En el llibre “Recull de contes i rondalles eivissenques”, de Maria Cardona i publicat per J. J. de Olañeta Editor, en el 2006, hi ha una rondalla en què dues dones actuen amb molta espenta, amb força i, fins i tot, amb reflexos i molt obertes: “Conte des patró mallorquí”. Així, podem llegir[1] que “hi havia un patró mallorquí d’una balandra[2]que feia viatges de carbó, carrasca, garroves… en fi, de tot. Un dia (…) va dir a sa dona:
-Vés, digues as sabater que em faci unes sabates immediatament, que em fan falta.
Sa dona hi va anar” (p. 71).
Molt prompte, el sabater li diu que “sí que estan fetes, però segueu.
-No, que tenc pressa. Quant valen?
-Si ho trobeu bé no valen res. Ja vendré a cobrar quan s’home sigui de viatge.
-Ja està bé –digué ella anant-se’n” (p. 71).
I, per tant, apleguen a un acord immediat, dues persones ràpides: el sabater i la dona del patró. Quan la dona torna a casa, el marit li diu:
“-Per la missa sagrada! I en aquest preu, per què no vas ben calçada? Vés i fes-te’n unes per dur continu i unes més guapes per passeig.
Ella se n’hi va anar i en seguida aquell sabater les hi va tenir fetes amb so mateix tracte de cobrar-les quan s’home fos de viatge. Quan va tornar a ca seua[3] s’home la va enviar a cas sastre perque li fes un traje des més guapos. I això va fer” (p. 72).
Tot seguit, en aplegar ella a casa, l’home li dirà que podria ella demanar al sastre que li fes un vestit de seda. I, no sols en pocs dies ja tenia eixe vestit nou, sinó que, a més, “en un parell de dies ja tenien es barco carregat, es feren banda fora des port i es posaren en roda per en paréixer-los partir..” (p. 72).
I, en el vaixell, també embarcaran el sabater i el sastre. I, a banda, molt prompte, la dona, amb reflexos, tria una opció per a fer més pla el camí: “En aquella casa tenien una canastrassa molt grossa que, de voltes, se l’enduien de viatge per dur coses. (…) La posaren i sa dona va dir as sabater i as sastre que es posassin dins sa canastra, es posassin i no diguessin res, i així ho feren” (p. 73).
I la dona molt prompte fa pasta amb la dona del sabater (p. 73), qui, per mitjà d’un comentari que fa el sastre al sabater, es plasma el matriarcalisme, ja que la dona del sabater, era qui triava i no el seu marit.
Immediatament, “arribà sa dona i sa des sastre:
-Mira, saps què pots fer? Tu i sa des sabater, que t’acompanyarà, vés i compra uns parells d’ous i vi i coses per poder fer una gran vidassa.
Ses dos se n’hi anaren” (p. 73).
Un poc després, és quan apareix la força de les dues dones, quan el patró els diu “MIrau, vosaltres sereu es mariners i fareu lo que jo vos digui, si dic arriau feis així i quan digui hissau feis així altre.
Elles anaren i prengueren sa corda de sa canastra que pesava molt. Ell amb so mànec feia girar sa cadira” (p. 74). I, al moment, en un passatge, el patró els pregunta “Que m’heu entès?
-Si –contestaren elles” (p. 74).
Un poc després, cau la canastra i salten el sastre i el sabater, ells se’n van i les autoritats els detenen i tot. Ells dos la tenen jurada a les seues dones. En canvi, les seues dones fugiren sense parar-se en palles (p. 74). Dones fortes, que trien i que actuen amb molta agilitat.
Agraesc la col·laboració de les persones que em fan costat en el treball sobre el matriarcalisme i la de les que ho fan dia rere dia.
Notes: [1] Farem lleugeres adaptacions respecte del original.
[2] En el DCVB, figura com “Barca d’un sol pal, aparellat amb una vela de pallebot, que se diu major, i un o més flocs”.
[3] Literalment.
