Arxiu d'etiquetes: humor

Who built the ark? // ¿Qui construí l’arca?

Who built the ark?

Afro American song  / Cançó afroamericana

 

Now, didn’t old Noah built the Ark?

[He] Built it out of hickory bark,

He built it long, both wide and tall,

Plenty of room for the large and small.

Bo, ¿no construí el vell Noé l’arca?

La construí d’escorça de roure.

La feu llarga, ben ampla i curta,

i amb molt d’espai per a lo gran i per a lo xicotet.

 

Chorus: Who built the ark?

Noah! Noah!

Who built the ark?

Brother Noah built the ark.

Tornada: ¿Qui construí l’arca?

¡Noé!, ¡Noé!

¿Qui construí l’arca?

El germà Noé la feu.

 

He found him an axe and a hammer too,

Began to cut and began to hew,

And every time the hammer ring,

Noah shout and a-Noah sing.

Trobà una estral i també un martell,

i començà a tallar i a tallar…

I cada vegada que sonava el martell,

Noé cantava ben fort i amb alegria.

 

Chorus: Who built the ark?…

Tornada: ¿Qui construí l’arca?…

 

Now in come the animals two by two,

Hippopotamus and kangaroo,

Now in come the animals three by three,

Two big cats and a bumble-bee.

Ara, els animals, entren de dos en dos:

l’hipopòtam i el cangur.

Ara, els animals, entren de tres en tres:

dos gats grans i un abellot.

 

Chorus: Who built the ark?…

Tornada: ¿Qui construí l’arca?…

 

In come the animals four by four,

Two through the window and two through the door,

in come the animals five by five,

Four little sparrows and the redbird’s wife.

Entren, els animals, de quatre en quatre:

dos per la finestra i dos per la porta.

Entren, els animals, de cinc en cinc:

quatre pardals i la dona del cardenal.

 

Chorus: Who built the ark?…

Tornada: ¿Qui construí l’arca?…

 

Now in come the animals six by six,

The elephant laughed at the monkey’s tricks,

In come the animals seven by seven,

Four from home and the rest from heaven.

Ara, els animals, entren de sis en sis

i l’elefant es riu de les bromes del mico.

Entren, els animals, de set en set:

quatre des de sa casa i la resta des del cel.

 

Chorus: Who built the ark?…

Tornada: ¿Qui construí l’arca?…

 

Now in come the animals eight by eight,

Some were on time and the others were late,

In come the animals nine by nine,

Some was a-‘shoutin’ and some was a-‘cryin’.

Ara, els animals, entren de huit en huit:

alguns a hora i els altres, tard.

Ara, els animals, entren de nou en nou:

algú ve cridant i algú ve plorant.

 

Chorus: Who built the ark?…

Tornada: ¿Qui construí l’arca?…

 

Now in come the animals ten by ten,

Five black roosters and five black hens.

Now Noah says, “Go shut that door;

The rain’s started droppin’ and we can’t take more.”

Ara, els animals, entren de deu en deu:

cinc pollastres negres i cinc gallines negres.

Ara diu Noé: “Aneu i tanqueu eixa porta,

que ha començat a ploure i ja no en caben més”.

 

Chorus: Who built the ark?…

Tornada: ¿Qui construí l’arca?…

 

Font: Esta cancó, amb lletra, música i partitures, figura en http://www.singinggamesforchildren.com/A%20Cluster%202.2%20Awaywego/16%20Song%20cupboard%20W.htm, la web que porta Dany Rosevear. Podem escoltar-la en https://www.youtube.com/watch?v=hkh8WFWuVIA, amb la seua veu.

Notes: La lletra, a l’hora de penjar per primera vegada esta traducció, ací figura com es sent en el vídeo, és a dir, cada quatre versos tenim la tornada.

Igualment m’ha inspirat la idea d’un Noé de ment oberta i disposat a acollir la diversitat en la seua vida, la qual cosa em resulta fàcil comprendre en una cançó més de les afroamericanes que tant parlen a favor de la tolerància.

Finalment afegiré que la forma a- és de reforçament per a l’arranjament musical, a l’hora de tocar la guitarra i adaptar la lletra a les notes.

 

 

¡¡¡Una abraçada ben forta!!!

Lots of love!!!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

There’s someone living on a big, high hill // Hi ha algú que viu en un turó gran i alt

There’s someone living on a big, high hill

Children’s song in English / Cançó infantil en anglés

By: / Per:  Henrietta Clark

 

There’s someone living on a big, high hill,

I wonder who it could be.

There’s someone living on a big, high hill,

Who always answers me.

Hi ha algú que viu en un turó gran i alt,

i m’agradaria saber qui és.

Hi ha algú que viu en un turó gran i alt,

qui sempre em respon.

 

Yoo hoo! Yoo hoo!

He always answers me!

Yoo hoo! Yoo hoo!

He always answers me.

¡Hola!, ¡hola!

¡Sempre em respon!

¡Hola!, ¡hola!

¡Sempre em respon!

