Arxiu d'etiquetes: matriarcalisme

Sexualitat matriarcal, sentiment de pertinença a la terra i maternitat

General, , , , , , ,

Un altre poema que figura en el llibre “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, de Rosa Rovira Sancho, i en què es reflecteix la sexualitat matriarcal, és “Per tu, Elena i en Josep” (pp. 133-134). Així, inclou mots com “nets de cor” i “feu el pas amb valentia” junt amb

“enllaçant una aliança

d’estimar-vos constantment.

 

Una parella molt alegre

bon caràcter i eixerits”.

 

Molt avançada la composició, indica que l’home està interessat pel passat (possiblement, per l’arqueologia):

“Tu Josep, les teves curses

vas pels pobles tot corrent,

i a les ruïnes i les pedres

els hi tens amor fervent”.

 

En acabant, captem que la poetessa escriu com si la núvia parlàs a l’estimat:

“Però no vull que mai t’enfadis

quan et dic interpel·lant:

per anar veure les pedres…

jo no hi trobo el seu encant!”.

 

Ara bé: això no ha impedit que els dos decidesquen pactar i casar-se. A més, la bona empatia de la fadrina fa que ella evoque el paper de la mare del xicot i, així, diu

“Ben segur que en aquest dia

hi tenim aquí present,

a la mare estimada

que vas perdre recentment”.

 

Es tracta d’unes línies en què, altra vegada, l’escriptora de Monistrol de Calders empiula amb el paper important que té la maternitat en les cultures matriarcalistes. No debades, addueix que

“Un missatge de confiança

d’assossec i serenor,

és allò que ella voldria”

 

en eixe dia de noces.

Finalment, l’autora dels versos comenta que

“Jo també vull desitjar-vos

harmonia i comprensió,

que tingueu salut i força

en la vostra estimació”.

 

Una altra composició que figura en la mateixa obra i en què capim la sexualitat matriarcalista és “A la Jana i l’Adri” (pp.  137-138). Cal dir que, encara que la meitat inicial és en català i la segona és en castellà, comença amb la llengua vernacla, un tret significatiu. A més, apareixen trets que tenen a veure amb lo matriarcal:

“Avui és dia de festa

celebrem la vostra unió

(…) per cuidar-vos l’un a l’altre

(…) Un enllaç de valentia

de projecte emprenedor,

avivant el vostre emblema

de feiner i treballador.

 

Heu guanyat la clientela

treballant fort, de valent,

el boca orella a la comarca

ha engrescat a molta gent”.

 

 

Per tant, l’empelt amb la terra va unit a un sentiment de pertinença i al fet que continuaran en terres catalanoparlants amb el projecte.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

assemblea-pagesa-6f (1)

 

Sexualitat matriarcal, la figura del jardiner i maternitat

General, , , , , ,

Una altra composició del llibre “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, en què es plasma la sexualitat matriarcal, és “A la Laura i en David” (p. 126), per exemple, quan, en el segon vers, diu “nets de cor” i, com ara, quan, ben avançat el poema, comenta que

“el contacte amb la natura

és la vostra vocació.

(…) compartiu la vostra vida

de respecte i comprensió”.

 

També l’hem copsada en els versos “A Paula” (p. 130), en l’esmentada obra, en un encàrrec d’un padrí de noces, qui fa esment d’un enllaç sentimental i afig que

“Un jardí de fines roses

cada una el seu encant,

sobresurt una poncella

més bonica i més galant”.

 

Per tant, altra vegada, apareix el símbol del jardí. A continuació, la de qui el cuida com si fos la mare amb el nadó o bé amb el xiquet de pocs anys:

“Necessita que la cuidin,

que la reguin molt sovint,

i en les nits de fredorada

l’embolcallin com un nin”.

 

Tot seguit, parla sobre la bellesa de la dona i sobre el bon cor pel qual destaca na Paula:

“Una rosa amb candidesa

atractiva i especial,

dissemblant entre les altres

pel teu noble potencial”.

