Arxiu d'etiquetes: música eròtica

Música matriarcal en la vida quotidiana

 

El 5 de maig del 2021, en el grup “Dialectes”, Joan E. Gomar em comentà que “La cantava el meu iaio, quan anava en el carro (en la Pobla del Duc):

‘L’orinal de casa rica

és un moble divertit,

veu les dones en camisa,

quan es giten en lo llit’.

 

Sempre m’he preguntat per què la música coincideix amb un himne de la marina nord-americana (…) https://www.youtube.com/watch?v=SwS6OkgUXKE.

Un poc després de llegir aquest comentari, passí a escoltar el vídeo i, com li escriguí, al moment, “Hi ha passatges que sonen igual, però, en la cançó, n’hi ha, de diferents. En el vídeo que hi ha en un enllaç (el de l’Hostal Víctor Oliana), es pot escoltar una versió de l’Alt Urgell”.  Aquest és el vídeo de l’hostal: https://www.youtube.com/watch?v=jGqASRCMjfg.

El 5 de maig del 2021, després d’haver llegit la versió del iaio de Joan E. Gomar, ho comentí a ma mare, com també li diguí que havia sigut una cançó cantada per les tropes en la batalla de l’Ebre (cosa que, a ella, li representava una novetat com, igualment, a una tia meua, el pare de la qual havia pres part, en la banda republicana, durant aquesta batalla).  Ma tia desconeixia aquesta cançó, li la cantí i li agradava.

Ma mare (nascuda en 1943), a més, estava d’acord amb mi en què, en aquesta cançó, es fa una mena de xicotet detall a una part més de la vida quotidiana, en aquest cas, a l’orinal. Igualment, també compartia que la versió de l’avi de Joan E. Gomar és eròtica. Finalment, em digué que, abans, com que no hi havia televisió ni altres formes d’entreteniments que ara considerem moderns (com ara, la televisió), es recorria molt a la música com un element més en la relació social amb els altres i que, a banda, la música d’aquest tipus i la que podríem dir irònica, eren comunes, molt habituals.

Tornant al comentari de Joan E. Gomar, quant a la versió del seu avi, plasmà que, “Més o menys continuava amb una de les versions que has dit, però no ho sé exactament. T’escric parlant de records de fa 60 anys:

‘L’orinal, l’orinal,

l’estimem per lo que val,

perquè li diuen Don Pedro,

des del temps d’antiguitat’”.

 

Entre eixes cançons, n’hi ha una que sí que s’ajusta al tema del matriarcalisme, facilitada per Francesc Castellano Vilamu, el 3 de maig del 2021, quan la plasmà en el meu mur,  i que, malgrat que la primera part està en castellà i la segona en català, Francesc Castellano escrivia així, en relació amb la cançó de “L’orinal”: “Em sona, molt perdut pel magatzem de la memòria, haver escoltat alguna estrofa fa molts, molts anys, però no en sé res més.

Però, vés per on, m’ha fet recordar una altra que m’havia cantat la meva mare que deia (la cançó és bilingüe):

Guillermo Tell,

hombre formal,

a los cosacos

dio libertad.

Y, los cosacos,

agradecidos,

le regalaron un orinal.

Un orinal, un orinal,

tot ple de merda,

tot ple de merda,

un orinal, un orinal,

tot ple de merda,

merda fins dalt’”.

 

I, un poc després, Rosa Garcia i Clotet li comentava “Francesc Castellano. Sí, me l’has fet recordar. La cantàvem el grup, quan anàvem d’excursió”.

També en relació amb la cançó de “L’orinal”, el 3 de maig del 2021, Eudald Orri escrigué en el meu mur:  “Em sonen les dues versions [de la cançó de “L’orinal”]. Ja fa més de 60 anys, el meu pare i un oncle la tarejaven. Tots dos varen ésser a la batalla de l’Ebre, junt amb les Brigades Internacionals”.  

Agraesc la col·laboració de les persones ací esmentades.

