Arxiu d'etiquetes: Rosa Rovira Sancho

Sexualitat matriarcal, bona avinença i el sentiment de pertinença a la terra

General, , , , ,

Una altra composició en l’esmentat ramell de la poetessa de Monistrol de Calders, i en què copsem trets de la sexualitat matriarcal, és “Per tu, Núria i en Sergi” (p. 113). Així, amb motiu d’un casament, es mena a na Núria i li diu que,

“Dels petits, ets bona mestra

amb caràcter tens un do,

animosa, molt xerraire

i Andorrana de debò.

 

El teu noi, senzill i amable

alt i prim, feu complement,

sempre a punt si el necessites

somrient i alegrament”.

 

Per tant, cada membre de la parella fa de complement de l’altre.

En el poema “A la Dolors i en Biel” (p. 114), escrit amb motiu d’unes noces, primerament, apareix la natura i, després, l’enllaç entre tots dos:

“Avui és un dia alegre,

ple de màgia a SA FONT,

envoltats de la natura

verdor, flora, serra i mont.

 

Catorze anys de coneixença

d’avinença fent camí,

la confiança i l’esperança

són motiu per fer el gran SÍ”.

 

Tot seguit, afig detalls que tenen a veure amb el matriarcalisme, com ara, quan diu

“I un T’ESTIMO responsable

ple d’amor i sentiment (…).

En Biel amic de sempre

gairebé agermanat,

disposat a ajudar sempre

(…) La Dolors, no tinc paraules:

en el ball fem bon conjunt”.

 

i, més encara, en comentar l’autora que

“Important és en la vida

ajudar-nos quan convé,

en allò que faci falta

com a amic aquí estaré”.

 

Una altra composició en l’obra “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, és “A la Xisca i en Tòfol” (pp. 115-116). Així, ja entrat el poema, podem llegir

“A tu Xisca, jo vull dir-te:

com amiga ets la millor,

responsable, divertida

i sincera de debò”,

 

detall (el bon cor), que es considera molt important en les cultures matriarcalistes. De fet, en els versos següents, indica que

“La primera en oferir-se

a donar un cop de mà,

com el gra de la sembrada

que es recull a l’endemà.

 

Les famílies molt unides

veritables, transparents,

la franquesa sempre hi regne

quina sort de goigs plaents!”.

 

Quant al nuvi, és presentat com un xicot molt eixerit, amb amics, amable i divertit i, igualment, formal, faener i treballador i, d’aquesta manera, el text connecta amb el cor i, a més, amb la cultura del Poble català.

Una altra composició de la mateixa corda i exposada per Rosa Rovira Sancho és “Per tu, Montse” (p. 117), un encàrrec d’un padrí de noces, qui, en la segona estrofa, diu que

“Són dos cors amb valentia

(…) ben units troben la força

quan caminen enllaçats”.

 

Per consegüent, en primer lloc, tracta sobre la força. Més avant, el padrí li diu que, a l’animeta,

“guarda’m sempre un raconet”.

 

Cal dir que, en moltes rondalles anteriors a 1932, és en un racó, on es troba allò que permetrà que u dels personatges de la narració aconseguesca el seu objectiu i no, com ara, en la banda central i que, com que els racons solen tenir menys llum, podríem dir que encaixa amb relats de línia matriarcalista.

Immediatament, la poetessa empiula la parella amb trets en nexe amb la terra:

“Per la festa d’aquest dia

com mana la tradició,

aquest ram vull regalar-te

amb afecte i devoció”.

 

 

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

 

assemblea-pagesa-6f (1)

Sexualitat matriarcal, el sentiment de pertinença a la terra i dones amb molta espenta

General, , , , , ,

Prosseguint amb el llibre “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, de Rosa Rovira Sancho, i amb la sexualitat matriarcal, es plasma en el poema “A la Meritxell i l’Albert” (pp. 109-110). Així, l’autora indica que

“Caminàveu per la vida

per camins agermanats,

de petits, dintre l’escola

ja anàveu tots dos plegats”.

 

Després, trau detalls que empiulen amb la Catalunya del segle XX: la festivitat de Sant Jordi i la tradició de donar un llibre i una rosa; la festa dels diables i, en tercer lloc, l’escoltisme català, molt en nexe amb la terra.