 

Cap al final de la composició, capim la figura del jardiner (però en nexe amb l’home) i, així, la dona (na Paula) i el marit (n’Emili) fan com un empelt i coincideixen:
“Que l’Emili amb galania

esdevingui un jardiner,

dels dos cors que avui s’uneixen

plens de goig i gran deler”.

 

Un altre poema de l’escriptora de Monistrol de Calders, del mateix ramell, i en què es reflecteixen trets matriarcalistes que connecten amb la sexualitat matriarcal, és “Per la Núria i el Rubén” (pp. 131-132), quan el padrí de noces comenta

“et vull dir quatre paraules

si m’escoltes dolçament”.

 

Per consegüent, figuren escoltar i la dolçor.

A més, li diu

“Ets bonica i presumida

ets amant dels animals,

una mica extravertida

de bons sentiments cordials”,

 

mots que ens acosten, més aïna, al simbolisme maternal. De fet, un poc després, indica

“ets bona recepcionista” com també que “són deu anys d’amor sincer”, detall que, ben mirat, afavoreix l’home (en Rubén):

“sempre a punt si el necessites

a ajudar-te alegrament”,

 

més encara, tenint present que ell és molt obert:

“els amics teniu a dojo

pel seu tracte familiar”. 

 

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

assemblea-pagesa-6f (1)

Dones emprenedores, amb molta espenta, que contracten i que salven l’home

General, , , , , ,

Dones emprenedores.

Com a exemple de dones emprenedores, primerament, trobàrem un poema del llibre “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, de Rosa Rovira Sancho, una escriptora de Monistrol de Calders (una vila catalana de la comarca del Moianès), en què la majoria dels versos són sobre una dona que portà un comerç junt amb el seu marit i, això sí, impulsat per ella. Es titula “Per molts anys Paquita i Jordi” (pp. 127-129), reflecteix molts trets del matriarcalisme i es féu per encàrrec per al retir dels seus propietaris:

“La Paquita té parada

dintre del Mercat del Clot,

cinquanta anys fa que hi treballa

enriquint el seu gran dot.

 

Cinquanta anys donant la cara

cinquanta anys amb davantal,

el somriure sempre al rostre

i amb un tracte servicial.

 

Quan els amos es jubilen

fas la compra amb bona fe,

tu segueixes el negoci

amb l’ajut de la Mercè.

 

Totes les altres parades

han estat uns bons companys,

compartint el mateix sostre

glòries, penes i afanys”.

 

 

A més, la poetessa addueix que ho han fet

“formant part d’un bonic ram,

gràcies per l’avinentesa”.

 

En acabant, l’autora trau un tret matriarcal: que la dona (Paquita) ha salvat l’home i, altrament, que ell s’ha afegit al projecte que tenia Paquita. Per això, llegim que el marit

“Treballava a Can Sala

en l’ofici carnisser,

fins que van tancar parada

i es va veure en el carrer.

 

Amb empenta decidida

valentia i molt d’esforç,

per millora de la feina

fas contracte al teu espòs”.

 

 

Ara bé, és un acord en nexe amb lo tel·lúric:

“Sense ponts ni passarel·les

treballant a quatre mans,

amb el cap sempre a la feina

(…) despatxant tots dos plegats,

demostrant amb gran certesa

les vostres habilitats”.

 

I, així, captem u dels punts que més tenen a veure amb la tradició de les terres catalanoparlants: el vincle amb la tasca, la qual, en mots de l’historiador Jaume Vicens Vives en l’obra “Noticia de Catalunya” (del 1960, p. 61), els acosta directament “al món per l’eina, per la casa i per la tradició comunitària”.

A banda, com ens digueren moltes persones, cada membre desenvolupa el seu paper i ho fan pel conjunt:
“Una bona clientela

del matí fins a molt tard,

compartiu amor i feina

cadascú la seva part”.

 

Això va en línia, com ara, amb un altre exemple real: els avis de ma mare i la dona de cada u, nascuts en els anys setanta i huitanta del segle XIX.

