Escrits en relació amb la típica foto de la parella catalanoparlant: “La dreta de la dona agafa a l’home. Queda lliure la força i la intuïció”.

Prosseguint amb aquests comentaris relatius a la foto típica de la parella catalanoparlant, el 16 de desembre del 2023 en posí una en el meu mur, la qual havia sigut publicada el 16 de desembre del 2020 i enviada per Vicent Pla. Això permeté tornar a plasmar les paraules de la primera publicació esmentada:

“Un comentari d’un amic meu (per a nosaltres, Josep), molt coneixedor de la cultura colla (matriarcal), en veure, hui, aquesta foto:

‘La dreta de l’home sempre queda lliure. La dreta de la dona agafa a l’home. Queda lliure força i intuïció’.

Estic d’acord amb el punt de vista de Josep: la força (la mà dreta); la intuïció (la mà esquerra). Amb la diferència que preval la mà de la dona sobre l’home però el té present (la seua mà dreta roman sobre l’home).

¿Què opineu? Gràcies”.

En nexe amb la foto i amb el text, el 16 de desembre del 2023 i posteriorment ens plasmaren aquests comentaris: “De sempre, havia sentit dir que l’home, si anava a la dreta, tenia el braç dret lliure, per saludar, fins i tot, amb el barret. Pel mateix motiu, els anglesos circulaven per l’esquerra: per poder saludar correctament al que venia de cara i en direcció contrària” (Ernest Perera Folch). En escriure-li, el mateix dia, sobre el costum valencià d’eixir una parella de casa i, quan són en el carrer, la dona agafar l’home amb el braç dret (encara que ell salude, fins i tot, somrient, amb el braç de la dreta) i que això era un altre tret matriarcalista, Ernest Perera Folch ens afegí “Jo, als únics indrets on he vist cultura matriarcal, és al País Basc i a Galícia”.

Tot seguit, li exposàrem “Que siga més fàcil de veure-la en majors camps, al meu coneixement, té un motiu de pes: la immigració de gent procedent de terres de cultura castellana no hi ha sigut tan important com en Catalunya. Ara bé, moltes de les respostes, dels escrits que m’han enviat i, sobretot, dels punts en comú entre les rondalles tradicionals catalanes, valencianes, balears, etc. en llengua catalana i lo que et comenten (per escrit o bé de paraula), reflecteix que la nostra cultura és matriarcalista”.

Aleshores, la resposta d’Ernest Perera Folch fou “Si, dels estudis de recerca, treus que sempre hi ha hagut una societat matriarcal, doncs, deu ser així.

Jo procuro parlar només de lo que he viscut i dels fets que m’han transmès, directament, altres, viscuts per ells. A la meva vida, he vist dones sotmeses de manera, a vegades, inhumana, a la voluntat dels homes, amb la complicitat de l’Església Catòlica i d’altres religions.

Crec que hi ha, a Mongòlia, unes tribus en què les dones són les que es queden a la casa familiar: tenen fills, els cuiden i l’home és un mascle que no té cap valor i es queda a la casa o el fan fora i n’agafen un altre.

Crec que, si continuen en l’actual tendència social, s’arribarà a aquesta forma d’estructura familiar. L’home és necessari per aportar semen, ja no és valorat per la seva força; la dona té la mateixa intel·ligència que l’home i, a la societat tecnològica, en res és imprescindible el mascle.

Llavors, veig un futur social molt incert i fotut pels homes”.

Unes altres paraules que ens posaren, respecte a aquesta foto del 16 de desembre del 2020 (però tres anys després), foren “Em sembla PERFECTE!” (Antoni Sàbat Aguilera), “No ho havia pensat” (Lourdes Boïgues), “Jugaven amb l’estatura. La meva àvia era molt alta i, a les fotos de retratista, la feien seure a ella” (Santi Guiot Chacón), “Jo m’agafo al braç del meu home, l’esquerre (o sigui, el meu braç dret al seu esquerre)” (Montserrat Cortadella), “Més bé, ella està dreta en posició dominant; ell, assentat, submís. Ella mira la càmera amb decisió; ell no mira, està encantat.

