Arxiu d'etiquetes: hòmens creatius

Dones que aproven i hòmens creatius i que fan valença

General, , , ,

Una altra narració que hi ha en l’esmentat recull, i en què es plasma lo matriarcalista, ací, a través de la creativitat, és “Tuercepinos (El sastre valent)”. Primerament, el narrador posa que el personatge masculí és un nan i que es va casar. O siga que la dona és més grossa que el marit. Ell “Diu a la dona:

-Jo, ¿saps que faré? Me n’aniré fora, a València. I ajudaré un oncle que hi tinc. És sabater” (p. 456). Per consegüent, la muller, abans que se’n vaja el nan, és informada per ell.

En arribar a València, començar a treballar, el nanet capta que la seua faena no és arremullar i, tot seguit, torna a la vila i, amb lo que havia guanyat amb l’oncle, “diu a la dona:

-Anem-nos-en a la plaça a comprar.

I se’n van a la plaça i hi venien de tot (…) i ell demanava, (…) vinga demanar. I allà veu una cistella de figues, tota plena de mosques” (p. 456).

En aquest passatge, de manera pareguda a la vida en dones catalanoparlants nascudes abans de 1920, la faena era compartida pels dos membres de la parella, així com, per exemple, hi havia dones que anaven al camp junt amb el marit o cases en què ambdós portaven un negoci (com fou el cas dels meus avis materns, en què la padrina era més arriscada).

Ara bé, quan el petit mata cent mosques i, a continuació, en mor deu més, pensa com se les podria enginyar per a tirar avant. Al capdavall, fa que li posen un rètol davant i que diga (ací traduït), “Vaig girar a la dreta i en matí cent; i, quan vaig girar a l’esquerra, en matí deu” (p. 457).

A partir d’eixe moment, com que la gent que el veia pensava que els morts eren persones, el sol·liciten i ell els fa valença: un lleó que va de nit (animal que enllaça amb la corona, la qual és circular, associada a la dona), el batle (qui li diu que el lleó fa acte de presència de nit, a les dotze, que passa el riu i que s’atansa a per una xica)… Afegirem que bé l’aigua, bé la foscor i quan apareix el lleó van en línia amb les narracions en què ho fan les fades, dones d’aigua, dones que travessen ponts…

En acabant, l’animal considera que el sant de l’ermita era una persona i, així, s’havien salvat el petit i la xica.

Una altra secció del relat en què el nan desenvolupa lo creatiu és quan ell aplega a una altra vila i li diuen que hi ha un gegant que hi baixa tots els dies i que viu en una caseta de camp junt amb una xica.

En el paràgraf immediat, el menut, deixondit, repta el gegant a arrancar pins i, quan el colós ja ho assolia, l’homenet li proposa agafar una barra de ferro i tirar-la ben lluny. I, com que el tità ho aconseguia, el nan se les enginya, “es posa amb la barra travessada i es posa: huuum!, huuum!

-Què fas?

-Espera’t, que ara, quan tinga a dreta aquell vaixell, hi tire i l’afone.

-Ai, doncs, no tires, no tires!” (p. 458) i el gegant, com que es presenta com a perdedor, fa que el menut, per mitjà de la seua traça, haja guanyat la mà al més fort dels dos personatges.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

Hòmens creatius, dones que administren i senzillesa

General, , , ,

Continuant amb la contalla de Toni Cambrot i Pepa les Cols, el marit, “Camina que caminaràs, arribà a una vila” (p. 376) on hi havia vells i jóvens forts i garrits i ell els ensenya quina és la cama dreta i quina n’és l’esquerra. Així, ni la vellesa, ni la fortalesa, ni la galania van necessàriament associades al fet que les persones prenguen decisions adients.

En anar-se’n, fa camí amb intenció d’aprendre: “I encara diu la meua dona que sóc embeulat! (…) Me n’aniré a una altra vila a veure si aprenc alguna cosa!” (p. 377). En aplegar al nou indret, capeix que no entrava sol en l’església i ell “Els explicà que havien de fer uns forats, unes finestres, a les parets de l’església” (p. 377).

En acabant, “decidí posar rumb cap a una altra, per si, de veritat, aprenia alguna cosa i feia fortuna.

Se li va fer de nit abans d’arribar a la vila següent. Quan li va entrar son, va decidir arrecerar-se en una cova que trobà una mica apartada del camí” (p. 377).

En aquest paràgraf, Toni, possiblement, pel desig de fer com els qui havien triomfat fora de la vila d’on provenia, tria continuar. I, a més, recorre a la dona com a sopluig, en un moment de foscor i en un racó del camí, detalls presents en moltes narracions.

A mitjan nit, s’adonà que allò era una espluga en què hi havia lladres. Ara bé, com que tots ells fugen del lloc i hi deixen els cabals, “Toni es trobà amb uns dinerets que no esperava.

(…) es tornà a posar en camí per retornar a la vila i mostrar a Pepa que els seus objectius s’havien complit i que el viatge havia resultat profitós” (p. 378).

Mentres ell regressava, la muller fa unes gestions amb un venedor deixondit, qui, “espavilat i molt destre (…), en veure l’interés de la xica per les seues mercaderies, li proposà (…).

[ Pepa, ] Feta la pensada, i amb la perspectiva de mostrar-se com una dona eixerida, respongué:

-D’acord, vos ho compre tot.

Així, que carregà el material i es dirigí (…) cap a casa. (…) Després de les abraçades i de les besades de benvinguda, ell li contà com li havia anat per eixos mons i li digué que tornava ric i espavilat” (p. 378).

Posteriorment, després de veure Toni quin ús havia fet Pepa de tot lo que ella havia comprat al comerciant i de fer uns comentaris a la muller, “Ella va abaixar el cap avergonyida. Davant l’evidència, va pensar que (…) cap geperut es veu la gepa. Escarmentada, va dir:

-Ai, Toni, quina vergonya! ¿Saps què et dic? Que deixem les coses com estaven. Romans a casa i hi guanyarem.

I és que, qui no suma, se n’ix. I, al capdavall,… qui tot ho vol, tot ho perd” (p. 379).

Cal dir que, tot i que el marit és més encertat que la dona, en copsar ell quina ha estat l’acció que ha portat Pepa com a  resultat de l’esmerç, la tracta bé, un fet que lliga amb el matriarcalisme.

Finalment, Pepa es decanta per la senzillesa, se’n baixa del ruc i accepta Toni.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.