Arxiu d'etiquetes: cançó eròtica

I el nóvio que tinga zels a la nóvia // And the boyfriend that was jealous of the girlfriend

I el nóvio que tinga zels a la nóvia

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

I el nóvio que tinga zels a la nóvia

i a la nóvia li agrada molt jugar,

que pille el camí i se’n vaja al poble,

que estos dies són dies de disfrutar.

And the boyfriend that was jealous of the girlfriend

but the girlfriend likes to play much,

can take his heels and to go to the village

because now it’s time to enjoy.

 

No t’apures, per això, xiqueta,

no t’apures, que mo·n’anirem

i allà baix, a aquella figuereta,

i allí els dos soletes mos [= ens] divertirem.

I allà baix, a aquella figuereta,

i allí els dos soletes mos [= ens] divertirem.

Don’t worry about it, dear,

don’t worry because we will go

down there, to that fig tree,

and there we will enjoy alone.

And down there, to that fig tree,

and there we will enjoy alone.

 

Font: Podeu accedir a la cançó (lletra i música) amb l’enllaç http://www.canpop.org/fitxa.php?id=200, dins d’una web de la Universitat d’Alacant.

Nota: La forma apurarse és un castellanisme inadmissible. Pel context, podem substituir-lo per preocupar-se, amoïnar-se.

El que tinga un conill // Whoever has a rabbit

El que tinga un conill

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

El que [= Qui] tinga un conill

que se’l pele i que se’l menge,

i que aguarde [= guarde] la pell,

que jo passaré el diumenge.

Whoever has a rabbit,

it will have to peel it and to eat it,

and that keep the peel,

that I will pop on Sunday.

 

Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=479, elaborada per la Universitat d’Alacant.

És Marieta, la filla del mestre // She is Marieta, the daughter of the teacher

És Marieta, la filla del mestre

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

És Marieta, la filla del mestre,

diuen que festeja a Pepe Llinsó.

L’altre dia diuen que els van vore

rodant l’estació, rodant l’estació.

Anaven a menjar-se la mona i tocar el guitarró.

She is Marieta, the daughter of the teacher,

people say she is courting with Pepe Lluisó.

People say the other day they saw [Marieta and Pepe]

going around the railway station, going around the railway station.

They were going to eat the ‘mona’ [= Easter cake]

and to play the guitarró.

 

Marieta, Marieta,

no meneges tant el cul,

que pujant la costereta

com [que] vas tan curteta

te se veu el cul.

Marieta, Marieta,

don’t move your backside so much,

because you are coming up the hill

and as you are very short

your bum is visible. 

 

Font: Està en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=748 i forma part d’un estudi elaborat per la Universitat d’Alacant.

Notes: Per als anglòfons o aprenents de valencià, afegiré que el guitarró el podríem definir en anglés (perquè no té traducció directa) com “A Spanish musical instrument that people play especially in the east of Spain, from Murcia to Catalonia or in Aragon”, encara que també s’empre en altres llocs.

 

Ací n’hi ha una quadrilla // Here there is a gang

 

Ací n’hi ha una quadrilla

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Ací n’hi ha una quadrilla

que ho tenen tot decidit:

dos duros costa la broma,

puro i paloma

tot incluït.

Here there is a gang

that have decided what they want.

Two duros costs the joke,

including

cigar and parasol mushroom.

 

Ai, tio Pelu, tio Peluca,

toca la cuca,

en el replanell.

Lola “la Petxugona”

té més mamelles

que la Sarita Montiel.

Para pam, pam, pam.

Oh!, uncle Pelu, uncle Peluca,

touch you the dear,

in the landing.

Lola “the Busty”

has more breasts

than Sara Montiel.

Para pam, pam, pam.

 

Hi havien quatre xavales

que en tota Espanya

no tenen comparació:

dos rúbies i dos morenes,

¿quina de totes era la millor?

There were four feminine kids

that have no comparison

in all Spain:

two blond and two dark ones.

which was the best one? 

 

Ai!, qui poguera

tocar eixa davantera!

Si a la llotja tens que anar,

passaràs la nit baix la figuera.

Oh!, if only one could

touch that forward!…

If you must go to the fish market,

you will have a sleep… under the fig tree.

 

Font: Esta cançó figura en una web de la Universitat d’Alacant amb l’enllaç http://www.canpop.org/fitxa.php?id=473.

