En el llibre “Speculum al foder”[1], a cura d’Anna Alberni, podem llegir[2], textualment, que “aquesta voluntat és la voluntat del foder, cor és cosa espiritual que segueix a tots los animals, e consegueix a tots los sentiments, de saber d’aquesta voluntat. Lo seu grau és alt e ferm, e amat e durable a les fembres, (…), cor null hom[3] no pot aconseguir l’amor d’elles si no cumple[4] llurs voluntats, si no llurs maneres” (p. 78) i, un poc després, comenta que “Aquell qui volrà[5] haver amor de les fembres[6] e que no li’n venga damnatge, cové[7] que sàpia llurs maneres e llurs costumes, e que les maneig e seguesca per ço que entena ella (…) per ço que certament sàpia entrar en sa volentat[8]” (p. 78) ja que, si no, “sabia ço de què ha voluntat e sabor la fembra, (…) no porà[9] aconseguir sa amor”. Això és, que la dona és qui tria en lo sexual, com ho torna a plasmar, en el paràgraf següent, quan diu que “Aquell hom qui vol ésser amat per la fembra cové que sia aital ardits e forts e de bona paraula e vertader en sos dits e honrador, e nodrit en son menjar e en son beure net, e que sia deportant[10], e que no haja en son cos neguna llejura[11], e que sia adonós[12] e bé aparentat, e amador de les companyes[13]e que seguesca e fassa tot ço que a ella plaurà; e que sia ric, e que les seues vestedurese e sa boca e sa suor ole[n] bé” (p. 79). Com veiem, es diu que cal que l’home “seguesca i faça tot lo que a ella plaurà”.
Un text que, com em digué ma mare, el 16 d’abril del 2021, sembla que siga de temps més actuals, però que, com li comentí, és de dos manuscrits del segle XV. Direm que, abans de llegir-li, en una versió molt semblant a la que hem adaptat ací, eixe text, li diguí que era d’una obra sobre higiene sexual, sobre temes relatius a com havien de ser les relacions de parella i a detalls que hi tenien a veure.
Coincidíem totalment en la línia que hem plasmat en aquesta entrada i, finalment, em digué “M’alegre molt que isquen coses boniques per ahí”. I, el fet, és que, aquestes línies són molt semblants a les que figuren en més d’un poema eròtic del segle XVII.
Agraesc David Algarra, qui em recomanà llegir aquest llibre per a l’estudi sobre el matriarcalisme.
Notes: [1] En aquest cas, en la segona part.
[2] Tot seguit, plasmarem una versió que hem adaptat lleugerament per a facilitar la lectura de la gran majoria de la població: “aquesta voluntat és la voluntat de fotre, car és cosa espiritual que segueix a tots los animals, i aconsegueix tots los sentiments, de saber d’aquesta voluntat. Lo seu grau és alt i ferm, i amant i durable a les dones (…), car ningun home no pot aconseguir l’amor d’elles si no compleix llurs voluntats, si no compleix llurs maneres” (p. 78).
“Aquell qui voldrà tenir amor de les dones i que no li’n venga dany, convé que sàpia llurs maneres i llurs costums, i que les maneig i seguesca ço que entenga ella (…) per ço que certament sàpia entrar en sa voluntat (…) i no sabia ço de què té voluntat i sabor la dona, (…) no podrà aconseguir sa amor” (pp. 78-79).
“Aquell home qui vol ésser amat per la dona convé que sia aital que sia ardits i forts i de bona paraula i vertader en sos dits i honrador, i nodrit en son menjar i en son beure net, i que sia deportant, i que no tinga en son cos ninguna lletjura i que sia bell i ben aparentat, i amador de la societat, i que seguesca i faça tot ço que a ella plaurà; i que sia ric, i que les seues vestidures i sa boca i sa suor olguen bé” (p. 79).
[3] Home.
[4] Compleix.
[5] Voldrà.
[6] Les dones.
[7] Convé.
[8] Voluntat.
[9] Podrà.
[10] En la nota 197 del llibre (p. 79), s’indica que vol dir “divertit, simpàtic, amb capacitat d’entretenir. Del verb ‘deportar’ (donar deport)”.
[11] Lletjor.
[12] Bell, elegant, senyorívol.
[13] La companyia, la societat.