Tot seguit, exposa trets reflectits en moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920:

“Mentrestant tu, rigorosa

vols tallar el bacallà,

diligent i decidida

els Pastorets vas impulsar”

 

i el sentiment de pertinença per part dels dos, unit a una religiositat tel·lúrica:

“Estimant molt la senyera,

canteu catalanitat,

enamorats de Catalunya

sou devots de Montserrat”.

 

Una altra composició en què capim el matriarcalisme és “A la Núria i en Marc” (p. 111) escrita per encàrrec d’un padrí de noces, qui es dirigeix a una dona, na Núria, i li diu

“Has buscat la seva vàlua

motivant el seu talent,

al germà que tant estimo

l’has guiat perfectament”,

 

versos que enllacen amb l’educació matriarcal i amb la dona que encoratja i que, àdhuc, salva l’home.

De fet, en acabant, afig que ella li ha fet de mare i de mestra:

“Millorant la seva feina

enriquint-li el pensament,

i amb empenta decidida

féu el SÍ ben consistent”.

 

Per tant, la bona avinença entre tots dos, encara que domine la dona, fa possible que na Núria i en Marc vagen avant.

Un altre poema que posa en la mateixa obra la poetessa de Monistrol de Calders i, ben mirat, dedicat a una dona, és “A la Mercè”, també encarregat per un padrí de noces. En aquests versos, captem trets que tenen a veure amb moltes dones catalanoparlants:

“Cada dia emprens volada

com les àligues pel cel,

per sobre les nuvolades

brilla el raig del teu estel”,

 

 

és a dir, una dona amb molta espenta i el detall de la llum en plena obagor de la nit.

A continuació, el tema de Catalunya (lloc on ella es casa amb l’home):

“Ets Mercè, noia estimada

per un jove madrileny,

Catalunya és pàtria teva

és un còctel de bon seny”.

 

Finalment, na Mercè toca els peus en terra:

“Avui, tens els peus a terra”. 

 

 

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

 

assemblea-pagesa-6f (1)

Sexualitat matriarcal, sentiment de pertinença a la terra i realisme

General, , , , , ,

Una altra composició recollida en el llibre “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, de Rosa Rovira, i en què es reflecteix la sexualitat matriarcal, és “A la Cristina i l’Eduard” (p. 102). Per exemple, quan escriu a na Cristina i li afig

“I amb la veu molt dolça i fina,

gairebé angelical,

vas gaudint catalanisme

tot cantant en la coral”.

 

I, així, empelta el sentiment de pertinença a la terra, àdhuc, amb un tret prou comú en els Pobles matriarcalistes en què la influència agressiva ha estat molt baixa: la dolçor en la veu.

Altrament, en el poema “A la Cristina” (p. 105), per encàrrec d’un padrí de noces, la poetessa li trau

“A la fi, ja ets bona mestra

ensenyant tens un gran do.

(…) Amb l’IVAN feu bona parella

i una llar heu preparat”.

 

Per consegüent, copsem l’educació per a alumnes, el paper pedagògic en la vida (el qual li podrà ser útil en l’esdevenidor en la seua relació amb els fills) i la funció de la casa, en lloc de centrar el casament, com ara, en l’acte de prometença entre tots dos, sinó en una cosa més senzilla com també on es forjarà bona part del demà dels seus membres i dels lligams amb els acostats i amb més d’un veí: la llar. Aquest detall ens podria evocar el simbolisme del mas, sobretot, tenint present que, unes línies després, li agrega

“I enllaçant-te a un bon mosso

has trobat la solució”,

 

la qual, d’acord amb el text, ha partit d’ella.

Cal dir que, en la composició “A la Míriam i l’Oriol” (p. 106), captem un matriarcalisme que empiula la generació dels fills, però no amb la figura paterna:

“unireu goig i alegria

dues vides i un sol cor.

 

Venturós cap de setmana

pel cosí agermanat”.

 

 

I més encara, quan llegim

“Heu provat la convivència

i funciona de valent

per això no tinc cap dubte

que sereu bon complement”.

