Tot seguit, tractarem, entre altres coses, sobre la religiositat, sobre els goigs i, igualment, sobre la repoblació del Regne de València en el segle XVII, en relació amb els Sants de la Pedra i, sobretot, arran del Concili de Trento (1545-1563). 1. Cultura de l’aparença, de la superficialitat. Si, al punt anterior, afegim … Continua la lectura de La religiositat, els goigs, la repoblació i els Sants de la Pedra
Tot seguit, tractarem sobre la visió del món i la religiositat, en el món catòlic, des del Concili de Trento (1545-1563), de com afectà, en bona mida, al matriarcalisme, i de la seua relació amb els Sants de la Pedra. La visió del món i la religiositat, en el món catòlic, des del … Continua la lectura de La religiositat, el Concili de Trento i els Sants de la Pedra
Tot seguit, tractarem sobre la religiositat popular i els goigs a partir del Concili de Trento (1545-1563), en relació amb els Sants de la Pedra. La religiositat popular i els goigs a partir del Concili de Trento (1545-1563). El barroc, un estil encara viu. En primer lloc, direm que el catolicisme posttridentí promogué aspectes … Continua la lectura de La religiositat popular i els goigs, des del Concili de Trento, i els Sants de la Pedra
Tot seguit, tractarem sobre la religiositat popular i els goigs durant la primera mitat del segle XVI, en relació amb els Sants de la Pedra, un tema interessant, ja que, normalment, es parla molt més sobre la religiositat durant el Barroc o, en altres paraules, a partir del Concili de Trento (1545-1563). La … Continua la lectura de La religiositat popular, els goigs i els Sants de la Pedra
A continuació, tractarem sobre el valencià en la religiositat popular, un fet molt relacionat amb tot l’àmbit lingüístic. El valencià que hem trobat en els goigs publicats en el País Valencià, en quasi tots els casos, és molt puntual i, fins i tot, si no ens endinsem en la segona mitat del segle XX, quasi … Continua la lectura de El valencià en la religiositat popular i els Sants de la Pedra
A continuació tractarem sobre la religiositat popular medieval en relació amb el paganisme, amb éssers imaginaris (com ara, els simiots), amb la Rodella i amb els Sants de la Pedra. En la religiositat d’aquests segles, també estaven presents els éssers fantàstics i una manera de pensar ben distinta a la que predomina en … Continua la lectura de La religiositat popular medieval i els Sants de la Pedra
A continuació, tractarem, entre altres coses, sobre el tema de la parròquia, sobre el paper de la família i sobre la participació de les dones, en relació amb els Sants de la Pedra i, més o menys, amb els segles IX-XIII i, a més, amb temes que m’impactaren en el seu moment, per mitjà … Continua la lectura de La parròquia, la família, les dones i els Sants de la Pedra
Tot seguit, passarem al tema de les comunitats rurals cristianitzades i, de pas, al seu vincle amb els Sants de la Pedra. Per a tractar aquest punt, hem recorregut, principalment, a part del llibre “El comú català. La història dels que no surten a la història”, de David Algarra Bascón i publicat per Potlach … Continua la lectura de Les comunitats rurals cristianitzades i els Sants de la Pedra
A continuació, tractarem sobre el terme “festa” en relació amb els Sants de la Pedra, i el tocarem també des de l’antiguitat fins a hores d’ara, passant, per exemple, per l’Alta Edat Mitjana (segles V-XI). DEFINICIÓ DE FESTA La paraula festa té el seu origen en el llatí tardà festa, plural de festum, és … Continua la lectura de El terme “festa” i els Sants de la Pedra
Tot seguit, oferirem informació sobre ermites i, per exemple, peirons, en relació amb els Sants de la Pedra. En Toril y Masegoso (població aragonesa de la comarca de la Sierra de Albarracín), hi ha una ermita en Toril, dedicada als Sants de la Pedra, com podem veure en l’entrada “Octubre2017/Miscelánea: LA IGLESIA DE SAN … Continua la lectura de Ermites, peirons i els Sants de la Pedra