Arxiu d'etiquetes: música festiva

“Ixen de la barberia”, cançó eròtica de fa més de seixanta anys

El 4 de maig del 2024, ma mare (nascuda en 1943) em recordà (i ens cantà) una cançó que ella havia oït feia més de seixanta anys. Així, l’endemà, durant una visita a ma casa, m’afegí “La sabíem de les àvies i jo faria anys que no havia cantat esta cançó. Potser que fóra la tia Patrocinio (germana de ma àvia Amparo, la meva àvia materna) o d’una germana de l’àvia Amparo”, és a dir, que l’obra fos del darrer quart del segle XIX. Personalment, jo li l’havia sentida més d’una vegada.

També ens va adduir que, com que, abans, no hi havia tele i es cantava més, era habitual fer una cançó a partir de més d’una anècdota o de poc. I, al capdavall, li comentí (i ens respongué) que “Eren més lliures”.

La lletra d’aquesta cançó toca el tema de la sexualitat i ja es cantava en la meua infantesa (nasquí en 1971), almenys, en Aldaia (l’Horta de València) i en altres poblacions de la mateixa comarca. Diu així:

“Si voleu saber senyores

lo que ara està passant:

que els xics s’han fet retontos

i, en la barberia, sempre estan ficats.

 

Entren en la barberia

i li diuen, al barber:

‘-Mestre: depile’m les celles,

faça’m el massatge

i la permanent’.

 

Ixen de la barberia

i no saben com anar,

puix pareixen mariquites:

igual que les xiques

en l’acaminar[1]”.

 

 

Notes: [1] Tant la paraula “retontos” com també “mariquites” (hi ha la forma tradicional i adient “marietes”) són castellanismes.

Quant a “en l’acaminar”, en forma genuina, “en el caminar”.

Finalment, afegim el registre de veu, d’aquesta cançó que, al moment, recordí com l’havia oïda anys arrere.

 

Bellús, els jardins i els Sants de la Pedra

 

Hem trobat música matriarcal en relació amb els Sants de la Pedra i amb trets clarament favorables a la natura, a la bellesa i, fins i tot, amb un component sexual que ens podria recordar el vincle entre Demèter (la deessa de l’agricultura, en la mitologia grega) i Persèfone, ja que es fa referència a relacions entre hòmens i dones, això sí, més bé des de la vessant de la germanor i de la fraternitat.

En eixe sentit, el 22 de novembre del 2020, gràcies a la gentilesa de Jose V. Sanchis Pastor, poguérem llegir una cançó del llibre “Bellús. Geografia, història i patrimoni” (pp. 346-347), d’Abel Soler Molina i publicat per l’Ajuntament de Bellús, l’any 2008, la qual diu així:

“Bellús és molt bonico

i està ple de jardins,

puix les xiques són les roses

i els clavells són els fadrins.

Si les roses són les xiques

I els fadrins són els clavells,

margarites[1] són les dones

i geranios[2], homes vells;

capollets són els xiquets,

violetes, les xiquetes,

i plantant molts esqueixets[3]

per a collir moltes floretes,

¿no podem fer un ram

molt bonico i molt preciós,

i que resulte molt gran

en flors de diversos colors?

Siga gran o xicotet

I[4] fent-lo amb bona gana,

és per a oferir-lo en les festes

al sant Crist i a santa Anna.

I arreplegant i anant fent,

alguna rameta d’hedra[5]

també els oferirem

als sants Abdó i Senent,

titulats ‘els sants de la Pedra’”.

 

Una informació més que evident del vincle entre els Sants de la Pedra i el matriarcalisme que perviu en la cultura popular valenciana, matriarcal. 

A més, llegim que, “era típic, en els temps de l’antigor i la societat tradicional, improvisar cançons i versos, d’aquelles que recorden amb nostàlgia els nostres vells” (p. 346).

Afegirem que, al meu coneixement, no es tracta de fer lloança del passat sinó d’extraure’n lo que hi haja de matriarcalista, de tenir present les nostres arrels i de transmetre-ho de generació en generació i, igualment, de fer-ho públic, com ara, mitjançant Internet (un bon canal, a hores d’ara), a través dels mitjans de comunicació social i, per descomptat, per mitjà de l’ensenyament no patriarcal, ni castellanitzador, ni, òbviament, meninfot amb la llengua i amb la cultura valenciana, sinó d’una educació més enllà de lo políticament correcte o de la cultura de les aparences, fet igualment vàlid per a tot l’àmbit lingüístic.