Ell porta un puro a la mà, com a senyalització de mascle; ella, un palmito de dona.

Van mudats de diumenge.

En les imatges de l’època que he pogut veure, elles solen assentar-se; i ells, darrere i ben drets i dominants… Clar, que això va per zones geogràfiques.

Pense que és una foto matriarcal” (Jesus Octubre Groc), “També dependrà de si som dretanes o esquerranes” (Lourdes Boïgues). En nexe amb aquest darrer comentari, el 17 de desembre del 2023 responguérem, com ara, que, “Després de la guerra (1936-1939), a vegades, la tendència s’inverteix clarament com també s’introdueix el color blanc en el vestit de la dona.

(…) Quant a drets i esquerrans, nou de cada deu persones són dretes.

Cal pensar que, per exemple, 1) en el Regne de València, en el segle XVI, l’Església ja tractà d’introduir el castellà en l’escolarització (escassa), 2) que, en la Catalunya del segle XVIII, la gran majoria dels bisbes foren castellanoparlants (recordem que, arran del Concili de Trento, 1545-1563, el rei podia anomenar-los), 3) que el model obligatori d’instrucció primària que es volgué escampar, en eixe segle (i, després), fou el castellà (com ara, en temps del rei Carles III), 4) que la ‘Ley de Instrucción Pública’, de 1857, feu obligatori l’ensenyament públic del castellà i no permetia el de les altres llengües que es parlaven en l’Estat espanyol, 5) que aquesta llei durà fins a 1970 (quan s’aprovà la de l’EGB).

Per tant, presentar el tema com si la presència de la cultura matxista (en anglés, empren la paraula ‘machismo’) fos pròpia de totes les cultures d’Espanya i com si la Il·lustració hagués sigut un moviment d’alliberament de la dona i de la societat, és com tractar de fer-nos creure (i assimilar) que tota la vida ha sigut així i que fou una cosa fruit d’una ‘evolució’ i ‘natural’”.

Més avant, tocant un escrit que havíem redactat la vespra i en què havíem tractat un poc sobre les cultures matriarcalistes (com ara, la catalana i la colla), Tonet Sala Castells ens escrigué unes paraules que considerem adients per a aquest tema: “Hui en dia ens volen inculcar el feminisme, que no té res a veure amb el matriarcat que vaig conèixer a la llar familiar, a on vaig créixer. La meua mare, EPD, va ésser una bona matriarca. Li deia, al meu pare: ‘Avant, Tonet, que és hora d’anar a treballar’.

El meu pare deia ‘Ja val, dona, ja val!!’.

I moltes més coses.

En canvi, la meua germana, fins al dia de hui, mai ha sigut matriarcal: de gran, dona suport al feminisme. El feminisme forma part de la globalització i no hi estic d’acord!!”. Afegirem que, en el moment d’exposar aquestes paraules, Tonet Sala Castells havia emigrat des de Catalunya al Brasil, on ja residia des de feia un temps i no precisament arran d’un viatge de turisme. 

A banda d’aquests escrits, un poc després de posar una foto el 31 de desembre del 2020, l’antropòleg Francesc Vallcaneras Jaume, el mateix dia ens plasmà “Increïble. A Mallorca, també. El fet, sortia d’ells o era cosa dels fotògrafs? També és freqüent veure l’home assegut i la dona dreta.

Tot un cas antropològic”. La nostra resposta fou “No soc un estudiós del camp de la fotografia. És variable, però sí que puc dir que, com més antigues són les fotos, més vegades apareix la dona en la banda dreta, mirant frontalment la foto.

Sobretot, si estan fetes abans de 1930”. 

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.

Nota: La foto que ací posem, i de què hem escrit, ens l’envià Vicent Pla. Agraesc la seua generositat.

Tot seguit, exposem una taula sobre fotos de parelles catalanoparlants fetes abans de 1930. Un camí senzill per a trobar-les és escriure “mirant frontalment” en Facebook.