Una altra entrada que copsàrem en Internet, i que trau el tema del matriarcalisme en la família, és “Empar Llop Campos” (https://sindicalistesfeministes.com/empar-llop-campos), de la web “Sindicalistes Feministes CCOO PV”: Empar Llop Campos “Naix en Castellar, València, en 1954. Son pare és llaurador i sa mare, molt catòlica, es dedica a la cura de la família. Tenen tres fills que frueixen d’una criança de marcat caràcter matriarcal”.
Passant al migjorn valencià, en l’escrit “El matriarcado de cuarta generación del campo de Elche que factura una de las mejores paellas del mundo, con un montón de cebolla” (https://www.directoalpaladar.com/viajes/matriarcado-cuarta-generacion-elche-que-factura-mejores-paellas-mundo-monton-cebolla), publicat en la web “DAP Viajes”, parla sobre un negoci familiar començat en 1935 per un matrimoni i que, “’Després, passà a mans de ma àvia i, en acabant, a ma mare’, prossegueix Noelia, qui comparteix el lideratge del restaurant amb la seua germana Lidia Pascual, cap de sala. ‘És un negoci matriarcal, passat de dona a dona. La veritat és que, restaurants matriarcals de quatre generacions en Espanya, em digueren que es compten amb els dits de la mà’.
(…) Noelia, de sa mare, aprengué a fer les paelles. I, sí: dic paella, que es com, en la meua família, es coneixien els arrossos secs. ‘Vejam: ma àvia li deia paella. I era autòctona d’ací. Ella fou qui ens ensenyà aquesta tradició culinària’”
Posteriorment, Noelia indica que “És un arròs autòcton del Camp d’Elx, una recepta que he recuperat de les meues àvies (…)”.
En nexe amb aquesta presència femenina i a com exerceixen de cap les dones, en l’entrevista “Estem acostumats a una fantasia molt masculina de guerres i lluites, i jo volia fer una mitologia matriarcal” (https://www.emporda.info/cultura/2024/09/05/estem-acostumats-fantasia-molt-masculina-guerres-lluites-volia-fer-mitologia-matriarcal-107657083.html), de la web catalana “Empordà”, l’escriptor barceloní Roger Roch (nascut en 1990) diu que “Tenia ganes de fer una mitologia matriarcal i tota la idea del cicle, que és molt femenina, de gestar i acompanyar la mort. Per això, les deesses i la protagonista és una noia. Estem acostumats a una fantasia molt masculina, de guerres i lluites, i realment això és una altra cosa. Tenim unes idees concretes de què és fantasia i què no i, a mi, m’interessava més la idea del viatge, de transformació. (…) També se’m fa més fàcil d’estructurar una novel·la com a viatge, amb les seves parts i transformacions. I, en aquesta, és en la que el viatge és més present”.
Ben mirat, hem considerat interessant l’entrada “’A cel obert’: autobiografia d’un metge compromès amb la lluita contar la covid-19 i amb la defensa del dret universal a la salut” (https://blocs.mesvilaweb.cat/ildecp/a-cor-obert-autobiografia-dun-metge-compromes-amb-la-lluita-contra-la-covid-19-i-amb-la-defensa-del-dret-universal-a-la-salut), publicada en el 2021 en la web “Observar, llegir, escriure”, en què figuren comentaris i paraules de l’epidemiòleg català Oriol Mitjà i Villar (nat en 1980), qui, en un llibre que havia tret feia poc, plasma com era la seua família. Així, el gestor de la web exposa que, “Més enllà de l’exemple familiar on la seua professió és majoritària, des de ben petit, ja tenia vocació de metge, per la curiositat de saber com funcionava el cos humà i la capacitat d’ajudar els altres. (…).
Es considera fidel seguidor dels valors familiars que li han transmès, com el respecte, la responsabilitat, l’honestedat, l’esforç o la justícia social”, ben presents en el paper de moltes dones i no cal dir que en la cultura matriarcalista.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.