Art relatiu a la maternitat. La Mare de Déu de la Llet. El 25 de juliol del 2023, després que una amiga ens hagués escrit sobre la maternitat i sobre la Mare de Déu de la Llet, cercàrem en Internet i, per exemple, trobàrem l’entrada “Obres d’art: La Mare de Déu del Racó, també dita … Continua la lectura de La Mare de Déu de la Llet en el primer terç del segle XX i maternitat
Prosseguint amb la festa de Sant Antoni i, de pas, amb festes d’hivern i paganes, el 25 de juny del 2025 copsàrem un post publicat per Josep Ma. Duran en el grup “Dites, refranys i cultura popular catalana” eixe dia. Amb lleugers retocs, diu així: “Les fogueres de Sant Antoni. La tradició de focs hivernals … Continua la lectura de Festes d’hivern, ancestrals, vernacles i matriarcalistes
Passant al tema de Santa Àgueda en nexe amb les bruixes, en l’obra “Bruixes a la Catalunya interior”, de Jordi Torres i Sociats, hi ha el subapartat “Santa Àgata” (pp. 70-71), la festivitat de la qual és el 5 de febrer. El recopilador comenta que “Santa Àgata és la patrona de les dones; també és … Continua la lectura de Bruixes, Santa Àgata, dones protectores i actes matriarcals d’hivern
Bon dia, Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿preferien festes en relació amb la natura abans que amb el cel? Gràcies. Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb … Continua la lectura de Preferien festes en relació amb la natura
Un subapartat de l’obra folklòrica sobre les bruixes en la Catalunya interior, i molt interessant per al tema del matriarcalisme català, és “Les tres marededéus protectores del Lluçanès” (pp. 69-70). Així, primerament, posa que, “Al Lluçanès, hi ha la Mare de Déu de Salselles, la de Pinós o Ginebret i la dels Munts, que, quan … Continua la lectura de Bruixes, marededéus protectores del camp català i pervivències paganes matriarcals
Bon dia, Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿què opinaven sobre les enganyifes? Gràcies. Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió. … Continua la lectura de Opinaven sobre les enganyifes
Reprenent el llibre “Bruixes a la Catalunya interior”, de Jordi Torres i Sociats, hi ha un subapartat en què es reflecteix el matriarcalisme mitjançant l’aigua (relacionada amb la dona) i la figura de la mare protectora (ací, la Mare de Déu): “El noi embruixat que entrava pel forat de la clau”. Molt prompte, veiem que, … Continua la lectura de Bruixes, plantes tradicionals, dones protectores i la tardor
Continuant amb l’obra “Bruixes a la Catalunya interior”, de Jordi Torres i Sociats, hi ha una narració derivada d’un cas viscut per la Pepa de la Tria (terme d’Olost) a la darreria del segle XIX, el qual, com indica el folklorista, “L’explicà a la seva filla, i aquesta me l’ha contat” (p. 64). Començarem dient … Continua la lectura de Bruixes i famílies arraïlades i hòmens (i dones) de paraula del segle XIX
Prosseguint amb el llibre “Bruixes a la Catalunya interior”, de Jordi Torres i Sociats, en el subapartat “El noi que no va anar a la guerra del Rif” (pp. 59-61), hi ha detalls que capeixen lo matriarcal. Primerament, direm que hi ha unes quantes conteses amb aquest nom, la darrera de les quals fou entre … Continua la lectura de Bruixes, maternitat, diàleg i el refús matriarcalista de les guerres
Continuant amb l’obra del folklorista d’Oristà, en el subapartat “Els seguicis” (pp. 52-54), altra vegada, apareix el paper de la dona com a consellera, com a mestra i, àdhuc, en lo sexual (el xicot “és salvat” per un personatge femení, com en moltes rondalles de terres catalanoparlants): “El seguici era molt emprat per enamorar les … Continua la lectura de Bruixes, la bonesa de les remeieres i dones que connecten amb la terra