El 5 de març del 2022, en el grup “La nostra música”, on eixe dia havíem posat una cançó eròtica mallorquina en què la dona indica a l’home què ha de fer i com[1], Fermin Carbonell Barbera ens comentà “Vaig a contar-te un fet del meu poble, Lluís. Açò és verídic.
En la fam, estava un veí del meu poble llaurant i una gitana li demana menjar. Aquell li diu que sí, però a canvi d’un ‘polvet’. La gitana li diu que bé, però, com estava criant, que tenia que ser per darrere…
En açò, el susdit li contesta en castellà ‘Don Ángel no se arrebata porque nunca ha sido chulo, te lo meteré por la raja, pero jamás por el culo’”. També en relació amb les paraules de Fermin Carbonell Barbera, comentarem que el 7 de març del 2022 plasmàrem en Facebook una cançó eròtica mallorquina[2]que diu així:
“Devers Son Sion, hi ha
tres o quatre o cinc bergantes.
Bones cuixes, bones anques,
bones mames, bones galtes,
qualsevol fan encortar[3].
Un vespre les somià,
amb so[4] pardal en sa mà,
que feien ses obres santes”.
Doncs bé, el 7 de març del 2022, Fermin Carbonell Barbera, en relació amb aquesta cançó, ens comentà: “La facilitat que tenien els avantpassats per al vers i la fina ironia”. I li responguí “És impressionant”. Aleshores, ell m’adduí “ I més en gent, la majoria, dels quasi analfabets”.
Afegirem que, en el llibre “Poesies festives”, de Maties Ruiç Esteve, publicat en 1977 (la segona edició), hi ha una cançó que, amb lleugers retocs (com ara, “amb” i “clavada” on, popularment, es diu “en” i “clavà”), diu així:
“Xiqueta, recalcadeta,
per tu passaré la mar.
Eres… com la codonyeta
que no té res que tirar.
Dis-me que sí, Francisqueta.
Sempre no hem de ser fadrins.
Pensa que eixa miradeta
la tinc clavada molt a dins.
Xiqueta recalcadeta.
No me faces més penar.
Recibix-me en els teus braços,
que, si, amb tu, me puc nugar
amb estrets i sagrats llaços,
per tu passaré la mar.
Obri prompte eixa boqueta,
que la tens de Jesuset.
Sigues amb mi ¡més blaneta!
que, amb ton geni tan aspret,
eres… com la codonyeta.
No et moga considerar
que, sent pobre, res me sobra;
però també has de pensar
que ta família és tan pobra,
que no té res que tirar” (pp. 27-28).
Com veiem, és la dona qui té la darrera paraula i està ben tractada.
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
Notes: [1] “No em toquis es moraduix, / toca’m sa moraduixera: / no me venguis per darrera; / vine per davant, que és fluix”, la qual figura en el llibre “Sexe i cultura a Mallorca. El cançoner” (p. 152), de Gabriel Janer Manila.
[2] Figura en el llibre “Sexe i cultura a Mallorca. El cançoner” (p. 131), de Gabriel Janer Manila.
[3] En el DCVB, figura com a sinònim d’“encantar”.
[4] “Amb lo pardal”, com encara hi ha qui diu, en el parlar popular, i que correspon a “Amb el pardal”.
