Continuant amb la sexualitat matriarcalista en l’obra “Poemes 2000/2011”, de Rosa Rovira Sancho, es reflecteix en la composició “Per Sant Jordi: una rosa” (p. 89). Així, la dona és qui dóna força i espenta a l’home i, ben mirat, el salva:
“Ets la noia dels meus somnis
ets l’encant de Monistrol,
admirable joveneta
per a mi, com raig de sol.
Jo anhelo el teu somriure
quan estàs al meu costat,
i el meu cor palpita amb força
ple de joia, enjogassat.
Amb mirada de tendresa
els teus ulls brillen d’amor,
emplenats de valentia,
de coratge i de valor.
Necessito una besada
dels teus llavis, dolça mel,
per gaudir a cada albada
l’esplendor d’un nou estel”.
Un altre tret interessant és la mel, la dolçor en les paraules i que ella li fa de guia (l’estel, potser, fins i tot, després de passar l’home a ca la muller).
En acabant, afig el sentiment de pertinença a la terra i, com en festes tradicionals que se celebraven en maig (quan, més d’una vegada, una colla de xicons anava a cantar a una joveneta o a més fadrines) i que, igualment, apareixen en algunes rondalles, el jove s’acosta a la fadrina, com ens indicà l’autora en un correu electrònic del 12 de març del 2025:
“I en el dia de Sant Jordi
com mana la tradició,
jo et regalo aquesta rosa
amb amor i devoció”.
En l’esmentat correu electrònic, l’escriptora ens explanava que “la poesia de Sant Jordi la vaig fer per a un company de feina, per donar la rosa de Sant Jordi a la seva promesa. Aquí, a Catalunya, per aquesta diada, és tradició fer un present de roses a les dones; i llibres, als homes”. Agraesc aquestes explicacions. La festivitat de Sant Jordi és el 23 d’abril.
Finalment, les darreres paraules a la dona empiulen amb la tradició eròtica matriarcalista:
“Perquè sigui nostra guia
i un lligam de comprensió,
que prosperi dia a dia
en la nostra relació”.
En el poema “Al Josep M. i la Lucía” (p. 90), escrit amb motiu de les noces, copsem simbolisme, fortalesa, el tema de l’aliança i que cada u dels dos fa l’altre:
“Una joia encisadora
avui, brolla dins el cor
atraient i encantadora
com llampecs de plata i or”.
Adduirem que la color argent representaria lo femení, mentres que la daurada connectaria amb lo masculí.
En acabant, la poetessa, com si ho fes davant l’assemblea i dirigint-se als nuvis, els diu que
“Ha arribat aquest gran dia
on l’amor és evident,
unireu goig i alegria
amb un SÍ ben consistent.
Un enllaç fet amb fermesa
amb lligams de convicció,
i una vida compromesa
en l’afecte i comprensió”.
És a dir, es tracta d’una amor tel·lúrica, que toca els peus en terra i que atorga importància al nexe entre ambdós membres. I més: enllaçant amb la cultura matriarcal, la poetessa de Monistrol de Calders agrega que cada u fa valença a l’altre:
“Aliança d’optimisme,
ideal del nou casat,
i un acord de servilisme
pel futur que us heu traçat”.
Molt avançada la composició, com si fos un consell de mare a jóvens, Rosa Rovira Sancho els fa una recomanació perquè perdure la confiança que cada u dels nuvis ha posat en l’altre:
“Camineu en l’harmonia
amb respecte i devoció,
per fer front la melangia
quan arribi l’aflicció.
Treballeu amb valentia
millorant cada matí,
per molts anys, aneu fent via
fiançant un bon destí”.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