Ben mirat, ho afavoreix que,

“De l’esforç i la constància

ens doneu una lliçó,

uns valors sincers i nobles

que aprendrem amb devoció”.

 

Agregarem que el missatge d’aquests darrers quatre versos enllaça amb detalls que ens posaren sobre dones nascudes abans de 1920. I, com en moltes rondalles en què hi ha bona compenetració entre la dona i el marit,

“Com a fruit de la parella

l’Evelyn, amb cor content,

i després va venir en Jordi

molt feliç i somrient.

 

I amplieu la dinastia

amb tres nétes i un nét”,

 

quan els restaven dos anys per a tancar el comerç per edat.

Al capdavall, ho fan i, com a agraïment, Rosa Rovira Sancho els diu que

“La vostra ajuda diària

trobarem molt a faltar,

però seguint el vostre exemple

endavant sabrem anar”

 

i, més encara, quan els afig

“Per molts anys en aquest dia

tots plegats us desitgem,

a aquests avis tan formosos

que per sempre estimarem”. 

 

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

 

assemblea-pagesa-6f (1)

Sexualitat matriarcal, maternitat i el paper dels parents i el dels avis

General, , , , ,

Un altre poema en la mateixa obra de Rosa Rovira Sancho, en què es reflecteix el tema de la sexualitat matriarcal (sobretot, empiulant-lo amb el de la maternitat i amb la relació mare-fill), i que és presentat com un encàrrec per a un enllaç, és “Als meus pares” (pp. 123-125). En primer lloc, diu que

“Com que sóc petit encara

m’he buscat un aliat,

que m’ajudi en aquest dia

a expressar-me en claredat”.

 

Aquest aliat podria ser la poetessa. Després, indica que

“vau anar a viure junts,

era bona l’aliança

vau voler ser més fecunds”.

 

Per tant, es tracta d’una parella amb interés per lo maternal. En acabant, expressa que

“A tu mare jo vull dir-te:

d’un anhel que vas tenir,

vas escriure un poema”

 

dedicat al marit. I, així, apareix la part poètica de la vida.

Igualment, com a resultat de les bones relacions entre l’home i la muller, el fill naix com també passa en moltes rondalles:

“i un Nadal arribo a casa

d’amoretes envoltat.

 

(…) Sento els braços, m’acaronen

i els dos cors van palpitant,

sou conscients de la feinada

que us daré d’ara endavant.

 

Ara el bibi, ara ploro,

ara m’he fet el pipí,

ara tinc una cacona,

ara el bany per a dormir.

 

Ara sec, ara gatejo

ara aprenc a caminar,

començo a desenganxar-me

de la falda i de la mà.

 

Però la feina no s’atura

cada cop demano més,

vaig creixent de mica en mica

avançant i fent progrés”.

 

Com em deia un home acostat i de la generació anterior a la meua, amb un toc d’humor, “¡Que no tot és casar-se i tindre fills!: ¡també cal cuidar-los!”. 

En eixe seny, conec una parella que se centrava en la fama (casats a mitjan dels anys noranta del segle XX i, en el 2011, separada), que pretenien que els avis es fessen càrrec dels fills i que…, a banda, els tractassen d’acord amb les directrius del tàndem… i, òbviament, treballar ells dos.

Afegirem que aquest poema és dels més planers que hem trobat en nexe amb la maternitat i dels que més m’ha fet somriure. De fet, el 30 d’abril del 2025, després de tractar aquesta composició, l’escriptora ens envià un correu electrònic en què deia “Moltes gràcies per les teves paraules.

En aquest poema, hi vaig posar molt d’afecte… Me’l va demanar la iaia i el va llegir ella amb el nét als braços, en el casament de la seva filla. El nen encara no tenia dos anyets, però representa la seva veu cap als seus pares”. 

No debades, com vaig intuir en un primer moment, en eixa tasca educativa i de connexió, també intervenen els avis (com a reforç dels pares i, ben mirat, com a transmissors de la cultura i amb estimació pel nét):
“Iaia Marga, iaio Mingo

estan sempre disposats,

ajudant i fent suplència

en els pares enfeinats.