 

Font: Esta cançó, amb lletra, música i partitures, figura en http://www.singinggamesforchildren.com/A%20Cluster%202.2%20Awaywego/16%20Song%20cupboard%20Tb.htm, en la web que porta Dany Rosevear. També podem escoltar-la, en el vídeo https://www.youtube.com/watch?v=P83K6PLHkCs.

Notes: L’autora de la cançó és Henrietta Clark, com se’ns indica en la font original.

Finalment afegiré que, segons Dany RosevearYoo hoo” és una forma de dir “hola” quan una persona està molt lluny i els sons de les paraules es senten a certa distància  (“an interesting phrase […] used as ‘hello’ to hail someone who is far away as the sounds of the words will carry some distance”). Una ajuda interessant. 

 

 

¡¡¡Una abraçada ben forta!!!

Lots of love!!!

 

 

 

 

I went to the animal fair // Aní a la fira dels animals

I went ot the animal fair

American sailors folk song / Cançó popular marinera dels Estats Units

 

I went to the animal fair,

The birds and the beasts were there,

The big baboon by the light of the moon

Was combing his auburn hair.

Aní a la fira d’animals,

els pardals i les bèsties estaven allí

i el mandril gran, amb la llum de la lluna,

es pentinava el seu cabell castany rogenc.

 

The monkey fell out of his bunk, Bump!

And slid down the elephant’s trunk, Wheee!

The elephant sneezed, Atchoo!

And fell on his knees, Oh, dear!

And what became of the monkey, monkey, monkey, monkey,

And what became of the monk?

El mico caigué de la seua llitera, ¡paf!,

i lliscà avall, cap al tronc de l’elefant, ¡zuip!

L’elefant esternudà, ¡atxem!,

i caigué de genolls, ¡Déu méu!

I… ¿què li passà al mico, al mico, al mico, al mico?…

i… ¿què li passà al frare?

 

Font: Esta cançó figura en la web que porta Dany Rosevear, on podem vore-la, amb lletra, música i partitures, en l’enllaç http://www.singinggamesforchildren.com/A%20Cluster%202.2%20Awaywego/16%20Song%20cupboard%20I-K%20w.htm. El vídeo, amb la lletra en un apartat extern, està en YouTube amb l’enllaç https://www.youtube.com/watch?v=NPHzonPso6s.

 

Notes: Les onomatopeies que ací apareixen, ha sigut possible trobar-les gràcies al servici Optimot.Consultes lingüístiques, escrivint, en Google, “onomatopeies català”. Està molt complet, amb informació temàtica molt interessant i recomanable en el camp didàctic i en el de la traducció al valencià.

Hi ha un joc de paraules (play on words) entre monkey (mico) i monk (frare).  Com escriu Dany Rosevear, es tracta d’una cançó divertida (“a funny song“).

Finalment direm que esta cançó nasqué, poc o molt, en 1898 i la cantaven mariners. Té distintes lletres i es pot emprar per a introduir tota classe d’animals i onomatopeies. Es tracta, clarament, d’una cançó d’esplai.

 

¡¡¡Una abraçada ben forta!!!
Lots of love!!!

 

 

 

 

 

Cluck, old hen // Cloqueja, gallina vella

Cluck, old hen

Appalachian folk song  (North America) / Cançó popular apalatxe (Nord-amèrica)

 

My old hen’s a good old hen,

she lays eggs for the ralroad men.

Sometimes eight, and sometimes ten;

that’s enough eggs for the railroad men.

La meua gallina vella, una gallina vella i bona,

pon ous per als ferroviaris.

A vegades en pon huit, a vegades en pon deu…,

però prou per als ferroviaris.

 

Cluck, old hen, cluck and call!

You ain’t laid an egg since ‘way last fall.

Cluck, old hen, cluck and sing!

You ain’t laid an egg since ‘way last spring.

¡Cloqueja, gallina vella, cloqueja fort!

No pons cap ou des de la tardor passada.

¡Cloqueja, gallina, cloqueja fort!

No pons cap ou des de la primavera passada.

 

Cluck, old hen, cluck a lot,

if you don’t cluck, you’ll be put in a pot!

Cluck, old hen, cluck I say,

cluck, olf hen, or I’ll give you away.

Cloqueja, gallina vella, cloqueja molt.

Si no cloqueges, ¡et ficaran en una olla!

Cloqueja, gallina vella, cloqueja, dic.

Cloqueja, gallina vella,… o et regalarem.

 

Chorus: Cluck, old hen, cluck and call!…

Tornada: ¡Cloqueja, gallina vella, cloqueja fort!

 

My old hen is fine and true,

she lays eggs and ‘taters too;

sometimes an onion, one or two…

Then jumps in the pot for a chicken stew!

La meua gallina és preciosa i real:

pon ous i també creïlles

i, a vegades, una ceba. Una…, ¡o dos!

¡Aleshores bota en l’olla per a un guisat de pollastre!

 

Chorus: Cluck, old hen, cluck and call!… (2)

Tornada: ¡Cloqueja, gallina vella, cloqueja fort!… (2)

 

 

Font: És una cançó apalatxe (com podem llegir en la versió de Wikipedia en anglés) treta d’http://www.singinggamesforchildren.com/A%20Cluster%202.2%20Awaywego/16%20Song%20cupboard%20C-Dw.htm, d’una web que porta Dany Rosevear on tenim accés a la lletra, la música i la partitura. El vídeo, amb la seua veu, està en https://www.youtube.com/watch?v=4lcw3ic9Eec.