 

“Sexe i cultura a Mallorca: El Cançoner, la narrativa oral i el teatre” (Gabriel Janer Manila, 2019)

 

Enmig d’un ambient amb prou de puritanisme castellanitzador, de doble moral, de pensament políticament correcte i, per descomptat, de culte a la Il·lustració del segle XVIII però no d’interés per la memòria col·lectiva o, com ara, per la saviesa rural, hi ha persones que, no solament no rebutgen el respecte als altres, ni la germanor, ni les arrels matriarcals dels seus pares, sinó que tampoc no ho fan de les dels seus avantpassats, ni de lo vinculat a les poblacions catalanoparlants, ni a Pobles igualment matriarcals. 

En aquest sentit, hi ha, per exemple, aquest llibre, “Sexe i cultura a Mallorca: El  Cançoner, la narrativa oral i el teatre”, de Gabriel Janer Manila i publicat per la Institució Francesc de Borja Moll, en el 2019, en què lluny d’aquests actes d’abraçar la cultura castellana com a símbol d’universalitat, de modernitat, de ser més culte que el veí, de ser disciplinat, de no estar en l’obscurantisme,…  però que comporta un estil de vida més brusc, rude i de menyspreu cap a lo que no vaja en línia amb el cap de colla del partit polític de torn (siga del signe que siga), i, òbviament, cap a la dona (el famós “La maté porque era mía”, tan castellà), es plasma bona part de la realitat cultural de signe matriarcal de les Illes Balears, però sense desentendre-se’n, ni criticant-la, per exemple, amb la intenció de rebre més vots o, com ara, de tenir més seguidors en Facebook.

I és possible perquè moltes persones estem a favor d’aquesta part de la nostra memòria col·lectiva, però no puntualment, sinó dia rere dia.

 

 

 

 

 

Cap ací, cap allà, marxa Felícia

 

Aquesta cançó eròtica valenciana em fou facilitada per José V. Sanchis Pastor el 16 de setembre del 2020 a través d’un missatge:

 

“Cap ací, cap allà,

marxa Felícia,

espolsant-se les puces

a la pallissa.

Xiqueta, si te’n vols vindre

a l’oliverar de ma ‘uelo’,

a dos quinzets la barcella,

d’olivetes ‘del Cuquello’.

Arromanga’t, Marieta,

més amunt del melic

i voràs quina tecla

tocarem esta nit”.

 

 

Nota: En valencià genuí, no emprem el castellanisme abuelo ni derivats, perquè es tracta d’una paraula inadmissible, i sí, com ara, la forma avi, que no correspon al mot afectiu iaio. Quan farem ús del castellà, ja direm abuelo.

 

“Sexe i cultura a Mallorca. El cançoner” (de Gabriel Janer Manila)

 

Un llibre realment interessant i a què he accedit hui, en què hi ha molta de la música eròtica de les Illes Balears, a partir d’una recopilació feta, principalment, en temps de la dictadura franquista, per Gabriel Janer Manila (Algaida, Illes Balears, 1940).

Un signe més del gust que tenim, moltíssimes persones que parlem valencià (i, entre les dones, un muntó, a partir de preguntes fetes en Facebook i per altres canals d’Internet),  i, com em deia, ahir, l’artista Carme Jorques, d’eixa “tendència a ‘gaudir de la vida’,  a tractar obertament  el tema del sexe o del cos” i del nostre sentiment de ser fills de la Terra Mare, a més de ser-ho de la mare biològica.

El publicà Editorial Moll, en 1979, i té una introducció interessant redactada per Aurèlia Capmany. 

Té unes 190 pàgines i es pot comprar per Internet. 

 

 

Filomena

 

Ací tenim una cançó popular eròtica en valencià facilitada per Miquel Miquel, a través d’un missatge del 31 de juliol del 2020.

 

 

Filomena

Hi ha un refrany que diu així:

Filomena, Filomena!!

Que, de porc i de senyor,

se n’ha de venir de mena.

Filomena, Filomena!![1]

 

Allà baix, als astilleros[2],

Filomena se’n va anar

amb un jove barquillero[3]

que l’ensenyés a remar.

Quan va ser al mig de l’aigua,

Li van venir tremolins,

en veure com aquell home, ui!

la ficava tan endins.

