Per fi sóc lliure jo // At last I am free

General, , , , ,

Per fi sóc lliure jo

Poema d’Internet / Poem on the Internet

 

Per fi sóc lliure jo,

sense traves ni cadenes

l’Amor m’ha fet lliure

doncs és l’únic que no té límit.

Sóc lliure d’estimar al ric i al pobre,

al negre i al blanc, l’home o la dona.

At last I am free,

without chocks nor chains.

Love has made me free

it’s the unique thing without limits.

I am free to love the rich person and the poor person,

the black person and the white person, the man or the woman.

 

No importa de quin país vinguin

o quin llenguatge parlin

quina religió o política tinguin.

És igual. Els estimo igual.

No em sento lligat amb res.

¡Sóc lliure! Puc fugir a l’espai

o tancar-me en una flor.

It’s all the same to me the country where they come from

or the language they speak,

what religion or political views they have.

It’s all the same to me. I love them equal.

I don’t feel tied up with anything.

I am free! I can flee to the space

or close me in a flower.

 

Fins us diré que sóc lliure

d’estimar a qui no m’estima.

És meravellós allò que sento

sentir que el meu esperit vola… vola…

no importa on, i s’atura a donar

un bes a qualsevol cosa:

criatura creada per Déu

sense que hi hagi res que m’ho impedeixi

Even I will say to you that I am free

to love who doesn’t love me.

 It’s wonderfull what I feel…

feeling that my spirit is flying…, flying…

It’s secondary where, and it stops to

kiss whatever I like:

creature built by God

without anything that impedes me it.

 

Per fi sóc lliure jo!

em podrien rebutjar, escarnir, menysprear

és igual, els estimo igual

sóc lliure d’estimar-los

doncs no poden manar el meu esperit.

At last I am free!

They could turn me, ridicule me or look down on me.

I couldn’t care less, I love them without differences.

I am free to love them

because they can’t be the boss of my spirit.

 

 

Font: El poema original, del qual només he fet lleugeres modificacions ortogràfiques, figura en http://rombo.org/per-fi-soc-lliure-jo/.

 

 

 

 

La manta al coll // With the blanket near the neck

General, , , ,

La manta al coll

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

La manta al coll

i el cabasset,

mo·n’anirem

al Postiguet,

la manta al coll

i el cabasset,

mo·n’anirem,

mo·n’anirem

al Postiguet.

Arreando xim-pam-pu,

arreando xim-pam-pu.

With the blanket near the neck,

and with the little basket

we will go to ‘el Postiguet’

with the blanket near the neck

and with the little basket

we will go,

we will go,

to ‘el Postiguet’.

Let’s go xim-pam-pu,

let’s go xim-pam-pu.

 

1. Per dos quinzets un puro,

per tres una pipa,

per quatre una guitarra,

per cinc una xica.

El puro p’a fumar,

la pipa p’a lluir,

la guitarra p’a tocar

i la xica p’a dormir.

1. With two quinzets one cigar,

with three one pipe,

with four a guitar,

with five a young woman.

The cigar for smoking,

the pipe for shinning,

the guitar for playing

and the young woman for sleeping.

 

Tornada: La manta al coll…

Chorus:  With the blanket near the neck…

 

2. Una volta, quan tornava

el tio Pep de l’horta,

es va trobar en casa

oberta la porta.

Pujant per l’escaleta

es troba un senyoret

que, oberta la bragueta,

li ensenyava el cacauet.

2. Once, when the uncle Pep

was coming back from the floodplain,

he ran into the open door of the house.

And when he was coming up

the ladder of it,

he saw a man

that has opened his slit

and was showing Pep the peanut.

 

Tornada: La manta al coll…

Chorus: With the blanket near the neck…

 

3. Les xicones de Xixona

s’han comprat una romana

p’a pesar-se les mamelles

dos voltes a la setmana.

Si vols que te la faça,

posa’t panxa cap amunt

i voràs la polseguera

que t’ix pel forat del cul.