 

Sobre els primers dos versos, coordinen amb la tradició de fer les coses amb dos dits de coneixement i, si de cas, amb agilitat i realisme (fet que té a veure amb lo matriarcal, ben representat en el tan popular “pensat i fet” valencià).

Així, no encaixa amb frases com la que posava un diccionari de l’estudiant publicat per la màxima acadèmia de la llengua castellana (en el “Diccionario del estudiante”, editat per Santillana en el 2005), en què associava la forma castellana “Dicho y hecho” (literalment, que no culturalment, “Dit i fet”) amb un exemple en què unes persones decideixen anar a Londres i, immediatament, eixa mateixa vesprada, compren els bitllets… Ben a prop de lo artificial i, per tant, de lo celestial i de lo idíl·lic.

O aquell altre, d’un diccionari de dites i frases fetes en castellà i publicat per l’Editorial Espasa, en què dues persones determinen casar-se, l’endemà se’n van a la Casa de la Vila i, en una hora, ja eren casats…, com exposí en un estudi fet en el 2013 sota el títol “’Pensat i fet’ (estudi de l’expressió)” (https://saptelandia.webnode.cat/news/pensat-i-fet-estudi-de-lexpressio-/), publicat en la web “Malàndia”.

En canvi, aquesta forma vernacla en terres catalanoparlants va unida a la cultura emprenedora, a l’esperit universalista i, a més, a la terra.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

assemblea-pagesa-6f (1)

Sexualitat matriarcal, bona harmonia i la figura del jardiner

General, , , , ,

Una altra composició recopilada en el llibre “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, de Rosa Rovira Sancho, i en què es reflecteix la sexualitat matriarcal, és “Per la Laia i l’Òscar” (p. 96). Així, trau el bastiment i la idea de complement:

“Amb setze anys damunt l’esquena

vam fer pinya a l’institut,

vam fer un grup inseparable

(…) Compartim bones vivències

(…) en la unió hi ha la força

de tretze anys de fonaments”.

 

Més avant, plasma trets que ho corroboren i que la dona “salva” l’home:

“Tots dos feu bona parella

perfilant el complement:

quan tu fas de patidora

ell està tranquil·lament”

 

i, per tant, continua el paper maternal. A banda, l’actitud del nuvi també ho afavoreix:

“Sempre junts i bons amics!

Felicitats pel casament.

Jo us desitjo la gran joia

d’estimar-vos constantment”

 

de la mateixa manera que el jardiner fa amb les plantes, amb els arbres…

Tornant a la figura del jardiner i enllaçant-la amb l’estil de l’escriptora de Monistrol de Calders, en el poema “A la Montse i en Toni” (p. 97), en el ramell i dedicat a una parella que feia trenta anys que eren casats, indica

“Us donàreu l’un a l’altre

per anar trescant camí,

cultivant amb entusiasme

el jardí cada matí”.

 

I, com que ha donat bons resultats,

“Cada flor ha fet albada

per poder-ne fer un pomell

i gaudir de la florada:

dues roses i un clavell”,

 

o siga, dues filles i un fill.

“Dues roses que us estimen,

un clavell que encara més,

l’amor farem que brolli

mantenint-lo en progrés”.

 

Aquesta relació, com en les rondalles, empiula amb una educació matriarcal en casa i amb una formació acompanyada de bona pasta entre pares i fills i entre l’home i la dona.

Això explicaria que, en els darrers versos, l’autora pose

“Cada dia l’harmonia

sigui un goig a celebrar,

amb coratge i alegria

i afrontant cada demà”.

 

En acabant, passem a uns versos titulats “A l’Elena i en Quico” (p. 98), en la mateixa obra de la poetessa i fets per a un padrí de noces. Aquest padrí, connectant amb la tradició matriarcal, exposa el model de lligam entre els nuvis:
“Gairebé dotze anys porteu

de festeig gratificant,

i aquest SÍ que us donareu

és un pas molt important!

 

Valuós per cada dia

és trobar-se amb l’estimat”

 

 

després de la jornada de cada u.

Adduirem que el padrí els comenta amb detalls que evoquen l’educació en els Pobles matriarcalistes:

“Animeu-vos i estimeu-vos

caminant, feu-vos costat,

ajudeu-vos cada dia

en el nord que us heu traçat”.

