Arxiu d'etiquetes: altruisme

“La filla tria el seu destí”

 

El 9 de març del 2021, l’amic Francesc Castellano Vilamu, m’envià un correu electrònic titulat “Una cançó, dos finals”, en què apareix una cançó que, en el primer cas, reflecteix lo patriarcal, mentres que, en el segon, és un exemple de matriarcalisme. En qualsevol cas, hem considerat adient plasmar-ne ambdues. Francesc Castellano escrigué “T’envio la mateixa cançó però amb dos finals diferents, cosa una mica sorprenent. La primera és tal i com la cantàvem en el grup de muntanya i que, pràcticament, a tot Catalunya, es canta igual. Diu així:

“Ai, mare, aneu a missa,

tururet , turí, turà,

ai, mare, aneu a missa,

que jo couré el dinar.

Quan va tornar de missa,

la filla li faltà.

Pregunta a les veïnes

si l’han vista passar.

‘N’hem vist passar a una,

del braç del capità’.

El pare agafa el burro

i a Lleida se’n va anar.

Quan és al mig de Lleida,

es trobà amb el capità.

‘Capità, si sou bon home,

la filla m’heu de dar’.

‘Ai, Catrina, Catrineta,

ton pare, et  ve a buscar’.

‘Digueu-li, al meu pare,

que jo no vull anar,

que vull anar a la guerra

al costat del capità’”.

 

Tot seguit, Francesc Castellano addueix “La segona és una versió valenciana que he trobat al ‘Cançoner valencià’ de Josep Climent, Piles[1], editorial de música, València, 1982, pàg. 100”. Aquesta segona versió, matriarcal, diu així:

“’Mare: vaja-se’n a missa,

ara va [de] debò,

que jo faré el dinar.

I, a la que tornà de missa,

en casa no se l’encontrà

i els preguntà, a les veïnes,

que si l’han vista passar.

I, una veïna, li contestà

que, ‘en’ un soldat, se n’ha anat.

I, sa mare, apreta a córrer

I encara la va alcançar.

‘Filla meua, mo-ne[2] a casa,

que, ton pare, et vol pegar’.

I, el soldat, per ser bon home,

a casa la va tornar.

‘Ací té la seua filla

que ningú li l’ha tocà[3]’”.

 

A continuació, Francesc Castellano escrigué “Crec interessant marcar que en una versió, la filla tria el seu destí i, en la segona, és la mare i el capità”. Quan llisquí aquestes paraules, li comentí: “Efectivament, els missatges són diferents: en la primera, com tu dius, la filla no determina la seua vida, sinó, per exemple, el capità. A més, el capità l’agafa amb el braç (cal pensar que amb el dret).

Doncs bé, hi ha moltes fotos de matrimoni de poblacions de les Illes Balears, en què és la dona (com també en moltes, però no tantes, del País Valencià i de Catalunya, atenent a la informació que he recopilat) qui, amb el seu braç dret, agafa el marit. Per tant, és ella qui fa de cap (matriarcal).

A més, en la segona cançó, la filla confia en la mare i la mare en la filla, ja que això fa que la mare es senta tranquil·la i vaja a missa. A més, el soldat veu que la filla perilla i, la filla, junt amb la mare, trien anar a viure en una casa on el pare no puga abusar de la filla. Per això, la segona lletra plasma una visió matriarcal de la vida, entre altres coses, perquè el soldat no aprofita la situació de la filla per a, de rebot, fer-li cap xantatge i condicionar-la: és un cas de solidaritat.

El fet que la mare convide a la filla a tornar a casa, no indica si ho fa a una segona casa (i, així, ser elles qui hi viurien) o si, per exemple, és un missatge per a evitar un moment de prepotència o d’irritació del pare.

M’incline per la primera opció, ja que hi ha alguna rondalla de Pineda de Mar en què, per dir-ho així, els de bon cor se’n van a un lloc on no acolliran els qui no ho siguen (en aquesta cançó, el pare)”.

Igualment, en la segona cançó veiem dones resolutives i un home (el soldat) que no fa el paper d’alliberador, perquè actua i ho fa procurant el bé de la dona com també el de la mare.

Agraesc la generositat de l’amic Francesc Castellano Vilamu.

 

 

Notes: [1] Editorial Piles.

[2] Popularment, “anem-nos-en”.

[3] Popularment, en lloc de “tocada”.

Selfless people have more sex, study finds // Un estudi descobrix que les persones altruistes tenen més relacions sexuals

Selfless people have more sex, study finds

 

(…) New research from the University of Guelph and Nipissing University shows that people who helps others are more desirable to the opposite sex, have more sexual partners and more frequent sex.

