Arxiu d'etiquetes: cançó popular valenciana

Bombo de canya // Bass drum cane

Bombo de canya

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Bombo de canya,

bombo de cartó,

la música vella

pel carrer Major.

Bass drum of cane,

bass drum of cardboard,

the old music

along the Major Street.

 

Font: Podem llegir la lletra i escoltar-la en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=92, de la Universitat d’Alacant.

 

 

Baix d’un pi // Under a pine

Baix d’un pi

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Baix d’un pi

hi havia un llagostí.

Vaig anar a agafar-lo

i era el meu cosí.

Under a pine

there was a king prawn.

I went to grasp it

and it was my cousin.

 

Font: Podeu trobar la lletra i escoltar-la en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=285, publicació de la Universitat d’Alacant.

 

Nota: Actualment emprem la forma sota el pi encara que hem respectat la versió original.

 

 

Dos mosques volaven per la llum // Two flies flied near the light

Dos mosques volaven per la llum

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Dos mosques volaven per la llum,

la llum es va apagar.

Eixes dos mosques, collons!

Eixes dos mosques, collons!

Eixes dos mosques no volaran…

Two flies flied near the light,

the light turned off.

These two flies, fuck it!

These two flies, fuck it!

These two flies won’t fly…

 

 

Font: Esta cançó forma part del recull realitzat per la Universitat d’Alacant. Podeu llegir-la i escoltar-la en http://www.canpop.org/fitxa,php?id=490.

Nota: Esta cançó, però amb una lletra lleugerament diferent, la vaig cantar per primera vegada en els Juniors, fa molts anys, així: “Una mosca volava per la llum, / xim-pum; i la llum es va apagar, xim-pum; / ara les mosques / estan a fosques, / ara les mosques no volaran, xim-pum”. I tot seguit, cada vocal de la frase s’anava substituint per la primera de les vocals, per la segona… i així, successivament.

És, clarament, una cançó d’esplai.

 

Deu, vint, trenta, quaranta, cinquanta // Ten, twenty, thirty, forty, fifty

Deu, vint, trenta, quaranta, cinquanta

Cançó popular valenciana / Valencian  folk song

 

Deu, vint, trenta, quaranta, cinquanta,

sixanta, setanta, huitanta, noranta i cent.

Qui s’amague darrere pagarà la prenda

i el que no, també.

Una, dos i tres.

Ten, twenty, thirty, forty, fifty,

sixty, seventy, eighty, ninety, and one hundred.

Whoever be hidden behind will pay the forfeit,

and other, also.

One, two and three.

 

 

Font: Esta cançó forma part d’una recopilació de la Universitat d’Alacant. Podeu llegir-la i escoltar-la en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=678.

Demà serà el teu gran dia // Tomorrow will be your great day

Demà serà el teu gran dia

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Demà serà el teu gran dia

i a la plaça eixiràs

molt contenta amb ton pare.

Del cavall saludaràs,

del cavall saludaràs.

Tomorrow will be your great day

and you will go out to the square…

very happy with your father.

You will greet from the horse,

you will greet from the horse.

 

 

Font: Esta cançó forma part de la recopilació de la Universitat d’Alacant. Podeu trobar-la i escoltar-la en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=218.

 

 

I a ballar les danses // And to twirl the dances

I a ballar les danses

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

I a ballar les danses

a la replaceta,

i un plat de tomates

per a la senyoreta.

I a ballar les danses

al carrer Major,

i un plat de pebreres

per al governador.

And to twirl the dances

in the little square,

and a plate of tomatoes

for the lady.

And to twirl the dances

in the Major Street,

and a plate of peppers

for the governor.

 

 

 

Font: Podeu escoltar-la en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=331. Figura en un treball de la Universitat d’Alacant.

És Marieta, la filla del mestre // She is Marieta, the daughter of the teacher

És Marieta, la filla del mestre

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

És Marieta, la filla del mestre,

diuen que festeja a Pepe Llinsó.

L’altre dia diuen que els van vore

rodant l’estació, rodant l’estació.

Anaven a menjar-se la mona i tocar el guitarró.

