Arxiu d'etiquetes: humor

I arrima’t cap ací // And come closer

General, , ,

I arrima’t cap ací

Cancó popular valenciana / Valencian folk song

 

I arrima’t cap ací

que el llençol [llançol] és estret

i allà a la mitjanit

no diràs que tens fred.

And come closer

that the sheet is narrow

and back at the midnight

you won’t say you are cold.

 

No diràs que tens fred,

no diràs que tens fred.

I arrima’t cap ací

que el llençol [llançol] és estret.

You won’t say you are cold,

you won’t say you are cold.

And come closer

that the sheet is narrow.

 

Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=195, en una web elaborada per la Universitat d’Alacant.

I me banye en un llibrell // I have a bath in a washing-up bowl

General, , ,

I me banye en un llibrell

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

I me banye en un llibrell,

sóc llaurador de secà;

i me banye en un llibrell,

amb un martell en la mà…

per si acàs  [= de cas] munta el nivell.

And I have a bath in a washing up bowl,

I am a dry-land ploughman,

and I have a bath in a washing up bowl,

with a hammer in the hand…

if the level goes up.

 

Font: La lletra i la música figuren en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=582, en una web de la Universitat d’Alacant.

Nota: He respectat la lletra i, només en la locució si de cas, crec convenient indicar que la forma de l’original és un castellanisme.

Els diables són les puces // The devils are the fleas

General, , ,

Els diables són les puces

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Els diables són les puces:

un animal tan menut,

que se giten amb les dones,

i jo, tan gran,… no puc.

The devils are the fleas:

 a so little animal,

that they go to the bed with the women,

and I, so old,… I can’t.

 

Font: La lletra i la música d’esta cançó figuren en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=297, elaborat per la Universitat d’Alacant.

Demà és diumenge // Tomorrow will be Sunday

General, , , ,

Demà és diumenge

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Demà és diumenge,

tallen el fetge.

Ix la granota,

tanca la porta.

Ix el sagristà

amb [en] la creu en la mà.

Tomorrow will be Sunday,

they cut the liver.

The frog comes out,

it closes the door.

The sexton comes out

with the cross in the hand.

 

Ix Marieta

amb la cistella.

Ix Peret

amb [en] el garrotet,

alça la cama

i es tira un petet.

Marieta comes out

with the basket.

Peret comes out

with the little stick,

he lifts his leg

and he farts.

 

Font: Podeu trobar la lletra i escoltar-la en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=104 i en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=433, encara que ací n’he triat la primera. Es tracta d’una cançó vinculada a un joc.

 

Baix d’un pi // Under a pine

General, , ,

Baix d’un pi

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Baix d’un pi

hi havia un llagostí.

Vaig anar a agafar-lo

i era el meu cosí.

Under a pine

there was a king prawn.

I went to grasp it

and it was my cousin.

 

Font: Podeu trobar la lletra i escoltar-la en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=285, publicació de la Universitat d’Alacant.

 

Nota: Actualment emprem la forma sota el pi encara que hem respectat la versió original.

 

 

És Marieta, la filla del mestre // She is Marieta, the daughter of the teacher

General, , , , ,

És Marieta, la filla del mestre

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

És Marieta, la filla del mestre,

diuen que festeja a Pepe Llinsó.

L’altre dia diuen que els van vore

rodant l’estació, rodant l’estació.

Anaven a menjar-se la mona i tocar el guitarró.

She is Marieta, the daughter of the teacher,

people say she is courting with Pepe Lluisó.

People say the other day they saw [Marieta and Pepe]

going around the railway station, going around the railway station.

They were going to eat the ‘mona’ [= Easter cake]

and to play the guitarró.

 

Marieta, Marieta,

no meneges tant el cul,

que pujant la costereta

com [que] vas tan curteta

te se veu el cul.

Marieta, Marieta,

don’t move your backside so much,

because you are coming up the hill

and as you are very short

your bum is visible. 

 

Font: Està en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=748 i forma part d’un estudi elaborat per la Universitat d’Alacant.

Notes: Per als anglòfons o aprenents de valencià, afegiré que el guitarró el podríem definir en anglés (perquè no té traducció directa) com “A Spanish musical instrument that people play especially in the east of Spain, from Murcia to Catalonia or in Aragon”, encara que també s’empre en altres llocs.

 

Cantem la cançó // We sing the song

General, ,

Cantem la cançó

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Cantem la cançó

de la bona vida.

El tio Pepet

té una gallina

que menja mosquits

quan trona de nit

i posa els ous,

tots, a colorins.

We sing the song

of the life of Riley.

The uncle Pepet

has a hen

that eats mosquitoes

when thunders on the night

and lays the eggs,

all of them, with colours.

