Arxiu d'etiquetes: “Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII” (a cura d’Albert Rossich)

“Lo conyet”, sexualitat matriarcal en poesia

 

En el poema XX del llibre “Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII”, a cura d’Albert Rossich, hi ha uns versos on es descriu, per exemple, “Lo conyet” (en el vers 39), les cuixes, les cames i, a més, en què l’home es troba amb una dona que el tracta com una persona, així com ell a ella:

    “Lo conyet, fresc i vermell,

barbaprim, estreta gola,

pareix la rosa poncella

quan li toca el sol la copa;

      posat entre les dos cuixes

ab serrells de or que l’adornen,

pareix lo arc de sant Martí

al mig de dos blanques torres;

   les cuixes, dos traspontins[1],

tan blanques, tan amoroses,

que de quatre en quatre dits

ne fan altres tants de botxa[2];

     les cames com uns barrils,

ab delit que hi gasta, a estones,

perquè, quan té apetit,

salta, balla, riu i es folga” (pp. 39-40).[3]

 

 

Notes: [1] Matalafers, matalassers.

[2] Sacsó.

[3] En relació amb aquests versos sobre el conyet i més, en resposta a la meua publicació, el 8 de febrer del 2021, en el grup “De Reus al món”, Joan Solanes Gispert comentà que “Tota la vida hi ha hagut lectura eròtica i qui ho negui és un fals. Que era, diem, contrabando, sí…”.

“aquesta dona”, un poema matriarcal del segle XVII

 

Una part d’un poema del poeta Pardina, el XLI del llibre “Poesia eròtica i pornogràfica del segle XVII”, diu així:

    “és estada aquesta dona,

que ella és la que m’ha posat

a que escrigués estes cobles,

i diu que s’han d’estampar

   perquè les dones entenguen

que hi ha capons no capats,

i, si els apar impossible,

ella ho testificarà,

    i dirà la manera

que en poden millor gustar:

si hauran d’estar mig vestides,

o si s’han de despullar,

    les postures que han de fer” (p. 98).

“Ella té los pits tan tendres”, un poema matriarcal del segle XVII

 

Un altre poema del llibre “Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII”, a cura d’Albert Rossich, i que figura com el poema XX[1], té una part que diu així:

“Ella té los pits tan tendres

que les mamelles s’acorren

de vèurer que tot és llet,

tant de dintre com de fora;

    cos d’agulla de cosir,

la cintura melindrosa,

lo ventre una caramida

per lo que atrau i deporta;

    més blanc és que mil cotons,

rodonet com una poma.

   (De les anques no en dic res,

perquè mai li mir la gropa;

sols sé que em fan més servei

que no dos coixins de ploma)”.

 

En acabant, descriu, per exemple, “Lo conyet” (en el vers 39), les cuixes, les cames i, a més, que l’home es troba amb una dona que el tracta com una persona, així com ell a ella:

“Ella em diu: ‘Lo meu senyor,

lo meu bé, la mia mona,

lo meu rei, la mia vida

i lo meu Papa de Roma;

vós sou lo meu cotonet

vós sou la mia persona,

vós sou lo meu regalet,

vós sou la mia amor dolça.

A vós tinc jo de servir

i de vós he de ser tota,

ab vós me tinc de folgar

i ab vós tinc de ser nóvia.

    De on veniu que tant suau?

Voleu que us mate una polla?

Mentres la polla es courà

gozarem de l’amor dolça” (p. 40).

 

És tan preciós aquest poema que, realment, convida a llegir-lo i a difondre’l. I, finalment, un toc matriarcal que no passa desapercebut, ja en els darrers versos, quan diu l’home:

   “Jo us diré què em succeí

ab esta tan galant mossa:

Després de ser-m’hi folgat

algunes trenta mil voltes,

    ab astuciosa traça,

com la més sutil rabosa,

me pregà encaridament

la deixàs pujar dessobre[2].

    Fiu-ho per a fer-li’n pler” (p. 47).

 

Finalment, dir-vos que, anit, una amiga de Facebook, de les Illes Balears, em preguntà com podria accedir a aquest llibre i, immediatament, li ho escriguí i, un poc després, ho plasmí als meus amics. Conec dones de més de setanta anys, que són catalanoparlants i que aproven aquest tipus de poesia, que ja existia abans del moviment il·lustrat del segle XVIII.

 

Notes: [1] Com indica Albert Rossich, “El poeta descriu a un corresponsal seu les qualitats de la seva amant Margarida, sempre a punt de complaure’l i no desdenyant de prendre a vegades la iniciativa”  (p. 38).

[2] En el DCVB, figura com aglutinació de de junt amb sobre i indica que vol dir sobre.

 

 

 

“Dos casats, per dar-se pler”, un poema eròtic i matriarcal del segle XVII

 

En relació amb la visió matriarcal de la sexualitat, hi ha un poema interessant en el llibre “Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII” i que no té a veure amb la visió de la sexualitat que, en nom de la cultura, del progrés i de la racionalització, impulsarien els il·lustrats del segle XVIII, els quals menypreaven la gran majoria de la població, ja que la consideraven incultes, malfaeners, ociosos, etc. Però, com veiem, a hores d’ara, la gran majoria dels catalanoparlants que fa comentaris en Facebook, vinculats a poemes (o a cançons) d’aquest tipus, els aprova.

 

“Dos casats, per dar-se pler

usen de mascle i femella.

Digué lo marit a ella,

estant al dolç pas postrer:

     ‘Oh, si açò pogués esser,

i sempre pogués durar

tant quant trigaria anar

un caragol a Madrid!’

Respongué ella: ‘Ai, marit!

Anar? Anar i tornar!’” (p. 11).

“Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII” (a cura d’Albert Rossich)

 

Hui he rebut aquest llibre, el qual recomane, entre altres coses, perquè, com llegim en la introducció, “també és filla de la voluntat de comunicar a un públic més ampli que una legítima alegria de viure que fa segles havia deixat bells, o curiosos, o divertits testimonis literaris ara havia quedat reclosa injustament en llibres que avui només són -i no pas sense un ardu esforç- a l’abast dels erudits i els estudiosos”  (p. IX)  i que “Tot això no ha d’escandalitzar ningú: aquesta literatura sorgeix d’una societat en la qual no es manifestava en matèria sexual la rigidesa que s’imposarà a partir de la Il·lustració”  (p. XIII) i, per tant, de la introducció de la llengua castellana, sobretot, arran dels decrets de Nova Planta, començant pel que afectà, de 1707 ençà, i que encara cueteja, al Regne de València.

La rigorositat, estar obert a molts punts de vista i, per exemple, la urbanitat, en lloc de viure sota uns principis que es prenen com una veritat intocable, permeten que acampe l’alegria de viure i no, com ara, l’obediència cega a les normes o al partit. 

I, més encara: aquesta poesia compta amb un suport molt alt de catalanoparlants, fins i tot, entre les dones, com es pot comprovar en Facebook, per exemple, consultant hui, sí, hui, el grup “Paraules de les Illes Balears”.

I, ara sí, unes quantes fotos del llibre.