She is Marieta, the daughter of the teacher,

people say she is courting with Pepe Lluisó.

People say the other day they saw [Marieta and Pepe]

going around the railway station, going around the railway station.

They were going to eat the ‘mona’ [= Easter cake]

and to play the guitarró.

 

Marieta, Marieta,

no meneges tant el cul,

que pujant la costereta

com [que] vas tan curteta

te se veu el cul.

Marieta, Marieta,

don’t move your backside so much,

because you are coming up the hill

and as you are very short

your bum is visible. 

 

Font: Està en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=748 i forma part d’un estudi elaborat per la Universitat d’Alacant.

Notes: Per als anglòfons o aprenents de valencià, afegiré que el guitarró el podríem definir en anglés (perquè no té traducció directa) com “A Spanish musical instrument that people play especially in the east of Spain, from Murcia to Catalonia or in Aragon”, encara que també s’empre en altres llocs.

 

Tres pardalets, una aguileta // Three little birds, a little eagle

Tres pardalets, una aguileta

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Tres pardalets, una aguileta,

d’eixos que van en bicicleta.

Ploreu, xiquets,

que pardalets tindreu.

Three little birds, a little eagle,

amongst those that go by bicycle.

Cry you children

and you will have birds.

 

 

La dona que canta la cançó del disc és ma mare, i és el crit d’un venedor ambulatnt que duia uns voladorets de paper en forma de pardalet. Quan jo era xicotet li deia a ma mare: “Mare, compra-me’n un”. I ella em deia: “Sí, per a pardalets estic jo”. I aquell home continuava en la cantarella… tres pardalets, una aguileta, d’eixos que van en bicicleta…

The woman who sings the song in the disc is my mother, and is the shout of a peddler that went with some little flying of paper in the shape of a little bird. When I was a child I said to my mother: “Mother, buy me one [bird].” And she said to me: “Yes!, I’m not ready to do it “. And that man continued in the accent… “three little birds, a little eagle, amongst those that go by bicycle…”.

 

Font: Cançó del disc Musiqueries, de Dani Miquel, corresponent a 25. Tres pardalets, una aguileta.

Mareta, mareta // Mum, mum

Mareta, mareta

Cançó popular valenciana /  Valencian folk song

 

Mareta, mareta,

anit vaig somiar

que una nineta

m’havies comprat.

 

La nina tenia

bonics els seus ull,

la cara ben fina

i els cabells molt rulls.

Mum, mum,

last night I dreamed

that you had bought me

a doll.

 

The doll has

its eyes nice,

the face very fine

and the hair very curly.

 

 

La nina plorava,

quan jo l’adormia.

I, si li cantava,

la son li venia.

 

Mentre l’agrunsava,

així jo li deia:

“Adorm-te, nineta,

nina de ma vida!”.

The doll was crying,

when I was noding off it.

And, if I was singing to it,

the sleep sent it.

 

While I was swinging it,

I told it this:

“Nod off, doll,

doll of my life!.”

 

Font: La lletra l’he treta d’u del llibre 6. Llebeig, d’ensenyament del valencià, coordinat per Pere Riutort.

 

Nota: He trobat dos entrades interessants en Internet. La primera ens permet escoltar la música a partir del so de guitarra. La segona oferix una versió diferent de lletra i de música respecte a com l’he oïda, encara que semblant a la lletra que ací figura.

https://www.youtube.com/watch?v=NbiFaifmI7c (música de guitarra)

https://www.youtube.com/watch?v=u5Hea0yk4As (amb veu de Toni Giménez acompanyada de guitarra)

Colivenca, colivenca // Colivenca, colivenca

 

Colivenca, colivenca

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Colivenca, colivenca,

i  arromanga’t el faldó,

repica les castanyetes

que s’acaba la cançó.

Woman from Onil, woman from Onil,

roll the shirt-tail up,

ring you the castanets

that the song is finishing!

 

 

Font: Es tracta d’una cançó del cantoral popular elaborat per la Universitat d’Alacant. Podeu accedir en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=353.

 

Nota: Colivenca és el nom que rep una dona d’Onil.