Arxiu d'etiquetes: cançó eròtica

Madoneta, vós sou poma

 

A continuació, una cançó mallorquina, eròtica i popular:

 

“Madoneta, vós sou poma;

bon pomeral que teniu,

poma d’hivern i d’estiu,

i aixi tot l’any teniu poma”.

 

 

Font: Figura en el llibre “Mallorca eròtica” (http://bennassar.com/pdf/Mallorca_Erotica.pdf).

 

Notes: La poma és la vulva.

En aquesta cançó, la dona actua amb molta iniciativa.

El vicari de Xodos

Al poble de Xodos

hi havia un vicari,

tancat a l’armari,

que era molt ratoner:

es tirava les dones casades,

les xiques fadrines,

les vídues, també.

 

Si no fóra per la vergonya,

al poble de Xodos,

hi hauria què fer:

agarrar al vicari

i, al mig de la plaça,

allò que li penja,

tallar-li-ho sencer.

 

 

Font:  Francesc Castellano Vilanu m’envià aquesta cançó, que ell havia arreplegat en Vallibona (en la comarca valenciana dels Ports) en l’any 1973/1974, el 13 de juny del 2020.

Quant a Xodos, és una població valenciana de la comarca de l’Alcalatén.

Tots ho vam vore // All of us saw it

Tots ho vam vore

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Tots ho vam vore, tots ho vam vore

lo que el seu nóvio li va tocar,

la de l’esquerra, la de la dreta

i la coveta de Sant Pasqual.

All of us saw it, all of us saw it

what her boyfriend touched her,

the left one, the right one

and the little cave of Saint Paschal.

 

 

Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=706, de la Universitat d’Alacant.

Si voleu saber, senyores // If you want to know, women

Si voleu saber, senyores

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Si voleu saber, senyores,

en Moixent lo que ha passat,

pos [= doncs] que Quica la Perleta,

en [= amb] un altre se n’ha anat.

If you want to know, women,

what has happened in Moixent,

[I will say to you] that Quica “the Little Gem”

is going out with another [man / boyfriend].

 

Font: La cançó figura com a http://www.canpop.org/fitxa.php?id=552, en un estudi realitzat per la Universitat d’Alacant.

 

 

Marieta, Marieta

Marieta, Marieta

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Marieta, Marieta,

no me toques la bragueta,

que si no la piruleta,

se me pot escapar. (2)

Marieta, Marieta,

don’t touch me the fly

that, otherwise, the lollipop

could let me it.

 

Font: És una cançó treta d’un estudi de la Universitat d’Alacant i amb registre http://www.canpop.org/fitxa.php?id=540.

Nota:  Havia oït la seua música però no la lletra, la qual es repetix una vegada i, com voreu, en la segona intervé una veu femenina.

La xica és guapa, leré // The girl is attractive, leré

La xica és guapa, leré

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

La xica és guapa, leré,

no és com la lletja, leré,

ella festeja, leré,

 i es vol casar.

The girls is attractive, leré,

she isn’t as the ugly one, leré,

she is couting, leré,

and she wants to get married.

 

Amb un xic molt guapo, leré,

de la Ribera, leré,

de la Costera, leré,

del Palomar.

With a boy very attractive, leré,

from “la Ribera” [= the Bank], leré,

from “la Costera” [= the Slope], leré,

from “el Palomar” [ al Palombar in Arabic].

 

Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=71,en un estudi fet per la Universitat d’Alacant.

Notes: La població el Palomar (la Vall d’Albaida) té un nom que prové de l’àrab, com he citat en la traducció a l’anglés, a diferència dels altres dos noms geogràfics que apareixen, d’origen valencià i que fan referència a dos comarques: la Ribera i la Costera.

I el nóvio que tinga zels a la nóvia // And the boyfriend that was jealous of the girlfriend

I el nóvio que tinga zels a la nóvia

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

I el nóvio que tinga zels a la nóvia

i a la nóvia li agrada molt jugar,

que pille el camí i se’n vaja al poble,

que estos dies són dies de disfrutar.

And the boyfriend that was jealous of the girlfriend

but the girlfriend likes to play much,

can take his heels and to go to the village

because now it’s time to enjoy.

