Arxiu d'etiquetes: dites

“Sempre junts, com Abdó i Senent”

Hui tractarem sobre el reviscolament del valencià, en el País Valencià, i, concretament, en les festes de tipus religiós, a partir de lo recopilat en relació amb els Sants de la Pedra, això sí, partint de la dita valenciana que encapçala aquesta entrada i que escrivia Francesc Giner, en 1973, en un article titulat “Els Sants de la Pedra, Abdó i Senent” (1).

 

GINER Francesc_Els sants de la pedra Abdó i Senent_LF 1973 (1)

 

I ho fem perquè no és una tasca a deixar en mans de ningú que no aprove les cultures matriarcalistes, sinó que pren força perquè molts, com els Sants de la Pedra, en actuar decidits i col·laborant, confiem en nosaltres, en moltes persones i, per descomptat, en el demà (fins i tot, del valencià i de la nostra cultura, matriarcal).

En aquell escrit de 1973, Francesc Giner, per exemple, redactava (textualment) algunes de les dites que se’ls diu, sobre el nom familiar “els Benissants” que reben en algunes poblacions valencianes (tot i que només en faça esment de Sueca) i, àdhuc, que en la seua diada [, dels Sants de la Pedra,] ells tenen ampla cabuda al folklore català. Al Principat diuen els pagesos: ‘Per Sant Nin i Sant Non, pebrots i tomaquets’. I al nostre País tenen el costum de dir, en veure una parella d’amics: ‘Sempre junts, com Abdó i Senent’. Citarem que a Sueca, on són Patrons, els diuen els Benissants”.

En una línia molt semblant a lo que comenta Francesc Giner, però més bé com a anècdota lingüística (i, a més, lleugerament humorística), hi ha que, en l’article “Francisco Sáez Ros, el abuelo “Redó” (1.843-1.916). Constructor del “Barrio Nou”. Fundador de la Banda de Música Nova”, de José Ramón Sanchis Alfonso i de Francisco de Paula Pons Alfonso, pertanyent als “Quaderns d’Investigació d’Alaquàs” (2), podem llegir, literalment, que, “Entre sus amigos destaca la honda amistad, durante toda su vida, con Vicente Palop, Secretario que fue del Ayuntamiento de Alaquàs, como siempre iban juntos la gente los llamaba ‘els sants de la pedra’, como dato anecdótico cabe destacar el hecho de que compraban la prensa diaria y la leían juntos” (p. 69).

Un altre exemple de revifalla, és el de Cullera, una població valenciana de la comarca de la Ribera Baixa, d’on hem arreplegat bona cosa, en informació, i, en bona mida, a través de la gentilesa de Kike Gandía, qui, el 5 de juny del 2018, m’envià un missatge amb el document que llegirem a continuació. En el document, veiem que, en Cullera, el valencià també hi té cabuda en els goigs, com ja ho havia fet, dècades arrere, en Sueca.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una altra població valenciana, on estan molt arraïlats els Sants de la Pedra l’espenta en pro de la nostra cultura i, igualment, d’on més informació hem tret, és el Camp de Mirra (de la comarca del Baix Vinalopó). En aquest cas, l’hem acollida, en bona mida, mitjançant Romà Francés i Berbegal, un cavaller molt laboriós, obert i un gran impulsor de lo valencià. Gràcies a ell, hem accedit a un cant (3), dedicat als Sants de la Pedra i popular en el Camp de Mirra, que diu així:

   “CANT POPULAR DEDICAT

      ALS SANTS DE LA PEDRA

       SANT ABDÓ I SANT SENÉN

 

         ADVOCATS CONTRA LES 

      PEDREGADES I PROTECTORS DE

      LES COLLITES

       CO-PATRONS DEL CAMP DE MIRRA

          —————————–

 

        ‘Gloriosos Sants de la Pedra

       dels esplets i dels sembrats

     sou patrons molt excel·lents,

   essent  Vos, tan prodigiosos

   guardeu-nos de tempestats’

                                                                            EL CAMP DE MIRRA

                                                                           30 de juliol de 2018″

 

Font:

(1) Article “Els Sants de la Pedra, Abdó i Senent” , escrit per Francesc Giner i publicat, en 1973, en el llibre de les festes patronals de Benissa. Agraesc la generositat de Vicent Gomis Lozano, cap de la biblioteca pública Bernat  Capó, de Benissa (la Marina Alta) i de l’arxiu municipal de la mateixa població valenciana, qui me l’envià a través d’un missatge del 28 de juny del 2018.

