Arxiu mensual: maig de 2025

Sexualitat matriarcal, la figura del jardiner i maternitat

Una altra composició del llibre “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, en què es plasma la sexualitat matriarcal, és “A la Laura i en David” (p. 126), per exemple, quan, en el segon vers, diu “nets de cor” i, com ara, quan, ben avançat el poema, comenta que

“el contacte amb la natura

és la vostra vocació.

(…) compartiu la vostra vida

de respecte i comprensió”.

 

També l’hem copsada en els versos “A Paula” (p. 130), en l’esmentada obra, en un encàrrec d’un padrí de noces, qui fa esment d’un enllaç sentimental i afig que

“Un jardí de fines roses

cada una el seu encant,

sobresurt una poncella

més bonica i més galant”.

 

Per tant, altra vegada, apareix el símbol del jardí i, a continuació, la de qui el cuida com si fos la mare amb el nadó o bé amb el xiquet de pocs anys:

“Necessita que la cuidin,

que la reguin molt sovint,

i en les nits de fredorada

l’embolcallin com un nin”.

 

Tot seguit, parla sobre la bellesa de la dona i, sobre el bon cor pel qual destaca na Paula:

“Una rosa amb candidesa

atractiva i especial,

dissemblant entre les altres

pel teu noble potencial”.

 

Cap al final de la composició, capim la figura del jardiner (però en nexe amb l’home) i, així, la dona (na Paula) i el marit (n’Emili) fan com un empelt i coincideixen:
“Que l’Emili amb galania

esdevingui un jardiner,

dels dos cors que avui s’uneixen

plens de goig i gran deler”.

 

Un altre poema de l’escriptora de Monistrol de Calders, del mateix ramell, i en què es reflecteixen trets matriarcalistes que connecten amb la sexualitat matriarcal, és “Per la Núria i el Rubén” (pp. 131-132), quan el padrí de noces comenta

“et vull dir quatre paraules

si m’escoltes dolçament”.

 

Per consegüent, figuren escoltar i la dolçor.

A més, li diu

“Ets bonica i presumida,

ets amant dels animals,

una mica extravertida

de bons sentiments cordials”,

 

mots que ens acosten, més aïna, al simbolisme maternal. De fet, un poc després, indica

“ets bona recepcionista” com també que “són deu anys d’amor sincer”, detall que, ben mirat , afavoreix l’home (en Rubén):

“sempre a punt si el necessites

a ajudar-te alegrament”,

 

més encara, tenint present que ell és molt obert:

“els amics teniu a dojo

pel seu tracte familiar”. 

 

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

assemblea-pagesa-6f (1)

Vos educaven que les persones són més importants que les coses

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos educaven que les persones són més importants que les coses? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web. A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.

Avant les atxes.

Una forta abraçada i bon cap de setmana,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

Quant a missatges, el 2 de maig del 2025 escrigueren “La persona sempre per damunt dels béns materials, a ca meva” (Tonet Escrivà),“Per descomptat. Les persones, per davant de tot. Va en conjunt: les valors que ens varen ensenyar.

La mama em deia ‘El present és secundari. Mira qui te’l fa: això es el que importa'” (Montserrat Cortadella), “Aquesta és una frase feta. I tant!” ) Daniel Gros), “Per a mi, la meva àvia va ser una persona molt important en la meva vida. Era una persona plena d’afecte i de tendresa. I en tinc un record fantàstic” (Mercè Verdaguer Tarrés), “Bon dia,

La vida, efectivament, era el més important, però,0com que eren molt humils, també apreciaven el poc que tenien” (Xec Riudavets Cavaller), “Sí. És clar: familia, amistats i veïns… Sempre valoraven més el tracte sensat i cordial, que no pas la roba que vestien o la marcs de cotxe que guiaven…” (Joan Marrugat), Sí. Les persones són més importants que les coses” (Rosó García Clotet), “Sí. Això sempre ho deia la mare: ‘Les coses són coses; les persones tenen cor… i vigileu de no ferir” (Àngels Salvador), comentari amb què coincidia ma mare (“Hi ha casos així”); “És clar que sí: les persones són prioritat. És de seny comú respectar les persones” (Àngels Sanas Corcoy), “I tant!! Quantes families tenien enuigs pels diners,cases etc.

Que mes formós i ric que estimar-se!!!!” (Roser Canals Costa), “I tant que sí” (Montserrat Carulla Paüls), “Bon dia Lluís,

La meva àvia, que també va ser la meva padrina, era nascuda el 1909 (l’avi, el 1906). Quan era petita vaig conviure força amb els avis i recordo que la padrina era una persona amb molt de coratge i molt manaire.

Ella explicava que, en temps de la guerra, el seu germà junt amb alguns homes s’havien amagat a la muntanya i ella els hi portava menjar. Com que això ho feia de nit, el seu sogre es pensava que anava a visitar els soldats i a fer-los favors sexuals, però ella mai el va contrariar perquè no se sabés què era el que feia.

En temps de la immigració andalusa, al poble, van arribar gent bastant desgraciada i amb molts fills. Ella agafava verdura de la que tenia a l’hort i em deia ‘Porta-li això…’ a tal o tal família.

Era molt generosa i és el que em va ensenyar amb la seva manera de fer” (Lurdes Pino Anglès).

Sobre aquest darrer comentari, ma mare (per telèfon) el 2 de maig del 2025 em digué unes paraules en nexe amb mon avi patern (1909-1983) per a una veïna immigrant que tenia molts fills: “Això fou lo que féu l’avi Luis: li posà una cistella amb ous i més i em digué ‘Passa-li-ho, a Antonia”.