3. The young women of Xixona

bought a Roman scale for them,

to weigh them their breastes

twice a week.

If you want that I make it you,

stand you up face up

and you will see what a dust cloud

will go out of your arsehole.

 

Tornada: La manta al coll…

Chorus: With the blanket near the neck…

 

4. Tots juguen ‘en’ Pep

i Pep no fa faena,

li amaguen la bossa

i també la cistella.

Ara baixa l’amo,

tots són bonegons.

Ahí teniu a Pep

tocant-se els collons.

4. All of them are playing with Pep,

and Pep is not working,

they hide his bag

and also his basket.

Now the owner is going down the stairs,

all of his words are tellings-off

and you can see Pep

touching his balls.

 

Tornada: La manta al coll…

Chorus: With the blanket on the neck…

 

 

Font: La cançó figura en http://www.comarcarural.com/valencia/musica/la%20manta%20al%20coll.php i el vídeo és https://www.youtube.com/watch?v=wxznNPVYbsI.

Notes: Arreando, com vos podreu imaginar lingüísticament, és terme castellà. He respectat la forma ‘en’ (pronúncia popular de la conjunció amb) per a escriure així la lletra que canta el grup Carraixet en el vídeo.

Igualment, el terme bonegons fa referència a paraules amb què l’amo indica que cal fer faena i no arrunsar-se, com Pep, sinó posar-se mans a l’obra.

Es tracta d’una cançó en què el llenguatge eròtic i sexual està molt present i, fins i tot, amb térmens que he traduït abans de tindre un vocabulari anglés-castellà molt detallat, però de l’anglés al castellà. Si algú tinguera coneixement d’un vocabulari valencià-anglés (o català-anglés) de tipus eròtico-sexual, li estaria molt agraït.

El tio Pep se’n va a Muro // Uncle Pep goes to Muro

General,

El tio Pep se’n va a Muro

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

El tio Pep se’n va a Muro…,

tio Pep… (2)

El tio Pep se’n va a Muro…,

tio Pep… (2)

 De Muro,  ¿què ens portaràs,

tio Pep?

tio Pep, tio Pep, tio Pep (2)

Uncle Pep goes to Muro…,

uncle Pep.

Uncle Pep goes to Muro,

uncle Pep. (2)

What will you bring us from Muro,

uncle Pep,

uncle Pep, uncle Pep, uncle Pep. (2)

 

Una tartana i un burro,

tio Pep, (2)

per anar a passejar, tio Pep,

tio Pep, tio Pep, tio Pep. (2)

A trap and a donkey,

uncle Pep, (2)

for going for a stroll, uncle Pep,

uncle Pep, uncle Pep, uncle Pep. (2)

 

El tio Pep ja té el burro,

tio Pep, (2)

que molts quinzets li ha costat,

tio Pep,

tio Pep, tio Pep, tio Pep. (2)

Uncle Pep now has the donkey,

uncle Pep, (2)

that many coins has cost him

uncle Pep,

uncle Pep, uncle Pep, uncle Pep. (2)

 

I tota la gent de Muro,

tio Pep, (2)

diuen que l’han enredat,

tio Pep,

tio Pep, tio Pep, tio Pep. (2)

And the people of Muro,

uncle Pep, (2)

said that some people have embroiled him,

uncle Pep,

uncle Pep, uncle Pep, uncle Pep. (2)

 

El ruc li ha dat tres patades,

tio Pep, (2)

i l’han dut a l’hospital,

tio Pep,

tio Pep, tio Pep, tio Pep. (2)

The donkey has kicked three times him,

uncle Pep, (2)

and some people took him to the hospital,

uncle Pep,

uncle Pep, uncle Pep, uncle Pep. (2)

 

Té tres costelles trencades,

tio Pep, (2)

i tot el cos li fa mal,

tio Pep,

tio Pep, tio Pep, tio Pep. (2)

He has broken three ribs,

uncle Pep, (2)

and his body hurts,

uncle Pep,

uncle Pep, uncle Pep, uncle Pep. (2)

 

El tio Pep torna a Muro…,

tio Pep…

Uncle Pep comes back to Muro…,

uncle Pep…

 

Música: https://www.youtube.com/watch?v=qrn8Sc0Pd6Y.