 

 

De fet, l’adult els fa un present (ací, simbolitzat per un estel que fa de guia, com si fos el projecte en què creuen els dos nuvis):

“I aquest ram sigui l’estrella

que il·lumini el nou camí”

 

Per consegüent, els el dóna, però no els obliga, un altre tret matriarcalista.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

assemblea-pagesa-6f (1)

Sexualitat matriarcal, bona avinença i la figura del jardiner

General, , , , , ,

Continuant amb poemes del llibre “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, en què es plasma la sexualitat matriarcalista, hem triat també “Per la Gemma i en Josep Maria” (p. 82), en què el realisme, tocar els peus en terra i la fruïció dels petits detalls de la vida són presents. Així, l’escriptora posa la celebració del natalici i la de les noces d’argent:

“Avui fem una gran festa

d’alegria emocional,

enjoiada de floretes

(…) La Gemma n’ha fet cinquanta

assumint mig segle d’or,

de vivències i esperances

que bateguen dins el cor.

(…) viu la vida dolçament”.

 

A més, podem llegir que,

“Junt amb en Josep Maria

des de fa vint-i-cinc anys,

segelleu una aliança

compartint dos grans afanys”

 

I, al capdavall, Rosa Rovira Sancho afig uns versos en què copsem el matriarcalisme:

“continueu sempre endavant,

que la vida és per gaudir-la

cada hora i cada instant”.

 

Per consegüent, el fet de viure junt amb un altre no és vist com una llosa, sinó, com en moltes cançons eròtiques tradicionals i vernacles en terres catalanoparlants, com una connexió amb la terra (jovenesa i realitat).

En una composició que figura més avant, “A la Dolors i en Joan” (p. 89), la poetessa trau verbs que empiulen amb la maternitat, amb la vellesa, amb el simbolisme del jardí i amb la gratitud amb actes relatius als cinquanta anys com a casats:

“Recordant aquell gran dia

celebrant la vostra unió,

vau dir un SÍ amb alegria

(…) Vàreu fer la prometença

d’estimar-vos constantment,

de cuidar-vos l’un a l’altre

(…) celebrant les noces d’or,

amb vivències i esperances”.

 

 

Com podem veure, hi ha passatges que evoquen lo maternal (cada u, en part, fa de mare de l’altre) i amb el passat (les vivències) i amb l’esdevenidor (els espers).

De fet, en l’estrofa següent, com si l’autora parlàs amb un jardiner, diu

“Heu cuidat bé la nissaga

heu cuidat vostre jardí,

heu cuidat d’amics i amigues

compartint junts el camí”.

 

 

Tot seguit, captem l’agraïment al matrimoni

“Jo, us vull donar les gràcies

per tenir un gran interès,

per fer-me sentir estimada

com una germana més”

 

i, finalment, l’escriptora de Monistrol de Calders addueix

“que l’amor de cada albada

us acaroni per molts anys”.

 

Un altre poema en què apareixen trets matriarcals, i en el mateix ramell, és “Doneu-vos la mà” (p. 91), escrit per a una parella que es casa:

“Doneu-vos la mà per fer la promesa

d’unir-vos per sempre en dolç casament,

uniu vostres veus, curulls de fermesa

i junts pregoneu un SÍ consistent”.

 

En acabant, accedim a una estança en què es pot llegir “unió”, “connectant cors” i “enllaçant vostres mans”. Així, l’empelt, més aïna, és en lligam amb lo matriarcal: el cor.

No debades, en l’estrofa vinent, comenta

“Doneu-vos la mà i no tingueu pressa

compartiu el camí, anant de costat,

i ompliu el sender d’allò que interessa

d’afecte, tendror i amor encisat”,

 

mots que tenen molt a veure amb la sexualitat en els Pobles matriarcals: per exemple, compartir (la via) i la tendror.