(…) Una nova recerca de la University of Guelph i de la Nipissing University mostra que les persones que ajuden a altres senten més atracció pel sexe contrari, tenen més companys sexuals i tenen sexe de manera més freqüent.

 

The study was published recently in the British Journal of Psychology.

“This study is the first to show that altruisme may translate into real mating success in Western populations, that altruists have more mates than non-altruists,” said Pat Barclay, a University of Guelph psychology professor who worked on the study with lead author Prof. Steven Arnocky from Nipissing. 

L’estudi ha sigut publicat recentment en el British Journal of Psychology [‘Diari Britànic de Psicologia’].

“Este estudi n’és el primer que mostra que l’altruisme podria traduir-se en l’èxit d’aparellaments reals en poblacions occidentals i que els altruistes tenen més amics que els no altruistes”, diu Pat Barclay, un mestre de psicologia de la University of Guelph (el Canadà), qui treballà en l’estudi juntament amb el mestre en cap Steven Arnocky, de Nipissing, una altra població canadenca.

 

Arnocky added: “It appears that altruism evolved in our species, in part, because it serves as a signal of other underlying desirable qualities, which helps individuals reproduce.”

The researchers interviewed about 800 people regarding their relationships and propensity for helping others, including giving to charity, donating blood, helping strangers cross the street, donating winnings and helping classmates, among other things.

Even after controlling for age and personality, altruists were found to have greater succes at dating and sex.

Arnocky afegí: “Sembla que l’altruisme ha evolucionat en les nostres espècies, en part, perquè servix com a senyal d’altres característiques del desig sexual, les quals faciliten la reproducció dels individus”.

Els investigadors entrevistaren a 8oo persones si fa no fa respecte a les seues relacions i la seua predisposició a ajudar a altres: incloïen la donació de diners per a finalitats benèfiques, la donació de sang, ajudar a creuar el carrer, la donació dels guanys i l’ajuda a companys de classe, entre altres coses.

Fins i tot, després de fer controls per edat i personalitat, es comprovà que els altruistes obtenien millors resultats en la quantitat de cites amb altres persones i de relacions sexuals.

 

However, “it’s a more effective signal for men than for women,” Barclay sid. The study found that while altruism is a desirable quality among both genders, it affects men’s lifetime dating and sex partners more thant women’s.

The findings suport previous studies on food sharing by hunters, which found that men who hunt and share meat enjoy greater reproductive succés. Earlier research -both men and women are more attracted to people who are altruistic.

Tanmateix, “és un fet més present en el cas dels hòmens que en el de les dones”, indica Barclay.  L’estudi trobà que mentres que l’altruisme és una part més de l’atracció sexual en els dos gèneres, afecta més al temps de duració i a les parelles pel que fa als hòmens que a les dones.

Les conclusions confirmen estudis anteriors sobre el compartiment d’aliments per part de caçadors i que mostraven que els hòmens que caçaven i compartien carn gaudien d’un èxit reproductiu major. Igualment, fa poc, una recerca encapçalada per Barclay també havia trobat que, en igualtat de condicions, tant els hòmens com les dones eren molt més atractius quan es tractava d’altruistes.

 

The researchers suggest expandint the study to include a wider array of variables such as relationship length and partner quality.

“Also, given the importance we place on attractiveness, resources and intelligence, it would be worthwhile to explore how individuals “trade-off” altruism against desirable qualities,” Arnocky said.

Les persones que han fet la investigació proposaven ampliar l’estudi i incloure un gamma de variables més profundes , com ara,  la duració de la relació i la qualitat de la parella.

“Igualment, atenent a la importància que atorguem a l’atracció, als recursos i a la intel·ligència, valdria la pena explorar com ‘intercanvien’  l’altruisme els individus davant els trets del desig sexual”, diu Arnocky.

 

 

Font: L’origen del document, ací traduït quasi del tot, és la notícia publicada en

Selfless People Have More Sex, Study Finds

i, quan vaig decidir indagar sobre si la diferència entre hòmens i dones era substancial, vaig recórrer a l’article publicat com a

Altruistic people have more sex

en què les línies verdes amb guionets són els resultats dels hòmens i les línies roges representen els de les dones. Sincerament, abans de llegir el text, pensava que les dades serien més altes en les dones que en els hòmens però, després d’accedir al document en què les vaig vore, no esperava que la diferència fóra com apareix en dos dels gràfics d’eixe article del British Journal of Psychology.

Nota: Per a la forma desirable quality i el seu plural desirable qualities (amb el qual, literalment, diem qualitats desitjables), en un article relacionat amb la sexualitat i on el terme desirable també significa “atractiu”, he preferit escriure les traduccions “característiques del desig sexual”, “una part més de l’atracció sexual” i “els trets del desig sexual”.