El sentiment de pertinença a la terra, el bressol, educació matriarcal i maternitat

Prosseguint amb el sentiment de pertinença esmentat (sovint, enllaçant-lo amb la maternitat), en la mateixa obra a cura de Narcís Garolera, Jacint Verdaguer posa “¡Que ho diga nostra terra!” (p. 149), “¡Mirau-la bé, mirau-la bé a la reina / de nostre cor, l’aimada Catalunya” (p. 153) i, sobretot, en el poema “L’Oreneta”, dedicat “A Don … Continua la lectura de El sentiment de pertinença a la terra, el bressol, educació matriarcal i maternitat

El sentiment de pertinença a la terra, la llengua catalana i bona avinença

Un altre poema que figura en el llibre “Pàtria. Jacint Verdaguer”, i en què copsem el sentiment de pertinença a la terra i trets matriarcalistes, és “Los fills del Canigó”, dedicat a l’estudiantina catalana de Perpinyà. Diu així: “Al front la barretina, la caritat al cor, toquem la bandolina, cantem lo patri amor.   Com … Continua la lectura de El sentiment de pertinença a la terra, la llengua catalana i bona avinença

El sentiment de pertinença a la terra, educació matriarcal i maternitat

Un altre poema en què es reflecteix el sentiment de pertinença a la terra com també la maternitat i que figura en l’obra “Pàtria. Jacint Verdaguer”, a cura de Narcís Garolera, és “L’arpa”. Diu així: “Damunt de mon poblet hi ha una capella d’una roureda secular voltada; és son altar lo trono d’una Verge d’aquella … Continua la lectura de El sentiment de pertinença a la terra, educació matriarcal i maternitat

El sentiment de pertinença a la terra, geografia catalana, fades i aus

Continuant amb el llibre “Pàtria. Jacint Verdaguer”, altra vegada, apareix literatura matriarcal (mitjançant trets geogràfics i simbolisme), la mare i, de rebot, el sentiment de pertinença a la terra i detalls que enllacen amb rondalles en què uns quants germans, en l’adolescència, acorden fer via per camins diferents i, un any després, trobar-se o, com … Continua la lectura de El sentiment de pertinença a la terra, geografia catalana, fades i aus

El sentiment de pertinença a la terra, la natura, monuments i dones que salven l’home

Continuant amb la literatura matriarcal facilitada per Rosa Rovira, el 28 de juny del 2023 ens envià un correu electrònic titulat “Poema de Jacint Verdaguer”, amb aquestes paraules: “Bon dia, He pensat que t’agradaria aquest poema de Jacint Verdaguer. Fa anys, que el vaig llegir. El va escriure abans d’entrar al seminari de Vic, per … Continua la lectura de El sentiment de pertinença a la terra, la natura, monuments i dones que salven l’home

El sentiment de pertinença a la terra, l’aigua, l’arbre i la mare

Continuem amb el capdavall de l’entrada d’ahir: I, a més, quan comenta sobre la relació del Pirineu amb el Canigó, amb el Rosselló i amb els pobles que hi ha per on passen les seues muntanyes (pp. 54-55): “Ho volta tot un cercle de muntanyes, del cor de cada una eixint-ne un riu, que va … Continua la lectura de El sentiment de pertinença a la terra, l’aigua, l’arbre i la mare

El sentiment de pertinença a la terra, la natura, dones, fe i vellesa

El sentiment de pertinença a la terra en Jacint Verdaguer (1845-1902). El recull poètic “Pàtria”. En novembre del 2023, un poc després de trobar un poema de Dolors Monserdà i Vidal (1845-1919), mentres cercàvem sobre la llengua materna, accedírem al llibre “Pàtria. Jacint Verdaguer”, edició a cura de Narcís Garolera, publicat per Edicions de 1984 … Continua la lectura de El sentiment de pertinença a la terra, la natura, dones, fe i vellesa

El sentiment de pertinença a la terra, la llengua vernacla i la maternitat

Continuant amb la poesia de Josep Ma. Puig Torralva (1854-1911) en què es reflecteix el sentiment de pertinença a la terra i que figura en el llibre “Poesia patriotica valenciana. Antologia 1808-1996”, a cura de Voro López junt amb Artur Ahuir, hem trobat el poema “La meua llengua”, publicat en 1899. Amb alguns retocs, diu … Continua la lectura de El sentiment de pertinença a la terra, la llengua vernacla i la maternitat

El sentiment de pertinença a la terra en argentins descendents de valencians i amb bona empatia

El poema “La casa pairal”  (de 1897) i el sentiment de pertinença a la terra en escrits d’Inés Isabel Aranda (1950). El 18 de juliol del 2024, després que la vespra haguéssem posat en Internet part del poema “La casa pairal”, del valencià Josep Ma. Puig Torralva, plasmat en 1897, rebérem uns missatges d’Inés Isabel … Continua la lectura de El sentiment de pertinença a la terra en argentins descendents de valencians i amb bona empatia

El sentiment de pertinença a la terra, el retorn a la casa pairal i folklore vernacle

Prosseguint amb el poema “La casa pairal”, escrit per Josep Ma. Puig Torralva en 1897, copsem altres trets matriarcalistes i el sentiment de pertinença a la terra. Així, ben avançada l’obra, exposa sobre el folklore valencià: “Açò contemple i s’obri mon pit a l’alegria: de bell nou, les usances que l’esperit ansia remembren de ma … Continua la lectura de El sentiment de pertinença a la terra, el retorn a la casa pairal i folklore vernacle