Nota: He tractat de respectar l’original tret a partir de la font, de la Universitat d’Alacant, i voreu en cursiva paraules com incluït (inclòs), rúbies (rosses) -fins i tot tenim el cognom ros-, tens que (has de, cal que…), baix (sota).

He fet altres canvis respecte a l’original perquè permetien l’harmonia musical i, fins i tot, perquè podien concordar amb vocabulari valencià genuí (davant > davantera, en lloc de delantera, com escoltem en el registre oral).

Pepe Tono

Pepe Tono

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Pepe Tono, cull-me pomes;

Concepción, que altes estan!.

Si les rames no s’acatxen,

pomes no se’n colliran. (2)

Pepe Tono, pick me apples;

Conception, how high they are!

If the branches don’t be crouched down,

apples won’t be picked. (2)

 

Pepe Tono, Pepe Tono, se’n va anar

a casa d’un civil

a demanar-li la filla,

cosa que fan els fadrins. (2)

Pepe Tono, Pepe Tono, left

to a house of a civilian

to ask for his daughter’s hand

(as unmarried men do).  (2)

 

I sa mare li contesta:

“Pepe Tono, no pot ser.

Que la meua filla és jove

i no té el seu menester” (2)

And her mother answered him:

“Pepe Tono, it’s impossible.

My daughter is young

and she hasn’t what she needs.” (2)

 

Tornada: Pepe Tono, cull-me pomes… (1a estrofa)

Chorus: Pepe Tono, pick me apples… (1st strophe)

 

 

Font: Si voleu escoltar la cançó, podeu anar a https://www.youtube.com/watch?v=s5pFgcfikS4, amb la veu de Lluís “el Sifoner”, natural de Pedreguer, 1945.

 

 

 

L’orinal // The bedpan

 

L’orinal

Cançó popular en tot l’àmbit lingüístic /  Folk song in all the linguistic area

(Lletra del disc Música tradicional d’Alfarb. Escola de Danses) / (Lyrics of the Música tradicional d’Alfarb disc. Escola de Danses, “Dances School” in English)

 

L’orinal de les cases riques

sempre sol anar mudat,

perquè és de terra fina

i de pisso recalcat.

I ara li diuen don Pedro,

per això és tan respectat.

The silver spoon people bedpan

many times is dressed up,

because it comes from fine earth

and he lives in a reinformced flat.

And now people know him as “don Pedro” [Mr. Pedro, Peter in English]

and what’s why it’s respected.

 

L’orinal, l’orinal,

és un objecte d’antiguitat,

per naixement,

per lo que val,

visca la gràcia de l’orinal!

The bedpan, the bedpan,

is an aged object,

we sing for its birth,

for its valuable,

Up with it, for its grace!

 

Si l’orinal tinguera boca

i també ulls pa mirar,

voria moltes cosetes

que ja no les puc mirar.

Voria dones en camisa

i algun home despullat.

If the bedpan had mouth

and also eyes for watching,

it would see many things

that I can’t see now.

It would see women with a shirt

and some naked men.

 

Font: La lletra correspon a la que figura en un disc amb cançons de l’Escola de Danses d’Alfarb, població valenciana de la Ribera del Xúquer.

L’he oïda amb una altra ben diferent en alguns punts i, fins i tot, he trobat algunes webs, sobre records o curiositats, en què figuren lletres catalanes. També tenim la possibilitat d’escoltar una versió de l’Alt Urgell, en concret, de la població Oliana.

 

Si voleu escoltar-la, aneu a https://www.youtube.com/watch?v=jGqASRCMjfg. Entre els 4:32 i els 5:56 la podreu oir.

Igualment, un blogaire, Àngel, ens alça dos entrades referents a la cançó. Vegeu http://lletresdetraverti.blogspot.com.es/2011/09/orinal-de-casa-rica.html i http://lletresdetraverti.blogspot.com.es/2011/09/orinal-de-casa-rica-i-2.html. En la darrera podreu llegir la lletra.

 

 

 

 

 

 

 

 

Cançó de la llum // Song of the light

 

Cançó de la llum

Arranjament:  / Arrangement:  Al Tall

 

Ja podeu amagar els trastos al corral,

quinqués i lamparilles, llanternes i fanals;

la llum la fa molt clara, més clara no pot ser:

llumena tot el poble i atrau al foraster.