 

 

Font: Podeu accedir a un cantoral popular de la Universitat d’Alacant, en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=62. Teniu lletra i música.

 

Parla valencià // Speak you Valencian

General, , , , , ,

Parla valencià

Dani Miquel

 

Tots els dies a l’escola, parla valencià,

amb els teus amics i amigues,…

amb ton pare i amb ta mare,…

també amb els emigrants, parla sempre en valencià.

All days in the school, speak you Valencian,

with your friends (boys and girls), …

with your father and your mother, …

and also with the emigrants, speak you always in Valencian.

 

Dilluns, dimarts i dimecres, parla valencià,

dijous i divendres,…

dissabte i diumenge,…

i tots els mesos de l’any, parla sempre en valencià.

Monday, Tuesday and Wednesday, speak you in Valencian,

Thursday and Friday, …

Saturday and Sunday, …

and all the months of the year, speak you always in Valencian.

 

Quan viatges en tartana, parla valencià,

si has d’agafar l’autobús,…

en avió o en bicicleta,…

en el cotxe o en el tren, parla sempre en valencià.

 When you travel in a  trap, speak you Valencian,

if you must to catch the bus, …

or if you travel in a plane or in a bike, …

in the car or in the train, speak you always in Valencian.

 

La…

— Sí! Canteu ben fort!

La…

— Vinga! Tots i totes!

La…

La…

— Yes! Sing you very intense!

La…

— Come on everybody!

La…

 

En el forn i la farmàcia, parla valencià,

també a la carnisseria,…

en el mercat del teu poble,…

en un centre comercial, parla sempre en valencià.

In the oven and the chemist’s, speak you in Valencian,

also in the butcher’s, …

in the market of your village, …

in a shopping centre, speak you always in Valencian.

 

Si et para la policia, parla valencià,

també la guàrdia civil,…

si et posen una denúncia,…

i ho reclames per escrit, parla sempre en valencià.

If the police stops you, speak you Valencian,

or the Civil Guard [ = Guardia Civil, in Spanish], …

if they reported you, …

and you complain it in writing, speak you always in Valencian.

 

Quan viatges a Anglaterra, parla en valencià?,

si vas a Alemanya o França, parla en valencià?,

quan viatges a la lluna, parla valencià?

si viatges al Japó (allí ningú t’entendrà).

When you travel to England, speak you in Valencian?,

if you go to German or to France, speak you in Valencian?,

when you travel to the moon, speak you Valencian?

if you travel to Japan (nobody will understand you!)

 

— No?

— Que no!

La…

— El parlarem ací!!!

La…

— Uh!!!

La…

— No?

— No!

La…

— We will speak it here!

La…

— Oh!!!

La…

 

Si veus a la Bolanguera, parla valencià,

si et trobes amb Cigronet,…

a Pinotxo o a Mafalda,…

si veus a Mig Pollastret, parla sempre en valencià.

If you see the Bolanguera, speak you Valencian,

if you run into Cigronet [ = Little Chickpea],…

Pinoccio or Mafalda, …

if you see Mig Pollastret [Middle Little Chicken],  speak you always Valencian.

 

Quan et cregues un pirata, parla valencià,

si et trobes un tresor,…

quan viatges en un núvol,…

deixa la il·lusió volar, parla sempre valencià.

When you believe a pirate, speak you Valencian,

if you find a treasure, …

when you travel on a cloud, …

let illusion fly, speak you always Valencian.

 

Ara sí que va de bo, parla valencià,

ara sí que és el moment,…

d’estimar la nostra llengua,…

Now we really are beginning, speak you Valencian,

now is the moment, of course!, …

to value our language, …

 

que s’escolte pels carrers, parla sempre valencià.

so that it can be listened in the streets, speak you always Valencian.

 

— Tots en peu! Uh!

La…

— Ben fort! La… Uh!!!

La…

— Uh! 

— Everybody on footing! Oh!

La…

— Very intense!

La…

— Oh!!!

La…

— Oh!

 

 

Font: He tractat de reflectir l’espontaneïtat de Dani Miquel i els seus companys en l’acte que podeu escoltar en el vídeo https://www.youtube.com/watch?v=2GJWx48_EGU.

N’he trobat un altre, amb versió parcial, el qual té unes entrades molt gracioses d’u dels espectadors, qui es trenca a riure: http://musicaenlanostrallengua.blogspot.com.es/2014/09/parla-valencia-dani-miquel.html.

 

Nota: Sobre l’escriptura, he decidit posar punts suspensius per a indicar que cal repetir les paraules del final del vers anterior (parla valencià o, en la versió en anglés, speak you Valencian) i només he triat canviar-ho en el fragment que, si veiem el primer vídeo, trobarem que figura amb canvis lleugers que crec interessant reflectir en la lletra que ací teniu.

