Arxiu d'etiquetes: humor eròtic

“Senyora! Quin parrús més gran que té!” (contarella)

 

El 19 d’agost del 2020, en la mateixa entrada del meu mur on Empar P. Solbes havia escrit una cançó popular eròtica en valencià, Jose V. Sanchis Pastor plasma dues contarelles.  Una contarella, com podem llegir en el “Diccionari Català-Valencià-Balear”, és una “Contada, narració (de fets reals imaginats)”, en aquest cas, com comenta ell, en un escrit, “Són contarelles dels meus avis”. La primera d’aquestes contarelles diu així:

“Senyora! Quin parrús més gran que té!

I, la dona, mut…

Senyora! Quin parrús més gran que té!

Diu: ‘Ja ho sé que el tinc gran.

No fa falta que m’ho repetixca!’

‘No , si jo no ho repetixc:

és el ressò que té!”.

Unfla, unfla, unfla el baló…, que l’unfle ta tia que té bon bragó

 

Unfla, unfla, unfla el baló…., que l’unfle ta tia que té bon bragó

Cançó popular eròtica valenciana

 

“Si em case ‘en’ una alta,

pareix [1] un gegant:

no tindré prou tela

per fer un ‘devantal’

i, si no li’l fas,

¿què diran de mi?,

per això, no em case

i em quede fadrí.

 

Si em case ‘en’ una baixeta,

pareix un ‘patet’:

aniré a besar-la

i pegarà un botet,

i, si no la bese,

¿què diran de mi?,

per això, no em case

i em quede fadrí.

 

Tornada: Unfla, unfla, unfla el baló,

que l’unfle ta tia que té bon bragó [2] (2) [3].

Unfla, unfla, unfla el baló,

que l’unfle ta tia que té bon bragó (2).

 

Si em case ‘en’ una beata,

per a estar millor:

de matí, a missa;

de nit, al sermó.

La casa, sense agranar,

sense cuidar de mi,

per això, no em case

i em quede fadrí.

 

Tot aquell que tinga

llàstima i pietat,

que es tanque en un quarto

i que es mate ‘en’ un bac.

I, després de mort,

¿què diran de mi?,

per això, no em case

i em quede fadrí.

 

Tornada: Unfla, unfla, unfla el baló,

que l’unfle ta tia que té bon bragó (2) [4].

Unfla, unfla, unfla el baló,

que l’unfle ta tia que té bon bragó,

unfla, unfla, unfla el baló,

que l’unfle ta tia que té bon bragó [5].

 

 

 

Notes: Aquesta cançó és coneguda i jo l’havia escoltada, des de xiquet, però amb una lletra molt distinta (i que es pot trobar en Internet) i en una línia prou diferent. En ella, entre altres coses, apareix el nom d’un home, Miquelet Garcia, qui va a un ajuntament a demanar faena i li’n concedeixen la de municipal.

Ací ens trobem amb una dona que, com en moltes cançons populars eròtiques (o bé sobre temes sexuals) en valencià, apareix forta, en aquest cas, amb força de tipus muscular, un exemple més que confirma que la cultura valenciana (la vinculada a la llengua catalana, popularment, coneguda com valencià) és matriarcal.

[1] En el vídeo sona “pareixc”. Tenint present lo que diu en l’estrofa següent, quan parla de la dona, però baixa, deduïm que és “pareix”, com hem triat escriure.

[2] En el DCVB, bragó remet a braó, i, en aquest cas, vol dir “Força muscular”.

[3] Aquests dos versos es repeteixen, però només sona una veu. En canvi, en els dos següents, que també es repeteixen, es fa en grup.

[4] Aquests dos versos es repeteixen, però només sona una veu.

[5] Aquests quatre darrers versos de la tornada es canten en grup.

 

Font: El 9 de novembre del 2020, en el grup “Pel nostre valencià, el català de tots”, Vicent Montalbán Aroca, en un comentari, adjuntava un vídeo de la cançó “Unfla, unfla el baló… que l’unfle ta tia que té bon bragó” (https://youtu.be/sY1f8hDqN_0). I, l’endemà, després d’escoltar-la en la versió del vídeo, traguí la lletra que hem escrit.

I al Censal

 

El 31 d’octubre del 2020, en el grup “Cultura i paratges del País Valencià i altres llocs”, Jose R. Vila Gonzalez afegia una cançó que, l’endemà, després de preguntar el significat de la paraula “sinsal” (en el text original de Jose R. Vila) i de consultar en el DCVB[1], deduírem que es referia a la partida del Censal de la ciutat de Castelló de la Plana. Agraesc la col·laboració de totes les persones que han fet possible aquest fet.

La cançó, amb la forma correcta d’aquesta paraula, diu així:

“I al Censal,

i al Censal,

enmig del bancal,

i, a la meua sogra,

li s’alça el brial,

li s’alça el brial,

li s’alça el vestit.

Tot això, ¿qui ho paga?

El pobre marit”.

 

 

Notes: [1] El 1r de novembre del 2020, Jose R. Vila Gonzalez, a una pregunta que li fiu sobre la paraula “sinsal”, em comentava “No ho sé, però crec que és una mesura per al gra”. El mateix dia, però en el grup “Rescatem paraules de l’oblit”, Joan Colera, comentava que el Censal és “una partida de Castelló de la Plana” i, igualment, però en el grup “Dialectes”, Fermín Colomer Leche escrivia que “A Castelló ciutat hi ha un polígon anomenat Sensal”.