Already you can hide the junks in the pen,

oils, small lamps, torches and lamps;

the light is very clear…, more clear, impossible!:

it’s illuminating all the village and attracks the strangers.

 

Que vinga, que vinga, que vinga la llum

abans que el petroli ens òmpliga de fum;

les bigues són plantades i la llum ja vindrà,

perquè les xiques guapes es miren la cara.

Start, start, start the light

before the oil covers us in smoke;

the beams are put in their seat and the light will return,

because the nice young women can look at their face.

 

I se’n podeu anar a on siga a protestar,

que la llum no ha vingut i crec que mai vindrà:

els xavos que hi havien per a l’allumenament

se’ls ha gastat l’alcalde en putes i demés.

Now you can go to protest wherever you prefer,

but the light has not returned and I think it never will start:

the cents for enlightenment…

the major spent them on whores and in other things.

 

Que vinga, que vinga, que vinga la llum

i que al senyor alcalde li donen per el cul,

les bigues són plantades i la llum ja vindrà,

i que el senyor alcalde se’n vaja a fer la mà.

Start, start, start the light

and we want the people to fuck off the major,

the beams are put in their seat and the light will return,

and we want the major to go to hell.

 

Que vinga, que vinga, que vinga la llum

i que al senyor alcalde li donen per el cul,

les bigues són plantades i la llum ja vindrà,

i que el senyor alcalde se’n vaja a fer la mà,

i que el senyor alcalde se’n vaja a fer la mà. (2)

Start, start, start the light

and we want the people to fuck off the major,

the beams are put in their seat and the light will return,

and we want the major to go to hell,

and we want the major to go to hell. (2)

 

Música: https://www.youtube.com/watch?v=5q8bfiFsc1A. Es tracta d’un disc amb la lletra final, la que ací tenim, en lloc de l’original i, per tant, la definitiva.

Després de cantar la tornada per primera vegada, se sent música d’instruments i, en acabant l’escoltarem de nou.

 

Font: Si voleu vore (i escoltar) la lletra que hi havia inicialment, podeu endinsar-vos en http://www.viasona.cat/grup/al-tall/envit-a-vares/canco-de-la-llum.

Ja havia llegit, feia uns dies, el canvi que suposà per a moltes persones que el grup decidira fer un reajust de la lletra i deixar-la com els haguera agradat en un altre temps i, així, no sols dir les coses pel seu nom i estar al dia, sinó fer la música amb la sensació de llibertat.

En eixe sentit, si escolteu la primera vegada que diuen la lletra “en putes i demés” sentireu unes paraules que no tenen pèrdua.  Val la pena consultar esta lletra de la web i escoltar el vídeo que ací teniu com a enllaç.

 

 

 

 

 

 

 

 

El barranc de l’assut // The ravine of the weir

El barranc de l’assut

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

I a ta mare l’han vista

en el barranc de l’assut,

que es menjava una coca

que li xorrava suc.

Que li xorrava suc,

que li xorrava suc,

i a ta mare l’han vista

en el barranc de l’assut.

Some people have seen your mother

in the ravine of the weir,

and she was eating a flat cake

that was dripping sauce.

That was dripping sauce,

that was dripping sauce,

some people have seen your mother

in the ravine of the weir.

 

Ma mare m’envia a l’horta

a regar el melonar.

Jo em pegue una revolta

i me’n vaig a festejar.

My mother sends me away to the floodplain

to water the melon field.

I go for a walk

and… to court. 

 

Tornada: I a ta mare l’han vista…

Chorus: Some people have seen your mother…

 

 

Les xiques del carrer nou,

totes, miren a la lluna

per a fer-se l’aixovar

i no se’n casa ninguna.

The young women of the new street

are looking at the moon

to prepare them their dowries

but none of them get married.

 

Tornada: I a ta mare l’han vista…

Chorus: Some people have seen your mother…

 

En ma vida m’he rist més

que una nit collint tomaques:

em vaig girar i vaig vore

una gallina amb sabates.

I’ve never died of laughter so much in my life

as one night while I was harvesting tomatoes:

I turned round and I saw

a hen with shoes.

 

Tornada: I a ta mare l’han vista…

Chorus: Some people have seen your mother…

 

 

Font: Podeu escoltar el vídeo https://www.youtube.com/watch?v=MmUJAokbgfU, amb la música del grup Carraixet.