 

L’avi Miquel i iaia Àngels

com que els veig de tant en tant,

el meu cor s’omple de joia

quan els tinc al meu davant”.

 

Per la bona compenetració que hi ha entre les tres generacions, el fill, tot seguit, addueix que,

“Amb aquest model de vida

sóc feliç i estic content,

i així vull que continuï

després d’aquest casament”.

 

En aplegar a aquest vers, captem que, lo que podria ser una mena de versos imaginats del fill cap als pares, altrament, va unit a una plasmació de l’agraïment cap a ells (i cap als padrins), arran d’unes noces, encara que l’escriptora de Monistrol de Calders no incloga el nom de la núvia…, ni que l’àvia portava a braços aquest fill… que encara no havia fet els dos anyets:

“Vull que sigui una aliança

segellada per tots tres,

perquè mai no es pugui rompre

i ens uneixi encara més”.

 

Per això, finalment, el fill agrega

“Que trobem la bona estrella

que il·lumini el nou camí,

i donar-nos l’embranzida

cada dia al dematí.

 

Moltes gràcies pare i mare

per ser un noi tan estimat,

jo us desitjo benaurança,

benestar i felicitat”.

 

 

És a dir, el fill continuarà amb el lligam amb els pares, sobretot, perquè hi ha hagut molta coincidència entre la parella i el descendent, qui els desitja que es perllongue eixa mena d’empelt fructuós entre el pare i la mare. I, més encara,… ¡perquè el fill no té ni dos anyets!

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

assemblea-pagesa-6f (1)

Sexualitat matriarcal, sentiment de pertinença a la terra i persones creatives

General, , , , , , ,

Un altre poema que figura en l’esmentat ramell de l’escriptora de Monistrol de Calders, i en què capim la sexualitat matriarcal, és “A la Noemí i en Jordi” (p. 118), encarregat per un padrí de noces, en què, com ara, l’autora trau l’amor i la sinceritat:

“Festival amb gran gatzara

ple de goig i amor sincer,

unireu les vostres vides

emprenent un nou sender”.

 

 

Més avant, la núvia serà qui, per dir-ho així, salvarà l’home (tret molt comú en la nostra cultura), perquè ell rebrà l’aprovació final i femenina:

“Es rasca la samarreta

per fer moure els seus ditets,

la panxeta vol que toquis

entremig dels petonets”.

 

 

Això, en un ambient favorable per a ella:

“Tu en canvi, ets ordenada

neta, pulcra i transparent,

fas la feina que t’agrada”.

 

Altrament, Rosa Rovira Sancho plasma l’esperit creatiu dels dos:
“Us uneix l’afany de gresca

viatjar i exploració,

anant per terra, mar i aire”.

 

En la composició que escriu tot seguit, “Per molts anys, Santi” (p. 119), amb motiu dels cinquanta anys, en el mateix llibre, indica detalls que solem captar en nexe amb la terra: la faena i la poesia. Així, diu que

“Bona feina i responsable

(…) t’agrada la poesia”

 

i reflecteix trets que evoquen la sexualitat matriarcalista:

“amb la Nuri has fet la feina,

ja teniu dos angelets“,

 

en lloc de fer com aquell home de què ens parlaren durant aquesta recerca: ell s’havia casat amb una rica i, per això, aquest novençà ja es considerava ric i deia que no calia treballar. Però, com que la dona li respongué que, dins de la parella, la persona forta econòmicament era ella, li afegí que es llevàs i que anassen tots dos a la faena.

Això encaixa amb uns versos que escriu en acabant:
“Bonament volem gaudir-ne

festejar-ho per molts anys,

que no trenqui l’harmonia

dels amics i dels companys”.