A més, això es consolida en agregar 

“gaudint cada dia, vivint el present,

enllumeneu fort el vostre conviure

com dos estrelles brillant constantment”

 

i en què cap de les dues tracta de fer ombra a l’altra, ni, com ara, de relegar-la, un fet de què ens han reportat en relació amb dones catalanoparlants nascudes abans de 1920.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

 

assemblea-pagesa-6f (1)

 

 

 

Sexualitat matriarcal, bona harmonia, el jardiner i sentiment de pertinença a la terra

General, , , , , , , ,

Prosseguint amb la sexualitat matriarcal en l’obra “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, en capim trets en el poema “A la M. Teresa i en Lluís”(p. 71), en què apareixen el bon cor i, com ara, la figura del jardiner:

“Avui, feu la recordança

de l’enllaç matrimonial,

va ser un dia formidable

amb un SÍ primaveral.

 

(…) de la mà heu anat sempre

sortejant els averanys.

 

M. Teresa, ets gota d’aigua

fina fresca, transparent,

amb virtut de polidesa

i de noble sentiment.

 

En Lluís té bona traça

(…) del jardí de cada dia

ell en fa el manteniment”.

 

 

En acabant, passa als bons resultats d’aquesta harmonia feta amb detalls com si fos els arbres, les plantes i les flors (la filla n’Ivet):
“Ja teniu una poncella

que ha crescut en el jardí”,

 

també plasmats al capdavall de la composició:

“Aquest ram ple de vivències

una flor per cada any,

cada rosa, una joia

cada pètal un afany”,

 

motiu pel qual, en u dels darrers versos, trau el mot “harmonia”.

En el poema que ve a continuació, “Per en Jordi i la Virgínia” (p. 73), reflecteix el matriarcalisme, per exemple, en parlar de família (la qual podríem enllaçar amb el paper del mas i de la casa en la tradició cultural catalana juntament amb la terra) i de la mare:

“celebrem amb la família

un enllaç sentimental.

 

Heu triat un lloc d’història

del poble de Monistrol

(…) divisant tota la vall,

amb records de la nissaga

que teniu  a poble avall.

 

Heu triat per fer la festa

el dia de La Mercè,

recordant la teva mare

i el seu tracte tan serè”.

 

Cal dir que la jardineria, com en altres poetes amb un fort sentiment de pertinença a la terra, és ben present en els escrits de l’autora de Monistrol de Calders. Així, en una altra composició que té a veure amb la sexualitat matriarcalista, “Anna Mari i Josep” (p. 79), en el mateix ramell literari, comenta que

“Important és aquest dia

per la vostra relació,

(…) envoltats de la família

i amb amor sensacional.

 

D’un jardí de fines plantes

cada una el seu encant,

sobresurt una parella

molt bonica i molt galant.

 

Necessita ser cuidada

heu de ser bon jardiner,

de l’amor de cada albada

ha de ser sempre el primer”

 

i, així, associa la concòrdia entre tots dos a tractar-se com el jardiner fa amb les plantes i adduint que els romanga eixa amor entre ells que els fa respondre com ho faria un xiquet en la infantesa (la primera albada a què fa al·lusió).

Finalment, remata l’escrit amb uns versos en nexe amb la tradició matriarcal, ja que escriu “una llarga convivència” (tel·lúrica) i “benaurança” (realista): la primera, requereix bona avinença entre les dues bandes; la segona, té molt a veure amb la primera i, de fet, en deriva. 

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

assemblea-pagesa-6f (1)

Sexualitat matriarcal i bona harmonia i bon cor entre les tres generacions i amb la terra

General, , , , , , , ,

Prosseguint amb composicions del llibre “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, de Rosa Rovira Sancho, relacionades amb el tema dels avis i, igualment, amb la celebració de les noces d’or i amb trets matriarcalistes, hi ha “Als nostres avis” (p. 69), quan diu que un home aplega a Cotillas,

“un poblet amb molt d’encís.

 

(…)  Pel viatge de les noces

vau venir a Monistrol,

aquest poble us dóna estada

per poder-hi fer el bressol”.

 

 

I, per tant, passen a residir en Monistrol de Calders, una vila molt oberta i on tindran fills.

Després, indica que

“Quatre fills que Déu us dóna

ara ja en teniu vuit,

i amplieu la dinastia

amb deu néts… ja som divuit!

 

S’ha complert una gran fita,

i amb família de bon cor”.

 

No debades, el gai saber acaba amb un agraïment als padrins:
“Per molts anys en aquest dia

tots plegats us desitgem,

a aquests avis tan formosos

que per sempre estimarem”.

