Arxiu d'etiquetes: cançó festiva

Totes les monges, de bon matí // All the nuns, very early

Totes les monges, de bon matí

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Totes les monges, de bon matí

s’alcen i reguen el seu jardí.

Jo també regue el meu jardinet:

faves i pèsols i ravenets.

¡Ai, ravenet, com t’has quedat,

sense fulletes i el cap pelat!

All the nuns, very early,

get up and hose down their garden.

I also wàter my little garden:

beans and peas ang litlle radishes.

Oh!, radish, how you gone now!,

without leaves and with the skin head!

 

Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=162, de la Universitat d’Alacant.

 

 

Marieta, Marieta

Marieta, Marieta

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Marieta, Marieta,

no me toques la bragueta,

que si no la piruleta,

se me pot escapar. (2)

Marieta, Marieta,

don’t touch me the fly

that, otherwise, the lollipop

could let me it.

 

Font: És una cançó treta d’un estudi de la Universitat d’Alacant i amb registre http://www.canpop.org/fitxa.php?id=540.

Nota:  Havia oït la seua música però no la lletra, la qual es repetix una vegada i, com voreu, en la segona intervé una veu femenina.

Ja mos hem menjat la mona // We have already eaten the “mona”

Ja mos [ens] hem menjat la mona

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Ja mos hem menjat la mona

i mos hem begut el vi

i en rogle, del barran Pla,

mos hem menjat un conill.

We have already eaten the “Mona” [= Easter cake]

and we have drunk the wine,

and we have eaten a rabbit,

in a circle, of the Pla [= Plain] precipice.

 

Ai, conill, conill,

quantes puces tens!

Que en la font del Pi,

t’han sacat la pell.

Oh, rabbit, rabbit,

what a lot of fleas you have!…

that, in the Pine fountain,

they have taken out your skin. 

 

Font: Podeu escoltar-la en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=323, de la Universitat d’Alacant.

Nota: He respectat la forma mos. Pel que fa a sacat, també present en altres registres de la mateixa cançó realitzats per la Universitat d’Alacant, és un castellanisme per tret.

Ja baixen les Tomasines // The “Tomasines” are going down now

Ja baixen les Tomasines

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Ja baixen les Tomasines

amb la mà al costat

dient-los a les fadrines:

— Mireu la rosa que porte en el cap.

The “Tomasines” are going down now,

with their hand nearby

and saying to the unmarried women:

— Look at the rose I am wearing in the lead.

 

Porte sabata en devilla,

la calça en ramells.

Visc la flor del sombrero,

corbata i xaleco i el gran saragüell.

I wear a shoe in buckle,

the stocking in bunches.

Up with flower of the hat,

the tie and the waistcoat and the large shorts.

 

En el retrate estic

amb les roses ben posades

amb la maneta al costat

i les calces ramejades.

I’m in the portrait

with the roses in their place,

with the hand nearby

and the flowered tights.

 

Ja baixen les Tomasines

amb la mà dreta al costat

dient-los a les fadrines:

— Mireu la rosa que porte en el cap.

The “Tomasines” are going down now,

with their hand nearby

and saying to the unmarried women:

— Look at the rose I am wearing in the lead.

 

Porte sabata en devilla,

la calça en ramells.

Visca la flor del sombrero,

corbata, xaleco i el gran saragüell.

I wear a shoe in buckle,

the stocking in bunches.

Up with the flower of the hat,

the tie and the waistcoat and the large shorts.

 

Font: Si voleu escoltar-la, teniu l’enllaç http://www.canpop.org/fitxa.php?id=105, de la Universitat d’Alacant.

Nota: La paraula que figura com devilla és una deformació del castellà hebilla, en valencià sivella. I el terme xaleco apareix en lloc de jupetí, armilla (f.), giponet. Finalment, sombrero ho fa en lloc del valencià barret.

Quant a una nota que diu qui la canta, tenim que tots els elements de roba són els que portaven en la festa.

 

 

És Marieta, la filla del mestre // She is Marieta, the daughter of the teacher

És Marieta, la filla del mestre

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

És Marieta, la filla del mestre,

diuen que festeja a Pepe Llinsó.

L’altre dia diuen que els van vore

rodant l’estació, rodant l’estació.

Anaven a menjar-se la mona i tocar el guitarró.

She is Marieta, the daughter of the teacher,

people say she is courting with Pepe Lluisó.

People say the other day they saw [Marieta and Pepe]

going around the railway station, going around the railway station.

They were going to eat the ‘mona’ [= Easter cake]

and to play the guitarró.

 

Marieta, Marieta,

no meneges tant el cul,

que pujant la costereta

com [que] vas tan curteta

te se veu el cul.

Marieta, Marieta,

don’t move your backside so much,

because you are coming up the hill

and as you are very short

your bum is visible. 

 

Font: Està en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=748 i forma part d’un estudi elaborat per la Universitat d’Alacant.

Notes: Per als anglòfons o aprenents de valencià, afegiré que el guitarró el podríem definir en anglés (perquè no té traducció directa) com “A Spanish musical instrument that people play especially in the east of Spain, from Murcia to Catalonia or in Aragon”, encara que també s’empre en altres llocs.