 

Hi ha un refrany…

 

Tal com diu Filomena

del descans dominical,

encara que les portes tanquin,

a ella, no li fa cap mal.

Doncs al pis on ella habita,

a sota, hi ha un adroguer[4]

que li dona per darrere

tot el que ha de menester.

 

Hi ha un refrany…

 

La Maria carnissera,

que viu al carrer del Call[5],

va dient molt riallera

que ella ven el millor tall.

Té unes cuixes que enamoren,

d’aquelles que fan desig,

però el que té millor encara

és el tall rodó del mig.

 

Hi ha un refrany…

 

Una noia boniqueta,

que sopava a cal Trempat,

demanà un plat de sardines

i també dos ous ferrats.

Amb aquell tip de sardines

satisfeta n’ha quedat:

la sardina la té dintre,

però els ous no li han passat.

 

Hi ha un refrany…

 

La Pepeta verdulaire

diu que té un judici oral

per tirar-li una patata

al cap d’un municipal.

L’advocat que la defensa

creu tenir-ho tot perdut,

perquè això de la patata

és un assuntu[6] molt pelut.

 

Hi ha un refrany…

 

I aquests pobres músics

que escolteu amb atenció,

quan acaba l’espectacle,

també fan festa major.

I, si hi ha alguna Filomena

entre el públic assistent,

que passe per camerinos[7]…,

a tocar algun instrument [8].

 

Hi ha un refrany…

 

 

Notes: [1] Aquesta estrofa és la tornada.

[2] Aquesta paraula en castellà, en valencià, es correspon a drassanes, i són els llocs on es construeixen les embarcacions.

[3] Aquesta paraula, ací, en castellà, es pot traduir per neuler, és a dir, l’home que fa o ven neules. Una neula, com llegim en el DCVB, entre altres coses, és un “Full de pasta prima de farina, generalment barrejada amb sucre i alguna essència, caragolat formant com un canó”.

[4] Venedor d’espècies , de drogues i de comestibles.

[5] El carrer del Call està en l’actual barri gòtic de la Ciutat de Barcelona, que, abans, on abans es trobava el barri jueu de la ciutat.

[6] Castellanisme inadmissible procedent del castellà asunto, equivalent, en valencià, per exemple, a afer.

[7] La paraula camerino, procedent de l’italià, és la cambreta destinada a vestir-s’hi i desvestir-s’hi un actor o una actriu, una dansarina, etc.

[8] El mot instrument, ací, té un significat eròtic: el penis.

 

La mare fa arròs en ceba

 

El 27 de juny del 2020, en el grup de Facebook “Valencians per la independència”, Eva Gonzalbez Gregori, respongué així a unes fotos que jo havia penjat, en relació amb el llibre “Antologia eròtica. Balls, cobles i cançons”, d’Aureli Puig Escoí:

“La mare fa arròs en ceba,

el pare diu que no en vol,

agarra, la tira en terra

i li pega tot lo que vol”.

 

Nota: Eva Gonzalbez comentà que es pot substituir la paraula “mare” per “uela”.  Afegirem que, en el vocabulari eròtic, la paraula arròs vol dir prostitució.

Hem escrit la pronúncia popular “en” de la preposició “amb”.

Igualment, hem afegit la partitura, feta per Eva Gonzalbez, una dona amb molta espenta.

 

 

 

 

 

 

By the light of the silvery moon // Sota la llum de la lluna platejada

By the light of the silvery moon

American folk song / Cançó popular nord-americana

 

Place, park; scene, dark.

Silvery moon is shining through the trees.

Cast, two: me, you.

Sound of kisses floating on the breeze.

Act one, begun.

Dialog, “Where would like to spoon?”.

My cue, with you,

underneath the silvery moon.

Lloc, parc; paisatge, fosc,…

la lluna platejada brilla entre els arbres.

Motle, dos: jo, tu,

el so de besos que suren en l’airina.

Acte primer,… començat.

Diàleg: “¿On preferiries la cullerada?”.

El meu senyal,… amb tu,

sota la lluna platejada.