Nota: La primera vegada que cantem les dos primeres línies de la cançó, de la mateixa manera que en les dos últimes, ho fem allargant més la veu, com ho podrem comprovar a l’escoltar el vídeo.

Finalment, en el vídeo, quan ja ha acabat la cançó, oirem un so de traca que ens pot indicar que el tio Pep ha tornat bo a casa.

Quant a la paraula quinzets, direm que era el nom popular que rebia la paraula real, històricament aplicada a una moneda castellana, l’anterior a la pesseta com a unitat en tot l’Estat espanyol, i que indicava la quantitat de 25 cèntims de pesseta.

 

 

 

 

Amparito

General, , ,

Amparito

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Amparito,

la filla del mestre,

diuen que festeja

‘en’ un xic foraster.

El diumenge,

quan va a missa d’onze,

el nóvio darrere

li porta el catret.

I, com és tan xicoteta,

meneja el culet. (2)

Amparito,

the teacher’s daughter,

people say she is courting

with a foreigner.

On Sunday,

when she comes to the eleven mass,

her fiancé, behind,

is giving her the stool.

And, that she is as little,

she moves the bum. (2)

 

Amparito,

la filla del mestre,

abans festejava

‘en’ un foraster.

I el diumenge,

quan va a missa d’onze,

ningú va darrere

portant-li el catret.

I, com és tan xicoteta,

meneja el culet. (2)

Amparito,

the teacher’s daughter,

before was going out

with a foreigner.

And on Sunday,

when she comes to the eleven mass,

nobody is behind her

giving her the stool.

And, that she is as little,

she moves the bum. (2)

 

Amparito,

la filla del mestre,

ja no se’n recorda

d’aquell foraster.

El diumenge,

quan va a missa d’onze,

un xicot del poble

li porta el catret.

I, com és tan xicoteta,

meneja el culet. (2)

Amparito,

the teacher’s daughter,

now doesn’t remember

that foreigner.

On Sunday,

when she comes to the eleven mass,

a young man of the village,

carries her the stool.

And, that she is as little,

she moves the bum. (2)

 

Lletra i música: Hem triat la que sentim en el vídeo https://www.youtube.com/watch?v=R4Ud-ZkSnPI.

Font: La cançó figura en http://www.comarcarural.com/valencia/musica/amparito.htm.

 

 

8 Things really efficient people do // 8 coses que fan les persones realment eficients

General, , , ,

 

8 Things really efficient people do

You would spend less time doing the things that you don’t enjoy and more on the things that bring satisfaction, happiness and profit.

1. Concentred effort with few distractions leads to better work product in faster times.

2. Really efficient people are extremely good at delegating tasks to others who will perform them better.

3. Using appropriate communication to get the desired effect.

4. They can achieve a disciplined approach and be ready for the important events.

5. Organizing clothes, papers and electronics in a way that you can easily find what you are looking for.

6. Efficient people set a time for each of their tasks and work to keep the schedule.

7. They get rest and recuperation so they can perform at their peak.

8. Planning takes a little time. But considering the challenges, process and responsabilities in advance will make for clear direction with the team. With good communication everyone can move confidently and efficiently to achieve all the objectives in record time.

Pots dedicar menys temps a fer les coses que no t’agraden i més temps a les que t’aporten satisfacció, felicitat i rendiment.

1. La concentració de l’esforç sense distraccions porta a fer un treball de millor qualitat en menys temps.

2. Les persones molt eficients tenen molta habilitat per a delegar tasques a altres que les poden dur a terme molt millor.

