Arxiu d'etiquetes: cançó infantil

Spin, spin my dear daughter // Enfila, enfila, filleta

Spin, spin my dear daughter

Multicultural song in English / Cançó multicultural en anglés

Arranged by: / Arranjament de: Dany Rosevear

 

“Spin, spin my dear daughter,

And I’ll buy you some shoes.”

“Oh, thanks you dear mother.”

“Ones with buckles will do.

I’ll spin and I’ll spin till my fingers are sore,

I’ll spin till I’ll can’t spin any more!”

—  Enfila, enfila, filleta,

i et compraré unes sabatetes.

— ¡Oh!, gràcies, mareta. 

— Es faran en unes sivelles.

— Enfilaré i enfilaré fins que els dits es facen grans,

enfilaré i enfilaré fins que ja no puga més.

 

“Spin, spin my dear daughter,

And I’ll buy you a dress.”

“Oh, thank you dear mother.”

“One with pockets is best.

Chorus: I will spin and I’ll spin…”

— Enfilaré, enfilaré, filleta,

i et compraré un vestit.

— ¡Oh!, gràcies, mareta.

— U amb butxaques serà el millor.

Tornada: — Enfilaré i enfilaré…

 

“Spin, spin my dear daughter,

And I’ll buy you a hat.”

“Oh, thank you dear mother.”

“One with ribbons the flap.

Chorus: I’ll spin and I’ll spin…”

— Enfila, enfila, filleta,

i et compraré un barret.

— ¡Oh!, gràcies, mareta.

— U amb cintes en la solapa.

Tornada: Enfilaré, enfilaré…

 

“Spin, spin my dear daughter,

And I’ll buy you some gloves.”

“Oh, thank you dear mother.”

“And a white turtledove.

Chorus: I’ll spin and I’ll spin…”

— Enfila, enfila, filleta,

i et compraré uns guants.

— ¡Oh!, gràcies, mareta.

— I una tórtora blanca.

Tornada: — Enfilaré, enfilaré…

 

“Spin, spin my dear daughter,

And I’ll buy you some socks.”

“Oh, thank you dear mother.”

“Ones with colourful spots.

Chorus: I’ll spin and I’ll spin…”

— Enfila, enfila, filleta,

i et compraré uns calcetins.

— ¡Oh!, gràcies, mareta.

— Uns amb molts llocs multicolors.

Tornada: — Enfilaré, enfilaré…

 

 

Font: Esta cançó, amb lletra, música i partitures, figura en http://www.singinggamesforchildren.com/A%20Cluster%202.2%20Awaywego/16%20Song%20cupboard%20Tb.htm , en una web que porta Dany Rosevear. També podem escoltar-la, amb la lletra immediatament fora del vídeo, en https://www.youtube.com/watch?v=BN5x7cLfm_U.

Notes: He fet alguns canvis, respecte a la font original, la web de Dany Rosevear. Es tracta d’un diàleg entre mare i filla en què la mare fa costat a la xiqueta, en el seu procés d’aprenentatge del món de la costura, motiu pel qual he decidit posar guions en la versió en valencià.

Igualment m’ha semblat una cançó que diu, implícitament, “¡fil a l’agulla!”.

Finalment l’he qualificada de multicultural per l’explicació que ens fa la mestra, quan diu que és popular en diferents llengües (neerlandés i alemany) i en Escandinàvia i amb lletres distintes. Tot i això, és d’origen germànic, segons informació facilitada per Dany Rosevear. Les estrofes són un arranjament seu.

 

 

¡¡¡Una abraçada ben forta!!!

Lots of love!!!

 

 

 

 

 

A cat came fiddling out of a barn // Una gata vingué tocant el violí des d’un graner


A cat came fiddling out of a barn

Traditional children’s song / Cançó tradicional infantil

 

A cat came fiddling out of a barn,

with a pair of bagpipes under her arm.

She could play nothing but fiddle cum fee.

The mouse has married the bumblebee.