(2) Article“Francisco Sáez Ros, el abuelo “Redó” (1.843-1.916). Constructor del “Barrio Nou”. Fundador de la Banda de Música Nova”, de José Ramón Sanchis Alfonso i de Francisco de Paula Pons Alfonso, pertanyent als “Quaderns d’Investigació d’Alaquàs” (http://quaderns.alaquas.org/ficheros/Q19820206SANCHIS.pdf).

(3) Cant enviat, en companyia de moltíssims documents sobre el Camp de Mirra i, a més, relativa a altres goigs als Sants de la Pedra  com també als de Sant Bertomeu Apòstol (qui, igualment, hi és patró i, a més, hi té dedicats uns goigs en valencià actual), per Romà Francés i Berbegal, en setembre del 2018.

 

Notes:  En valencià, quan escriurem (o quan parlarem), a Déu o a la Mare de Déu, ho farem amb la forma “Vós” (amb molta tradició literària i escrita com hem fet ací), en lloc d’utilitzar la forma “Tu”, còpia, sobretot, modernament, del tractament castellà “Tú”. I, quan ens dirigirem a la Mare de Déu, ho farem com a “senyora” (derivat de la forma “Nostra Senyora”), però no com a “fadrina” (“verge”, lo que, en castellà, diuen, i molt, per exemple, en l’expressió “Estar virgen”), ja que, ací, el terme “senyora”, concorda amb un fet: la cultura valenciana és matriarcal (a diferència de la castellana, que és patriarcal), motiu pel qual la Mare de Déu, en valencià, no rep el tractament de dona encara “verge”, sinó el de mare i, així, el de senyora.

Quant al nom “Senent”, forma que empra Francesc Giner, en 1973, direm que és tan correcta com la variant “Senén”, i que, partint del “Diccionari Català-Valencià-Balear”, apareix en primer lloc i, a més, ho fa a través d’un registre del 1506. Afegirem el diccionari indica que és un llinatge existent en València, Alboraig, Burjassot, Llíria, Alacant, Guardamar, etc. Com a anècdota, direm que també figura en escrits de Catalunya, tot i que, majoritàriament, el veiem en els valencians. A més, considere que caldria promocionar la forma “Senent”, pel fet que, no sols és un nom que s’escriu amb una “-t” final que no està present en l’equivalent en castellà (“Senén”) sinó perquè tractem d’un nom que,  entre altres coses, també és un cognom estés entre nosaltres.

Dites i creences vinculades als Sants de la Pedra

“Valga’m sant Nin i sant Non” (1)

“Valga’m sant Nin i sant Non, carregats de son, i sant Patllari i tots els sants del calendari!” (2)

“¡Valga’ns Sant Nin i Sant Non!” (3)

“Valga’ns Sant Nin i Sant Non i la Mare de Déu de Togores” (4)

“Les mares dels nostres avis, el dia d’avui [, 30 de juliol], tallaven els cabells als infants per primera vegada, cregudes que, fent-ho així, no foren lladres.” (5)

 

 

Font:

(1) Article “Banyoles. Festa del Terme en honor dels sants Abdó i Senén. Diumenge més proper al 30 de juliol”, de  Martirià Brugada Clotas, dins del llibre  “Repics de festa” (p. 125). Vaig accedir a aquest article, gràcies a un missatge enviat per Miquel Rustullet Noguer, el 18 de novembre del 2017, sobre Banyoles i la “Festa del Terme”  que s’hi celebra.

(2) Del mateix article de Martirià Brugada. Sobre aquesta dita, el 13 de gener del 2019, Gerard López Molsosa, en Facebook, em comentà: “Jo recordo que els meus avis deien una frase modificant els noms de Nin i Non [amb moltes variants]. Exemple: valga’m Sant Nini i  Sant Nani i tots els sants del calendari…!”.

(3) Sobre aquesta dita, treta del llibre “Vida, Culto y Folklore de los Santos Abdón y Senén” (p. 74). de José Sistac Zanuy, l’autor comenta que es tracta d’una invocació quan les persones veien un raig que podria fer malbé, quan queia pedra o davant d’una necessitat o d’un fet desagradables, per a demanar la protecció d’ambdós sants.