Altres missatges del mateix dia: “Sí. Per descomptat. En tot moment” (Lydia Quera), “Bon dia,

Sens dubte. Sempre he sentit, tant de les padrines com de la mare, que, quan passava una desgràcia, lo primer que deien era ‘Encara com tots estem bé’, i va haver-hi algun cop que , els d’anys materials van ser molt forts. Però , primer eren les persones de la família, els coneguts,… I, després, ja és preocupaven de recuperar les coses materials” (Contxi Enjuanes Carrera), “Abans de qualsevol cosa material. (diners, propietats, etc.
Primer les persones: familiars i no familiars” 
(Lola Carbonell), “Les persones amb cervell respecten moltes coses, però no pas totes!!!” (Marcel Pujolasus Bassachs).

En el meu mur, el 2 de maig del 2025 plasmaren “Depèn de les persones i de les coses. Però això encara passa avui dia” (Natalia Farreras Costa), a qui responguérem Més aïna, és una tendència, ja que ambdues coses són menesters”“Això, sempre: ara i abans” (Maria Dolors Franquet Calvet).

També posarem que, ma mare, per telèfon, el 2 de maig del 2025, sobre la tendror que plasmava algun dels escrits, em comentà (i li hem adduït) que això era lo normal i, altrament, que abans n’hi havia més, encara que, per exemple, hi hagués dones més aïna 1) fortes i d’acció, 2) amb marits que fossen sensibles i amables, 3) dones que es dedicaven més a l’educació i a la transmissió cultural amb els néts i amb altres persones i 4) les dones en què predominava la fortalesa i, igualment, la paciència. A banda, li agregàrem que, partint de la recerca, entre les dones nascudes abans de 1920, no hi havia la cultura de centrar-se només en la part activa i, més encara: n’era la minoritària.

Finalment, ma mare em digué que “No hipoteca ningú la seua llibertat per res”.

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

 

Dones emprenedores, amb molta espenta, que contracten i que salven l’home

Dones emprenedores.

Com a exemple de dones emprenedores, primerament, trobàrem un poema del llibre “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, de Rosa Rovira Sancho, una escriptora de Monistrol de Calders (una vila catalana de la comarca del Moianès), en què la majoria dels versos són sobre una dona que portà un comerç junt amb el seu marit i, això sí, impulsat per ella. Es titula “Per molts anys Paquita i Jordi” (pp. 127-129), reflecteix molts trets del matriarcalisme i es féu per encàrrec per al retir dels seus propietaris:

“La Paquita té parada

dintre del Mercat del Clot,

cinquanta anys fa que hi treballa

enriquint el seu gran dot.

 

Cinquanta anys donant la cara

cinquanta anys amb davantal,

el somriure sempre al rostre

i amb un tracte servicial.

 

Quan els amos es jubilen

fas la compra amb bona fe,

tu segueixes el negoci

amb l’ajut de la Mercè.

 

Totes les altres parades

han estat uns bons companys,

compartint el mateix sostre

glòries, penes i afanys”.

 

 

A més, la poetessa addueix que ho han fet

“formant part d’un bonic ram,

gràcies per l’avinentesa”.

 

En acabant, l’autora trau un tret matriarcal: que la dona (Paquita) ha salvat l’home i, altrament, que ell s’ha afegit al projecte que tenia Paquita. Per això, llegim que el marit

“Treballava a Can Sala

en l’ofici carnisser,

fins que van tancar parada

i es va veure en el carrer.

 

Amb empenta decidida

valentia i molt d’esforç,

per millora de la feina

fas contracte al teu espòs”.

 

 

Ara bé, és un acord en nexe amb lo tel·lúric:

“Sense ponts ni passarel·les

treballant a quatre mans,

amb el cap sempre a la feina

(…) despatxant tots dos plegats,

demostrant amb gran certesa

les vostres habilitats”.

 

I, així, captem u dels punts que més tenen a veure amb la tradició de les terres catalanoparlants: el vincle amb la tasca, la qual, en mots de l’historiador Jaume Vicens Vives en l’obra “Noticia de Catalunya” (del 1960, p. 61), els acosta directament “al món per l’eina, per la casa i per la tradició comunitària”.

A banda, com ens digueren moltes persones, cada membre desenvolupa el seu paper i ho fan pel conjunt:
“Una bona clientela

del matí fins a molt tard,

compartiu amor i feina

cadascú la seva part”.

 

Això va en línia, com ara, amb un altre exemple real: els avis de ma mare i la dona de cada u, nascuts en els anys setanta i huitanta del segle XIX.

Ben mirat, ho afavoreix que,

“De l’esforç i la constància

ens doneu una lliçó,

uns valors sincers i nobles

que aprendrem amb devoció”.

 

Agregarem que el missatge d’aquests darrers quatre versos enllaça amb detalls que ens posaren sobre dones nascudes abans de 1920. I, com en moltes rondalles en què hi ha bona compenetració entre la dona i el marit,

“Com a fruit de la parella

l’Evelyn, amb cor content,

i després va venir en Jordi

molt feliç i somrient.

 

I amplieu la dinastia

amb tres nétes i un nét”,

 

quan els restaven dos anys per a tancar el comerç per edat.

Al capdavall, ho fan i, com a agraïment, Rosa Rovira Sancho els diu que

“La vostra ajuda diària

trobarem molt a faltar,

però seguint el vostre exemple

endavant sabrem anar”

 

i, més encara, quan els afig

“Per molts anys en aquest dia

tots plegats us desitgem,

a aquests avis tan formosos

que per sempre estimarem”. 

 

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

 

assemblea-pagesa-6f (1)