Cant a la música lliure de viure
Escric com vull
mentres balle amb tu
i, quan et veig,
sent que som més que dos…
¿Escoltes?
— ¡I tant!,
em dius:
la música encara viu.
Mozart, Vivaldi, Beethoven,
The Beatles, John Lennon,
Serrat, Paco Muñoz, Gospel,
viure, viure, viure…
I write as I like
while I am dancing with you
and, when I see you
I feel we are more than two…
Are you listening to it?
— Of course!, you say to me:
music still lives
Mozart, Vivaldi, Beethoven
The Beatles, John Lennon,
Serrat, Paco Muñoz, Gospel,
living, living, living…
El demà serà millor,
¡ja ho crec que sí!
¡ja ho crec que sí!
¡ja ho crec que sí!
Tomorrow will be better,
certainly yes!
certainly yes!
certainly yes!
Amb la música que somriu,
amb l’avi que allarga la mà
al jove que li l’oferix,
amb l’escriptor que acull idees
noves
i les plasma per a volar
i arribar a tothom,
des de la llar,
des de l’altar,
des de la casa feliç
on viu i traduïx
lo que sent i
li agrada
en goig pel viure…
With the music that smiles
with the grandfather that is stretching the hand out
to the teenager that offers it to him,
with the writer that takes in new
ideas
and gives them for flying
and goes as far as everybody,
from the home,
from the altar,
from the happy house
when he lives and translates
whatever he feels and
likes
… in life joy
¡Música, mestre! ¡Avant, música!
Music, maestro! Come in, music!
Nota: La lletra del poema va sorgir mentres escoltava música de Mozart, després de passar per planes diferents sobre creativitat.