 

Un altre poema amb motiu d’un acte semblant és “A la Paquita i En Lluís” (p. 85), quan la poetessa, com ara, diu

“D’aquell SÍ dels anys seixanta

cinquanta anys han ben passat,

caminant amb confiança

els paranys heu superat.

 

(…) compartint la vostra vida

tres xicots vàreu tenir.

 

Aquests nois han fet un plagi

i tres néts us han donat,

per omplir-vos d’alegria

la vostra continuïtat”.

 

 

Així, en aquests versos, lliguen les tres generacions: els avis, els fills i els néts.

I, com que hi ha bona avinença entre els membres de la família i amb més persones, l’escriptora indica que

“Sou la parella encisadora

amb amics per tot arreu,

que valoren vostra gesta

estimant tot el que feu”.

 

En la darrera estrofa, afig uns mots significatius:

“Festegem i celebrem-ho

amb fermesa i grans afanys,

un petó i una abraçada

salut i força per molts anys”.

 

 

L’altra composició de què parlàvem, i que enllaça amb una celebració pareguda, és “A la Paquita i En Pere” (p. 86):

“Cinquanta anys de matrimoni

són molts anys curulls d’encís,

vostres cors van fer aliança

amb amor i compromís”.

 

A continuació, trau el tema de l’arbre genealògic (ací, unint amb fills i amb néts) junt amb el de la bona relació amb els més xiquets:

“Va ser un SÍ per fer mainada

ja teniu sis descendents,

us agrada veure’ls sempre

i que estiguin tots contents.

 

Dues nétes encisadores

que en sentiu gran devoció

i dos néts molt ufanosos

són la vostra admiració.

 

Una iaia un xic xerraire

i l’avi Pere més seriós,

com a pares, com a avis

per nosaltres els millors!”.

 

 

En eixe seny, aquests versos expliquen el missatge de l’estrofa següent, en què capim detalls personals del matrimoni i uns altres que també tenen a veure amb lo matriarcal, per exemple, la gratitud, l’interés pel proïsme i el bon cor:
“I us volem donar les gràcies

per fer-nos sempre costat,

per tenir un cor tan ample,

per l’amor que ens heu donat”.     

 

 

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

assemblea-pagesa-6f (1)

Sexualitat matriarcal en parelles amb harmonia, fèrtils i de bon tracte

General, , , , , , , ,

Continuant amb lo sexual i matriarcalista en l’obra “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, de Rosa Rovira Sancho, ho copsem en el poema “Felicitats” (p. 54), relatiu a unes noces:

“Primavera és ja florida

i tu Josep et vols casar

(…) anireu junts a l’altar.

 

Heu preparat la nova vida

niu d’amor amb il·lusió,

compartiu cada diada

lleialtat i comprensió.

 

Si en els cors ha fet estada

(…) recordeu a cada albada

el bonic que és estimar.

 

I també feu recordança

dels amics i dels companys,

que us desitgen amb gaubança

felicitat i per molts anys!”.

 

 

Com podem veure, en primer lloc, apareix la idea de pacte (junts en l’església); després, una aliança que va unida amb bon cor, amb sinceritat i a posar-se en la pell d’altri.

A més, l’autora proposa que els nuvis, amb el mateix interés per la continuïtat del lligam que el primer dia, evoquen, cada inici del dia (moment, simbòlicament, associat amb l’esperança), les paraules amb què cada u dels dos prometé fidelitat i tolerància cap a l’altre.

I, finalment, Rosa Rovira Sancho indica la importància de tenir present els qui els han facilitat el camí i, per descomptat, els qui encara viuen i els aplanen una vida amb fruïció.

En una altra composició sobre el mateix tema (però relativa a una parella que celebra les noces d’argent, és a dir, els vint-i-cinc anys com a casats), com és “A la Josefina i en Francesc” (p. 63), captem trets matriarcals. Així, la poetessa trau que

“dues vides enllaçades

vàreu fer-ne un casament.

(…) una llar que és una toia

i és el somni dels casats”.