 

 

A banda, agreguem versos en l’obra “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, en què copsem el matriarcalisme, la citada sexualitat i, a més, el sentiment de pertinença a la terra, com ara, els de “Per tu Maria i en Jordi” (p. 120), d’un encàrrec d’un padrí de noces, en dir que,

“Dels racons de Catalunya

que bonic que és l’Empordà!

i a Figueres terra nostra

vas trobar-hi el meu germà.

 

Ara vas i te l’emportes

feu el niu a Taradell

i l’ompliu de goig i joia

d’amoretes un pomell”.

Cal dir que, els del poema immediat, “A la Mireia” (p. 121), en el mateix llibre i de la mateixa corda, tenen punts importants en comú. Per exemple, el fet que la dona (amb estudis d’Història) és qui se’n va de Lleida a Terrassa, encara que ha passat per la ciutat de Barcelona:

“Barri gòtic, Ciutat vella

descobrint llocs amagats,

passejant, revisant pedres

dels nostres avantpassats”.

 

Per consegüent, tot i el canvi de població, continua aquest sentiment i, de pas, l’interés per lo relacionat amb la terra i, deu anys després, vivint en Terrassa i “amb un ram d’un bell jardí”, punt simbòlic prou associat a la trobada entre un jove i una fadrina abans de casar-se.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

assemblea-pagesa-6f (1)

“Toca’m, toca’m, Pere”, música i sexualitat matriarcal

General, ,

Comentarem que, el 15 de novembre del 2020, en què la participació fou alta, en el grup “Dialectes”, Antònia Sitjar escrigué:

“-Mumare,… en Joan em toca…

-Joan, no toquis s’al·lota!

-Joan, toca`m i menjaràs coca quan pastarem”.

 

Tot seguit, en relació amb Joan i l’al·lota, el mateix dia, Aïda Cristobal escrigué unes paraules que diuen així:

“A Reus, el xic es diu Pere i la cosa va de la següent manera: la xiqueta crida sa mare i diu:

‘-Maaree, el Pere em toca!

I, al Pere, més fluix, li diu:

-Toca’m, Pere, toca’m!’.

 

La iaia ens ho deia sempre, quan mom germà i jo érem petits i ens queixàvem l’un de l’altre, però, després ens busquinyàvem[1]”.

El mateix dia, Alfred J. Martínez Ramos, responia a Aïda Cristóbal que “A Guardamar (Baix Segura), és idèntic. A nosaltres, ens ho deia ma mare, a ma germana gran i a mi” i, a més, Cristina Pons Claros escrigué:

“’-Mare, Peret em toca.

-Peret, deixa a la xiqueta.

-Toca’m, Peret, ara que la mare no ens veu’.

 

A Sueca, quan dos xiquets es barallen i s’enquisquen[2]”.

 

Una altre membre del mateix grup, Rosa Bixquert, el 15 de novembre del 2020, escrivia una versió que diu així:

“A Favara:

‘-Mareee, Peret em toca.

Mareee, Peret em toca.

I, per darrere:

-Toca’m, toca’m, Peret,

ara que la mare no et veu”. 

 

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan molt fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

Felicitacions a tots els qui hui celebren la festivitat de Sant Vicent Ferrer, patró dels valencians, dilluns vinent a Dilluns de Pasqua.

 

Notes: [1] “Busquinyar”, vol dir “buscar dissimuladament”.

[2] “Enguiscar”, vol dir “Incitar, estimular a la baralla”.

 

 

assemblea-pagesa-6f (1)

Cançons de bressol, per a xiquets i maternitat

General, , , , ,

Música matriarcal en el llibre “De la marina i muntanya (Folklore)”, d’Adolf Salvà i Ballester (1885-1941).

Entre les cançons que hem triat per a aquest punt, n’hi de romanços de bressol, com ara, u de xiquetes que diu així:

“ROMANÇ DE XIQUETES

 

En este llit, em gití,

set àngels em trobí:

tres, als peus; quatre, al capçal;

la Verge Maria enmig,

qui diu: ‘-¡Xiqueta, dorm i reposa,

no tingues por a la mala cosa,

que, si la mala cosa ve,

jo la despatxaré’” (p. 189),

 

és a dir, que la dona que li la canta, la faria fora i, per tant, faria valença a la xiqueta.