 

No t’apures, per això, xiqueta,

no t’apures, que mo·n’anirem

i allà baix, a aquella figuereta,

i allí els dos soletes mos [= ens] divertirem.

I allà baix, a aquella figuereta,

i allí els dos soletes mos [= ens] divertirem.

Don’t worry about it, dear,

don’t worry because we will go

down there, to that fig tree,

and there we will enjoy alone.

And down there, to that fig tree,

and there we will enjoy alone.

 

Font: Podeu accedir a la cançó (lletra i música) amb l’enllaç http://www.canpop.org/fitxa.php?id=200, dins d’una web de la Universitat d’Alacant.

Nota: La forma apurarse és un castellanisme inadmissible. Pel context, podem substituir-lo per preocupar-se, amoïnar-se.

El que tinga un conill // Whoever has a rabbit

El que tinga un conill

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

El que [= Qui] tinga un conill

que se’l pele i que se’l menge,

i que aguarde [= guarde] la pell,

que jo passaré el diumenge.

Whoever has a rabbit,

it will have to peel it and to eat it,

and that keep the peel,

that I will pop on Sunday.

 

Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=479, elaborada per la Universitat d’Alacant.

És Marieta, la filla del mestre // She is Marieta, the daughter of the teacher

És Marieta, la filla del mestre

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

És Marieta, la filla del mestre,

diuen que festeja a Pepe Llinsó.

L’altre dia diuen que els van vore

rodant l’estació, rodant l’estació.

Anaven a menjar-se la mona i tocar el guitarró.

She is Marieta, the daughter of the teacher,

people say she is courting with Pepe Lluisó.

People say the other day they saw [Marieta and Pepe]

going around the railway station, going around the railway station.

They were going to eat the ‘mona’ [= Easter cake]

and to play the guitarró.

 

Marieta, Marieta,

no meneges tant el cul,

que pujant la costereta

com [que] vas tan curteta

te se veu el cul.

Marieta, Marieta,

don’t move your backside so much,

because you are coming up the hill

and as you are very short

your bum is visible. 

 

Font: Està en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=748 i forma part d’un estudi elaborat per la Universitat d’Alacant.

Notes: Per als anglòfons o aprenents de valencià, afegiré que el guitarró el podríem definir en anglés (perquè no té traducció directa) com “A Spanish musical instrument that people play especially in the east of Spain, from Murcia to Catalonia or in Aragon”, encara que també s’empre en altres llocs.

 

Ací n’hi ha una quadrilla // Here there is a gang

 

Ací n’hi ha una quadrilla

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Ací n’hi ha una quadrilla

que ho tenen tot decidit:

dos duros costa la broma,

puro i paloma

tot incluït.

Here there is a gang

that have decided what they want.

Two duros costs the joke,

including

cigar and parasol mushroom.

 

Ai, tio Pelu, tio Peluca,

toca la cuca,

en el replanell.

Lola “la Petxugona”

té més mamelles

que la Sarita Montiel.

Para pam, pam, pam.

Oh!, uncle Pelu, uncle Peluca,

touch you the dear,

in the landing.

Lola “the Busty”

has more breasts

than Sara Montiel.

Para pam, pam, pam.

 

Hi havien quatre xavales

que en tota Espanya

no tenen comparació:

dos rúbies i dos morenes,

¿quina de totes era la millor?

There were four feminine kids

that have no comparison

in all Spain:

two blond and two dark ones.

which was the best one? 

 

Ai!, qui poguera

tocar eixa davantera!

Si a la llotja tens que anar,

passaràs la nit baix la figuera.

Oh!, if only one could

touch that forward!…

If you must go to the fish market,

you will have a sleep… under the fig tree.

 

Font: Esta cançó figura en una web de la Universitat d’Alacant amb l’enllaç http://www.canpop.org/fitxa.php?id=473.

Nota: He tractat de respectar l’original tret a partir de la font, de la Universitat d’Alacant, i voreu en cursiva paraules com incluït (inclòs), rúbies (rosses) -fins i tot tenim el cognom ros-, tens que (has de, cal que…), baix (sota).

He fet altres canvis respecte a l’original perquè permetien l’harmonia musical i, fins i tot, perquè podien concordar amb vocabulari valencià genuí (davant > davantera, en lloc de delantera, com escoltem en el registre oral).