Dani Miquel és, entre altres coses, un cantautor o, com es definix ell, un cantacançons, natural de l’Alcúdia.

 

 

 

 

 

 

Baix del pont de Cullera // Under the Cullera bridge

General, , ,

 

Baix del pont de Cullera

Cançó infantil valenciana / Valencian children’s song

 

Baix del pont de Cullera, leré, leré,

ballava un sapo, leré.

Sembla un tapó de bassa, leré, leré,

fent-se el beato, leré.

Under the Cullera bridge, leré, leré,

a toad was dancing, leré.

It seemed a stopper of pond, leré, leré,

acting the sanctimonious, leré.

 

Jo tinc un perolet,

jo tinc dos perolets,

jo tinc tres perolets,

jo tinc quatre perolets,

jo tinc cinc perolets,

jo tinc sis perolets,

jo tinc set,

jo tinc huit,

jo tinc nou,

jo tinc deu perolets.

I have a little cauldron,

I have two cauldrons,

I have three cauldrons,

I have four cauldrons,

I have five cauldrons,

I have six cauldrons,

I have seven,

I have eight,

I have nine,

I have ten little cauldrons.

 

Una, dos, tres,

quatre, cinc i sis,

set, huit, nou i deu.

One, two, three,

four, five and six,

seven, eight, nine and ten.

 

Allà, baix la sequioleta

ballava un pato, leré, leré…

mec, mec, mec.

¡I quines volteretes

donava el nano!, leré, leré

mec, mec, mec.

Over there, under the little irrigation channel,

a duck was dancing, leré, leré…

mec, mec, mec.

And what somersaults

did the small!, leré, leré.

mec, mec, mec

 

Tornada: Jo tinc un perolet…

Chorus: I have a little cauldron…

 

 

Font: Podeu escoltar-la per mitjà d’https://www.youtube.com/watch?v=GDo3j1ch7sQ. La canta Paco Muñoz.

Este enllaç, en el moment d’escriure esta frase, novembre del 2015, ja no està disponible, a diferència de quan el vaig escoltar i, a més, vaig traduir la lletra. Igualment, tampoc es pot escoltar en la web http://www.canpop.org de la Universitat d’Alacant. És molt graciosa, la cançó.

 

 

 

Jota vella de Moixent // Ancient dancing of Moixent

General, , , ,

Jota vella de Moixent

Dansa valenciana / Ancient Valencian dancing, of the village of Moixent

 

Les fadrines moixentines

totes van de cinc en cinc.

L’una li diu a l’altra:

— ¡Que ganes de nóvio tinc!

The single women of Moixent

go five at a time.

One of them tells to the other one:

— I feel like to have a groom!

 

Pepiqueta, guapeta,

fa botifarres.

A pesseta la guitza,

totes cuca(d)es.

I sa mare li deia:

“¡Monyo sorongo!,

el tapó de la bassa

serà el teu nóvio”.

Pepiqueta, nice,

makes sausages,

each one, one peseta…

all of them with worms.

And her mother told her:

“Stupid, silly…

the stopper of the pool

will be your boyfriend.”

 

Quan passes per lo raval,

tots et diuen ravalera.

No hi ha xica més templa(d)a

si no és la santanera.

When you pop into the suburb,

all the people say to you suburbial.

There is no women as pretty

as the woman of the saints.

 

Lliguardera la tonta

no té pessetes,

que se les gasta totes

comprant cintetes.

I sa mare li deia

que no jugara,

que el nóvio que tenia

ja no el té ara.

Lliguardeta “the Silly”

has no peseta,

because she spent them

buying strips.

Her mother told

that she musn’t play,

and that her fiancé

has left her.

 

Des de que tu te n’anares

l’hortet ja no s’ha regat,

la bona herba no creix

i el julivert s’ha secat.

When you left

the little vegetable garden hasn’t been irrigated,

the good herb doesn’t grow

and the parsley is dried.

 

Deu i deu que són vint.

Vint i vint, quaranta.

Ara ton pare pixa,

ta mare canta.

Ara ta mare canta

i ton pare també,

al clamor d’esta casa,

per setze gallets.

Ten and ten make twenty.

Twenty and twenty are fourty.

Now your father prickes,

and your mother sings.

Now your mother sings,

and your father too

with the clamour of this house…

for sixteen pennies.

 

 

Font: L’enllaç musical és http://www.viasona.cat/grup/pep-gimeno-botifarra/si-em-pose-a-cantar-cançons/jota-vella-de-moixent (lletra i música)

Nota: Personalment m’ha paregut una cançó que simbolitza la independència de la filla respecte a una mare que intentava imposar el seu parer i a una societat en què estar fadrina no estava ben vist. Una actitud valenta, sens dubte, la de la filla.