 

Per tant, connecta la llar (en línia amb el mas, i que és u dels punts que defineixen el matriarcalisme català) amb la figura del jardiner (qui s’assembla al pagès, per com tracta la terra i, així, la mare) i, de pas, amb els bons fruits que en resulten: les flors, senyal de vida que qualla.

De fet, com en la rondalla en què hi ha harmonia en un matrimoni (o bé en les relacions entre un parent comerciant i que compleix amb la dona o que la defén), l’escriptora comenta

“Heu tingut ja dues noies

resplendents com raigs de sol,

del jovent són les miroies

al poble de Monistrol”.

 

Al capdavall dels versos, afig que

“Camineu sense temença

el camí que us heu traçat:

guanyareu la pau intensa

benestar i felicitat”.

 

O siga que, per una banda, l’autora plasma l’esperit jove que encara conserven els pares (en la plenitud de la vida) i, igualment, com qui va cap al demà i algun dia es farà vell, ve a dir que la faena ben feta garanteix el benviure de la gent. Aquest detall està en nexe amb la tradició cultural catalana de terres de l’interior, de les muntanyenques i, ben mirat, de la societat que existia en la Catalunya del segle XIII, de què, en el segle XX, encara romania un tarannà en aquest seny.

Empiulant amb aquesta darrera centúria, en la composició “A l’Anita i en Pius” (p. 64), en el mateix ramell poètic, Rosa Rovira Sancho escriu sobre una parella que es casà en 1956:

“Dos carrers van unir-se en abraçada

(…) i enllaçant una unió sagrada,

en feren de la llar un santuari”.

 

 

Per consegüent, figuren detalls que tenen a veure amb els Pobles matriarcalistes: la fidelitat a la paraula (la persona és considerada així o aixà segons la seua paraula i com parla i com escolta), entesa com una cosa que no s’ha de profanar i, en segon lloc, la llar com a espai d’acollida i com si fos un temple.

A més, agrega que

“Cal Ton és botiga vella en el poble

(…) dispensant sempre un bon tracte noble

des del matí a la posta del sol”.

 

El bon cor tan comú en les cultures matriarcals.

Finalment, la poetessa de Monistrol de Calders addueix que

“Són cinquanta anys d’amor i harmonia

gaudint sempre de l’encís conjugal,

on heu combinat treball i alegria

amb un gran ramell de goig filial” .

 

Aquests mots podem empiular-los amb el fet que, com en moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920, en aquesta parella, la part activa i la materna s’han combinat amb bona avinença.

Agraesc  la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

 

assemblea-pagesa-6f (1)

 

Agraïments a monitores, a padrins de noces i a dones fortes i que fan valença

General, , , , , , , ,

Un altre poema en què capim el tema de la gratitud és “Gràcies Janina” (p. 92), plasmat per a una monitora, en posar

“Gràcies Janina, per les teves classes

gràcies Janina, pel temps dedicat,

gràcies per fer-nos sentir més joves

i l’any que ve t’esperem de bon grat”.

 

 

Un poc després, en el mateix llibre, el copsem en “Per tu, Paqui” (p. 94), fet per encàrrec d’un padrí de noces, quan un xicot diu

“Tu em vas apadrinar

en la pila baptismal,

jo avui faig el mateix

en l’enllaç matrimonial.

 

Rep doncs aquest present

amb tota cordialitat,

(…) us desitjo benaurança,

i felicitats per vostra unió!”.

 

 

Una altra composició de la mateixa corda, i en què es capta molt, és “A la nostra mare” (pp. 107-108), versos en què, a més, apareixen molts trets que empiulen amb moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920:

“Jo voldria una paraula

que servís d’agraïment,

a la mare que ens estima

amb un cor sempre content.

 

Amb empenta decidida

vas saber tirar endavant” (p. 107)

 

i afig que

“Caminant al costat nostre

amb constant dedicació (…).

Ens portares a l’escola

a La Vall, per estudiar,

planejat, junt amb el pare

per tenir un bon demà”.

 

És a dir: la dona acompanya els fills, ella ha tractat amb el marit on calia que estudiassen els fills i, al capdavall, la seua proposta ha anat avant.

A banda, la filla li diu 

“de la mestra que ha sorgit,

i amb la Núria i la Cristina

som tres noies de profit”.

