitges, tindràs’”.
Això explica que, després, Dolors Monserdà indique que,
“Quan tot just lo dia apunta,
ja la nena s’ha llevat;
plora i riu i salta i brinca (…).
Li han portada aquella nina
que ella tant ha demanat”.
I, més encara: la nineta s’ajusta a com volia la xiqueta: boqueta, dentetes, vestidet, mitges, barret, guants…
Finalment, l’escriptora reflecteix que la mare ha fet costat la nina.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