3. Fent ús de la comunicació apropiada, aconseguixen els efectes desitjats.

4. Saben portar a terme una resolució disciplinada i estar preparades per a les qüestions importants.

5. Organitzant les robes, els papers i el material electrònic, en certa manera, aconseguixen trobar les coses amb major facilitat quan les busquen.

6. Les persones que són molt eficients dediquen un temps per a cadascuna de les tasques i mantenen el programa de treball.

7. Dediquen un temps per a descansar i per a que la recuperació els permeta arribar al seu nivell òptim.

8. La planificació requerix una miqueta de temps. Però el fet de tindre present els reptes, els processos i les responsabilitats amb temps  els farà dirigir-se al grup amb una direcció definida. Amb bona comunicació qualsevol personal pot portar avant un objectiu amb confiança i amb eficiència en menys temps que abans.

 

Font: Si aneu a http://www.inc.com/kevin-daum/8-things-really-efficient-people-do.html, podreu llegir tot el text original, ací parcialment traduït.

We are the champions // Som els campions

General, , , , , , , ,

We are the champions

Queen

 

I’ve paid my dues,

Time after time.

I’ve done my sentence

But committed no crime

and bad mistakes,

I’ve made a few.

I’ve had my share of sand

Kicked in my face,

But I’ve come through.

He pagat les meues quotes,

una volta rere l’altra.

He complit la meua sentència

sense cometre cap crim

i grans errors,

en vaig cometre uns quants.

He tingut la meua part d’arena

com una puntada en la meua cara,

però he sobreviscut.

 

We are the champions, my friends,

And we’ll keep on fighting till the end.

We are the champions.

We are the champions.

No time for losers.

‘Cause we are the champions

Of the world.

Som els campions, amics,

i continuarem en la lluita fins al final.

Som els campions.

Som els campions.

No hi ha temps per als perdedors,

perquè som els campions

del món.

 

I’ve taken my bows

And my curtain calls.

You brought me fame and fortune

And everything that goes with it.

I thank you all.

He saludat al meu públic amb el cap

i, al final, amb el comiat.

M’heu donat fama i fortuna

i tot lo que li acompanya…

Vos ho agraïsc tot.

 

But it’s been no bed of roses

No pleasure cruise.

I consider it a challenge

Before the whole human race.

And I ain’t gonna lose.

Però no ha sigut cap llit de roses

ni cap creuer de plaer.

Ho considere un repte

davant tota la Humanitat.

I no perdré…

 

Chorus: We are the champions, my friends… (2)

Tornada:  Som els campions, amics…  (2)

 

Font: Podem consultar el vídeo, per exemple, en https://www.youtube.com/watch?v=04854XqcfCY.

 

 

 

 

 

 

I am free // Sóc lliure

General, , , ,

I am free

Songwriters: / Autors:  Peter Furler, Jonathan Christian Egan  (Newsboys)

 

Through You, the blind will see

Through You, the mute will sing

Through You, the dead will rise

Through You, all hearts will praise

Gràcies a Vós, el cec vorà.

Gràcies a Vós, el mut cantarà.

Gràcies a Vós, el mort s’alçarà.

Gràcies a Vós, tots els cors lloaran.

 

Through You, the darkness flees

Through You, my heart screams

I am free

Yes, I am free

Gràcies a Vós, la foscor fuig.

Gràcies a Vós, el meu cor crida.

Sóc lliure.

Sí, sóc lliure.

 

I am free to run

(I am free to run)

I am free to dance

(I am free to dance)

I am free to live for You

(I am free to live for You)

I am free

(I am free)

Yes, I am free

(I am free)

Estic lliure per a córrer,

(Estic lliure per a córrer)

Estic lliure per a ballar.

(Estic lliure per a ballar)

Estic lliure per a viure per a Vós.

(Estic lliure per a viure per a Vós)

Sóc lliure.

(Sóc lliure)

Sí, sóc lliure.

(Sóc lliure)

 

Through You, the Kingdom comes

Through You, the battle’s won

Through You, I’m not afraid

Through You, the price is paid

Gràcies a Vós, el Regne arriba.

