Prosseguint amb la rondalla “El Pare Janàs”, recollida en el llibre “Les cent millors rondalles populars catalanes”, de Joan Amades, la Marieta (la més jove de les germanes), altra vegada ha de fer una prova ordenada pel rei i, en línia amb lo matriarcal, ella “Va cridar el fuster i va fer una caixa de … Continua la lectura de Dones i hòmens amb esperit emprenedor, eixerits i molt oberts
Una altra rondalla en què es reflecteix el matriarcalisme, i recopilada en la mateixa obra de Joan Amades, és “El Pare Janàs”. Així, un pare i una mare tenien vint-i-una filles, però cap fill. Un dia, el marit, quan n’havia de nàixer un altre nen, digué a la dona que, si naixia una altra nena, les … Continua la lectura de Velletes receptives, que aconsellen, que eduquen i reis amb bones assessores
Començarem amb el relat “Arrelades a la terra” (https://relatsencatala.cat/relat/arrelades-a-la-terra/1075541), de Neus Marín Cupull i publicat en la web “Relats en català” el 13 de gener del 2024, a què accedírem l’endemà. Amb lleugers retocs, diu així: “Res feia pensar que passaria alguna cosa especial en aquell bosc frondós, quan els rajos de sol es feien … Continua la lectura de “Arrelades a la terra”, les dones i el sentiment de pertinença a la terra i la maternitat
Una altra narració que figura en el llibre “Les cent millors rondalles populars catalanes”, de Joan Amades, i en què copsem el matriarcalisme, és “L’anell de totes les gràcies”. Un dia, un pare molt dolent que tenia un noiet de molt bon cor, “el va enviar a vendre una gerra de mel al mercat” (p. … Continua la lectura de Rondalles amb persones de bon cor, que fan costat, agraïdes i de pal de paller
Una altra rondalla arreplegada en la mateixa obra de Joan Amades, i en què es plasmen trets matriarcalistes, és “Les sabates de cent llegües”. En primer lloc, direm que aquesta narració és semblant a la d’en Cagasitges, recopilada a primeries del segle XX per la folklorista Sara Llorens i que podem llegir en el llibre “Rondallari … Continua la lectura de Dones acollidores, jóvens que tornen a la mare i generosos i pares agraïts i emprenedors
Un altre relat que figura en el llibre “Les cent millors rondalles populars catalanes”, de Joan Amades, i en què captem el matriarcalisme, és “La mallerengueta”. Primerament, direm que una mallerenga és un ocell. Un rei viudo tenia “una filla molt bona i molt creient que se l’estimava molt” (p. 250). Passa que, davant de … Continua la lectura de Dones que salven, que acullen, emprenedores i molt obertes
Una altra narració recopilada per Joan Amades en la mateixa obra, i en què es reflecteixen trets matriarcals, és “Els tres óssos”. Una mare tenia tres fills i tots tres li diuen que volien fer món i que, “si mai tenien un altre germanet, els ho enviessin a dir, que vindrien per conèixer-lo; però que, … Continua la lectura de Dones que fan costat, que salven, de paraula i molt obertes
Una altra rondalla que figura en el llibre “Les cent millors rondalles populars catalanes”, de Joan Amades, i en què copsem el matriarcalisme, és “La princesa granota”. Un pare tenia tres fills i, com que no els podia mantenir, un dia els comenta que “el millor que podeu fer és anar-vos-en pel món a provar … Continua la lectura de Dones que menen, que acullen, que eduquen i molt obertes
Una altra narració recopilada en la mateixa obra de Joan Amades, i en què es plasmen trets matriarcalistes, és “La Cara d’Estel”. Així, molt prompte, podem llegir “hi havia una reina que tenia tres fills, tots tres eren molt bons minyons i ella no sabia a qui fer hereu de la corona del seu reialme, … Continua la lectura de Dones garrides, que aplanen el camí, que determinen i molt obertes
Pel 10 d’abril del 2022, ens plasmaren aquestes cançons de Pasqua: “Ja venim de berenar, hem jugat a la tarara, ens hem begut tot lo vi, hem trencat la carabassa. Txúngala, la cataxúngala, txúngala, del polissó, txúngala, les xiques guapes i les lletges al racó” (Lourdes Hernandis). “Eixe tio de les faques[1] és … Continua la lectura de “Ja venim de berenar”, cançons de Pasqua