En acabant, posa una cançó prou coneguda en terres catalanoparlants i vinculada amb l’escola i amb Nostra Senyora:

“La Mare de Déu,

quan era xiqueta,

anava a costura

amb una cistelleta.

La mestra li deia:

‘-Senyora Maria:

quina randa fa?’.

‘-Randeta fineta

per al tafetà’.

‘-Qui la tallarà?’.

‘-Qui la cosirà?’.

‘-Santa Magdalena,

qui té bona mà’” (p. 190).

 

“Ja plou, ja neva,

ja pixa l’agüela;

ja plou i plourà,

repica el morter,

farem una xica

com un garrofer.

 

Plou, plou,

carabina[1], caragol,

trau les banyes

que ix el sol.

Ja plou aigua menudeta,

les campanes van al vol,

la pobreta Tereseta

que el seu nóvio no la vol.

Tres dies fa que no pixa l’agüela,

quatre en farà, si no pixa demà.

Ja plou i plourà,

farem un replà,

repica el morter,

farem una xica com un garrofer” (pp. 194-195).

 

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

Nota: [1] En l’original, “caravina”.

 

assemblea-pagesa-6f (1)

Sexualitat matriarcal, bona avinença i el sentiment de pertinença a la terra

General, , , , ,

Una altra composició en l’esmentat ramell de la poetessa de Monistrol de Calders, i en què copsem trets de la sexualitat matriarcal, és “Per tu, Núria i en Sergi” (p. 113). Així, amb motiu d’un casament, es mena a na Núria i li diu que,

“Dels petits, ets bona mestra

amb caràcter tens un do,

animosa, molt xerraire

i Andorrana de debò.

 

El teu noi, senzill i amable

alt i prim, feu complement,

sempre a punt si el necessites

somrient i alegrament”.

 

Per tant, cada membre de la parella fa de complement de l’altre.

En el poema “A la Dolors i en Biel” (p. 114), escrit amb motiu d’unes noces, primerament, apareix la natura i, després, l’enllaç entre tots dos:

“Avui és un dia alegre,

ple de màgia a SA FONT,

envoltats de la natura

verdor, flora, serra i mont.

 

Catorze anys de coneixença

d’avinença fent camí,

la confiança i l’esperança

són motiu per fer el gran SÍ”.

 

Tot seguit, afig detalls que tenen a veure amb el matriarcalisme, com ara, quan diu

“I un T’ESTIMO responsable

ple d’amor i sentiment (…).

En Biel amic de sempre

gairebé agermanat,

disposat a ajudar sempre

(…) La Dolors, no tinc paraules:

en el ball fem bon conjunt”.

 

i, més encara, en comentar l’autora que

“Important és en la vida

ajudar-nos quan convé,

en allò que faci falta

com a amic aquí estaré”.

 

Una altra composició en l’obra “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, és “A la Xisca i en Tòfol” (pp. 115-116). Així, ja entrat el poema, podem llegir

“A tu Xisca, jo vull dir-te:

com amiga ets la millor,

responsable, divertida

i sincera de debò”,

 

detall (el bon cor), que es considera molt important en les cultures matriarcalistes. De fet, en els versos següents, indica que

“La primera en oferir-se

a donar un cop de mà,

com el gra de la sembrada

que es recull a l’endemà.

 

Les famílies molt unides

veritables, transparents,

la franquesa sempre hi regne

quina sort de goigs plaents!”.

 

Quant al nuvi, és presentat com un xicot molt eixerit, amb amics, amable i divertit i, igualment, formal, faener i treballador i, d’aquesta manera, el text connecta amb el cor i, a més, amb la cultura del Poble català.

Una altra composició de la mateixa corda i exposada per Rosa Rovira Sancho és “Per tu, Montse” (p. 117), un encàrrec d’un padrí de noces, qui, en la segona estrofa, diu que

“Són dos cors amb valentia

(…) ben units troben la força

quan caminen enllaçats”.