El sabater de Sollana // The shoemaker of Sollana

El sabater de Sollana

Cançó popular valenciana  / Valencian folk song

 

Ai, sabater,

¡quina desgràcia!:

te s’ha perdut

el martell,

ja no pots clavar

la tatxa.

Oh!, shoemaker,

what a misfortune!:

you have lost

the hammer,

you can’t nail

the stud.

 

Jo tinc un pardal de fusta

per a assustar-li, a ma mare.

Ma mare ja no s’assusta

perquè ja té el de mon pare.

I have a wooden bird

for frightening my mother.

But my mother is not frightening now

because she has my father one.

 

Tornada: Ai, sabater,…

Chorus: Oh!, shoemaker,…

 

El sabater de Sollana

volia fer-se torero

per a clavar-li l’espasa…

I va i li clava el sombrero.

The shoemaker of Sollana

would like to be a bullfighter,

for sticking her the sword,

but he stuck her the hat.

 

Tornada: Ai, sabater,…

Chorus: Oh!, shoemaker,…

 

Plorava una cagarnera

di[gu]ent “¡Si no és trista cosa!…”

per no tindre un bon pardal

que en el niu li fique brossa.

A goldfinch was crying

and saying “Oh, what a sad thing!…”

because it hasn’t any good bird

that put herb in the nest.

 

Tornada: Ai, sabater,…

Chorus: Oh!, shoemaker,…

 

Una figa es queixava

sent bona per a menjar

per no haver sigut encara

picada per un pardal.

One fig was moaning,

because it was tasty for eating,

but it hasn’t been pecked

by a bird yet.

 

Tornada: Ai, sabater,…

Chorus: Oh!, shoemaker,…

 

Nota: Com podem vore, hi han algunes paraules tombades, corresponents a castellanismes. Pel que fa a la forma diguent (forma popular però no considerada correcta), he decidit posar en la mateixa forma (l’original del vídeo i molt comuna a hores d’ara, en la parla popular) unes claus, per a que en el mateix vers en puguem llegir les dos.

Quant a la forma segut (la que canten), l’he escrita sigut.

Es tracta d’una cançó amb vocabulari eròtic.

 

Font: Podeu vore el vídeo en https://www.youtube.com/watch?v=UDa5P9-Ig5I, amb la música del grup Els Pavesos.

 

 

El Cabanyal // The Cabanyal

 

El Cabanyal

Cançó popular valenciana Valencian folk song

 

1. Hi ha en el Cabanyal

una casa que fa cantonet.

La xica d’allí

festejava amb un xic foraster.

In the Cabanyal there is

a house on a corner.

The young woman of this house

was courting with a strange man.

 

I ara s’ha sabut

que la xica molt grossa s’ha fet.

I és que l’han fotut

i la xica va a tindre un xiquet.

And now is known

that the young woman has put on a lot of weight.

Some people have fucked her

and she will have a baby.

 

 Hi ha en el Cabanyal (…). 

2. In the Cabanyal there is (…).

 

I ara s’ha sabut

que la xica molt grossa s’ha fet.

I és que l’han fotut…

i la xica va a tindre un xiquet…

And now is known

that the young woman has put on a lot of weight.

Some people have fucked her…

and she will have a baby…

 

 

Nota: Repetim tota la lletra, però amb lleugers canvis en els dos darrers versos, els que veieu en lletra tombada. Eixos, com escoltareu, s’allarguen un poc més. Per eixe motiu, veieu un 1. i un 2. , amb els quals indicarem que repetim de nou la primera estrofa i, sense necessitat de tornar a escriure-la, quan l’acabarem, passarem a cantar-ne la segona amb els detalls que he citat adés.

El Cabanyal, actualment, és u dels barris de la Ciutat de València. He estat en distintes ocasions i vos puc dir que és un patrimoni digne de conservació. Quan el visitem, podem sentir-nos com si estiguérem passejant per poblacions de la rodalia de València. En una ocasió li regalí a un company de classe una foto que va aparéixer en el Levante-EMV durant el curs 93/94 i que datava de mitjan segle XIX.

 

Font: Podeu escoltar la cançó en https://www.youtube.com/watch?v=_nfKqLzegnA.