Arxiu d'etiquetes: «Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII» (a cura d’Albert Rossich)

Música matriarcal, poesia eròtica i contalles escatològiques

General, , , ,

Continuant amb la web “Corpus Oral de l’Alguerès” (https://prosodia.upf.edu/coalgueres/ca/corpus/adt.html), hem triat la composició musical “Só cosidora” (https://prosodia.upf.edu/coalgueres/ca/corpus/adt/adt_mt_32.html), en què diu

“(Só cosidora, respectada assai,
cus a de dia i de nit també)…
(…) vaig vestida com una senyora,
(…) no me hi manca més que la servidora.

Cus a de dia i de nit també…

Tots me miren, tots m’adoren,
tots me fanen los compliments.
Tots me miren, tots m’adoren,
tots me donen los apuntaments”.

 

I continua. Som davant una cançó en què la dona és ben considerada per moltes persones, com ja indica d’ençà del primer moment: “respectada”.

Un altra cançó de la mateixa corda, i que hem decidit incloure ací, és “Só partint, oh, Alguer mia”  (https://prosodia.upf.edu/coalgueres/ca/corpus/adt/adt_mt_33.html), la qual diu

“Só partint, oh, Alguer mia,
i só anant a lluny assai[1].
Só partint per trobar
un treball per guadanyar,
que me tenc de casar.

Só deixant les coses belles
per anar no sé a on:
si fortuna jo faré,
un bell dia tornaré
i mai més te deixaré.

Oh, Alguer mia,
jo te pens cada dia.
Oh, Alguer mia,
jo te vull massa bé.
Tenc massa plaer
de tornar a l’Alguer.

O Alguer mia,
la fortuna m’ha ajudat.
A l’Alguer jo só tornat
ma la dona que jo amava
per un altro m’ha deixat.

O Alguer mia,
jo te pens cada dia.
Tu sés bella, terra mia,
i mai més te deixaré”.

Sobre anècdotes eròtiques, direm que el 3 de maig del 2026 viu que Ricard Jové Hortoneda (nascut en 1929) havia comentat en el meu mur uns versos del llibre “Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII”[2] (p. 62), a cura d’Albert Rossich  i publicat per Quaderns Crema en 1989, d’unes línies d’un poema de Francesc Vicent Garcia (rector de Vallfogona): “Bon dia, Lluís. Estic content perquè aprenc algunes coses amb els amics i amigues al ‘Face’. Conec el Rector famós, però, en no en aquest vers. Una forta abraçada que t’expressa gratitud!!!!”. Al moment, li escriguí: “Bon dia, Ricard, i gràcies igualment,

Una qüestió. Ara llig unes contalles valencianes en què un jove que passava més fam que garró, xupla i xupla una cansalada que una velleta alçava (desava) en un armari.

Ella indica que no sabia on era el menjar. El xic li ho diu i, aleshores, l’anciana amolla que aprofitava el menjar per a passar-se-la pel cul, perquè volia netejar-se les morenes que hi tenia (‘hemorroides’).

Quin significat eròtic té la cansalada? Si és que en té… Gràcies”.

Un poc després, eixe dia, ens posà “No ho tinc clar, Lluís. Mai no he sentit parlar de cap seny eròtic, però, posats a ‘investigar’, que sap si, si no és salada, potser, en portar molt de greix i passejar-la per sengles llocs determinats, suposava una mena de pomada adequada a amorosir els contactes. Una forta abraçada”. 

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

Notes: [1] El narrador indica que se n’anirà lluny i ho diu com si això representàs un assaig, és a dir, una prova per a ell: un treball abans de casar-se.

[2] En la introducció d’aquest llibre sobre poesia, es comenta que “Han estat bibliòfils escrupolosos els qui han ratllat composicions poètiques que els escandalitzaven –tot i que, de vegades, els gargots han estat prou subtils per salvar alhora la mala consciència i la possibilitat de lectura-, i fou un altre bibliòfil qui arrencà, del riquíssim cançoner que es guarda (o es guardava) a la biblioteca del baró de Segur, més de les nou desenes parts, ara irremeiablement perdudes, a causa del to pujat que anava adquirint una de les peces que transcrivia: per sort, ens n’ha pervingut, íntegre, l’índex i, així, sabem exactament què contenia” (p. X).

«Lo conyet», sexualitat matriarcal en poesia

General, , , , ,

 

En el poema XX del llibre «Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII», a cura d’Albert Rossich, hi ha uns versos on es descriu, per exemple, “Lo conyet” (en el vers 39), les cuixes, les cames i, a més, en què l’home es troba amb una dona que el tracta com una persona, així com ell a ella:

    “Lo conyet, fresc i vermell,

barbaprim, estreta gola,

pareix la rosa poncella

quan li toca el sol la copa;

      posat entre les dos cuixes

ab serrells de or que l’adornen,

pareix lo arc de sant Martí

al mig de dos blanques torres;

   les cuixes, dos traspontins[1],

tan blanques, tan amoroses,

que de quatre en quatre dits

ne fan altres tants de botxa[2];

     les cames com uns barrils,

ab delit que hi gasta, a estones,

perquè, quan té apetit,

salta, balla, riu i es folga” (pp. 39-40).[3]

 

 

Notes: [1] Matalafers, matalassers.

[2] Sacsó.

[3] En relació amb aquests versos sobre el conyet i més, en resposta a la meua publicació, el 8 de febrer del 2021, en el grup “De Reus al món”, Joan Solanes Gispert comentà que “Tota la vida hi ha hagut lectura eròtica i qui ho negui és un fals. Que era, diem, contrabando, sí…”.