Gràcies a Vós, la batalla es guanyà.

Gràcies a Vós, no tinc por.

Gràcies a Vós, es pagà el preu.

 

Through You, there’s victory

Because of You, my heart sings

I am free

Yes, I am free

Gràcies a Vós, hi ha victòria.

Per Vós, el meu cor canta.

Sóc lliure.

Sí, sóc lliure

 

Chorus: I am free to run…

Tornada: Estic lliure per a córrer…

 

Who the Son sets free, is free indeed

(Now the Son sets free)

Who the Son sets free, is free indeed

(Now the Son sets free)

Qui allibera el Fill, està realment lliure.

(Ara el Fill l’ha alliberat)

Qui allibera el Fill, està realment lliure.

(Ara el Fill l’ha alliberat)

 

Chorus: I am free to run…

Tornada: Estic lliure per a córrer…

 

 

Vídeo musical: https://www.youtube.com/watch?v=_MbcYyOsF50.

 

Nota: Hi han versions de vídeo més centrades en la tornada. En qualsevol cas, és un cant a la llibertat fruit de la superació i de l’esperança en el demà i en la capacitat de cada individu per a reviscolar, fer-se fort i progressar.

 

 

 

 

 

Cant a la música lliure de viure // Song to free living music

General, , ,

Cant a la música lliure de viure

 

Escric com vull

mentres balle amb tu

i, quan et veig,

sent que som més que dos…

¿Escoltes?

— ¡I tant!,

em dius:

la música encara viu.

Mozart, Vivaldi, Beethoven,

The Beatles,  John Lennon,

Serrat, Paco Muñoz, Gospel,

viure, viure, viure…

I write as I like

while I am dancing with you

and, when I see you

I feel we are more than two…

Are you listening to it?

— Of course!, you say to me:

music still lives

Mozart, Vivaldi, Beethoven

The Beatles, John Lennon,

Serrat, Paco Muñoz, Gospel,

living, living, living…

 

El demà serà millor,

¡ja ho crec que sí!

¡ja ho crec que sí!

¡ja ho crec que sí!

Tomorrow will be better,

certainly yes!

certainly yes!

certainly yes!

 

Amb la música que somriu,

amb l’avi que allarga la mà

al jove que li l’oferix,

amb l’escriptor que acull idees

noves

i les plasma per a volar

i arribar a tothom,

des de la llar,

des de l’altar,

des de la casa feliç

on viu i traduïx

lo que sent i

li agrada

en goig pel viure…

With the music that smiles

with the grandfather that is stretching the hand out

to the teenager that offers it to him,

with the writer that takes in new

ideas

and gives them for flying

and goes as far as everybody,

from the home,

from the altar,

from the happy house

when he lives and translates

whatever he feels and

likes

… in life joy 

 

¡Música, mestre! ¡Avant, música!

Music, maestro! Come in, music!

 

 

Nota: La lletra del poema va sorgir mentres escoltava música de Mozart, després de passar per planes diferents sobre creativitat.

Tomorrow will be better // Demà serà millor

General, , , ,

Tomorrow will be better

Music from Taiwan: / Música taiwanesa: Lo Ta-yu 

 

When you wake up in the morning, when you haven’t started to think, there is a whole brand new day, open wide and waiting for you. I know in life’s sorrow, you’re on the verge of drowning. May you tears flea wind yesterday, blow away with the wind. //

Quan et despertes de bon matí, quan encara no has començat a pensar, hi ha per davant tot un dia flamant, obert, ample… esperant-te. Comprenc l’aflicció de la vida que estàs a punt d’ofegar. Podries arrancar-te la puça del vent d’ahir i que se n’anara volant amb el vent de hui. //

 

When you wake up in the morning, when you haven’t started to think, the world is out there calling open eyes to new beginning. A newborn sun is shinning, chasing shadows from your mind. Everything will be alive, under the sunshine’s smile. //