 

Per consegüent, en primer lloc, tracta sobre la força. Més avant, el padrí li diu que, a l’animeta,

“guarda’m sempre un raconet”.

 

Cal dir que, en moltes rondalles anteriors a 1932, és en un racó, on es troba allò que permetrà que u dels personatges de la narració aconseguesca el seu objectiu i no, com ara, en la banda central i que, com que els racons solen tenir menys llum, podríem dir que encaixa amb relats de línia matriarcalista.

Immediatament, la poetessa empiula la parella amb trets en nexe amb la terra:

“Per la festa d’aquest dia

com mana la tradició,

aquest ram vull regalar-te

amb afecte i devoció”.

 

 

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

 

assemblea-pagesa-6f (1)

Sexualitat matriarcal, el sentiment de pertinença a la terra i dones amb molta espenta

General, , , , , ,

Prosseguint amb el llibre “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, de Rosa Rovira Sancho, i amb la sexualitat matriarcal, es plasma en el poema “A la Meritxell i l’Albert” (pp. 109-110). Així, l’autora indica que

“Caminàveu per la vida

per camins agermanats,

de petits, dintre l’escola

ja anàveu tots dos plegats”.

 

Després, trau detalls que empiulen amb la Catalunya del segle XX: la festivitat de Sant Jordi i la tradició de donar un llibre i una rosa; la festa dels diables i, en tercer lloc, l’escoltisme català, molt en nexe amb la terra.

Tot seguit, exposa trets reflectits en moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920:

“Mentrestant tu, rigorosa

vols tallar el bacallà,

diligent i decidida

els Pastorets vas impulsar”

 

i el sentiment de pertinença per part dels dos, unit a una religiositat tel·lúrica:

“Estimant molt la senyera,

canteu catalanitat,

enamorats de Catalunya

sou devots de Montserrat”.

 

Una altra composició en què capim el matriarcalisme és “A la Núria i en Marc” (p. 111) escrita per encàrrec d’un padrí de noces, qui es dirigeix a una dona, na Núria, i li diu

“Has buscat la seva vàlua

motivant el seu talent,

al germà que tant estimo

l’has guiat perfectament”,

 

versos que enllacen amb l’educació matriarcal i amb la dona que encoratja i que, àdhuc, salva l’home.

De fet, en acabant, afig que ella li ha fet de mare i de mestra:

“Millorant la seva feina

enriquint-li el pensament,

i amb empenta decidida

féu el SÍ ben consistent”.

 

Per tant, la bona avinença entre tots dos, encara que domine la dona, fa possible que na Núria i en Marc vagen avant.

Un altre poema que posa en la mateixa obra la poetessa de Monistrol de Calders i, ben mirat, dedicat a una dona, és “A la Mercè”, també encarregat per un padrí de noces. En aquests versos, captem trets que tenen a veure amb moltes dones catalanoparlants:

“Cada dia emprens volada

com les àligues pel cel,

per sobre les nuvolades

brilla el raig del teu estel”,

 

 

és a dir, una dona amb molta espenta i el detall de la llum en plena obagor de la nit.

A continuació, el tema de Catalunya (lloc on ella es casa amb l’home):

“Ets Mercè, noia estimada

per un jove madrileny,

Catalunya és pàtria teva

és un còctel de bon seny”.

 

Finalment, na Mercè toca els peus en terra:

“Avui, tens els peus a terra”. 

 

 

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

 

assemblea-pagesa-6f (1)

La sexualitat matriarcal i Sant Jordi i en rondalles i en dones

General, , , , ,

Prosseguint amb els comentaris entre Humberto Tomas i jo, el mateix dia li posí que “la meua intenció, en cap moment, és política, sinó antropològica i folklòrica”. Llavors, ens indicà que “La versió vaig escoltar-la en la visita guiada que vaig fer a Casa Amatller, una capció del cap i arquitecte de la Casa Amatller, quan es va construir la façana. (…) Sé que n’hi ha dues, que una era dels temps del final del segle XIX, la qual, òbviament, es va perdre. És l’única història de princesa en què la princesa no roman amb el seu protector. (…) Personalment, prefereixo la possibilitat que Sant Jordi pugui haver estat una dona, a l’estil d’una Mulan catalana.