Pipe, cat; dance, mouse;

we’ll have a wedding at our good house. (2)

Una gata vingué tocant el violí des d’un graner,

amb un parell de gaites baix del seu braç.

No sabia tocar res, però sí tocar el violí, cum fee.

El ratolí s’havia casat amb l’abellot.

Gaita, gata; ball, ratolí;

tindrem una boda en la nostra casa bona. (2)

 

A pig came dancing out of the barn,

with a pair of drums tucked under his arm.

He could play nothing but diddle dum dee.

The mouse has married the bumblebee.

Pipe, cat; dance, mouse;

We’ll have a wedding at our good house. (2)

Un porc vingué dansant des d’un graner

amb un parell de tabals que portava baix del braç.

Ell no sabia tocar res, però sí jugar amb els sons, dum dee.

El ratolí s’havia casat amb l’abellot.

Gaita, gata; ball, ratolí;

tindrem una boda en la nostra casa bona. (2)

 

A cow came dancing out of the barn,

with a big brass horn under her arm.

She could play nothing but tootle tum tee.

The mouse has married the bumblebee.

Pipe, cat; dance, mouse;

we’ll have a wedding at our good house. (2)

Una vaca vingué dansant des del graner,

amb una corneta baix del seu braç.

No sabia tocar res, però sí fer sons, tum tee.

El ratolí s’havia casat amb l’abellot.

Gaita, gata; ball, ratolí;

tindrem una boda en la nostra casa bona. (2)

 

Font: La podem trobar en http://www.singinggamesforchildren.com/A%20Cluster%202.2%20Awaywego/16%20Song%20cupboard%20A-Bw.htm. I també, per exemple, en https://www.youtube.com/watch?v=hTDe–IMeHA (amb subtítols en anglés, encara que més curta) o, com ara, amb el vídeo de Dani Rosevear https://www.youtube.com/watch?v=0uNafL8Mjbs.

Notes: En l’estrofa segona he preferit traduir diddle (“estafar”) per jugar amb els sons, ja que es pot fer una traducció en eixe sentit figurat atenent a l’esperit de la cançó.

Igualment, com podrem vore en el vídeo amb subtítols, quan llegim pipe (que no pipes), juntament amb cat i mouse (vers primer de la tornada), apareix una gaita, malgrat que en els vocabularis i les webs consultats apareix el terme pipe traduït al valencià com tub. No obstant això, he preferit traduir este terme al valencià per gaita (en anglés pipes), ja que la gaita en té molts i és el dibuix, sense cap senyal cap a un tub, lo que veiem en les imàtgens d’eixe vídeo.

 

 

Sereno, ¡la una i mitja! // “Sereno”, half past one!

Sereno, ¡la una i mitja!

Cançó infantil valenciana / Valencian children’s song

 

Sereno, ¡la una i mitja!

El sereno ha mort un gos,

se l’han dut a l’hospital,

les xiques de costura

se l’han fet amb oli i sal.

Sereno, ¡la una!

“Sereno”, half past one!

The “sereno” killed a dog,

some people took it to the hospital,

the sewing girl

have cooked it with oil and salt.

“Sereno”, one o’clock!

 

Font: Esta cançó infantil, registrada per la Universitat d’Alacant, figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=677.

Nota: En el registre figura la pronúncia popular en en lloc de la forma moderna amb.

Obriu, obriu, filletes // Open you, open you, little daughters

Obriu, obriu, filletes

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Obriu, obriu, filletes,

que venim de pasturar

amb les mamelletes plenes

per a donar-vos de mamar.

Open you, open you, little daughteres,

that we arrive from grazing

with the little breasts full

for breasting you feed.

 

Font: La cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=461, dins d’un estudi elaborat per la Universitat d’Alacant.

Notes: Esta cançó infantil està associada al conte popular de Les set cabretes. En l’original podem oir la forma popular valenciana d’amb (en), com en les altres cançons aparegudes fins ara, i la reducció de per a a p[er] a.

