Arxiu d'etiquetes: cançó eròtica

Dalt d’una muntanya

 

Dalt d’una muntanya

Cançó popular eròtica catalana

 

“Dalt d’una muntanya,

de la més alta,

de la més alta,

n’hi havia una gran flor;

dalt de la flor, una minyona,

una minyona;

dalt de la minyona, jo;

dalt de la minyona, jo”.

 

 

Nota:  [1] El 8 de novembre del 2020 vaig rebre un correu electrònic de Sisco Beltrán, un home de Tivenys (una població de la comarca del Baix Ebre) amb qui tenia relació per Facebook i que m’envià aquesta cançó, encara no recopilada i, a més, nova. El 10 de novembre del 2020 encara no figurava en Internet.

Unfla, unfla, unfla el baló…, que l’unfle ta tia que té bon bragó

 

Unfla, unfla, unfla el baló…., que l’unfle ta tia que té bon bragó

Cançó popular eròtica valenciana

 

“Si em case ‘en’ una alta,

pareix [1] un gegant:

no tindré prou tela

per fer un ‘devantal’

i, si no li’l fas,

¿què diran de mi?,

per això, no em case

i em quede fadrí.

 

Si em case ‘en’ una baixeta,

pareix un ‘patet’:

aniré a besar-la

i pegarà un botet,

i, si no la bese,

¿què diran de mi?,

per això, no em case

i em quede fadrí.

 

Tornada: Unfla, unfla, unfla el baló,

que l’unfle ta tia que té bon bragó [2] (2) [3].

Unfla, unfla, unfla el baló,

que l’unfle ta tia que té bon bragó (2).

 

Si em case ‘en’ una beata,

per a estar millor:

de matí, a missa;

de nit, al sermó.

La casa, sense agranar,

sense cuidar de mi,

per això, no em case

i em quede fadrí.

 

Tot aquell que tinga

llàstima i pietat,

que es tanque en un quarto

i que es mate ‘en’ un bac.

I, després de mort,

¿què diran de mi?,

per això, no em case

i em quede fadrí.

 

Tornada: Unfla, unfla, unfla el baló,

que l’unfle ta tia que té bon bragó (2) [4].

Unfla, unfla, unfla el baló,

que l’unfle ta tia que té bon bragó,

unfla, unfla, unfla el baló,

que l’unfle ta tia que té bon bragó [5].

 

 

 

Notes: Aquesta cançó és coneguda i jo l’havia escoltada, des de xiquet, però amb una lletra molt distinta (i que es pot trobar en Internet) i en una línia prou diferent. En ella, entre altres coses, apareix el nom d’un home, Miquelet Garcia, qui va a un ajuntament a demanar faena i li’n concedeixen la de municipal.

Ací ens trobem amb una dona que, com en moltes cançons populars eròtiques (o bé sobre temes sexuals) en valencià, apareix forta, en aquest cas, amb força de tipus muscular, un exemple més que confirma que la cultura valenciana (la vinculada a la llengua catalana, popularment, coneguda com valencià) és matriarcal.

[1] En el vídeo sona “pareixc”. Tenint present lo que diu en l’estrofa següent, quan parla de la dona, però baixa, deduïm que és “pareix”, com hem triat escriure.

[2] En el DCVB, bragó remet a braó, i, en aquest cas, vol dir “Força muscular”.

[3] Aquests dos versos es repeteixen, però només sona una veu. En canvi, en els dos següents, que també es repeteixen, es fa en grup.

[4] Aquests dos versos es repeteixen, però només sona una veu.

[5] Aquests quatre darrers versos de la tornada es canten en grup.

 

Font: El 9 de novembre del 2020, en el grup “Pel nostre valencià, el català de tots”, Vicent Montalbán Aroca, en un comentari, adjuntava un vídeo de la cançó “Unfla, unfla el baló… que l’unfle ta tia que té bon bragó” (https://youtu.be/sY1f8hDqN_0). I, l’endemà, després d’escoltar-la en la versió del vídeo, traguí la lletra que hem escrit.

Un jove i una minyona

 

Hui,  Francisco Espert Arnandis, per mitjà d’un missatge, en què es presentava com un “estudiant de Teologia, futur prevere i un apassionat de la història i les costums del meu poble”, a banda de parlar un poc sobre una rebesàvia seua, Maria Escribà, m’ha escrit un romancet d’Alginet que cantava la seua rebesàvia Carmen “la Campanera” i que diu així:

“Un jove i una minyona

que vivien al Poble Nou;

la minyona es diu Ramona,

el jove, don Joanet.

 

Són dos jóvens de València

que viuen enamorats

i, pel temps que festegen,

ja podrien estar casats.

 

Un diumenge per l’esprà [1],

quan la calor ja ve,

se’n van a fer una volta

allà per les Jovades.

 

I, quan el sol es ponia,

passen per un verdissar

i, els pobres, com no es veen [2],

van quedar enganxats.

 

La Ramona es queixa,

es queixa suspirant…

Trau-me esta punxa

que tinc per davant!

 

L’home, que es corria

sense perdre temps,

diu que li la va traure

en un furgadents.

 

El domini de la punxa

ha donat molt que parlar.

I, ara, tots els dies,

el metge la ve a visitar [3].

 

I, encara que el metge

dia [43]  que no hi havia res de nou,

la Ramona se queixa

que la punxa encara li cou”.