A una xica de Bellús

 

Tot seguit, oferirem una cançó eròtica que he recopilat gràcies a un escrit de Jose V. Sanchis Pastor:

“A una xica de Bellús,

sense fer-li gens de mal,

li tragueren del parrús

una roda d’autobús

i un pollastre de corral…

 I, per burro i animal,

jo et desitge BON NADAL”.

 

 

Notes: Per a mi, com per a moltes persones dedicades al folklore, és una ganga accedir a informació que es coneix a nivell popular i, així, conéixer més la realitat del Poble.

Jose V. Sanchis Pastor és de Benigànim (població valenciana de la comarca de la Vall d’Albaida).

Afegiré que, com es pot llegir en un article publicat en el llibre “Erotisme i tabús en l’etnopoètica”, del 2013, encara que, per exemple, fora de casa, es permetés que l’home exageràs, molt bé es sabia que, de portes cap a dins, això és, en casa i, per tant, de fet, qui manava (i qui continua manant, però sense trepitjar els drets de l’home; ni ell, els de la dona) és la dona.

L’acte sexual amb paraules d’una dona

 

En el llibre “Sexe i cultura a Mallorca: el cançoner”, de Gabriel Janer Manila, podem llegir “ la descripció de l’acte sexual amb paraules que hom posa en boca d’una dona” (p. 47):

“Ai, Miquel, així no podràs fer res.

Ai, Miquel, així no podràs fer…

Ai, Miquel, així no podràs…

Ai, Miquel, així no…

Ai, Miquel, així…

Ai, Miquel…

Ai!…

Aaaaaaai!”.

 

Filomena

 

Ací tenim una cançó popular eròtica en valencià facilitada per Miquel Miquel, a través d’un missatge del 31 de juliol del 2020.

 

 

Filomena

Hi ha un refrany que diu així:

Filomena, Filomena!!

Que, de porc i de senyor,

se n’ha de venir de mena.

Filomena, Filomena!![1]

 

Allà baix, als astilleros[2],

Filomena se’n va anar

amb un jove barquillero[3]

que l’ensenyés a remar.

Quan va ser al mig de l’aigua,

Li van venir tremolins,

en veure com aquell home, ui!

la ficava tan endins.

 

Hi ha un refrany…

 

Tal com diu Filomena

del descans dominical,

encara que les portes tanquin,

a ella, no li fa cap mal.

Doncs al pis on ella habita,

a sota, hi ha un adroguer[4]

que li dona per darrere

tot el que ha de menester.

 

Hi ha un refrany…

 

La Maria carnissera,

que viu al carrer del Call[5],

va dient molt riallera

que ella ven el millor tall.

Té unes cuixes que enamoren,

d’aquelles que fan desig,

però el que té millor encara

és el tall rodó del mig.

 

Hi ha un refrany…

 

Una noia boniqueta,

que sopava a cal Trempat,

demanà un plat de sardines

i també dos ous ferrats.

Amb aquell tip de sardines

satisfeta n’ha quedat:

la sardina la té dintre,

però els ous no li han passat.

 

Hi ha un refrany…

 

La Pepeta verdulaire

diu que té un judici oral

per tirar-li una patata

al cap d’un municipal.

L’advocat que la defensa

creu tenir-ho tot perdut,

perquè això de la patata

és un assuntu[6] molt pelut.

 

Hi ha un refrany…

 

I aquests pobres músics

que escolteu amb atenció,

quan acaba l’espectacle,

també fan festa major.

I, si hi ha alguna Filomena

entre el públic assistent,

que passe per camerinos[7]…,

a tocar algun instrument [8].

 

Hi ha un refrany…

 

 

Notes: [1] Aquesta estrofa és la tornada.

[2] Aquesta paraula en castellà, en valencià, es correspon a drassanes, i són els llocs on es construeixen les embarcacions.

[3] Aquesta paraula, ací, en castellà, es pot traduir per neuler, és a dir, l’home que fa o ven neules. Una neula, com llegim en el DCVB, entre altres coses, és un “Full de pasta prima de farina, generalment barrejada amb sucre i alguna essència, caragolat formant com un canó”.

[4] Venedor d’espècies , de drogues i de comestibles.

[5] El carrer del Call està en l’actual barri gòtic de la Ciutat de Barcelona, que, abans, on abans es trobava el barri jueu de la ciutat.

[6] Castellanisme inadmissible procedent del castellà asunto, equivalent, en valencià, per exemple, a afer.

[7] La paraula camerino, procedent de l’italià, és la cambreta destinada a vestir-s’hi i desvestir-s’hi un actor o una actriu, una dansarina, etc.

[8] El mot instrument, ací, té un significat eròtic: el penis.

 

Madoneta, vós sou poma

 

A continuació, una cançó mallorquina, eròtica i popular:

 

“Madoneta, vós sou poma;

bon pomeral que teniu,

poma d’hivern i d’estiu,

i aixi tot l’any teniu poma”.

 

 

Font: Figura en el llibre “Mallorca eròtica” (http://bennassar.com/pdf/Mallorca_Erotica.pdf).

 

Notes: La poma és la vulva.

En aquesta cançó, la dona actua amb molta iniciativa.