 

 

Noni, noni, noni, neta

Noni, noni, noni, neta

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Noni, noni, noni, neta

que li vinga la soneta.

Si la soneta li ve,

jo li cantaré molt bé.

Non, non.

Noni, noni, noni, neta,

sends him to sleep.

If he sends to sleep,

I will sing well to him.

Non, non.

 

 

Font: Esta cançó de bressol figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=69, en un estudi elaborat per la Universitat d’Alacant.

 

Mon pare, ma mare i el meu germanet // My father, my mother and my little brother

Mon pare, ma mare i el meu germanet

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Mon pare, ma mare i el meu germanet,

mataven pucetes amb un cantalet. (2)

My father, my mother and my youngest brother,

killed little fleas with a small pebble. (2)

 

Font: La cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=549 , en un estudi elaborat per la Universitat d’Alacant.

Nota: Els dos versos es repetixen una vegada després d’haver cantat el segon, és a dir, quan cantem amb un cantalet , tornem al principi de la cançó i la reiniciem fins al final.

Mon pare menja pa // My father eats bread

Mon pare menja pa

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Mon pare menja pa,

ma mare coca,

i un germanet que tinc

obri la boca.

My father eats bread,

my mother, flat cake,

and a little brother I have

opens the mouth.

 

Font: La cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=145, dins d’un estudi elaborat per la Universitat d’Alacant. La persona que la canta tenia 86 anys en el moment del registre.

 

 

Miquel, Miquel, Miquel

Miquel, Miquel, Miquel

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Mingué, Mingué, Mingué,

a la voreta, a la voreta,

Mingué, Mingué, Mingué,

a la voreta del café.

Mingué, Mingué, Mingué,

at the edge, at the edge,

Mingué, Mingué, Mingué,

at the edge of a cafè.

 

Un, dos, tres.

One, two, three.

 

Font: La cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=184, dins d’un estudi elaborat per la Universitat d’Alacant.

Nota: La forma Migué es correspon al valencià Miquel.

Ja no canta el gat pelat // Now the bald cat in not singing

Ja no canta el gat pelat

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Ja no canta el gat pelat

perquè no li’n donen una.

Ni una, ni mitja ni cap,

ja no canta el gat pelat!

Now the bald cat is not singing

because they don’t give him one.

Neither one, nor a half, nor none,

now the bald cat is not singing!

 

Ja no canta el gat pelat

perquè no li’n donen dos.

Ni dos, ni una, ni mitja, ni cap,

ja no canta el gat pelat!

Now the bald cat is not singing

because they don’t give him two.

Neither two, nor one, nor a half, nor none,

now the bald cat is not singing!

 

Ja no canta el gat pelat

perquè no li’n donen tres.

Ni tres, ni dos, ni una, ni mitja, ni cap,

ja no canta el gat pelat!

Now the bald cat is not singing

because they don’t give him three.

Neither three, nor two, nor one, nor none,

now the bald cat is not singing!

 

Nota: Podeu escoltar esta cançó, treta d’una recopilació de la Universitat d’Alacant, en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=233. Quan la vaig llegir, era la primera vegada que trobava la famosa cançó de Ja no canta el capellà, ideal per a aprendre els números, amb una lletra distinta, però amb la mateixa música.

 

I-bi-bi, els d’Ibi, els d’Ibi // I-bi-bi, the Ibi kids, the Ibi kids

I-bi-bi, els d’Ibi, els d’Ibi

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

I-bi-bi, els d’Ibi, els d’Ibi,

I-bi-bi, els d’Ibi estan ací.

Venim de jugar un partit de pilota,

venim de jugar un partit de baló,

xim-pom!

I-bi-bi, the Ibi kids, the Ibi kids,

I-bi-bi. the Ibi kids are here.

We are back from playing a match of ball,

we are back from playing a match of ball,

xim-pom! 

 

Font: Esta cançó figura en  http://www.canpop.org/fitxa.php?id=730, dins d’un estudi realitzat per la Universitat d’Alacant.