«aquesta dona», un poema matriarcal del segle XVII

General, , ,

 

Una part d’un poema del poeta Pardina, el XLI del llibre «Poesia eròtica i pornogràfica del segle XVII», diu així:

    “és estada aquesta dona,

que ella és la que m’ha posat

a que escrigués estes cobles,

i diu que s’han d’estampar

   perquè les dones entenguen

que hi ha capons no capats,

i, si els apar impossible,

ella ho testificarà,

    i dirà la manera

que en poden millor gustar:

si hauran d’estar mig vestides,

o si s’han de despullar,

    les postures que han de fer” (p. 98).

«Ella té los pits tan tendres», un poema matriarcal del segle XVII

General, ,

 

Un altre poema del llibre “Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII”, a cura d’Albert Rossich, i que figura com el poema XX[1], té una part que diu així:

“Ella té los pits tan tendres

que les mamelles s’acorren

de vèurer que tot és llet,

tant de dintre com de fora;

    cos d’agulla de cosir,

la cintura melindrosa,

lo ventre una caramida

per lo que atrau i deporta;

    més blanc és que mil cotons,

rodonet com una poma.

   (De les anques no en dic res,

perquè mai li mir la gropa;

sols sé que em fan més servei

que no dos coixins de ploma)”.

 

En acabant, descriu, per exemple, “Lo conyet” (en el vers 39), les cuixes, les cames i, a més, que l’home es troba amb una dona que el tracta com una persona, així com ell a ella:

“Ella em diu: ‘Lo meu senyor,

lo meu bé, la mia mona,

lo meu rei, la mia vida

i lo meu Papa de Roma;

vós sou lo meu cotonet

vós sou la mia persona,

vós sou lo meu regalet,

vós sou la mia amor dolça.

A vós tinc jo de servir

i de vós he de ser tota,

ab vós me tinc de folgar

i ab vós tinc de ser nóvia.

    De on veniu que tant suau?

Voleu que us mate una polla?

Mentres la polla es courà

gozarem de l’amor dolça” (p. 40).

 

És tan preciós aquest poema que, realment, convida a llegir-lo i a difondre’l. I, finalment, un toc matriarcal que no passa desapercebut, ja en els darrers versos, quan diu l’home:

   “Jo us diré què em succeí

ab esta tan galant mossa:

Després de ser-m’hi folgat

algunes trenta mil voltes,

    ab astuciosa traça,

com la més sutil rabosa,

me pregà encaridament

la deixàs pujar dessobre[2].

    Fiu-ho per a fer-li’n pler” (p. 47).

 

Finalment, dir-vos que, anit, una amiga de Facebook, de les Illes Balears, em preguntà com podria accedir a aquest llibre i, immediatament, li ho escriguí i, un poc després, ho plasmí als meus amics. Conec dones de més de setanta anys, que són catalanoparlants i que aproven aquest tipus de poesia, que ja existia abans del moviment il·lustrat del segle XVIII.

 

Notes: [1] Com indica Albert Rossich, “El poeta descriu a un corresponsal seu les qualitats de la seva amant Margarida, sempre a punt de complaure’l i no desdenyant de prendre a vegades la iniciativa”  (p. 38).

[2] En el DCVB, figura com aglutinació de de junt amb sobre i indica que vol dir sobre.

 

 

 

«Dos casats, per dar-se pler», un poema eròtic i matriarcal del segle XVII

General, ,

 

En relació amb la visió matriarcal de la sexualitat, hi ha un poema interessant en el llibre «Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII» i que no té a veure amb la visió de la sexualitat que, en nom de la cultura, del progrés i de la racionalització, impulsarien els il·lustrats del segle XVIII, els quals menypreaven la gran majoria de la població, ja que la consideraven incultes, malfaeners, ociosos, etc. Però, com veiem, a hores d’ara, la gran majoria dels catalanoparlants que fa comentaris en Facebook, vinculats a poemes (o a cançons) d’aquest tipus, els aprova.

 

“Dos casats, per dar-se pler

usen de mascle i femella.

Digué lo marit a ella,

estant al dolç pas postrer:

     ‘Oh, si açò pogués esser,

i sempre pogués durar

tant quant trigaria anar

un caragol a Madrid!’

Respongué ella: ‘Ai, marit!

Anar? Anar i tornar!’” (p. 11).

«Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII» (a cura d’Albert Rossich)

General, , , ,

 

Hui he rebut aquest llibre, el qual recomane, entre altres coses, perquè, com llegim en la introducció, «també és filla de la voluntat de comunicar a un públic més ampli que una legítima alegria de viure que fa segles havia deixat bells, o curiosos, o divertits testimonis literaris ara havia quedat reclosa injustament en llibres que avui només són -i no pas sense un ardu esforç- a l’abast dels erudits i els estudiosos»  (p. IX)  i que «Tot això no ha d’escandalitzar ningú: aquesta literatura sorgeix d’una societat en la qual no es manifestava en matèria sexual la rigidesa que s’imposarà a partir de la Il·lustració»  (p. XIII) i, per tant, de la introducció de la llengua castellana, sobretot, arran dels decrets de Nova Planta, començant pel que afectà, de 1707 ençà, i que encara cueteja, al Regne de València.

La rigorositat, estar obert a molts punts de vista i, per exemple, la urbanitat, en lloc de viure sota uns principis que es prenen com una veritat intocable, permeten que acampe l’alegria de viure i no, com ara, l’obediència cega a les normes o al partit. 

I, més encara: aquesta poesia compta amb un suport molt alt de catalanoparlants, fins i tot, entre les dones, com es pot comprovar en Facebook, per exemple, consultant hui, sí, hui, el grup «Paraules de les Illes Balears».

I, ara sí, unes quantes fotos del llibre.