 

By the light of the silvery moon

I want to spoon

to my honey, I’ll croon love’s tune.

Honey moon, keep on shinning in June,

your silvery beams will bring love’s dreams.

We’ll be cudding soon

by the silvery moon.

Sota la llum de la lluna platejada

vull una cullerada

de la seua mel i cantussejaré una melodia al meu amor.

Lluna de mel,… continua brillant en juny,

els teus raigs platejats portaran somnis d’amor.

Ens abraçarem prompte

sota la lluna platejada.

 

Act two, scene new,

roses blooming all around the place.

Cast three: you, me.

Preacher with a solemn looking face.

Acte segon, escena nova.

Roses florint per tot el lloc.

Acte tercer: tu, jo

El pastor, amb una mirada solemne en la cara.

 

Choir sings, bells rings.

Preacher says, “You are wed for evermore.”

Choir sings, bell rings.

Preacher says, “You are wed for evermore.”

Act two, all through.

Every night the same encore.

El cor canta, toquen les campanes.

El pastor diu: “Esteu casats per sempre més”.

Acte segon, tot.

Cada nit el mateix bis.

 

Chorus: By the light of the silvery moon…

Tornada: Sota la llum de la lluna platejada…

 

Nota: Esta cançó es pot escoltar amb nombroses entrades d’Internet. N’he triat una que va acompanyada de la lletra:  https://www.youtube.com/watch?v=LFgz7_Wzv6g. N’hi ha una, d’una pel·lícula: https://www.youtube.com/watch?v=td7lCCO9aaQ.

Finalment, hui, 24 de desembre del 2015, vos desitge Bon Nadal i Venturós Any Nou.

 

Buffalo gals // Xiques de Buffalo

Buffalo gals

American folk song / Cançó popular nord-americana

 

Buffalo gals, won’t you come out tonight?,

come out tonight?, come out tonight?

Buffalo gals, won’t you come out tonight?

and dance by the light of the moon.

Xiques de Buffalo, ¿no eixiu esta nit?,

¿no eixiu esta nit?, ¿no eixiu esta nit?

Xiques de Buffalo, ¿no eixiu esta nit

a ballar tots sota la llum de la lluna?

 

As I was walking down the street,

down the street, down the street,

a pretty little gal I chanced to meet…

Oh!, she was fair to view.

Mentres passejava  carrer avall,

carrer avall, carrer avall,

tinguí la sort de conèixer a una joveneta ben guapa…

Ostres!, ¡mira que estava guapa!

 

Chorus: Buffalo gals…

Tornada: Xiques de Buffalo…

 

She was the prettiest gal I’ve seen in my life,

in my life, in my life,

and I wished to the Lord she’d be my wife:

then we would part no more.

Era la xicona més guapa que mai havia vist en ma vida,

en ma vida, en ma vida,

i li vaig prometre al Senyor que ella seria la meua dona

i que no ens separaríem mai.

 

Chorus: Buffalo gals…

Tornada: Xiques de Buffalo…

 

Oh!, yes, dear boy, I’m coming out tonight,

coming out tonight, coming out tonight.

Oh!, yes, dear boy, I’m coming out tonight

and we’ll dance by the light of the moon.

Oh!, sí, amic meu, eixiré esta nit,

eixiré esta nit, eixiré esta nit.

Oh!, sí, amic meu, eixiré esta nit

i ballarem sota la llum de la lluna.

 

Chorus: Buffalo gals…

Tornada: Xiques de Buffalo…

 

I danced with that gal with a hole in her stocking

and her heel kept a-rockin’ and her toe kept a-knockin’.

I danced with that gal with a hole in her stocking

and we danced by the light of the moon.

Vaig ballar amb esta xicona, qui tenia un forat en la calça,

que es movia amb el taló i que colpejava amb el dit del peu.

Vaig ballar amb esta xicona, qui tenia un forat en la calça,

i ballàrem sota la llum de la lluna.

 

Chorus: Buffalo gals…

Tornada: Xiques de Buffalo…

 

Font: La lletra i la música d’origen estan en http://www.balladofamerica.com/music/indexes/songs/buffalogal/. He fet alguns canvis lleugers per a la correcció i per a facilitar la lectura.