Quan et despertes de matí, quan encara no has començat a pensar, el món exterior, allí, està cridant amb ulls oberts al nou començament.  Un sol nounat està brillant, foragitant foscors de la teua ment: tot pot viure’s sota el somriure del sol. //

 

Come out from your corner, no doubt in join us, you can decide the future, devote your youthful power to this world. Come together, hand in hand together, I know you’ll do, we pray and believe that tomorrow will be better. //

Ix del teu racó, sense dubtar, per a unir-te a nosaltres. Pots decidir el futur. Dedica el teu poder jovenívol a este món. Reunir-te amb nosaltres, agafats de la mà alhora, sé que ho faràs. Preguem i creiem que el demà serà millor. //

 

No, I don’t know what your name is, but you’re so familiar to me. Cause me belong to my family. You can hear my heart calling. Life can be music, rainbows can be reached if you face truly, keep striving for your dream. //

No, no sé com et diuen, però m’eres tan familiar que sent que pertanys a la meua família. Pots oir com canta el meu cor. La vida pot ser música. Es canten arcs de Sant Martí si et proposes, verdaderament, continuar lluitant pel teu somni. //

 

 

1. Come out from your corner…

2. When you wake up in the morning…

3. Come out from your corner…

 

Nota: Es tracta d’una obra del taiwanés Lo Ta-yu (de 1985), inspirada en la cançó We are the world ( de Michael Jackson).

Ací tens la traducció a l’anglés (a partir de l’original) i la de l’anglés al valencià.

Música:  https://www.youtube.com/watch?v=Fg4vhC99zQQ.

 

 

 

 

 

Més enllà de la treva // Beyond the truce

General, , , , , ,

 

Més enllà de la treva

 

Estats Units i Cuba fan les paus.

Miquel ja torna a confiar en Roma:

homosexual i catòlic.

Roment, dona, em diu que el demà serà millor.

Té 57 anys.

Ximo, 31 anys i… torna a treballar i en un treball just.

¡Ah!, ¡i participa en una ONG de manera activa!

The United States of America and Cuba bury the hatched.

Miquet trust, now, Rome again:

homosexual and Catholic.

Roment, a woman, says to me that tomorrow will be better.

She is 57 years old.

Ximo, aged 31 and… working again and in a well-paid.

Ah!,  and he is participating actively in a NGO!

 

Jaume i Nathalie, cadascú fill d’una mare,

d’una llengua i

d’un continent,

inicien un camí nou: família de fet i sense voluntat de tindre fills.

En la finca viu una dona,

fadrina i de 27 anys…

i amb un fill, per decisió pròpia i lliure:

monoparental.  

Jaume and Nathalie, each of them an offspring of their mothers,

of a language and

of a continent,

begin a new way:

civil family and without willing of having any children.

In the building lives a woman,

she is single and 27 aged…

and she has one child, by own and free decision:

monoparental.

 

Tots veïns,

tots diferents,

tots units,

com una família,

per l’esperit de contribució…

i per haver-li trobat un sentit

a la vida.  

All of them are neighbours,

all of them are different,

all of them are united close,

as a family,

by spirit of contribution…

and after have discovered them a life

meaning.

 

Òbric la porta i…

tots,

a l’uníson i

amb una pancarta davant,

criden ben fort:

¡Demà, millor!

¡Demà, millor!

¡Demà, millor!  

I open the door and…

all of them,

in unison, and

with a placard in front,

are shouting very loud:

Tomorrow, better!

Tomorrow, better!

Tomorrow, better!

 

No puc evitar-ho i

decidisc ajuntar-me amb ells:

I can’t avoid it and

I decided to get together with them:

 

¡¡¡ja en som més!!! ,

now we are more!!!

 

crida un jove acompanyat d’un xiquet.  

shouts a teenager going with a kid.

 

I tots…

¡¡¡Demà, millor!!!

¡¡¡Demà, millor!!!

And all of us…

Tomorrow, better!!!

Tomorrow, better!!!