Tornant a exemples de literatura matriarcal en el llibre “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, de Rosa Rovira Sancho, n’hem triat la composició “Per molts anys Conxita” (p. 87), en què l’escriptora s’alia amb Conxita, qui celebra els seixanta anys, sovint, acompanyats de fets ben valorats en els Pobles matriarcals: la simpatia, la iniciativa que, àdhuc, dóna vida als altres i, a més, la saviesa (no limitada a l’acumulació de saber, sinó a recollir-ne i, després, a usar-los per respondre en la vida):
“Nostre cor s’omple de joia
quan estem al teu costat,
quan veiem el teu somriure
de goig i felicitat.
Has omplert la teva vida
amb tres fills i un bon espòs,
emplenant-los d’energia
amb l’estima de tots dos.
Cada dia un xic més sàvia
cada mes un nou forjar,
cada any nova experiència
perquè ho saps aprofitat!
(…) Vius d’acord del que t’agrada
amb les teves aptituds,
car els anys no és el que compta
sinó els bons moments viscuts”.
Per això, podem pensar que l’autora li posa uns versos que diuen
“són seixanta primaveres
de floretes per cuidar”,
com si cada any en fos una i, si no, cada vivència que ha aportat coneixença a Conxita.
Amb un simbolisme paregut i que connecta amb la mateixa etapa de la vida (la de la maduració), copsem els missatges del poema “Per molts anys, Marga” (p. 90):
“Seixanta anys de maduresa
de constant dedicació,
superant tots els obstacles
amb un somriure o aflicció.
Però en la llum de cada albada
trobes l’ànim suficient,
la confiança és aflorada
assolint l’enfortiment.
Que el vigor i l’energia
dels que estem aquí reunits,
tot gaudint en harmonia
ens mantingui sempre units”.
Per consegüent, ens trobem davant d’una dona més aïna creadora de la seua vida, amb espenta, amb esperança i amb fortalesa i, possiblement, amb capacitat per a influir en persones acostades (l’aflorament de què parla l’escriptora de Monistrol de Calders).
En una tercera composició, “Per la nostra neboda” (p. 143), que enllaça amb els cinquanta anys d’una dona, apareix la plenitud de la vida i encara té esperit juvenil:
“fas cinquanta primaveres
i en tindràs record especial.
Cada dia una llum nova
cada dia un nou trepig,
cada dia una experiència
acompanyada d’un desig.
(…) Et dediquen els teus oncles
amb amor un petit vers”.
Finalment, hem considerat adient incloure versos del poema “Bon Nadal i Feliç Any Nou”, en què la poetessa trau característiques que tenen a veure amb el matriarcalisme, com ara, signes de lligam amb la terra i amb el folklore tradicional com també detalls propis d’aquests Pobles, com ara, les reunions i la preferència per la concòrdia realista:
“desperta la terra amb pas decidit.
S’emplenen els dies de fred i de gebre
avançant per Nadal amb un pas de pardal
i per Sant Esteve amb un pas de llebre
remarquen les dietes de l’any natural.
Són dies de festes, d’unions i trobades
és temps de tendresa, és temps d’estimar,
és temps de regals, delectant les mainades
gaudint dels moments que vent s’endurà (…)
que hi hagi avinença sense desacords,
cuidant els valores que inspiren confiança
i unint la família enllaçant tots els cors”.
Com a aclariment, direm que la visió matriarcalista aprova la família, entre d’altres motius, perquè no és considerada com un grup en què u (el representant en cap) exerceix la seua autoritat, fins i tot, de manera coercitiva, sinó dialogant, escoltant els més jóvens i els més vells, no sols els de la seua generació o de cap de les altres etapes de la vida. Aquest fet, poc o molt, ens l’han reflectit bona part dels comentaris relatius a la psicologia i a la pedagogia en aquest grup i, com ara, en persones del mateix barri o de la contrada i amb qui es constituïa com una trama de colors diferents però en harmonia entre ells.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