I més: les roses sorgeixen de la sang del drac. Canviar el Sant Jordi és canviar l’origin de rebre les roses i també treure una posició molt tradicional a Montblanc, una vila catalana”.

Arran de llegir aquestes paraules, li adduírem que, “Si Sant Jordi procedeix d’un personatge femení, hauria passat com amb els Sants de la Pedra, derivats de Demèter i Persèfone, de la cultura grega”. Igualment, ens posaren “Tu saps molt més d’Història que jo, però aquest nexe de dona-drac, a mi, no m’agrada gens. Si realment és així, doncs,… sorpresa, perquè no ens ho han explicat així. I, damunt, no sóc catòlica, sinó protestant. O sigui que, per a mi, ja està bé tal com és ara. El cavaller Sant Jordi i prou” (Maria Angels Pijoan).

Agregarem que, el mateix dia, Rosa Rovira, una dona que ha rebut una educació matriarcal, escrivia uns mots en què, en lloc de vincular la festa de Sant Jordi amb la figura de l’heroi, ho fa amb la dona i amb els xiquets, un fet que l’endemà consideràrem que tenia a veure, en bona mesura, amb el model de vida amb què s’havia criat. En primer lloc, direm que ens plasmà una foto amb unes flors i amb un llibre. Diu així: “Bona diada de Sant Jordi: són fetes meves, de ganxet. N’hem venut moltes. Els diners recaptats van a l’Associació: ‘Per sempre Marta’ (estudi del càncer infantil). Són roses per a vendre individuals. N’hi havia unes seixanta i se n’han venut gairebé totes”.

El 24 d’abril del 2025, després d’enviar uns missatges a Lydia Quera, amb el tema que ací tractem, ens comentà“Jo estic enamorada de Sant Jordi. La seva història explicada a l’escola. Sempre l’he estimat: defensa tot el que podia fer mal. I jo estic al seu costat.

Mira, jo, explicat per la meva àvia: Sant Jordi guanyà batalles en moltes parts del món, però romangué a Catalunya perquè un drac, molt enverinat, volia matar la nostra princesa. I ell agafà el seu cavall — blanc—  i la seva espasa — ben esmolada—  i, en un tancar i obrir d’ulls, el matà. I Sant Jordi, enamorat totalment d’ella, la conquistà i es casà”.

Quant a la figura del dragó, el DCVB defineix “Dragó” com “Drac; animal fabulós al qual s’atribueix figura de serpent corpulent, amb peus i ales i amb gran boca devoradora”, detall que empiula amb la serp i, per tant, amb la terra. A més, en el llibre “El matriarcalismo vasco”, Andrés Ortiz-Osés escriu que “l’ajuda prestada, finalment, per l’arcàngel Sant Miquel d’Aralar, al nostre heroi, corrobora lo que hem dit, ja que Miquel venç el drac infernal així com lo cristià-celestial ho fa a lo pagà-terrestre (l’altra figura de l’heroi, reconeguda oficialment pel cristianisme, és la de Sant Jordi lluitant amb el drac demoníac” (p. 44).

Finalment, diré que, com es reflecteix en moltíssimes rondalles i en llegendes tradicionals i vernacles de terres catalanoparlants, la dona és qui salva l’home (però no l’home a ella). Àdhuc, en narracions en què, per exemple, en un moment determinat, sembla que el xicot porta la iniciativa. Aleshores, ell demana ajuda a la dona (sovint, una jove) i ella li marca la directriu, però d’una manera molt oberta i, a més, en línia amb com ho feien moltes dones nascudes abans de 1920 i que eren d’arrels catalanoparlants.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

 

 

assemblea-pagesa-6f (1)