Jota de Xàtiva // Dancing of Xàtiva

Jota de Xàtiva

Dansa popular valenciana / Valencian folk dancing

 

Dos alcaldes es barallen, (2)

per un hortet que tinc jo,

per a fer xalets de luxe

i plantar un camp de golf.

Two majors are arguing with them, (2)

over a little floodplain of me,

for building luxury detached houses

and to plant me a golf field.

 

Tranquil·leta, filleta,

no em picarà el pollastret

que la terreta dels iaios

no la vendré a un foraster.

Be calm, my daughter,

the little chicken won’t be conned me:

I won’t sell the floodplain

of my grandparents to a stranger.

 

Ma mare m’envia a escola, (2)

per a aprendre valencià;

i ara que ja sé parlar-lo,

ningú me’l deixa parlar.

My mother sends me to the school, (2)

to learn Valencian;

and now, I already can speak it…

but nobody allows me to speak it.

 

La de la panxa pela(d)a

ja no la vorem més.

S’ha fet nóvio a Mallorca

i parlen per Internet.

We never again won’t see

the woman of the bald belly.

She has a boyfriend in Majorca

and they can speak by the Internet.

 

L’ofici de canta(d)or: (2)

passar gana i tindre set.

Apague el mòbil, senyora,

i destape’m el vinet.

The job of singer: (2)

to be hungry and to be thirsty.

Put the mobile phone out, madam,

and uncork me the wine.

 

A ton pare l’han vist

en el barranc de l’assut

amb les cames obertes

i pelant un tramús. 

Some people have seen your father

in the ravine of the weir

with his legs, opened,

and peeling a lupin.

 

 

Font: Ací teniu els enllaços per a la lletra i la música. La canta Pep Botifarra. http://www.letrasyletras.com/cancion/532105/pep-gimeno-botifarra_jota-de-xativa.html. I ací, la música: https://www.youtube.com/watch?v=fMU2S05zbOI.

I també la podem sentir amb l’enllaç https://www.youtube.com/watch?v=p-mZ_7ZCf7k(Grup de Danses “La Baronia”, Planes)

Dotze i u (jota) // Twelve and one (dancing)

 

Dotze i u

Jota valenciana / Valencian dancing

 

Tinc una gràcia molt bona, (2)

la que m’ha donat Sant Pere.

Quan veig a una xica guapa,

me se’n van els ulls darrere.

Tinc una gràcia molt bona.

I have a very interesting grace, (2)

thanks to Saint Peter, who gave me it.

When I see a pretty woman,

I set my sight on her…

I have a very interesting grace.

 

Senyoreta del Campello, (2)

si voleu matar als lladres,

poseu aigua a la serena

i fullets de baladre.

Senyoreta del Campello.

Madam from el Campello, (2)

if you want to die the thieves,

put water at the night dew

and rosebay leaves.

Madam from el Campello.

 

Quan passe pel teu carrer, (2)

sempre vaig mirant a terra

p’a que ton pare no diga

que vaig a formar-li guerra.

Quan passe pel teu carrer.

When I walk along your road, (2)

I always face the ground

so that your father doesn’t say

that I am at war with him.

When I walk along your road.

 

Devall [Davall] d’una bresquillera, (2)

em digueres que em volies.

Des d’entonces aquell arbre

fa més dolces les brequilles.

Devall [Davall] d’una bresquillera.

Under a peach tree, (2)

you told me you loved me.

From then on that tree

gives sweeter the peaches.

Under a peach tree.

 

 

Font: Aquesta cançó, cantada per Pep Botifarra, l’he treta d’http://www.letrasyletras.com/cancion/532108/pep-gimeno-botifarra_dotze-i-u.html (lletra) i d’https://www.youtube.com/watch?v=4jacDLr1bHE (música).

 

Nota: Podríem substituir perfectament el terme entonces (paraula castellana i, a més, castellanisme innecessari i incorrecte) per la forma llavors (o oberta), la qual permetria un ajust mètric sense alterar el vers en què apareix.