Quant a les abreviatures (per a no pronunciar determinades lletres de la paraula i, a més, afavorir l’arranjament musical, n’hi han dos: ‘way i ‘tates. Gràcies a A dictionary of  [English] slang. Abbreviations used (http://www.peevish.co.uk/slang/) podem accedir a un llistat interessant relacionat amb l’anglés i en trobarem que, per exemple, apareixen en cançons, la qual cosa ens pot facilitar la traducció a altres llengües, en este cas, al valencià.

Ous, ous, ous // Eggs, eggs, eggs

Ous, ous, ous

Cançó de la salpassa / “Salpassa”  Valencian song

 

Ous, ous, ous.

Una mona amb quinze ous.

Ous a la Marina,

ous al finestró,

bastonades al senyor rector.

Eggs, eggs, eggs.

An Easter cake with fifteen eggs.

Eggs to “la Marina”,

eggs to the shutter,

blows with a stick to the parson.

 

Font: Es tracta d’una salpassa valenciana, registrada per la Universitat d’Alacant, i a la qual podeu accedir en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=437.

Nota: En el registre oral escoltem bastona[d]es i re[c]tor.

Ous, ous // Eggs, eggs

Ous, ous

Cançó de la salpassa / “Salpassa” Valencian song

 

Ous, ous.

Bones pasqües, bon Dijous.

La gallina a l’olla,

l’altra, a la cassola,

l’altra, al ponedor.

Bones garrotades

al senyor rector.

Eggs, eggs.

Happy Easter, happy Thursday.

The hen… to the pot,

the other, to the casserole,

the third, to the laying box.

Great blows with a stick,

to the parson.

 

Font: Esta cançó forma part d’un estudi realitzat per la Universitat d’Alacant i podeu consultar-la en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=436.

Les “Catalinetes” mengen culleretes // The “Catalinetes” eat teaspoons

Les Catalinetes mengen culleretes

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Les Catalinetes mengen culleretes,

els Catalinots mengen cullerots,

passen pel molí,

una coca amb oli

i un barral de vi.

Ui, vi, caraví!

The “Catalinetes” [= little Catherines] eat teaspoons,

the “Catalinots” [= little Catherines diminutive in masculine] eat ladle;

they pop into the mill,

a flat cake with oil,

and a wine carafe.

Ah!, ah!, “caraví” [= ‘face of wine’; it’s a play on words]

 

Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=721, en un estudi de la Universitat d’Alacant.

Notes: Es tracta d’una cançó que juga molt amb les paraules i que sembla pròpia d’un joc, crec que idònia per a activitats d’esplai. En la traducció es dóna el cas que sí permet traducció “culleretes”, “cullerots” i he traduït caraví (que sembla una contracció de cara de vi) a lo que seria la seua forma amb les paraules per separat, però formant la idea cara de vi.

He oït i he cantat una variant d’esta cançó.

 

Jo sé una cançoneta // I know a little song

Jo sé una cançoneta // I know a little song

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Jo sé una cançoneta

de fil i cotó.

Me menge la figa

i tire el peçó.

I know a little song

of thread and cotton.

I eat a fig

and I throw away the stone.

 

Me gite amb ma auela,

li pixe el faldó.

Me’n vaig a la platja

i me compre torró.

I sleep with my grandmother,

I pee her petticoat.

I go to the beach

and I buy torró [= a Christmas sweet].

 

Font: Esta cançó figura en un estudi de la Universitat d’Alacant, en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=236.

Nota: He respectat les formes Me i el castellanisme “auela” (< abuela). Igualment he canviat, com en altres cançons, la forma en per la forma amb.

 

 

 

 

I arrima’t cap ací // And come closer

I arrima’t cap ací

Cancó popular valenciana / Valencian folk song

 

I arrima’t cap ací

que el llençol [llançol] és estret

i allà a la mitjanit

no diràs que tens fred.

And come closer

that the sheet is narrow

and back at the midnight

you won’t say you are cold.

 

No diràs que tens fred,

no diràs que tens fred.

I arrima’t cap ací

que el llençol [llançol] és estret.

You won’t say you are cold,

you won’t say you are cold.

And come closer

that the sheet is narrow.

 

Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=195, en una web elaborada per la Universitat d’Alacant.

I me banye en un llibrell // I have a bath in a washing-up bowl

I me banye en un llibrell

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

I me banye en un llibrell,

sóc llaurador de secà;

i me banye en un llibrell,

amb un martell en la mà…

per si acàs  [= de cas] munta el nivell.

And I have a bath in a washing up bowl,

I am a dry-land ploughman,

and I have a bath in a washing up bowl,

with a hammer in the hand…

if the level goes up.

 

Font: La lletra i la música figuren en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=582, en una web de la Universitat d’Alacant.

Nota: He respectat la lletra i, només en la locució si de cas, crec convenient indicar que la forma de l’original és un castellanisme.