El sentiment de pertinença a la terra en poetesses valencianes del segle XIX

El sentiment de pertinença a la terra en el Regne de València en la segona meitat del segle XIX. Manuela Agnés Rausell i Soriano (1839-1918). El 23 de març del 2024, amb la idea que podria haver-hi alguna escriptora de la Renaixença valenciana que hagués escrit en llengua catalana i de línia matriarcalista, en trobàrem … Continua la lectura de El sentiment de pertinença a la terra en poetesses valencianes del segle XIX

Dones que salven, pares agraïts i vells molt oberts

Una altra rondalla en què copsem trets matriarcalistes, i que figura en l’obra “Les cent millors rondalles populars catalanes”, de Joan Amades, és “La princesa trista”. Una princesa bonica es feia pentinar per més de cent criades enmig d’un gran jardí. De sobte, passa tot un vol d’ocells i u d’ells li agafa la pinta … Continua la lectura de Dones que salven, pares agraïts i vells molt oberts

El món rural afavoreix més la sexualitat matriarcal i el sentiment de pertinença a la terra

Nogensmenys, tot seguit, exposarem un cas, a partir d’unes paraules que em digué ma mare el 9 de febrer del 2023, relatives a una jove (ací, Mariana) que ella coneixia i a un xicot (d’edat semblant a la de la xica), a qui ell volia forçar sexualment. Canviarem alguns noms i altres detalls, però sí … Continua la lectura de El món rural afavoreix més la sexualitat matriarcal i el sentiment de pertinença a la terra

La vellesa en dones nascudes abans de 1920 en terres catalanoparlants

Àvies (o padrines) i mares nascudes abans de 1920 i comentaris que feien sobre la vellesa (o ancianitat). Com a pont amb el tema de la infantesa, però, ara, sobre un col·lectiu que té un paper molt important en les cultures matriarcalistes, les velles (recordem que, junt amb les mares, són les que més eduquen … Continua la lectura de La vellesa en dones nascudes abans de 1920 en terres catalanoparlants

El sentiment de pertinença a la terra, la mare i la llengua materna en la Renaixença valenciana

Continuant amb el poema “L’Albada”, del poeta valencià Francesc Badenes i Dalmau (1859-1917), i plasmat en el blog “El Camí de l’Escocés”, en acabant, exposa sobre moments relacionats amb la primavera, és a dir, amb el revifament (el qual també té a veure amb la infantesa, amb festes com la Pasqua, l’enramada, etc.). I, a … Continua la lectura de El sentiment de pertinença a la terra, la mare i la llengua materna en la Renaixença valenciana

El sentiment de pertinença a la terra, el poble i la llengua materna en la Renaixença valenciana

El sentiment de pertinença a la terra en el Regne de València en el darrer quart del segle XIX. Francesc Badenes i Dalmau (1859-1917). Prosseguint amb el sentiment de pertinença a la terra en el segle XIX, el 16 de gener del 2024 accedírem a  l’entrada “Poeta Badenes” (https://elcamidelescoces.blogspot.com/2013/02/poeta-badenes.html), en el blog “El Camí de l’Escocés”, … Continua la lectura de El sentiment de pertinença a la terra, el poble i la llengua materna en la Renaixença valenciana

Dones que salven, de bon cor, que toquen els peus en terra i molt obertes

Una altra narració en què es plasma el matriarcalisme, i recopilada en el mateix llibre de Joan Amades, és “El fel de serpent”. Per a començar, el títol trau dos trets interessants: la fel i la serpent (animal vinculat amb la dona, amb lo femení i amb la terra). Un dia, una bruixa digué que … Continua la lectura de Dones que salven, de bon cor, que toquen els peus en terra i molt obertes

“Xiquetes: eixiu, eixiu a jugar”, cançó d’infantesa transmesa per una dona nascuda en 1931

Tot seguit, exposem una cançó infantil que ahir ens escrigué Ma. Teresa Hortoneda, nascuda en 1931, junt amb comentaris d’ahir i de hui: “La meva mare cantava una cançó: ‘Xiquetes: eixiu, eixiu a jugar; deixeu-se [= deixeu-vos] el sopar. Demà sopareu tot lo que voldreu: la lluna i el sol no alcançareu’. Havia nascut, per casualitat, a … Continua la lectura de “Xiquetes: eixiu, eixiu a jugar”, cançó d’infantesa transmesa per una dona nascuda en 1931

Dones que salven, arriscades, amb bona empatia i molt obertes

Una altra rondalla en què es reflecteixen trets matriarcalistes, i que figura en l’obra “Les cent millors rondalles populars catalanes”, de Joan Amades, és “El marxant de les tres filles”. Així, un marxant tenia tres filles i, “cada vegada que se n’anava a fer un viatge, portava una cosa per a cada noia. (…) La … Continua la lectura de Dones que salven, arriscades, amb bona empatia i molt obertes

Semblances entre la cultura grega i el matriarcalisme de terres catalanoparlants

La cultura grega, per mitjà de Demèter (deessa de l’agricultura) i del seu vincle amb la filla (Persèfone), i el matriarcalisme de terres catalanoparlants. El 18 de març del 2024 poguérem consultar un post que havia escrit Pep Cahors junt amb una altra font d’on havia partit el seu report, la qual anava acompanyada d’una … Continua la lectura de Semblances entre la cultura grega i el matriarcalisme de terres catalanoparlants