 

 

 

Notes: En primer lloc, dir que Alginet és una població valenciana de la comarca de la Ribera Alta.

I, tot seguit, unes quantes de tipus lingüístic:

[1] Pronúncia vulgar de la paraula vesprada.

[2] Forma també correcta, en lloc de veien.

[3] En l’original, “vesitar”.

[4] Forma admissible, en lloc de la més comuna deia.

Madoneta, vós sou poma

 

A continuació, una cançó mallorquina, eròtica i popular:

 

“Madoneta, vós sou poma;

bon pomeral que teniu,

poma d’hivern i d’estiu,

i aixi tot l’any teniu poma”.

 

 

Font: Figura en el llibre “Mallorca eròtica” (http://bennassar.com/pdf/Mallorca_Erotica.pdf).

 

Notes: La poma és la vulva.

En aquesta cançó, la dona actua amb molta iniciativa.

El vicari de Xodos

Al poble de Xodos

hi havia un vicari,

tancat a l’armari,

que era molt ratoner:

es tirava les dones casades,

les xiques fadrines,

les vídues, també.

 

Si no fóra per la vergonya,

al poble de Xodos,

hi hauria què fer:

agarrar al vicari

i, al mig de la plaça,

allò que li penja,

tallar-li-ho sencer.

 

 

Font:  Francesc Castellano Vilanu m’envià aquesta cançó, que ell havia arreplegat en Vallibona (en la comarca valenciana dels Ports) en l’any 1973/1974, el 13 de juny del 2020.

Quant a Xodos, és una població valenciana de la comarca de l’Alcalatén.

Tots ho vam vore // All of us saw it

Tots ho vam vore

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Tots ho vam vore, tots ho vam vore

lo que el seu nóvio li va tocar,

la de l’esquerra, la de la dreta

i la coveta de Sant Pasqual.

All of us saw it, all of us saw it

what her boyfriend touched her,

the left one, the right one

and the little cave of Saint Paschal.

 

 

Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=706, de la Universitat d’Alacant.

Si voleu saber, senyores // If you want to know, women

Si voleu saber, senyores

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Si voleu saber, senyores,

en Moixent lo que ha passat,

pos [= doncs] que Quica la Perleta,

en [= amb] un altre se n’ha anat.

If you want to know, women,

what has happened in Moixent,

[I will say to you] that Quica “the Little Gem”

is going out with another [man / boyfriend].

 

Font: La cançó figura com a http://www.canpop.org/fitxa.php?id=552, en un estudi realitzat per la Universitat d’Alacant.

 

 

Marieta, Marieta

Marieta, Marieta

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Marieta, Marieta,

no me toques la bragueta,

que si no la piruleta,

se me pot escapar. (2)

Marieta, Marieta,

don’t touch me the fly

that, otherwise, the lollipop

could let me it.

 

Font: És una cançó treta d’un estudi de la Universitat d’Alacant i amb registre http://www.canpop.org/fitxa.php?id=540.

Nota:  Havia oït la seua música però no la lletra, la qual es repetix una vegada i, com voreu, en la segona intervé una veu femenina.

La xica és guapa, leré // The girl is attractive, leré

La xica és guapa, leré

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

La xica és guapa, leré,

no és com la lletja, leré,

ella festeja, leré,

 i es vol casar.

The girls is attractive, leré,

she isn’t as the ugly one, leré,

she is couting, leré,

and she wants to get married.

 

Amb un xic molt guapo, leré,

de la Ribera, leré,

de la Costera, leré,

del Palomar.

With a boy very attractive, leré,

from “la Ribera” [= the Bank], leré,

from “la Costera” [= the Slope], leré,

from “el Palomar” [ al Palombar in Arabic].

 

Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=71,en un estudi fet per la Universitat d’Alacant.

Notes: La població el Palomar (la Vall d’Albaida) té un nom que prové de l’àrab, com he citat en la traducció a l’anglés, a diferència dels altres dos noms geogràfics que apareixen, d’origen valencià i que fan referència a dos comarques: la Ribera i la Costera.

I el nóvio que tinga zels a la nóvia // And the boyfriend that was jealous of the girlfriend

I el nóvio que tinga zels a la nóvia

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

I el nóvio que tinga zels a la nóvia

i a la nóvia li agrada molt jugar,

que pille el camí i se’n vaja al poble,

que estos dies són dies de disfrutar.

And the boyfriend that was jealous of the girlfriend

but the girlfriend likes to play much,

can take his heels and to go to the village

because now it’s time to enjoy.

 

No t’apures, per això, xiqueta,

no t’apures, que mo·n’anirem

i allà baix, a aquella figuereta,

i allí els dos soletes mos [= ens] divertirem.

I allà baix, a aquella figuereta,

i allí els dos soletes mos [= ens] divertirem.

Don’t worry about it, dear,

don’t worry because we will go

down there, to that fig tree,

and there we will enjoy alone.

And down there, to that fig tree,

and there we will enjoy alone.

 

Font: Podeu accedir a la cançó (lletra i música) amb l’enllaç http://www.canpop.org/fitxa.php?id=200, dins d’una web de la Universitat d’Alacant.

Nota: La forma apurarse és un castellanisme inadmissible. Pel context, podem substituir-lo per preocupar-se, amoïnar-se.