Finalment, direm que Bellús és una població valenciana de la comarca de la Vall d’Albaida.

 

 

Notes: [1] Literalment, en lloc de la forma correcta margarides.

[2] Geranis és la forma correcta en valencià, en lloc de la castellana geranios.

[3] Un esqueix és una rameta arrancada de la planta i que es soterra en terra humida per a que arrele.

[4] Textualment, en majúscula.

[5] Planta enfiladissa que pot aplegar a viure fins a cinc-cents anys. Creix en llocs d’ambient humit i és originària d’Europa. Entre altres coses, pot utilitzar-se per a decorar jardins. També rep altres noms, com ara, heura, hedrera i gedra. Informació treta de Viquipèdia.

I a ballar les danses // And to twirl the dances

I a ballar les danses

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

I a ballar les danses

a la replaceta,

i un plat de tomates

per a la senyoreta.

I a ballar les danses

al carrer Major,

i un plat de pebreres

per al governador.

And to twirl the dances

in the little square,

and a plate of tomatoes

for the lady.

And to twirl the dances

in the Major Street,

and a plate of peppers

for the governor.

 

 

 

Font: Podeu escoltar-la en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=331. Figura en un treball de la Universitat d’Alacant.

Ací n’hi ha una quadrilla // Here there is a gang

 

Ací n’hi ha una quadrilla

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Ací n’hi ha una quadrilla

que ho tenen tot decidit:

dos duros costa la broma,

puro i paloma

tot incluït.

Here there is a gang

that have decided what they want.

Two duros costs the joke,

including

cigar and parasol mushroom.

 

Ai, tio Pelu, tio Peluca,

toca la cuca,

en el replanell.

Lola “la Petxugona”

té més mamelles

que la Sarita Montiel.

Para pam, pam, pam.

Oh!, uncle Pelu, uncle Peluca,

touch you the dear,

in the landing.

Lola “the Busty”

has more breasts

than Sara Montiel.

Para pam, pam, pam.

 

Hi havien quatre xavales

que en tota Espanya

no tenen comparació:

dos rúbies i dos morenes,

¿quina de totes era la millor?

There were four feminine kids

that have no comparison

in all Spain:

two blond and two dark ones.

which was the best one? 

 

Ai!, qui poguera

tocar eixa davantera!

Si a la llotja tens que anar,

passaràs la nit baix la figuera.

Oh!, if only one could

touch that forward!…

If you must go to the fish market,

you will have a sleep… under the fig tree.

 

Font: Esta cançó figura en una web de la Universitat d’Alacant amb l’enllaç http://www.canpop.org/fitxa.php?id=473.

Nota: He tractat de respectar l’original tret a partir de la font, de la Universitat d’Alacant, i voreu en cursiva paraules com incluït (inclòs), rúbies (rosses) -fins i tot tenim el cognom ros-, tens que (has de, cal que…), baix (sota).

He fet altres canvis respecte a l’original perquè permetien l’harmonia musical i, fins i tot, perquè podien concordar amb vocabulari valencià genuí (davant > davantera, en lloc de delantera, com escoltem en el registre oral).

A Cocentaina // In Cocentaina

A Cocentaina

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

A Cocentaina

sempre regna l’alegria.

A Cocentaina

sempre regna el bon humor.

No canviarem

de caràcter ningun dia

mas que vinga l’aviació.

Per això les xiques guapes,

quan se’n van a dormir,

es deixen la porta oberta

per si algú de vosaltres vol eixir.

In Cocentaina

joy always reigns.

In Cocentaina

good mood always rules.

We won’t change the character any day

even if the aviation would come.

That’s why the pretty girlfriends

leave the door opened,

when they go to sleep,

in case someone of you would want go outside.

 

Font: Esta cançó figura en una web de la Universitat d’Alacant amb l’enllaç http://www.canpop.org/fitxa.php?id=452.

 

En Benidorm, xiques guapes // In Benidorm, pretty girls

En Benidorm, xiques guapes

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

En Benidorm, xiques guapes;

en Altea, mariners;

en la Nucia, tramussos,

i en Callosa, espardenyers.

In Benidors, pretty girls;

in Altea, sailors;

in la Nucia, lupins,

and in Callosa, espadrile makers.

 

Font: Esta cançó figura en una web de la Universitat d’Alacant amb l’enllaç http://www.canpop.org/fitxa.php?id=60.