(4) Entrada “Caminada de Polinyà a la Salut, Colobrers i Togores” (http://losfolloneros.blogspot.com/2010/02/7-de-febrer-de-2010-caminada-de-polinya.html), publicada en el bloc “Los folloneros”.  Es tracta d’una dita de Sabadell (el Vallès Occidental), la qual, com llegim en el bloc, “També era invocada per moltes mares sabadallenques per tal que el seu fill obtingués un bon número en el sorteig de les quintes”. Les quintes d’un any eren els hòmens nascuts eixe any i que havien de fer el servici militar.

(5) Llibre “Costumari català”, de Joan Amades. Direm que l’obra fou elaborada entre 1950 i 1956; per tant, potser fes referència, si més no, a quasi un segle abans (“les mares dels temps dels nostres avis”), tenint present que, en eixir la primera publicació de l’obra, l’esperança de vida no aplegava als setanta anys i que, aleshores, poques persones en passaven els setanta-cinc.

Adduirem que, una altra creença (relacionada amb les pedregades, tot i que no ho fa amb els Sants de la Pedra), però del llibre “Meteorologia i agricultura populars”, de Cel Gomis i Mestre, diu que, en una població, per fer fora els bruixots, “Mossèn Anton els té promès que, si els veïns l’ajuden a resar a l’església, mai més cap pedregada no farà mal en el terme de Torrelles” (p. 48). Cel Gomis es refereix a Torrelles de Llobregat, una població catalana de la comarca del Baix Llobregat.

Finalment, direm que hem constatat un fet semblant, però en l’Edat Mitjana, en un passatge del llibre “Una historia nueva de la Alta Edad Media”, de Chris Wickham. Això sí, referent a molts segles abans. 

Sant Nin i Sant Non i els Sants de la Pedra

Ací tenim alguns dels refranys relacionats amb els Sants de la Pedra, Abdó i Senent, també coneguts com Sant Nin i Sant Non (en moltes poblacions catalanes) i com Sant No i Sant Ne (com ara, en Mallorca).

Quant a la festivitat dels sants Abdó i Senent, és el 30 de juliol i, afegirem que, entre altres coses, són els protectors dels llauradors i dels hortolans. En els darrers vint anys, s’han fet publicacions molt interessants, per exemple, d’obres del segle XVI i del XVIII, com també algunes obres de tipus artístic o d’informació general però a nivell local. A poc a poc, en farem esment, a través d’aquestes entrades.

I ara, sense més preàmbuls, els refranys i les dites.

 

Sant Nin i Sant Non, els Sants de la Pedra són.  (1)  

Sant Nin i Sant Non, pebrots i tomates, la festa dels hortolans. (2)

Per Sant Nin i Sant Non, es talla el raïm de la planta i es penja a la llàntia. (3)

 

Igualment, hi ha dites com les següents:

Per Sant Nin i Sant Non, pebrots i tomàquets! (4) 

Per Sant Nin i Sant Non, pebrots i tomàtecs! (5)

Per Sant Nin i Sant Non, pebrots i tomates. (6)

Pel dia dels sants Abdó i Senén, pebrots i tomates. (7)

 

Font: 

(1) Es tracta d’un refrany molt estés en Catalunya.

(2) Web “Refranyer temàtic” (http://tematic.dites.cat/2007/11/sants-i-festes-diverses.html). 

(3) Web “El Refranyer. Dites, refranys i maneres de dir” (http://elrefranyer.com/ref/per-sant-nin-i-sant-non-es-talla-raim-planta-es-penja-llantia).

(4) Joan Prió Pinyol, en el grup de Facebook, “Dites, cançons, contes, costums, Catalunya”, 4 d’abril del 2017.

(5) José Sistac Zanuy, en el llibre “Vida, culto y folklore de los santos Abdón y Senén”, de 1948, una de les fonts on més informació hi ha sobre els Sants de la Pedra.

(6) Martirià Brugada Clotas, capellà, en el seu bloc “Diari del capellà” (http://www.diaridelcapella.cat/2012/08/per-sant-nin-i-sant-non-pebrots-i.html).

(7) Martirià Brugada Clotas, en l’article “Banyoles. Festa del Terme en honor dels sants Abdó i Senén. Diumenge més proper al 30 de juliol”, publicat en el llibre “Repics de festa”. En tinguí constància gràcies a Miquel Rustullet Noguer, de Banyoles (el Pla de l’Estany), qui me’l facilità el 18 de novembre del 2017.

Aquestes són les fonts d’informació, on figuraven en trobar-les. Poden haver-ne modificacions, de les referències de la trobada. No obstant això, podeu consultar la web o el bloc i preguntar-hi i tot.