 

 

En acabant, els versos plasmen detalls en nexe amb les arrels:
“Te’n recordes a Montcada,

amb el pare festejant?

Ara jo l’arrel segueixo

i la família va augmentant.

 

Aquest any, ja t’he fet àvia

(…) i també he fet tietes

amb deliri pel nebot”.

 

 

Després, inclou la tercera generació (els néts):

“Avui, estem al volt de taula

celebrant el casament,

i el bateig del nostre IÑAKI

perquè creixi dolçament”.

 

No debades, com a agraïment, exposa mots que connecten amb dones del primer quart del segle XX:

“GRÀCIES MARE, MOLTES GRÀCIES

per tot el que ens has donat,

per la força i el coratge

que sempre has demostrat”.

 

 

Finalment, figura el tema de la maternitat, de la mare protectora, qui, com altres persones, fa valença:
“GRÀCIES MARE, MOLTES GRÀCIES

Per aquest recolzament,

tan de bo! Jo pugui fer-ho

cada dia somrient.

 

I també dono les gràcies

als amics i familiars,

tot donat suport i ajuda

sempre sou al seu costat”. 

 

 

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

assemblea-pagesa-6f (1)

 

 

Pedagogia matriarcal i dones agraïdes, amb humanisme i educadores

General, , , , , ,

Prosseguint amb el tema de l’agraïment en poemes de literatura matriarcal, en l’obra “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, de Rosa Rovira Sancho, figura en la composició “Recollint seva llavor” (p. 50), quan, escrivint sobre Miquel Bosch i Jover (1900-1960), diu que

“És fill de la centúria

en Miquel Bosch i Jover,

ensenyant pedagogia

gran poeta arribà a ser. 

 

De petit ja l’admiraven

quan cantava un rodolí,

arrels que ja brotaven

del seu poble calderí.

 

Anhelava la poesia (…).

Artés galant li dedica

un institut per monument,

sa llavor que fructifica

i s’escampa com el vent.

 

Entre línies de dolcesa

recollint seva llavor”

 

 

i, així, plasma la influència que ha tingut en persones de la vila i de diferents generacions.

Un altre poema, en el mateix llibre i en relació amb el tema, és “A la Dra. Conxita Capsada” (p. 80), escrit amb motiu del seu retir, en què copsem trets matriarcalistes:

“Tan sols la persona que neix bondadosa

és bona persona per la professió,

(…) amb un treball noble, de vocació.

 

Amb un munt d’històries sobre les espatlles

que estan enllaçades en un gran lligam,

(…) tu has estat bàlsam pel nostre reclam (…)

i cada dia sempre ple de gent,

amb el teu tracte gentil i amable

tothom en sortia més que content”.

 

 

Per tant, l’autora trau detalls que tenen bona acollida en els Pobles matriarcalistes: per exemple, la bonhomia, la noblesa i la benevolència.

 Més avant, la poetessa de Monistrol de Calders indica que

“has fet de psicòleg o qualsevol branca

(…) hem comptat sempre d’un magnífic puntal,

el teu suport ferm ha estat gran ajuda”.

 

 

Al capdavall, es reflecteix la gratitud, en adduir que

“Per la teva paciència, moltes gràcies!

moltes gràcies per la cordialitat!

moltes gràcies et diem amb abraçada!

moltes gràcies per la teva humanitat!”.

 

 

Uns altres versos en aquesta línia i en aquest ramell de poemes són els de la composició “Molts gràcies Paquita” (p. 88), ací, en relació amb l’educació, en què exposa

“Voldríem expressar belles paraules

complaents amb caliu i agraïment,

per lloar una feina dins les aules

de molts anys dedicats a ensenyament.

 

(…) ensenyant les matèries amb saviesa

I educant els alumnes de l’Esqueix.

 

Ara toca recollir-ne la sembrada

tot gaudint de bona jubilació,

tots plegats t’enviem una abraçada”.

 

 

Per consegüent, Rosa Rovira Sancho posa la qüestió de l’ensenyança i la de l’educació, dos temes que tenen punts en comú.

Finalment, l’escriptora empra vocabulari del camp, de la terra, el qual empiula amb el matriarcalisme.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

 

assemblea-pagesa-6f (1)